SXSW no cedeix a les pressions pel Gamergate

“Earlier this week we made a mistake. By cancelling two sessions we sent an unintended message that SXSW not only tolerates online harassment but condones it, and for that we are truly sorry.” Així comença el seu post el director del South by Southwest, Hugh Forrest, en relació a la cancel·lació de dues conferències sobre videojocs previstes per a l’edició de 2016.

.

clica la imatge per llegir la nota

.
El passat 26 d’octubre, el South By Southwest (SXSW), festival de música, cinema i interacció que te lloc cada any a Austin (Texas, EUA), considerat un dels esdeveniments de cultura i tecnologia més importants del món, cancel·lava dues conferències sobre discriminació i videojocs. Les raons? “Hem rebut nombroses amenaces de violència per aquestes xerrades, per la qual cosa ens sembla difícil que vagi a haver-hi un clima cívic i respectuós”, van explicar els organitzadors del SXSW.

Aquesta cancel·lació va fer saltar les alarmes: tornava a primera pàgina el Gamergate.

El Gamergate va esclatar l’estiu de 2014, quan alguns usuaris de plataformes de 4chan i Reddit van començar a fer servir el hashtag #Gamergate per queixar-se d’una suposada conspiracio de feministes, periodistes i activistes que farien servir arguments de crítica social contra el masclisme per abaixar la qualitat dels videojocs. Des de llavors, algunes desenvolupadores com Anita Sarkeesian han estat sotmeses a una campanya d’assetjament i amenaces (de violació, de mort i de tirotejos si feien conferències) que les han mantingut apartades de la vida pública i sovint de la mateixa professió.

Quan enguany el SXSW va donar a conèixer les conferències de l’apartat interactiu, es va trobar amb que dues van obrir una caixa de trons: la que portava per títol Level Up: Overcoming Harrassment in Games (Següent nivell: superant l’assetjament en els videojocs) i SavePoint: A Discussion on the Gaming Community (Punt de salvaguarda: una discussió a la comunitat de jugadors).

Ràpidament, Hugh Forrest va informar que s’havien rebut nombroses amenaces de violència, i que per tant es va decidir treure aquestes conferències de la programació del festival per tal de garantir la seguretat dels participants.

Davant l’allau de comentaris a la premsa i a les xarxes socials que la decisió del SXSW era un reconeixement al poder de la violència i les amenaces, la direcció del festival ha tirant enrere la decisió i ha reprogramat les dues conferències, tal i com han afirmat en la seva pàgina web. Ara bé, el fet que afirmin que estan treballant amb les autoritats perquè aquestes dues conferències siguin el més segures possible no tranquil·litza molt ni dóna la imatge de seguretat en la programació que haurien de donar després de, com ells mateixos han dit, haver comès un terrible error.

.

.

.

.

Marisol López

Els videoclips del Sonar 2015

Ricard Robles, codirector i cofundador del Sonar, ens ha fet una selecció de vídeos d’alguns dels artistes que passaran enguany pel festival. Parlem amb ell sobre els motius que li han portat a fer aquesta tria.“En la selecció dels vídeos he prioritzat no només l’artista i la peça a nivell musical, sinó també que els  vídeos tinguin una certa narrativa i tractament audiovisual. Els vídeos seleccionats venen d’escoles estètiques diferents però tots són obra de directors amb una signatura pròpia, un discurs personal, una forma d’entendre el videoclip com a mitjà. Cada vídeo és un molt bon reflex del sentiment i de la relació simbiòtica dels artistes amb la música i el discurs musical.”

Li preguntem què és el que més li crida l’atenció com a amant de la música, què no es perdria al Sonar com a públic. “Aniria a veure alguns artistes joves que hem definit com a criatures superdotades: A$AP Rocky, Holly Herndon, Arca, Jamie xx, … músics d’entre 20 i 30 anys, que malgrat la seva joventut són artistes amb molta personalitat: transcendeixen el seu gènere, la seva generació, escapen a l’encasillament, amb una potent presencia escénica, una actitud i un posicionament. Tenen un discurs complex però no exclusiu per a especialistes i gent superentesa. La seva música és interessant, comunica i és molt recomanable per un públic ampli.”

Robles ens parla especialment de Holly Herndon com a exemple d’aquest nou estil (nova generació?) d’artistes. En el seu darrer àlbum, Platform, col·labora amb creadors diversos, no només músics i artistes visuals sinó també escriptors i teòrics com a forma d’obrir la seva creació i treballar amb gent que ella respecta. Ella mateixa està en aquests moments fent un doctorat en Fine Arts. Molt lligada als moviments actuals, a les seves lletres parla d’economia i política, de la NSA i planteja el dubte de si encara podem pensar que els ordinadors són avui dia el lloc on guardem la nostra vida privada. Reflexions sobre el nostre món real, però que de vegades preferim no veure. Robles ens dóna un consell: “Començar amb el tema Chorus. Cal escoltar-lo amb un cert volum i dedicar-li atenció i una mica de temps per trobar les melodies, les influències, les veus… . Les músiques trencadores no han estat mai músiques d’acompanyament i això és el que Holly Herndon fa. D’àlbums com Platform se’n fan dos o tres l’any com a màxim.”

.

.

Volem també destacar un article molt interessant sobre el paper de les dones a la música electrònica i un homenatge als cinquanta anys del primer sintetitzador creat per Bob Moog.

.

.


.

Marisol López

Women work, women vote… women code!!!

El 8 de març de cada any es celebra a tot el món el dia de la dona. Aprofitem aquesta diada per parlar del passat, present i futur de la dona a la tecnologia.

Aquesta diada va néixer per reivindicar conceptes com la igualtat de gènere i per commemorar la lluita que les dones van fer per poder participar en el món laboral i en la societat. Es celebra des del 1911, tot i que no va ser reconeguda per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) fins el 1977.

La dona no sempre ha tingut accés al món laboral. Durant molt de temps estava totalment exclosa de qualsevol activitat que no estigués relacionada amb la família o l’organització de la casa. Amb la revolució industrial, es va poder incorporar al món del treball i va rebre una compensació econòmica a canvi. Tot i així, continuaven sent les responsables de tenir cura de la família i de les feines domèstiques.

Les dures i precàries condicions de treball industrial van provocar que a mitjans del segle XIX apareguessin moviments on les dones reclamaven millors condicions laborals, com  la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball, la prohibició de l’horari nocturn per les dones, una compensació econòmica per accidents laborals, etc.

La incorporació de la dona al món del treball era important per al creixement de l’economia dels països. Així doncs, van tornar a mobilitzar-se per demanar aquesta vegada la seva participació en les decisions relacionades amb l’àmbit públic: el dret a vot per a les dones. A l’estat Espanyol no es va aprovar el sufragi femení fins el 1931, i les primeres catalanes van poder votar en una consulta municipal a Canet de Mar l’abril de 1933.

Així doncs, el 8 de març és un dia per reivindicar el paper de la dona en  el món laboral i en les decisions d’àmbit públic de la societat.

Dones i tecnologia:

Passat:

Si ens endinsem dins del món tecnològic, podem trobar-hi  petjades femenines, dones que han ajudat al seu creixement i desenvolupament. Cal remuntar-se a la primera meitat del segle XIX per trobar la pionera de la informàtica, Ada Lovelace, de qui ja vam parlar en aquest blog.

Lovelace no és la única figura femenina que ha influït en aquest camp. Eudora Welty va ser una escriptora nord-americana de començaments del segle XX.  La seva narració “Per què visc a l’oficina de correus” va inspirarl’enginyer de softwares Steve Dorner per desenvolupar el programa Eudora, un client de correu electrònic per Apple i Microsoft.

També trobem altres figures com l’actriu vienesa i d’origen jueu Hedy Lamarr que va inventar la tecnologia que anys més tard va permetre el GPS, diverses codificacions militars i avui dia el wifi. La matemàtica hongaresa Rózsa Péter,  principal contribuïdora a la Teoria de Funcions Especials Recursives i que els anys 50 va aplicar aquesta teoria als ordinadors. Una mica després,  l’almirall Grace Murray Hopper va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I i també la inventora del concepte de compilador. Hopper, però, ha passat a la història de la informàtica com la inventora del llenguatge de programació COBOL , un llenguatge d’alt nivell de compilació, especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d’ordinador per gent sense coneixements específics d’informàtica.

Evelyn Berezin va  desenvolupar el primer processador de textos (el primer ordinador d’oficina) l’any 1953. Ella mateixa va crear el 1968 un programa que permetia tant emmagatzemar com editar textos.

Us deixem un breu vídeo on Evelyn explica la seva experiència en el món de les tecnologies. Un dels temes que més remarca és el fet de ser gairebé la única figura femenina del seu entorn.

Si voleu veure més casos de dones influents dins del món de la tecnologia llegiu aquest  article.

Present:

Avui en dia a la societat occidental no es discuteix la incorporació de la dona al món laboral. Però si que veiem que no hi ha el mateix percentatge de dones que d’homes ocupant els alts càrrecs directius.

En el món de les tecnologies, només el 4% dels CEOs de la llista de 500 companyies de Forbes són dones. Si ens centrem a l’estat espanyol, veiem que la situació no canvia gaire: segons les dades d’un estudi de PWC i Isòtes, només un 10% de les dones ocupen alts càrrecs en la direcció. I és així tot i que les estadístiques demostren que l’índex de dones llicenciades arriba al 64,8% i que la mitjana del seu expedient acadèmic és superior a la dels homes.

Així doncs, per què el nombre de dones en els alts càrrecs és més reduït?

Es parla sovint del “sostre de vidre”, terme utilitzat per referir-se a la limitació de l’ascens laboral de les dones dins les organitzacions. Es tracta d’un “sostre” que apareix quan aquestes estan ocupant alts rangs en la jerarquia de la empresa. Aquest “vidre” limita les seves carreres professionals i impedeix que continuïn ascendint. És invisible ja que no existeixen lleis o dispositius socials establerts i oficials que imposin una limitació explícita en les carreres laborals de les dones.

Aquesta barrera es veu trencada quan la companyia passa per una crisis. Aquest fenomen s’anomena “penya-segat de vidre” i té lloc quan una empresa passa per un mal moment econòmic generalment per una mala gestió. Quan aquestes situacions es donen, és més probable que l’empresa contracti una figura femenina abans que una de masculina perquè ocupi la direcció.

Un clar exemple de figura femenina elegida per abordar aquesta situació de “penya-segat de vidre” és Marissa Mayer, que ha pres les regnes de Yahoo!, cada vegada més enfonsades sota el pes de Google i Facebook.

Meg Whitman és un altre d’aquests casos, escollida per HP després d’una època plena d’escàndols que no van fer cap bé a la companyia.

Aquí us deixem un article de 16 casos de dones que han estat capaces de superar aquestes barreres i trencar aquest “sostre de vidre”:

Futur:

Si ens fixem en les generacions futures, veiem que el percentatge de noies que es estudien carreres informàtiques ha anat disminuint amb el llarg del temps:  als anys 80 un 40% dels estudiants llicenciats en carreres tècniques eren dones, mentre que actualment aquesta xifra ha baixat el 16%.

Altres estudis han comprovat que a l’escola hi ha moltes nenes que estan interessades en aquest camp, però quan arriben a l’escola secundària gairebé totes perden l’interès.

Per ajudar a motivar i a incentivar les futures tecnòlogues, s’han dut a terme diverses iniciatives que permeten a aquestes nenes realitzar cursos, colònies, formació, etc. relacionats amb la informàtica i la codificació. D’aquesta manera veuen que no són les úniques que estan interessades en aquest sector i tenen l’oportunitat de veure des d’una altra perspectiva aquest món. Iniciatives com Made With Code, Girls Who Code, Rails Girls… volen assegurar un futur de dones en igualtat de condicions al terreny tecnològic.

Tot i les grans millores que hem aconseguit, encara ens queda molt per continuar lluitant. I com deia Madeleine Albright, la primera secretària d’Estat als Estats Units, “hi ha un lloc especial a l’infern per a les dones que no s’ajuden les unes a les altres”.

Clàudia Coll

Joguines per formar enginyeres, no princeses

En un mundo de princesas consumido por la mercadotecnia es posible romper el paradigma que envuelve este tipo de prácticas. Conoce que juguetes están haciendo algo por lograrlo

Hipertextual 24 DE NOVIEMBRE DE 2014

(…)Los pasillos de juguetes en los supermercados están pintados por el color rosa de las cajas de muñecas y coronas de princesas dispuestas en los aparadores. Disney y Barbie son los principales culpables por ello, pues son quienes nos venden el prototipo de niñas y mujeres que debemos ser. Mujeres que esperan por el príncipe azul que llegue a salvarlas y les de su primer beso de amor; mujeres con cuerpos perfectos — e irreales — y de belleza soñada que pasan la vida yendo de compras o de vacaciones por la playa. (…)

En el mercado existen muchas alternativas de juguetes que estimulan el desarrollo cognitivo de los peques, que potencian sus habilidades psicomotoras (o psicomotrices) y que les ayudan a desarrollar ciertas competencias para la vida. En ese sentido, la lista que a continuación te presentamos hace referencia a proyectos desarrollados especialmente para ayudar a las chicas a involucrarse más en los ámbitos científicos y tecnológicos.

Goldie Blox

Juguetes para formar ingenieras, no princesas

“Nuestro objetivo es interrumpir el pasillo color rosa e inspirar a la próxima generación de mujeres ingenieras.” Debbie Sterling es una ingeniera mecánica graduada de Stanford en diseño de productos fundadora de Goldie Blox, empresa dedicada a la venta de kits de construcción para niñas de 4 a 9 años. Los bloques de construcción vienen acompañados de un pequeño libro en el que Goldie, una chica que viste cinturón de herramientas ayuda a resolver los problemas de construcción ambientados en el libro.

Goldie Blox incorpora ruedas, ejes, bisagras, palancas, poleas y engranajes para crear asombrosos proyectos y estimular la creatividad de las niñas. En el futuro es posible que se agreguen también motores, circuitos y programación.

Kano

screen3

Después del boom de las Raspberry Pi son muchos los proyectos que se han creado con ayuda de este pequeño pero potente ordenador. Hace unos días Aymará realizó una reseña sobre un interesante proyecto de hardware y software que consiste en un kit especialmente diseñado para niños que permite armar tu propia PC.

Kano utiliza una Raspberry Pi y un sistema operativo basado en Debian a través del cual se enseñan principios básicos de programación. Kano trabaja con hardware y software libre para crear mentes libres capaces no solo de utilizar un equipo de cómputo sino de entender los procesos detrás de toda una ciencia.

Roominate

Juguetes para formar ingenieras, no princesasRoominate es un completo set armable que incorpora elementos de diseño y construcción. Aparentemente es solo una casa de muñecas pero no, Roominate es más que eso. Consta de partes que pueden ser ensambladas con otras para formar pisos, paredes y muebles, cuenta con accesorios para decorar las habitaciones pero además cuenta con circuitos y cables para armar completamente el cableado eléctrico de la casa y controlar las lámparas o el ventilador.

Este set estimula capacidades de resolución de problemas, espaciado y motricidad fina; enseña conocimientos básicos sobre circuitos y electricidad; y fomenta la creatividad y la confianza en sí mismo.

Además de estos proyectos no hay que olvidar que está demostrado que los videojuegos también pueden ayudarnos a estimular ciertas capacidades. Los videojuegos no están peleados con el género y son muchas las opciones que se pueden encontrar en el mercado.

La niñez es parte fundamental del desarrollo de una persona. No dejemos que nuestras hijas se vean en desventaja frente al género masculino y brindémosles la oportunidad de llegar a ser grandes inventoras e ingenieras.

Llegir l’article sencer.

Polèmica arran del llibre Barbie enginyera informàtica

L’empresa fabricant de joguines Mattel ha retirat de la venda el llibre-joguina Barbie, puc ser enginyera informàtica, a causa de la quantitat de crítiques que ha rebut a Amazon. I ha fet pública una nota on es disculpa per la imatge de la dona que ha pogut donar aquesta nina.

El llibre, que es venia acompanyat de la nina amb un ordinador portàtil, explicava la història de Barbie, una enginyera informàtica que, davant d’alguns problemes tècnics, ha de demanar l’ajut dels seus companys homes, qui li resolen la situació.

Sobre aquesta qüestió s’ha obert una polèmica. S’està (de nou) parlant de dones que no saben enfrontar-se a la tecnologia? O s’està intentant fomentar el treball en equip?

Us presentem dos articles, cadascun defensant un d’aquests punts de vista. I una acció que es va fer hackejant els textos del llibre.

1.- El llibre de Barbie és sexista

Pamela Ribon, Gizmodo, 18/11/14

(…) this is a real book. A book you could buy right now if you wanted to. A book that right now, somewhere, is teaching possibly hundreds of young girls and boys the following:

At breakfast one morning, Barbie is already hard at work on her laptop.

“What are you doing, Barbie?” asks Skipper.

“I’m designing a game that shows kids how computers work,” explains Barbie. “You can make a robot puppy do cute tricks by matching up colored blocks!”

Barbie! That’s awesome. I love how your game is both educational and fun. Bonus points for keeping it cute, because you are so stylish. Please be careful not to drop your breakfast fro-yo on your laptop. I’ve done it, and it’s not so funzies. Anyway, Internet, get ready to find your thing to be super pissed off about today.

Barbie F*cks It Up Again

What the fucking shit, Barbie? This is where you assume Skipper will be like, “Oh, why do you need boys? We can do it ourselves! Let’s learn and work hard and do things all on our own because a sense of accomplishment and knowledge are powerful weapons for adulthood.”

But no. Nope. Barbie’s just fine ending her work with the “design ideas” and a laugh. She’ll need the boys before she’ll have a “REAL GAME.” (…)

THE FUCKING END, PEOPLE. Despite having ruined her own laptop, her sister’s laptop, and the library’s computers, not to mention Steven and Brian’s afternoon, she takes full credit for her game design— only to get extra credit and decide she’s an awesome computer engineer! “I did it all by myself!”

(…) Helen Jane and I were so livid after reading this book we spent the first fifteen minutes spitting out syllables and half-sounds. We’d go from outraged to defeated to livid in the span of ten seconds. “I want this thing to start a meme of girls screaming, ‘I don’t need a Brian or a Steven!'”

We knew we had to share this with you, because if we didn’t, we’d be saying it was okay. We couldn’t just roll our eyes at how insulting this book is, how dangerous it is for young minds, how it’s a perfect example of the way women and girls are perceived to “understand” the tech world, and how frustrating it can be when nobody believes this is how we’re treated. Just about every review we could find on this book had readers equally offended and frustrated.

Oh, and the 50 stickers? I only saw one: “Nerdy is the new Fab!” The others had already been removed by Helen Jane’s small daughters. We can only hope that one of them doesn’t boast,“My other laptop is a boy!”

2.- Al llibre Barbie aprèn a treballar en equip

Ken Hess, Zdnet, 21/11/14

Some people felt that Barbie failed as a computer engineer and that the book, Barbie: I can be a Computer Engineer, was sexist and had other problems as well. A few headlines even brand her as “inept”. I disagree. If you really look at the book, there’s nothing wrong with the story. It’s our mad interpretation of it that really bothers people. I think Mattel and the irate, militant feminists have <again> overreacted.

Barbie: I can be a Computer EngineerIn the story, Barbie apparently comes up with design concepts for computer games. So, what’s wrong with that, you ask? She tells Skipper that to turn it into a real game, she has to get Steven’s and Brian’s help.

Really Barbie? You’re saying that you’re part of a design team and that not one of you has all the expertise required to build an entire computer game? Wow, that’s so…normal. Seriously, game design is a good job. Designers aren’t always programmers and they work as part of a team to bring a game to life. Seems pretty normal to me.

Then, the story turns to Barbie who attempts to email her design idea to Steven, but discovers that she has a virus. The virus, she and Skipper discover, originated from her flash drive.

Is Barbie showing that she’s a helpless female or an inept computer engineer? No, that’s absurd. The thing is that Barbie is a game designer, not a desktop support technician. It’s a very different skillset. Many of my coworkers bring me their Windows-based computers to fix because they’re UNIX or Linux people and not Windows experts. Or maybe, like Barbie, they just don’t know enough about computers to call themselves competent computer engineers. (…)

In the end, Skipper’s files are saved. Barbie’s files are saved. Barbie gets a good score for her design and all end’s well. That is until some militant feminist got ahold of the story and decided that it was bad.

What does the story really have to say?

Barbie is smart. No one knows everything. Teamwork is key to success.

There’s no sexism. There’s no misogyny. There really is no problem.

It sounds like a typical day in any IT shop to me.

The only problem that I see in the story is that Barbie takes a bit more of the credit than she should. She should have told Skipper that it was a team effort to retrieve the files and to remove the virus. But, that too, is pretty typical of IT people.

In all, I’d say it’s a pretty good story.

And, hey, Barbie,…I’d totally hire you as a game designer because obviously you’re good enough to impress your female instructor and your two male coworkers. So, yes, you can be a computer engineer. And Ken can stay home, clean house, write the Great American Novel, or create blog posts for ZDNet, while you earn the big bucks as a game designer. I bite my thumb at the haters. So there.

i 3.- El llibre de Barbie informàtica hackejat!!!

Wired, , 11.21.14

(…) The internet has fallen in love with Feminist Hacker Barbie. She’s the brainchild of Kathleen Tuite, an independent computer programmer based near Santa Cruz, California, who spent a half-day this week putting together a website where people could re-caption the original book, hacking it to fix all of its pastel-hued problems.

Tuite, who until recently was a University of Washington graduate student studying crowdsourcing, says she created the site out of disappointment and frustration with the official Barbie book. In the past few days, her Feminist Hacker Barbie has blossomed into a full-blown and extremely funny internet meme with thousands of captions, many of which we think would make great fodder for a real Barbie engineering movie.

En tot cas, aquí podeu llegir la història original i decidir qui te raó!!!!

Ada Lovelace, una programadora avant-la-lettre

Ada Lovelace, a Computer Programmer Ahead of Her Time

Kari Paul. Mashable. 15/10/2014

Ada Lovelace was ahead of her time.

IMATGE: MASHABLE COMPOSITE ALFRED EDWARD CHALON/SCIENCE & SOCIETY PICTURE LIBRARY

In 1843, at age 27, the world’s first computer programmer envisioned the future of computer technology as we know it — nearly a hundred years before the first computer was even invented.

This week, Lovelace’s legacy is celebrated with events around the world designed to encourage women to pursue careers in STEM (science, technology, engineering and mathematics).

Ada “really embodies the struggles that women still go through,” said Suw Charman-Anderson, a journalist and social software consultant who founded Ada Lovelace Day, which is celebrated on Oct. 14.

A complicated and divisive figure, Lovelace was the daughter of the poet Lord Byron and, though women weren’t encouraged to pursue careers in science, grew up to become a mathematical genius and a key collaborator of Charles Babbage as he developed his analytical engine, a forerunner to the modern computer.

Babbage once described her as “the Enchantress of Numbers,”writing that she “has thrown her magical spell around the most abstract of Sciences and has grasped it with a force which few masculine intellects could have exerted over it.”

Born in England in 1815, Lovelace was the only child of the brief marriage between Lord Byron and Anne Isabella Milbanke. As Charman-Anderson writes in the book A Passion for Science: Stories of Discovery and Invention, the marriage imploded just a month after Ada was born and the poet left for Italy where he died when Lovelace was 8 years old.

Like her father, Lovelace also struggled with mental illness and, fearing that she would adopt the poet’s unpredictable temperament, her mother encouraged her interest in math, logic and science, enrolling her in a rigorous tutoring curriculum.

In 1833, when she was only 18 years old, Lovelace met Babbage, then 42.

“It was a friendship that would change Ada’s life,” as Charman-Anderson writes.

At the time, Babbage was working on a very early, calculator-like computer called The Difference Engine. He would later develop plans for the more advanced Analytical Engine, which Ada studied at length.

When Babbage asked Ada to translate an Italian mathematician’s article on the machine, she transformed it into a 20,000-word work that included the first computer program: An algorithm that would teach the machine how to calculate a series of Bernoulli Numbers.

“By understanding what the Analytical Engine could do — that it was far more than just a calculator — there’s no doubt whatsoever that Ada glimpsed the future of information technology,” said James Essinger, whose biography of Lovelace titled Ada’s Algorithm is published this week. According to Essinger, Ada expanded on Babbage’s ideas and envisioned the modern day computer. “What computers do, with literally billions of applications by billions of people, is exactly what Ada foresaw. In some ways, it is almost miraculously prophetic.”

However, Babbage never created the machine and Ada was unable to test her theory before she died at the age of 36 of cancer.

After her death, her ideas were often credited to Babbage.

“People say she didn’t write [the program] — that Babbage did it,” said Charman-Anderson. “There is always someone who feels the need to undermine her, and I think that’s something that a lot of women in technology today understand only too well.”

Even today, Ada’s achievements are sometimes overshadowed by her complicated life, said Valerie Aurora, cofounder the Ada Initiative, a nonprofit that promotes women in open technology and culture.

“There’s the mythologized Ada Lovelace and the real Ada Lovelace — and the real Ada Lovelace was an extremely interesting and complicated person,” said Aurora. “She was very likely bipolar. She was on a lot of drugs and was very sick for many years. The interesting thing to me is, how do we acknowledge the reality and complexity of her life while not placing all these sexist interpretations around it?”

While there are more opportunities for women today than during the Victorian era when Lovelace did her work, women in technology and science still face discrimination, Aurora said.

“Unfortunately, we are seeing that things are becoming more sexist in the tech industry as time goes by,” she said, citing statistics that show that the percentage of women enrolled in undergraduate programs in computer science peaked at 35% in 1985 and is now down to the low 20% range. “It requires an actual effort to reverse that trend.”

Celebrating Ada Lovelace Day is just the beginning.

Llegiu l’article sencer, amb 20 exemples d’aportacions tecnològiques fetes per dones, aquí.