Fresc & Freak: novembre 18

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

Llegeix més »

L’humà de la foto és Akihiko Kondo. L’holograma (si seguiu el nostre blog ja l’haureu reconeguda) és Hatsune Miku. I des de fa unes setmanes estan casats en un matrimoni que transcendeix les dimensions físiques. Ok, no legalment. Però Akihiko es va gastar 15.000€ en una cerimònia de casament on va assistir una quarantena de convidats i des d’aquell dia la versió en peluix de la Hatsune que acompanya Akihiko arreu porta a la seva mà un anell de casada. Akihiko assegura que es considera “un home casat normal i corrent”, que mai ha enganyat la Hatsune i que pensa en ella totes les hores del dia.

Gatebox, la companyia que fabrica el dispositiu que conté al personatge, va lliurar a Akihiko un “certificat de matrimoni” que avala la unió entre l’humà i el personatge virtual. Akihiko no és l’únic japonès casat amb Hatsune: fins a la data Gatebox ha certificat més de 3.700 d’aquests matrimonis multidimensionals.

Aquesta versió de la Hatsune Miku és una imatge hologràfica d’uns 30 centímetres d’alt que viu dins d’un dispositiu electrònic tipus càpsula de vidre que costa uns 2.500€, més 12€ de subscripció mensual perquè el dispositiu funcioni.

No us perdeu el vídeo per veure com funcionen aquestes relacions!!!

El British Museum està mostrant en aquests moments l’exposició I am Ashurbanipal, king of the world, king of Assyria. Una de les peces que s’hi mostren són uns relleus que tornen a la vida gràcies al mapping. Un visitant, el novelista Paul Cooper, va difondre aquestes precioses imatges de com unes pedres de fa més de 2000 anys tornen a la vida amb la llum i els colors.

El rei Asurbanipal d’Assíria (669 a. C., 631 aC) va ser l’home més poderós de la terra. Es va descriure en inscripcions com “rei del món”, i el seu regnat de la ciutat de Nínive (ara al nord d’Iraq) va marcar el punt culminant de l’imperi assiri, que s’estenia des de les costes de la Mediterrània oriental fins a les muntanyes de l’oest Iran.

Cliqueu el vídeo del tuit que encapçala aquesta notícia i deixeu-vos emportar pels paisatges assiris!

Si viatgeu a Bangkok no us podeu perdre una visita a aquest edifici, el King Power Mahanakhon. Un gratacels, el més alt de Tailàndia, de 78 plantes que te a la seva terrassa aquesta plataforma d’observació totalment envoltada de vidre que permet vistes de 360º sobre la ciutat. Si us agraden les emocions fortes, una part d’aquesta plataforma també te vidre… al terra!!! Així que es pot veure una caiguda de 314 metres. Aquí podeu veure un vídeo per fer-vos una idea de què vol dir tenir grans edificis als vostres peus!!!!

Photo #2 from Birgunj Sub Metro, Nepal by 😊 Happy Hooman 😸 made on 2018-04-28 06:07 for Sola

Aquesta imatge no està feta per ordinador ni captura de moviment. Són realment gotes d’aigua. 2500 punts deixaven anar aigua en alguns moments i així es va crear aquesta imatge, feta per un anunci de Gatorade. Es van fotografia les imatges fetes per l’aigua i muntar com una pel·lícula en stop motion. En aquest vídeo es pot veure perfectament com funcionava el sistema i aquí l’anunci.

Fresc & Freak: Maig

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

Fa uns anys, tres estudiants de disseny de Londres van crear un prototip d’una ampolla comestible per resoldre la gran quantitat d’ampolles de plàstic als abocadors, uns 16 milions cada dia al Regne Unit. Ara, aquest envàs comestible o compostable (el comparen amb la pell de les fruites) ha arribat a la comercialització: Ooho. El nou envàs es basa en la tècnica culinària de l’esferificació de Ferran Adrià.

Com que no te tap només s’hi poden posar raccions petites que es puguin beure d’un glop. Ara per ara només es pot trobar a alguns llocs però podeu encarregar-ho per a la vostra cursa o festival!

Recordeu la imatge superior? Robert Kelly, l’especialista en política coreana que es va veure sorprès per la seva família quan feia una seriosíssima anàlisi a la BBC en directe? Doncs aquesta imatge (el vídeo viral de l’any!) va inspirar una sèrie d’animació a la guionista americana Lauren Martin. La sèrie, aprovada per la família, ja te un primer capítol que es pot veure a Youtube i mostra les aventures dels dos germans que no paren de provocar (i resoldre) problemes i aparèixer als mitjans.

Podeu llegir la història sencera aquí!

 

Segurament heu passat moltes hores de la vostra vida a Ikea. I si busqueu per casa, segurament tindreu una (o més) de les seves famoses bosses blaves. Ens equivoquem? No, oi? 🙂

Balenciaga, la marca d’alta costura, ha creat una bossa de pell que imita curiosament la pràctica bossa sueca. I com que la gent d’Ikea és ràpida i te molt de sentit de l’humor, ha rigut bastant de la caríssima (més de 1.600€) “imitació” de la seva bossa Frakta, que podeu trobar a totes les botigues Ikea per 0,50€.

Segons Ikea, “si quan l’arrugues cruix, és Frakta; si aguanta maons, fustes i fins i tot aigua, és l’original”. Que no us donin Balenciaga per Ikea!!!!

 

S’ha acabat arrossegar la maleta. Travelmate és la maleta-robot que et segueix per l’aeroport (i per on sigui)  vertical o horitzontalment. També pot portar a sobre coses i carregar el telèfon. Funciona amb intel·ligència artificial per aprendre com et mous i  seguir les teves passes, pot girar en rodó, s’adapta al terreny sobre el que roda, evita xocar amb objectes, te GPS, se li pot afegir una càmera que filmi en 360 o VR… Mireu el vídeo i us n’enamorareu. En volem una!!!!

Acordes és una experiència digital de Banc Sabadell que tradueix el teu dia en música. A través d’algoritmes, l’aplicació llegeix les dades generades per l’usuari a Facebook i Twitter i les transforma en una experiència sensorial i una peça musical única i personalitzada.

La peça musical té una durada aproximada de 40 segons i es crea a partir de cinc estils musicals (Blues, Bossa Nova, Jazz funk, Contemporary Minimalism i Trip Hop) i s’acompanya amb una representació visual de les dades, gràcies a la tecnologia WebGL, amb milions de partícules que es fonen en imatges representatives de l’activitat, la meteorologia, el lloc de la connexió…

En aquest projecte s’ha comptat amb Jukedeck, una empresa britànica especialitzada en la creació de música en temps real via machine learning.

La ciutat americana de Salem, Massachussets, és famosa per les seves històries terrorífiques (recordeu la història dels judicis a bruixes?). I ara, per una cara que estranyament s’ha aparegut en un fanal del carrer. El tuit que podeu veure està fet per l’alcaldessa de la ciutat, així que ja veieu que s’ho prenen seriosament! Hi ha qui diu que és Lord Voldemort (el dolentíssim bruixot de Harry Potter), tot i que alguna gent hi ha volgut veure el mateix Donald Trump (després de passar pel PhotoShop, cert).

Ja sabeu que, des del primer dia, ens encanten els drons i com s’han anat aplicant a espectacles artístics. Ara, l’empresa japonesa NTT Docomo ha creat un dron esfèric que a més és una pantalla. Això permet que es puguin “enlairar” no només llums sinó imatges en moviment i textos (i també, perquè no dir-ho, publicitat).

El dron té 8 tires de leds connectades a un dels rotors de manera que quan s’enlaira les tires giren i donen la il·lusió de ser una esfera. A més, te un ordinador de manera que pot mostrar imatges programades.

La intenció de Docomo és comercialitzar aquests drons de cara a les olimpíades de Tòquio 2020 .

Els metges del Children’s Hospital de Philadelphia porten temps investigant en un dispositiu que permeti que els nadons prematurs es desenvolupin fora de l’úter matern. I han aconseguit un primer èxit. Per ara, només ho han provat amb bebès ovella, però han aconseguit que vuit xais prematurs s’acabin de desenvolupar i “neixin” després de quatre setmanes dins del dispositiu.

La idea, després de continuar amb les proves amb animals, és adaptar-ho perquè es pugui fer servir amb éssers humans, cosa que esperen aconseguir en 3 a 5 anys. Els metges, però, tenen clar que caldrà canviar el disseny per evitar que els pares s’angoixin de veure els seus bebès dins una bossa de plàstic.

 

Olly Gibbs, un il·lustrador de Londres, va visitar recentment el Rijksmuseum d’Amsterdam armat amb el seu telèfon mòbil i FaceApp, una popular aplicació amb tecnologia similar a la de Snapchat. Però en comptes d’aplicar orelles de gos i altres formes divertides, FaceApp utilitza la intel·ligència artificial per mapejar els trets facials i convertir en somrients cares amb un aspecte seriós.

Així que Olly Gibbs es va dedicar a tuitejar les imatges dels quadres de pintors flamencs del Rijksmuseum, serioses i circumspectes, canviades en gent alegre i feliç de ser contemplades per tant de públic. Mireu com canvien quadres i escultures!!!

 

Ja us hem parlat alguna vegada d’Osmo, un sistema per ensenyar els nens a programar mitjançant el joc i que lliga el món virtual amb un iPad amb el món físic amb unes peces que cal ordenar. Ara els mateixos creadors han desenvolupat Coding Jam, un complement a l’Osmo on es lliga programació i creació musical.

Igual que el sistema principal d’Osmo, Coding Jam utilitza un mirall que se situa a l’iPad de l’usuari per seguir amb la càmera com els nens interactuen amb uns blocs que estan lligats a fragments musicals. El fer loops, tocar dos cops el mateix fragment o saltar-lo apropa els nens a la programació i a la composició alhora. Aquest kit d’expansió costa 60$ i cal tenir l’Osmo prèviament.

Fans de Sailor Moon, ja podeu agafar el vostre mòbil i regalar-lo: la companyia xinesa Meitu llançarà aviat al mercat un telèfon mòbil inspirat en l’heroïna d’aquest popular manga. El mòbil és de color rosa i darrera te la imatge de la protagonista, Bunny Tsukino. A més, aquest telèfon ve acompanyat d’un pal selfie amb la forma de l’emblemàtica vareta!
Per ara, d’aquest dispositiu només es faran 10.000 unitats i estarà a la venda a la Xina i online per uns 430$.
Hi ha un nou aparell de moda al món: es diu Fidget Spinner i bàsicament és un tros de plàstic amb uns rodaments que permeten que giri sobre un eix. El recomanen per a la gent que no sap què fer amb les mans i no es pot estar quieta, els que es mengen les ungles, malalts de TDA, gent amb estrès, addictes al mòbil… bàsicament per a tothom. La bona notícia és que no és gaire car, hi ha diverses formes i colors, pot ser fluorescent… A jugar!

Marisol López

Moda i tecnologia: els vestits més increïbles

 

Reinventar-se o morir! El món de la moda vol anar més enllà d’oferir indumentària amb dissenys elaborats o peces a bon preu i component estètic prêt-à-porter. I quina és l’aposta? La tecnologia. Cada dia trobem noves firmes o empreses del sector que es dediquen a introduir elements tecnològics a les seves creacions tèxtils, des de llums LED a teixits intel·ligents que reaccionen a estímuls externs.

Francesca Rossella, directora creativa de CuteCircuit , companyia de roba tecnològica de Londres, diu que “en cinc o deu anys tots els gadgets que actualment portem a tot arreu –com mòbils, càmeres o polseres –desapareixeran i tot quedarà integrat en el vestit”.

S’espera que en un futur proper hi haurà peces de roba que ens diguin si els nostres fills fan prou esport,  jaquetes que ens avisin si tenim la pressió sanguínia massa alta, o roba que canviï de color segons com ens sentim en cada moment.

Alguns dels problemes o inconvenients d’aquestes peces és que de moment són cares i poc discretes. Karinna Nobbs, docent a la British School of Fashion, diu que els preus són massa elevats i que alguns dissenys encara són massa maldestres. “Quan els preus baixin i la tecnologia sigui menys visible en la roba, llavors serà quelcom més desitjable pels consumidors”.

A continuació us parlem de sis tipus de creacions o firmes moda-tecnologia per a que veieu  alguns exemples.

1. Butterfly dress

Comencem amb el nostre preferit: un vestit intel·ligent dissenyat per les germanes turques Ezra Çetin i Tuba Çetin i que està adornat amb 40 papallones que volen al voltant del vestit i tornen cap a ell gràcies a un sensor de proximitat que permet les papallones reaccionar a estímuls externs.

Podeu veure un vídeo de l’increïble vestit aquí.

2. Roba amb la qual podrem carregar els nostres smartphones.

Panells solars flexibles han inspirat dissenyadors per a crear roba i accessoris que serveixin per carregar aparells electrònics. Un exemple d’això és la start-up Wearable Solar, que fa servir la tecnologia per crear peces de vestir que puguin carregar un smartphone fins al 50% si es porta durant una hora al sol.

3. Roba que reacciona al seu entorn

Amy Winters crea vestits que responen al seu entorn. Per exemple, un vestit fet amb cuir hologràfic que reacciona al so. Quan el volum puja el vestit comença a il·luminar-se i té lloc el que Winters anomena “música visual”. Una altra peça és un banyador que reacciona a la llum, i que té un panell central que es va tornant violeta quan rep la llum del sol.

4. Vestits que reaccionen a la mirada

La dissenyadora Ying Gao, fent servir la tecnologia eye-tracking, ha creat una sèrie de vestits que es mouen quan algú els està mirant. Quan el vestit és contemplat durant una estona, uns petits motors en mouen parts. A més, els vestits també brillen, ja que estan coberts amb fil luminescent que brilla a la foscor.

5. Llums LED

Moon Berlin, amb seu a la capital alemanya, crea roba de luxe i se centra en fer servir tecnologia per millorar l’aspecte dels seus dissenys.

Els vestits tenen integrats LEDs connectats a un circuit elèctric que van enganxats a materials de goma integrats en les peces.

6. Ringly

Tecnologia en forma d’anell, es sincronitza amb el teu smartphone per fer-te arribar notificacions com trucades importants i alertes socials a través de llums LED, que es poden personalitzar, i vibracions.

7. Collar Misfit Shine

Peça de joieria inspirada en patrons florals de la natura que detecta les teves activitats, tals com córrer, anar en bicicleta, caminar, i a més es pot submergir 50 metres. Segueix i introdueix el teu estat a Misfit App. A banda d’això també fa un seguiment del teu descans. Una manera de fer seguiment fitness ideal i elegant.

Per acabar amb aquest article en el que hem parlat de moda i tecnologia, us deixem amb la nova musa de Louis Vuitton: Lightning, un personatge de la coneguda saga de videojocs Final Fintasy


Si voleu saber-ne més podeu llegir aquest post.

I doncs, creieu que amb el temps tots vestirem indumentària tecnològica? Us agrada, què en penseu?

Selene B

Us vau perdre l'edició Zero de Sitges Next?

El 17 i 18 d’abril va tenir lloc l’edició zero del Sitges Next, Festival Internacional d’Innovació en Comunicació i New Media. Edició zero? Sí, perquè era una pinzellada del que volia esdevenir a partir de l’any vinent: ser el punt de trobada de creatius i professionals de la comunicació, l’espai comú on trobar les últimes tendències en publicitat, disseny i noves tecnologies. I si això és una pinzellada, què serà l’obra completa!!!!

Ghost in the Shell 2501

Si us ho vau perdre, aquí trobareu alguns noms i enllaços per descobrir creativitat, ganes, mirades i discursos innovadors i inspiradors.

Filipe Carvalho, director d’art i dissenyador portuguès, va presentar el seu homenatge al manga Ghost in the Shell, de Shirow Masamune i a la transcendental pel·lícula Ghost In The Shell, de Mamoru Oshii. L’homenatge ha estat liderat conjuntament amb el dissenyador Ash Thorp i més de 30 creatius i experts tècnics situats en diversos països. Una conferència amb molts detalls a nivell tècnic que va acabar amb les impressionants imatges resultants.

L’estudi mexicà Cocolab va explicar el seu funcionament, a partir de diversos creadors que han “oblidat l’ego” per treballar conjuntament. Projectes que han partit d’ells però han estat adoptats pel govern com el mapping sobre Chichen Itzá. Estan molt lligats al tema social i relacionat amb Mèxic. I per tant, van col·laborar amb l’artista Pedro Reyes en el projecte Disarm, una orquestra amb instruments fabricats amb armes decomissades per l’exèrcit mexicà als càrtels de la droga.


L’estudi de Barcelona Mucho, que havia participat en un taller al matí, va mostrar part de les seves creacions i va explicar com s’arribava en cada cas al resultat, quin havia estat el procés creatiu.

I el primer dia va acabar amb una esbojarrada conferència de Brosmind, o sigui, els germans Mingarro. Van fer un recorregut des dels seus inicis (o sigui, la seva infància) fins els darrers projectes. Van explicar que, com Cocolab, combinen la realització d’encàrrecs  amb els projectes personals, que tot i no ser econòmicament sostenibles, els posicionen i els permeten tenir encàrrecs més arriscats i interessants.

El segon dia va començar amb Digital Kitchen, autors de la capçalera de la sèrie Dexter, que van presentar el projecte Stanley: un piano clàssic que es pot tocar a distància a través de missatges a twitter. Cada tweet, cada interacció amb el públic, cada cançó que  Stanley toca és personalitzada i construeix una connexió emocional amb els seguidors.

El dissenyador català Mau Morgó va presentar els títols de crèdit del Festival, tota una experiència de 3D i realitat virtual. L’estudi Hungry Castle, amb seu a Barcelona, va compartit amb els assistents el projecte Cool Shit, que combina moda i art públic.

El Festival va tancar amb  la conferència de la parella formada per Jessica Walsh i Timothy Goodman, dissenyadors gràfics novaiorquesos creadors del projecte 40 Days of Dating. 40 cites en 40 dies, explicades a través d’un blog que ha esdevingut un llibre i properament una pel·lícula.

Cal felicitar els comissaris Héctor Ayuso i Christian Molina per la bona selecció de creadors i projectes que durant dos dies van fer que aprenguéssim, gaudíssim, ens sorprenguéssim i obríssim la ment a tot allò que s’està fent en el món en aquests mateixos moments.

I ja estem esperant la primera edició de Sitges Next!!!!!

Marisol López.

Més videojocs de 2014: disseny, música, sorpreses

El 2015 es pot considerar l’any en què els videojocs han estat reconeguts (per fi!) com una forma d’art en la cultura popular. Els videojocs estan canviant per arribar a una major diversitat de jugadors i una major varietat de tipus de joc. Amb la tecnologia actual, milions de propietaris de telèfons intel·ligents tenen una plataforma de jocs a la butxaca. Això ha portat a un cert debat sobre què vol dir actualment ser Gamer, per la qual cosa us recomanem aquest article on es parla de com ha canviat el perfil del jugador de videojocs en uns pocs anys.

Si parlem de jocs que han basat el seu èxit en el seu nou, sorprenent disseny, hem de començar parlant de Monument Valley, el seu disseny que ens recorda les il·lustracions d’Escher i la seva jugabilitat que força el nostre cervell a trobar l’opció correcta entre el que sembla impossible.

També inspirat en un artista, en aquest cas en William Morris, és el joc The Strawberry Thief, sorgit de la residència d’una creadora de videojocs, Sophia George, al Victoria & Albert Museum de Londres.

Altres jocs on trobem la supremacia del disseny són jocs sense història, que ens fan gaudir d’una experiència purament sensorial i vivencial, com Mountain o Within.

El món dels videojocs ens ha portat algunes (agradables o terrorífiques) sorpreses el 2014, com la notícia que Hideo Kojima estava col·laborant amb Guillermo del Toro per la continuació de Silent Hill, anomenada Silent Hills. De fet, el llançament es va fer mitjançant un teaser jugable anomenat P.T., sense que se sabés ni què era aquest joc ni qui havia darrera. El joc va tenir un gran èxit, arribant a ser llistat com un dels millors jocs de 2014 per diverses publicacions. Tota la història la trobareu aquí.

També va ser una sorpresa la retirada del videojoc Flappy Bird pel seu creador, Dong Nguyen, a causa, curiosament, del seu gran èxit. Un joc que adoraves o odiaves, d’una dificultat tremenda, que va desbordar totes les previsions. I la notícia que es treballava en el retorn de Grim Fandango, una gran alegria per als jugadors d’una certa edat o aquells que adoren els clàssics.

Cal posar en el rellevant lloc on pertoca la música dels videojocs, que ja no hem de considerar un complement sinó una part central en el desenvolupament de la història i les emocions del joc. Us deixem amb la llista de Kotaku de les millors bandes sonores de videojocs del 2014. I un parell que a nosaltres ens han agradat especialment, una més èpica i l’altra més techno. Gaudiu-ne!!!!