Dansa i tecnologia: una mirada als nostres escenaris

La cartellera teatral catalana pot donar la sensació que no para gaire atenció a la dansa contemporània i encara menys als espectacles que incorporen la tecnologia en escena. Però ens alegrem de que degut a diferents felices coincidències durant els últims mesos, hem pogut veure en els escenaris de casa nostra algunes de les coreografies digitals més interessants de l’actualitat. Ara que els carrers i sales de Barcelona i varies ciutats metropolitanes s’han omplert de dansa gràcies a la Quinzena Metropolitana, fem una mirada a tot el que hem pogut veure.

Com a espectacle més destacat, no podem evitar posar a dalt de tot del podi el nostre idolatrat Daito Manabe, considerat un dels artistes multidisciplinars més importants en l’actualitat. El passat mes de novembre el Consultat General del Japó va portar a l’Auditori de Cornellà l’estrena europea de Discrete figures, en ocasió del 150è aniversari de les relacions diplomàtiques entre Espanya i Japó. La peça és l’última col·laboració del seu col·lectiu Rhizomatics amb la companyia de dansa contemporània japonesa Elevenplay. Una veritable meravella visual a nivell tecnològic que porta al límit les possibilitats interactives entre la imatge generada en temps real i les ballarines. Els recursos tècnics són espectaculars i permeten la dansa amb hologrames, les projeccions interactives en diferents pantalles i l’ús de drons. Un espectacle on potser el que menys destaca és justament la dansa i el que brilla per sobre de tot és el geni tecnològic. Veritablement, sense paraules. Com sempre, ens varem quedar amb més ganes de Daito Manabe, que estava present a la sala a càrrec de la taula de so i imatge. Esperem amb moltes ganes la seva nova presència en el Sónar d’enguany, en que posarà imatges a les emocions creades per la música.

Read More »

Dansa i Fortnite, una relació creativa

Si us diem “dansa i Fortnite” què us ve al cap? Probablement res. Però aquests dos conceptes tenen una relació molt directa, creixent… i molt divertida. El famossíssim joc al qual juguen milions de joves diàriament ha fet que es posin de moda un munt de danses, s’han muntat concursos de ball i fins i tot es creen coreografies que van de la realitat als personatges i de tornada cap al món real. Us parlem de la relació entre Dansa i Fortnite!!!

Si has estat vivint a una cova durant aquest últim any i no saps què és Fortnite no passa res, nosaltres t’ho expliquem. Es tracta d’un videojoc del gènere battle royale, és a dir, supervivència extrema dins d’un escenari on només pot quedar un dels jugadors en peu (com uns Jocs de la Fam online).

El joc actualment és immensament popular, no només per la seva jugabilitat addictiva, sinó també per la seva disponibilitat gratuïta. Si, gratuïta completament. I d’on provenen tots els ingressos que recapta el joc? Doncs de les compres integrades dins de la botiga online, entre les quals es troba el llarg repertori de balls i gestos que s’han fet tan populars. Pot semblar una ximpleria, però veure ballar el teu personatge a Fortnite és de les coses que més entusiasma els jugadors i que s’ha convertit en un moviment viral a les xarxes.

Read More »

10 notícies de juny que no et pots perdre

Hem recollit les notícies i els articles del mes de juny que no us podeu perdre. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1⃣▶ Fa un temps us vam penjar un vídeo que ens va al·lucinar. Era l’anunci – curtmetratge que havia dirigit Spike Jonze per Apple on apareixia FKA Twigs ballant per un apartament que creixia i guanya color i espais infinits. Tot molt màgic. Ara hem sabut que el creatiu darrera aquest vídeo és Arnau Bosch, un barceloní que fa anys que està treballant des de Los Angeles com a director creatiu de TBWA Media Arts Lab, l’agència creativa d’Apple a Califòrnia, però que també ha treballat per a Samsung o Nike. A la seva pàgina web veureu alguns dels seus treballs i en aquest article de Yorokobu podreu veure com enfoca el seu treball. Us deixem amb dos vídeus seus. El de l’Apple Pod Home i un que anunciava la sortirda els nous Mac Book Pro iq ue acompanya d’aquesta frase d’Steve Jobs: “Nosaltres no fem  caixes perquè la gent faci la seva feina. Apple és més que això. Creiem que les persones amb passió poden canviar el món per a millor. Nosaltres fem eines per a aquestes persones”. Gaudiu-ne!

2⃣▶ Estem vivint moments terribles i complexos amb el tema dels migrants i els refugiats. I de vegades la tecnologia ajuda, com ja us vam explicar en aquest post. I de vegades no. Palmer Luckey, creador d’Oculus, la companyia de Realitat Virtual que va comprar Facebook (i d’on Luckey, donant i defensor de Trump, va sortir enmig d’un enrenou de declaracions polítiques), està treballant en un projecte tecnològic per crear un mur virtual per separar els Estats Units de Mèxic. Lattice, que és com es diu el projecte que Luckey ha creat amb la startup Anduril Industries, es composa d’unes torres amb sensors làser i càmeres. Aquests sensors detecten una persona o un animal que es mogui en un radi de tres km i l’avís es rep en unes ulleres de realitat virtual. El projecte està en proves, però segons declaracions d’Aduanes i Protecció Fronterera dels EUA a Wired, en 10 setmanes Lattice va poder identificar a 55 persones que travessaven la frontera il·legalment, 16 de les quals portaven marihuana. Els 39 restants només buscaven una vida millor. Luckey està a l’espera que el Departament de Seguretat Nacional compri la seva tecnologia, tot i que hi ha altres empreses treballant en aquest mateix objectiu.Read More »

Dansa i tecnologia

L’aplicació de les noves tecnologies en el món de les arts escèniques ha permès la generació de canvis en la concepció i l’escenificació de les obres. És en el món de la dansa on aquests canvis han estat probablement més fàcils d’incorporar. Els coreògrafs i escenògrafs han trobat en les possibilitats tecnològiques del videomàpping i les projeccions interactives un nou camí per explorar les possibilitats d’expressivitat i plasticitat al poder integrar les projeccions amb el moviment del cos.
.
Hem seleccionat una mostra d’espectacles de dansa que incorporen l’aplicació de les noves tecnologies per la seva bellesa, plasticitat, originalitat o simplement perquè ens han agradat. Hi podreu trobar imatges on la dansa es barreja amb projeccions interactives que detecten el moviment, videomappings, terres interactius i treballs d’il·luminació espectaculars.
.
Pixel (2014)
L’últim treball de Adrien M /Claire B és aquesta vibrant obra on 11 ballarins evolucionen en un ambient visual visual conjugant poesia, hip-hop i circ amb coreografia de Mourad Merzouki.
.
Apparition (2013)
Performance de dansa interactiva generada en temps real dirigida pel compositor, coreògraf i media-artista  austríac Klaus Obermaier en col·laboració amb l’Ars Electronica Futurelab.
.
Le Sacre du Printemps (2012)
Espectacle de dansa estereoscòpica en 3D generada en temps real i concert amb orquestra en directe de l’artista Klaus Obermaier i Ars Electronica Futurelab. L’espectacle compta amb la col·laboració de la Bruckner Orchestra Linz dirigida per Dennis Russell Davies.
.
Cinématique (2010)
Una altra obra de Adrien M / Claire B: un somni poètic ple de projeccions en forma de lletres, línies, punts i números que conformen el paisatge amb el que interactuen els ballarins..
.
Cube (2013)
L’artista japonès Daito Manabe va col·laborar amb la companyia de dansa elevenplay per crear les videoprojeccions d’aquesta colorista peça.
.

Glow (2008)

Una peça dels australians Chunky Move amb coreografia de Gideon Obarzanek i treball visual de l’alemany Frieder Weiss, on les projeccions reaccionen al moviment del cos de la ballarina, il·luminant-lo i convertint-se en una extensió d’aquest.

Seventh  Sense (2011)

Aquesta espectacular obra de la companyia de dansa taiwanesa Anarchy Dance Theatre en col·laboració amb l’empresa de disseny multimèdia Ultra Combos, utilitza la projecció de mappings en 3D que detecten i reaccionen al moviment dels ballarins segons la superfície on es projecten i el moviment que es realitzin.

Mortal Engine (2008)
Una altra peça del coreògraf australià Gideon Obarzaneks per la companyia Chunky Move que ens porta al món post-apocalíptic de la novel·la Mortal Engine de Philip Reeve a través de tecnologies de llum i so interactives.
.
Light Music (2004)

El belga Thierry De Mey, compositor i director de cinema, va crear aquesta petita performance amb el percussionista Jean Geoffroy per explorar les possibilitats de les tecnologies sensibles al moviment. El resultat va ser un punt de trobada entre la coreografia i la composició musical, una frontera entre el moviment i la creació del so a través del moviment només de les mans.

Adapting for distortion (2008)

Hiroaki Umeda és un coreògraf i artista de vídeo de Tokio. Crea obres amb la seva companyia S20 on recrea entorns visuals fascinants, minimalistes i radicals, amb ritmes i textures sonores, efectes de vídeo minimalistes i remolins visuals..

Holistic Strata (2011)

Una altra peça de Hiroaki Umeda on es perd en un camp infinit de partícules  lluminoses que interactuen amb ell.
.
Atomos (2013)
Wayne McGregor ha estat amb Random Dance un dels pioners en la incorporació de l’animació, ballarins virtuals o arquitectures 3D, havent arribat a crear Becoming, un software digital interactiu desenvolupat per ser una eina de suport a la creació coreogràfica.
.
Avatar*(2009)
A casa nostra també podem trobar treballs on s’exploren les possibilitats de la tecnologia aplicada a la dansa. Aquest solo de dansa de la companyia catalana Erre que Erre que pren com a partida la investigació i interacció d’un cos en moviment sobre un espai virtual i interactiu: el Lifefloor. Aquesta tecnologia la poden gaudir els vostres nens petits en l’espectacle interactiu Little Night.
.
Trinity  (2013)
Performance de dansa interactiva amb coreografia de Iris Heitzinger i visuals d’Oscar Sol que es va presentar a l’IPAM de 2013.
.
Processus Bilatéral d’Influence (2014)
Projecte multiformat de la companyia catalana Kònic thtr. Una creació site specific per a dansa, música i imatge en moviment. El concepte de cos sonor, la relació interactiva entre el cos i la música, servirà per incidir sobre l’espai sonor, amb la dansa de Victoria Macarte, la performance de Rosa Sánchez i la música d’Alain Baumann.
.
Dancing with light (2012)
El col·lectiu americà  pluridisciplinar Quixotic Fusion, que barreja dansa, circ, arts aèries i videomapping,  va crear pel TED una petita peça de dansa amb projeccions.
.
Emergence (2014)
Creat pel coreògraf John McCormick, aquest duet entre ballarí i un “agent d’intel·ligència artificial” utilitza la captura dels moviments del ballarí per interpretar-los de manera vibrant a través de vistoses projeccions.
.
Biped (1999)
El famós coreògraf Merce Cunningham va ser pioner en l’ús de tecnologies digitals. A Biped els moviments de les ballarines es reprodueixen en projeccions de formes humanes esquemàtiques.
.
The Alchemy of Light (2012)
Una petita i deliciosa performance en viu de l’artista multimèdia dandypunk amb videomapping. Un storytelling ben especial amb una mica de moviment.
.
The Midas Project (2011)
MIDASpaces estan especialitzats en la creació d’espais virtuals interactius. Amb el ballarí Tom O’Donnell, varen crear una performance de dansa improvisada en cinc moviments,  representant la relació  sempre canviant entre l’home i la tecnologia.
.
Flow 1 (2013)
Els berlinesos prince_mio han utilitzat kinect per capturar els moviments dels ballarins i crear gràfics interactius que acompanyen els passos de hip hop  dels ballarins. També han creat una nova eina, Pathfinder, un llenguatge visual que recrea coreografies a partir del breakdance i altres danses urbanes.
.

Eng-er-land (2005)

Aquesta obra dels britànics Phoenix Dance Theatre és fruit de la col·laboració entre el coreògraf, Darshan Singh Bhuller  i els experts en multimèdia KMA. Una ciutat generada per ordinador es projecta sobre l’escenari tot responent i interaccionant amb els moviments dels ballarins.
.
@PU_P3TS (2014)

Obra del col·lectiu artístic interdisciplinar Le Clair Obscu, és una performance que es troba a mig camí entre el teatre, la dansa i la incorporació de la tecnologia per ordinador a l’art, explorant el fenomen de la sinestesia, les funcions de l’esperit humà i la consciència humana.

Dance 1 (1979)
La premiada obra Dance 1, coreografia de Lucinda Childs,  reunia filmacions de l’artista conceptual Sol LeWitt i música de Philip Glass.  La incorporació del vídeo que projectaba cossos virtuals sobre cossos reals, és el primer exemple que podem trobar d’incorporació de les noves tecnologies en les coreografies contemporànies.
.
Pleiades (2013)
El col·lectiu japonès enra busca crear espectacles que incorporen des de ballet al kung fu emprant la projecció de gràfics amb els que interactuen els intèrprets.
.
Black Sun (2009)
Kagemu és la unió de l’artista japonès Nobuyuki Hanabusa i el ballarí Katsumi Sakakura. Utilitzen projeccions digitals amb una barreja de street dance, arts marcials, teatre tradicional japonès  i iconografia japonesa per crear un potent espectacle visual.
.
Phantom (2014)
La japonesa Wrecking Crew Orchestra presenta un espectacle de dansa urbana espectacular amb l’ús de vestits lluminosos i un potent joc de llums.
.

Encoded (2012)

Els australians Stalker Theatre varen crear aquesta performance de dansa aèria  immersiva que empra les últimes tecnologies per a projectar un ambient digital que respon als moviments dels ballarins.
.
Urban Tale (2012)
Un espectacle per a espais urbans que conjuga dansa vertical, videoprojeccions, drones i música en viu de la companyia de dansa aèria Cafelulé.
.
Wanted (2013)

eVenti Verticali va portar aquesta tardor a Catalunya aquest espectacle de dansa vertical amb videoprojeccions on els ballarins interaccionen amb la pantalla com si fos un videojoc dels anys vuitanta.

La dansa no ha utilitzat només les noves tecnologies per la creació d’una escenografia més o menys interactiva amb la qual interaccionar, sinó que també ha iniciat en els últims anys una relació experimental amb la intel·ligència artificial.
.
A duet of Human and Robot (2013)
El coreògraf Huang Yi té un company ballarí especial, el robot Kuka. Una delicada interacció entre home i màquina.
..
Industrial Improvisation (2013)
La dissenyadora Chryssa Varna investiga com el disseny cinètic i els robots industrials poden captar i interaccionar amb la complexitat del moviment propi de la dansa contemporània.
.
Robot! (2013)
És ciència ficció? Pot un robot expressar-se amb la mateixa sutilesa, delicadesa i transmetre’ns tots els sentiments d’un ballarí humà? Una creació de la Compañía Blanca Li amb la col·laboració de Maywa Denki i Aldebaran Robotics, creadors del robot Nao.
.
Dance with Drones (2014)
L’artista japonès Daito Manabe (Rhizomatiks) ens porta la companyia elevenplay ballant amb drones. Ja ho varem dir fa uns mesos, increïble!
.
No hauriem d’oblidar que un altre camp que els coreògrafs fa molts anys que treballen és el de la videodansa, on a banda del creixent ús de videomappings i altres eines audiovisuals, les millores tecnològiques de les càmeres i tècniques de filmació estan permetent treballs molt interessats.
.
Francesca da Rimini (2014)
Tarik Abdel-Gawad ha gravat amb gran precisió i amb l’ajuda d’un sistema de càmeres controlades per robot aquest ballet de Tchaikovsky amb els ballarins del San Francisco Ballet Maria Kochetkova i Joan Boada.
.
Waltz on the Wall (2014)
Les càmeres GoPro també arriben a la dansa, tal i com podem veure en aquesta gravació dels ballarins Amelia Rudolph i Roel Seeber.
.
Imma Garcia

IDN: Imatge, Dansa i Nous formats

Inspira’t en el cos en moviment per comunicar sense paraules.
Eines digitals a favor de la creació contemporània audiovisual i escènica.
Generació d’efectes virtuals per acompanyar la presència real.
IDN, el festival de les imatges aliades a la dansa amb la complicitat dels nous mitjans.
Espectacles, interacció, dansa a la pantalla, instal•lacions.

Descobreix com s’inspiren els artistes en la ciència, el cinema, la música, el paisatge… inspira’t per participar en un projecte dirigit a tots els públics.
.
.

Del 26 de febrer a l’1 de març no et pots perdre els espectacles, la dansa i les activitats que ens porta l’IDN 2015 .

L’IDN (imatge, dansa i nous mitjans) és un festival organitzat per el Mercat de les Flors i NU2’S que presenta tres espectacles ben diferents, però que comparteixen l’interès i la recerca entorn de la noció de la percepció.
.
El primer espectacle és  Neutral Narratives 2: Polytopya, de Pablo Palacio i Muriel Romero, i ens proposa “visualitzar xarxes neuronals artificials, creant connexions entre membres corporals reals i membres corporals imaginats”.
.

El segon, de Gilles Jobin, s’anomena QUANTIUM i gira entorn de la física. A partir de la instal•lació luminocinètica de Von Birsmarck, Gilles Jobin crea una hipnòtica coreografia per a sis ballarins, una oda a la física de les partícules en un entorn sonor immersiu.
.
Per últim podem gaudir l’entorn que construeix Nicole Seiler a Shiver. La coreògrafa investiga la relació entre imatge i so en complicitat amb les tecnologies des de fa mes de 10 anys. Shiver s’inspira en les pel•lícules de terror i ens convida a passar una estona dubtant del que veiem.
.
A més a més dels espectacles, IDN també ens proposa un festival on la dansa a la pantalla és la gran protagonista.

Una selecció acuradíssima que presenta curtmetratges i migmetratges de dansa on el cos i el moviment són els subjectes. Destaca la presentació i el debat “Filmar la dansa”, un projecte que inclou sis creacions col•lectives amb la participació de vuit coreògrafs, cinc realitzadors, dos directors de fotografia i divuit intèrprets, a través del qual s’ha volgut destacar la importància de les adaptacions audiovisuals dels espectacles que finalment formaran part del nostre patrimoni cultural.
.

En aquest festival també hi trobem un seguit d’activitats on es necessita la col•laboració i implicació del públic.

Es pot assistir a una sessió activa per als més joves, trobades amb els artistes en finalitzar els espectacles i el workshop “Redimensionant l’espai escènic. Mapping/3D/Interactivitat”.
.
Pel preu d’una entrada al Mercat, els participants, amb l’ajuda d’un grup de professionals experts, tindran l’ocasió de modificar la percepció de l’espai amb projeccions “mapades”, sistemes senzills interactius i elements 3D generats i/o estereoscòpics creats in situ a partir de les idees que sorgeixin al moment.
.
La tarda del diumenge, aquest espai “re-dimensionat” acollirà la projecció de quatre projectes fílmics en format 3D, presentats pels seus autors i amb un debat obert al públic i una gran representació dels artistes participants en aquesta nova edició del festival.
.
Programació:
.
Aquest és un breu resum dels principals esdeveniments que tindran lloc en aquest festival. Si voleu més informació sobre podeu consultar les següents pàgines:
.
.