Kosmopolis: la literatura més digital

Kosmopolis. La Festa de la Literatura Amplificada és un dels projectes de referència del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), un festival biennal de vocació internacional que defensa, des del 2002, un concepte de literatura en el qual la paraula (oral, impresa, electrònica) interactua amb les arts i les ciències. És una festa per descobrir autors, fer-nos preguntes sobre el cànon i sobre els límits entre disciplines i gèneres, imaginar els futurs del llibre i de la lectura, navegar en llengües i revisar mites, tradicions i identitats.

Per tots els amants de la cultura, la literatura, les arts i també de la ciència, la tecnologia i el món digital, Kosmopolis és una cita ineludible. Us recomanem totes les xerrades, tallers, taules rodones, projeccions i presentacions d’aquesta edició de Kosmopolis. Però hi ha algunes activitats que, des de la mirada de la cultura digital, ens semblen senzillament imperdibles.

Aquesta és la nostra selecció!!!Read More »

Hem anat a… Festival OFFF

Hem anat a l’OFFF, el festival que “alimenta el futur”, i us expliquem allò que ens va sorprendre, interessar i impactar. Ens acompanyeu per aquest recorregut per la creativitat digital?

L’OFFF, el festival de creació digital, ha tornat al Disseny Hub de Barcelona, on ha reunit en tres dies 6.000 assistents d’arreu del món que han gaudit d’un centenar de conferències dels artistes, creatius, il·lustradors i dissenyadors més influents a nivell internacional.

Segons els seus responsables “OFFF és més que un festival que acull ponents innovadors i internacionals, és més que un punt de trobada perquè la gent amb talent d’arreu col·labori, és més que alimentar el futur. OFFF és una comunitat que convida a tots aquells que vulguin aprendre a participar i inspirar-se en un viatge de tres dies de conferències, tallers, activitats i espectacles. OFFF està fet per als curiosos.”

En l’edició d’enguany ha destacat la participació dels responsables de disseny dels gegants de les xarxes socials Facebook i Twitter, i d’artistes com Luke Hayman de l’estudi Pentagram, creador de la nova imatge de TIME Magazine o del nou àlbum de The National o Patrick Clair i Raoul Marks de l’estudi Elastic, autor dels títols de crèdit de The Crown, True Detective o Westworld. Les redactores del Butlletí de Cultura Digital ens varem apropar una estona al Museu del Disseny per prendre el pols de l’actualitat creativa més original i marcadora de tendències.Read More »

Youtubers a Barcelona

El passat 2 de març, el Clúster Audiovisual de Catalunya va organitzar una taula rodona amb vuit youtubers (us en recordeu del que són i què fan? Si voleu refrescar la memòria podeu tornar-vos a llegir l’article que vam escriure fa un parell de mesos).  Aquesta taula estava emmarcada en el Digital & Media Forum 2016 (#digitalmediaCAT), programa ideat pel Clúster amb l’objectiu de pensar i connectar el món digital amb els media.

En aquesta taula rodona hi van participar: Valentí Sanjuan , Eduard Esteller , Mel Domínguez, Belena Gaynor, Neus Viciana, Jordi CorEster Molina i Sandra Pedrosa, moderats per Xavier Alabert. A la taula hi havia tant youtubers amb milions de seguidors i súper experimentats en l’àmbit com més nous. Des de Eduard Esteller amb milió i mig de seguidors i que porta anys penjant vídeos a Youtube com nouvinguts que porten relativament poc en el “mundillo” i encara no tenen una quantitat desorbitant de subscriptors com per exemple Sandra Pedrosa. Però no importa quantes visites, likes o subscriptors tinguin: tots ells són youtubers.

Xavier Alabart va començar preguntant quins van ser els inicis de cada youtuber, per què van començar el canal, quines idees tenien, quins eren els seus objectius, etc. També es va parlar del tipus de contingut que resulta atractiu i dels tipus d’audiència, del “desplaçament” de la televisió com a segona pantalla de consum directe d’oci envers internet i Youtube. Per acabar el torn de preguntes el moderador va preguntar als participants de la taula rodona quin creien que era el futur de la plataforma i del fenomen youtuber. S’acabarà tot això? Ells veuen el penjar vídeos com un objectiu final o una transició, una manera d’apropar-se a un altre objectiu final? La majoria d’ells veuen Youtube com una manera d’assolir altres objectius o de donar-se a conèixer ja que realment, penjar vídeos en aquesta plataforma pot servir com a “currículum de presentació” a l’hora d’aplicar per alguna altra feina.

Si voleu veure fotos de la jornada podeu fer-hi un cop d’ull a les que han penjat a la web del Clúster Audiovisual de Catalunya. I si teniu curiositat per veure quins vídeos pengen els participants de la jornada només heu de fer click en els seus noms i anireu directes als seus canals de Youtube.

Si no coneixeu el Clúster Audiovisual de Catalunya, ells mateixos es descriuen com una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu “fer de l’audiovisual un dels sectors industrials, econòmics i culturals estratègics del país i aconseguir d’aquesta manera, generar riquesa”. Podeu trobar més informació a la seva pàgina web.

cluster-audiovisual-catalunya

 

 

Selene B.

Arts Santa Mònica, el centre de les arts digitals

L’Arts Santa Mònica estrena temporada. I ho fa amb cultura digital. Moltes de les exposicions tindran a veure amb la relació entre noves tecnologies i arts. Us parlem de les dues primeres!!!!

Paraules pixelades

28 gener – 10 abril
Comissariada per Laura Borràs i Giovanna di Rosario.

<a href="https://culturadigitaldotblogdotgencatdotcat.files.wordpress.com/2016/02/lit3.jpg&quot; paraula –oral i escrita– s’associa, des del Gènesi, a la creació verbal i divina. La paraula i els seus «receptacles»: la veu, l’escriptura, la impremta, la màquina d’escriure, l’ordinador… la paraula i la tecnologia. L’exercici creatiu que «representa un desenvolupament de determinades propietats lingüístiques» (per dir-ho amb la formulació de Paul Valéry) l’anomenem, almenys des del segle XV, literatura.

La literatura digital és una forma de creació tecnològica literària que ja compta amb una nodrida tradició, l’especificitat de la qual es pot explicar partint de la base dels diversos elements de complexitat que presenta: la complexitat física (què és i com és), la complexitat autorial (qui la fa, el programador, la màquina…), la complexitat receptiva (les lògiques de lectura que l’entorn digital i els formats diversos utilitzats pels creadors determinen), la complexitat tipològica (la varietat i la confusió de gèneres, la hibridació d’una escriptura de l’ara i l’aquí) i la complexitat perceptiva (com llegim, amb què ho fem, etc.).

Les possibilitats de l’escriptura en l’era digital són múltiples i diverses, i estan determinades per les potencialitats del mitjà de transmissió de la informació: el suport digital. Un text digital és, sobretot, un hipertext, és a dir, un text travessat per altres textos, inserit en una madeixa textual alimentada per fils molt diversos. Un text de textos que permet vincular la paraula escrita a la imatge, la música, el moviment, la temporalitat, la sensorialitat… Aquesta exposició, la primera de gran format que es fa arreu del món, vol ser una porta d’accés a una realitat literària encara emergent que neix d’un entorn digital i des de procediments digitals, i que només pot ser «consumida» de manera òptima (és a dir, sense limitar-ne les funcionalitats, els recursos, l’estil i la intencionalitat) en aquest context. El suport digital agermana el so amb la cal·ligrafia, la paraula amb la imatge, el moviment amb el significat, i culmina molts dels somnis que l’aliança de la paraula amb l’espai ha tingut des dels antics cal·ligrames grecs o la pintura ideogràfica àrab fins a les avantguardes més recents.

Laura Borràs.

Real Time. Art en temps real

28 gener – 10 abril

Curadoria : Pau Waelder

En la nostra societat accelerada, el temps es converteix en una preocupació principal a mesura que intentem mantenir-nos al dia dels grans esdeveniments que tenen lloc a escala global i reaccionar davant dels fets. Vivim en un estat de connexió permanent que ens porta a l’ansietat de formar part d’un present que no és el propi, sinó el que descriuen els mitjans de comunicació i les xarxes socials.

El terme real time (temps real) fa referència a la capacitat de mostrar, comunicar o reaccionar davant dels esdeveniments en el moment en què es produeixen. Aquest terme, que s’utilitza comunament en informàtica, en els mitjans de comunicació i en tot tipus de narracions, denota un procés que es dóna de manera sincronitzada amb el temps de l’espectador o usuari. Aquesta immediatesa es tradueix, per exemple, en la capacitat per interactuar amb un entorn virtual, informar sobre successos actuals o narrar una història en la qual el temps es desenvolupa de manera natural. El present individual es connecta amb un present extern o compartit, impulsant a formar part del dit present o a emetre una resposta. El «temps real» es vincula així amb «ser-aquí» o Dasein en la interpretació de Martin Heidegger, que fa referència a la relació entre l’individu i el seu entorn, i indica que tots estem lligats al món en què vivim i en què participem. El concepte també ens porta a qüestionar què és el «temps real», com mesurem el temps i de quina manera aquesta mesura és relativa, tot i que determina la nostra percepció de la realitat. En el món de l’art, el temps és un element crucial en un fet sovint ignorat: la durada de la contemplació de l’obra d’art per part de l’espectador. Com indica Boris Groys, mentre que en els mitjans tradicionals el temps necessari per a la contemplació és determinat per l’usuari, l’art basat en processos temporals (nous mitjans, vídeo i performance) passa aquest control a l’obra. Habitualment, les obres d’art mostren un moment específic o una acció fitada en el temps, però què succeeix quan una obra es desenvolupa en el «present continu», en constant transformació i subjecta a un procés sense fi?

«Real Time. Art en temps real» presenta una selecció d’obres d’art contemporani en les quals el concepte de «temps real» té un paper principal, ja sigui pel qüestionament de la relativitat del temps, per l’ús de dades extretes en temps real d’Internet o per la seva intenció de crear una visió actual, «realista» i sempre canviant del temps en què vivim. Algunes de les obres seleccionades es nodreixen de la informació que apareix constantment en els mitjans de comunicació, mentre que altres extreuen dades de diverses fonts, estableixen un procés de producció en temps real o bé proposen un qüestionament de la nostra manera de mesurar el temps i de relacionar-nos amb el present. Les tecnologies que emprem actualment en la nostra vida quotidiana tenen un paper principal en aquestes peces, la qual cosa porta les reflexions sobre el temps a un àmbit molt proper a l’espectador, que en alguns casos pot interactuar amb l’obra i en uns altres ho fa sense saber-ho.

Canvis en el món de les revistes. Adaptació o caos?

Dius Digital i el món tremola. Les bases sobre les quals hem creat els nostres convenciments més profunds es mouen, es posen a caminar, o canvien els pilars de ciment per pixels de Minecraft.

A la llista de sectors que estan en mode Terratrèmol ON hem de sumar les revistes. I no les de paper, o no només. Les grans editorials (gairebé corporacions) darrera aquestes revistes corren a situar-se a un lloc que els sembla més segur mentre esperen que acabin els moviments. És això la solució?

Per alguns, aquest lloc més segur és arribar a diferents perfils de consumidors, a un públic que fins ara no tenien. Un d’aquests casos és Condé Nast, editorial propietària de Vogue, Vanity Fair i Wired entre moltes més publicacions periòdiques, que ha comprat ni més ni menys que Pitchfork per una quantitat que no s’ha fet pública però que es creu milionària.

L'escenari Pitchfork al Primavera Sound 2014

Pitchfork és una revista web que s’edita diàriament, amb comentaris, notícies i crítiques de música, principalment música independent. Ha esdevingut un lloc de referència, les seves entrevistes són reverenciades i les seves llistes encumbren grups i músics desconeguts. En els darrers anys ha disversificat i s’ha creat el Pitchfork Music Festival i la Pitchfork tv. També fa anys que Pitchfork col·labora a casa nostra amb el festival Primavera Sound.

Perquè vol Condé Nast una web de música indie? El director digital de la companyia, Fred Santarpia, va dir en declaracions a The New York Times que la compra “reforça el nostre compromís per construir una plataforma digital enfocada en veus editorials excel·lents que atreguin les audiències millennial.” I aquí és on tenim la clau. Com arribar als millennials? Què compren? Què llegeixen? Portarà la compra de Pitchfork més lectors millennials a les altres publicacions del grup?

I què guanya Pitchfork en el tràmit? Segons el fundador i director executiu Ryan Schreiber amb els nous recursos podran extendre l’abast de les seves notícies i ampliar la seva cobertura a artistes, concerts i festivals d’arreu i en totes les plataformes.

El cas que segueix és diferent. No només perquè és una revista que va nèixer fa dos segles i que viu en el món del paper. És que aquesta revista en tots aquests anys s’ha adaptat als canvis de públics i formats  i’hem vist els seus continguts en vídeos VHS, cds, infografies interactives, pàgines web… Estem parlat de National Geographic.

La National Geographic Society ha anunciat la venda de les seves revistes i canals de televisió a un grup liderat per la 21st Century Fox per 725 milions de dòlars. Aquesta transacció ha posat de punta els cabells dels lectors de la revista clàssica, ja que la nova entitat creada per gestionar-la, National Geographic Partners, és una organització amb ànim de lucre, no com l’anterior. Així doncs, la National Geographic sense finalitat lucrativa creada el 1888 només tindrà un 27% en la bèstia financera que ara l’ha devorada.

Si volem ser positius, la injecció econòmica rebuda per National Geographic els permetrà ampliar la recerca i la investigació en ciència i educació. Veurem si aquesta fusió canviarà la línia editorial de la revista.

Però no ens enganyem: els que hem seguit la revista des de fa decennis sabem que fins fa poc el material que ens portava National Geographic era difícil de trobar (i molt important, de veure, gràcies als grans fotògrafs amb què comptaven) en altres bandes. A l’era de la informació el factor enlluernament, sorpresa, no és el mateix. Trobem grans imatges de molta qualitat amb facilitat i això fa que disminueixin les donacions, vendes, anuncis i en general els ingressos que necessita per poder sobreviure una organització sense finalitat lucrativa.

Similar en part (només en part) és la següent notícia bomba: Playboy ha anunciat que el març de 2016 deixarà de publicar fotografies de dones despullades a les seves revistes i que es dedicaran a la redacció i publicació d’articles, al periodisme de fons i de qualitat.

Les fotografies de dones despullades han estat el principal reclam de la publicació des de 1953. La causa del canvi? La davallada de vendes, que ha passat dels 6 milions d’exemplars que venien els anys 70 fins al menys d’un milió que venen ara. Aquest canvi farà augmentar el nombre de vendes? Ho veurem aviat. Però està clar que el perquè de la baixada de vendes és similar al que déiem en relació a National Geographic: perquè pagar per fotografies que pots aconseguir (gratuïtament o no) per la xarxa?

Els moviments del sector editorial per aplacar les conseqüències de la digitalització ens recorden sovint els moviments de l’ànec sense cap: erràtics i sense prou reflexió. Veurem si totes aquestes experiències tenen alguna conseqüència positiva. Atesa la velocitat amb què tot es fa ara, no trigarem gaire en saber-ho.

.

.

.

.

.

Marisol López

El Butlletí de Cultura Digital fa un any!!!!

Doncs sí, les redactores del Butlletí i d’aquest Blog de Cultura Digital estem bufant espelmes perquè ja fem un any!!! I sembla que va ser ahir!!!

En aquest any, el nombre de subscriptors al Butlletí heu passat de 218 a 628, el que vol dir que la llista a augmentat un 288%. N’hem enviat en total 8.500 i han entrat 9.400 vegades des de xarxes socials. Tenim un percentatge d’obertura del 39% quan la mitjana d’aquests butlletins és del 10,5%. Així que estem molt contentes i molt agraïdes!!!

Per celebrar-ho hem volgut fer un recull que pot no ser “the best of” però sí el que heu clicat més al butlletí. Aquí teniu els 10 més valorats!!!!


Dansa i tecnologia: Pixels
Flow

Gary Lineker et canvia un tuit per una bossa de patates

Les nenes ja no volen ser princeses


10 projectes de R+D que estan canviat les arts i la cultura

Qui és qui al panorama tecnològic català a twitter

Daito Manabe uneix drons i dansa

Gifs fantasmagòrics

Lumino City, el videojoc artesanal

Roba amb leds per esquiar de nit

Quins han estat els posts, els descobriments, les notícies que més t’han agradat? Digue’ns-ho als comentaris!!!