3 exposicions que no et pots perdre aquest estiu: Brian Eno, David Bowie, Björk

Aquest estiu a Barcelona han coincidit tres exposicions d’aquelles imperdibles que acabaran formant part de la nova memòria per anys. Una demostració de capacitat de convocatòria de talent i de posar d’acord artistes i equipaments internacionals. I totes amb la complicitat de Sonar.

Us les expliquem perquè no us en perdeu cap de les tres!!!!

Björk Digital

 

Lloc: CCCB

Dates: fins el 24 de setembre

Compra d’entrades (la visita es fa en grups de 25 persones, així que esrecomana comprar l’entrada anticipadament)

Björk Digital és un viatge emocional i personal per la música i l’univers creatiu de la icònica artista islandesa. Un entorn immersiu creat per la mateixa Björk que us submergirà en el particular univers musical i artístic de l’artista. Una experiència que combina performance, cinema, instal·lació, vídeo i interacció i inclou peces audiovisuals produïdes amb l’última tecnologia de realitat virtual.

El projecte ha estat creat per Björk en col·laboració amb creadors visuals com ara Michel Gondry, Spike Jonze, Alexander McQueen, Nick Knight, Stéphane Sednaoui, o els més recents Jesse Kanda, Andrew Thomas Huang, Warren du Prees o Nick Thornton Jones, entre d’altres.

La mostra arriba al CCCB després del seu pas per Tòquio, Sidney, Montreal, Reykjavík, Londres i Los Angeles.

David Bowie Is…

Lloc: Museu del Disseny

Dates: fins el 25 de setembre

Compra d’entrades

 

 

 

El Museu del Disseny de Barcelona acull l’exposició David Bowie Is. La mostra, una producció del Victoria and Albert Museum de Londres, ha rebut ja més d’un milió i mig de visitants a les 8 ciutats que ja l’han acollida fins ara: la capital anglesa, Berlín, Groningen,  Melbourne, París, Toronto, Chicago i Tòquio.

L’exposició se centra en la diversitat de l’obra de David Bowie, la varietat de les seves fonts d’inspiració i l’estreta interrelació entre multitud de disciplines i formes d’expressió. Aquesta mostra reuneix més de 300 objectes, que inclouen vestits emblemàtics dels seus concerts i videoclips, fotografies, caràtules de discos, fragments de pel·lícules, actuacions en directe, escenes de participació en programes de televisió, lletres manuscrites, dissenys d’escenaris, esbossos, partitures, textos… que són una prova de l’evolució de les seves idees creatives.

A més, i per als amants de la tecnologia aplicada a les exposicions, gràcies als dispositius Sennheiser és possible visitar l’exposició mentre s’escolta la banda sonora que acompanya les obres exposades. Aquesta banda sonora es va modificant de forma automàtica, de tal manera que integra el material sonor i el fusiona amb el recorregut per l’exposició. Una manera espectacular de submergir-se en els mons sonors de Bowie.

Brian Eno:  Lightforms / Soundforms

 

Lloc: Arts Santa Mònica

Dates: fins l’1 d’octubre

Entrada gratuïta

 

Lightforms / Soundforms és l’exposició més completa duta a terme fins ara arreu del món sobre el treball de Brian Eno com a artista. Eno ha creat la peça New Space Music, una instal·lació musical concebuda específicament per ser vista i escoltada al claustre Max Cahner d’Arts Santa Mònica. La mostra inclou, a més, la instal·lació icònica 77 Million Paintings, una gran instal·lació audiovisual generativa: les imatges i els sons que la componen evolucionen de manera indefinida, d’acord amb un seguit de normes que tenen una certa dimensió estadística (de manera que els resultats no poden ser plenament previstos per l’artista) i que, atès el gran nombre de combinacions entre les formes, els colors i els sons resultants, es renova constantment. De fet, cada combinació de llum i so tardaria milions d’anys a repetir-se. Segons els càlculs d’Eno, la peça és capaç de produir al voltant de 77 milions d’imatges diferents, i d’aquí el seu títol.

Una altra peça destacada de la mostra són les Light Boxes, unes pintures de llum que evolucionen constantment. Se les pot considerar pintura en moviment, o de música visual.

 

Hi anireu? Esperem rebre els vostres comentaris!!!!

 

 

Marisol López

A l’abril, festivals de cultura digital mil!!!!

Bé, mil tampoc, que això passarà al mes de juny (ja sabeu, el Digital Juny s’apropa!!!!). Però sí uns quants molt interessants. Treieu l’agenda i apunteu les dates!!

Us volem parlar de tres esdeveniments que tenen lloc el mes d’abril relacionats amb la cultura, la innovació, la tecnologia… i on estem implicats. Ens fa molta il·lusió!!!

Internet Age Media Weekend – 7, 8 i 9 d’abril

Internet Age Media vol parlar de com “entendre els patrons de les històries que estan donant forma al futur dels mitjans de comunicació, l’aprenentatge i la cultura d’Internet”.

L’escenari principal comptarà amb 25 conferències distribuïdes en 6 sessions i més 10 tallers dissenyats per a explorar les interseccions entre els mitjans de comunicació, l’aprenentatge i la cultura d’Internet,

Hi trobarem ponents com el director creatiu executiu del BBC Digital de Londres, el director executiu de Quartz de Nova York, la responsable de Digital Media del V&A Museum… i músics, escriptors, dissenyadors…

 

Serielizados Fest, Festival Internacional de Sèries de Barcelona- 7, 8, 9 i 10 d’abril

Serielizados Fest és el festival al voltant de tot el que genera la ficció televisiva i pensat per a l’addicte a les sèries de televisió.Documentals inèdits, projeccions de capítols, conferències de professionals del sector audiovisual i espectacles d’humor i música. Tot plegat amb les sèries de televisió com a referent indiscutible de la cultura pop. El parc d’atraccions per a tots els amants de la ficció televisiva.

Aquesta 3a edició tindrà com a convidat internacional el millor showrunner d’Estats Units, David Simon, creador de sèries com ‘The Wire’, ‘Treme’, ‘Generation Kill’ o la recent ‘Show Me A Hero’. En conversa amb Antoni Bassas, discutirà la política nord-americana i la seva relació amb les sèries.

Per cert, que també hi haurà la presència de David Simon a la Filmoteca de Catalunya, que organitza el cicle ‘Un eco de les sèries de David Simon’.

 

2016 Cultures – 21 i 22 abril

2016Cultures és una trobada per a professionals de la cultura, amb un programa d’activitats que inclou presentacions, debats i taules rodones, tallers, networking, visites professionals…

El fil conductor del programa és la cultura en temps de canvi: canvi en els formats i en els processos creatius, productius i d’intermediació; canvis en la manera d’arribar als públics; i canvis en les organitzacions culturals i en els perfils dels gestors culturals. Un canvi molt ràpid, accentuat per una transformació vinculada a l’entorn digital, a l’evolució tècnica i tecnològica, causa i també conseqüència de les noves maneres de fer i abordar la cultura.

En quin d’aquests esdeveniments ens trobarem???

 

 

 

 

Marisol López.

Millennials: The next great generation

En aquest article us parlem dels Millennials. Ja sabeu qui són i què els caracteritza? Us en fem cinc cèntims.

Pertanyen a la generació Y o Millennial aquelles persones nascudes entre principis dels anys 80 i el 2000, tot i que alguns estudis precisen en els nascuts entre 1981 i 1995. William Strauss, un dels autors de Millennials Rising: The Next Great Generation pensa que un dels trets característics d’aquesta generació és el seu compromís cívic i social. No obstant, altres autors com Jean M. Twenge els qualifica de narcisistes. Això és visible a les xarxes socials, on es dóna una barreja d’activisme social i crítica a la par que cert egocentrisme en els missatges publicats.

La característica més important però, és la importància de la tecnologia en les vides dels Millenials. Han crescut en l’època de major innovació de la història, són nadius digitals i per tant tenen molta facilitat per entendre i fer servir novetats del sector tecnològic. Els Millennials són multitasking (capacitat o necessitat de fer dues o més coses a la vegada), utilitzen múltiples canals i dispositius per realitzar les seves activitats i són molt socials (importància de les xarxes socials, els agrada compartir, crear, comentar…)

La revista GQ ha publicat recentment un article en el què explica de manera clara i entenedora què/qui són els Millennials i quins icones de la infància i adolescència tenen. Pel que fa a sèries de televisió animades n’hem de destacar Dragon Ball i Pokémon. La primera sobretot associada als primers Millennials (nascuts a principis dels 80) i la segona als posteriors. També cal fer una especial menció a South Park, els Simpson, Futurama… D’aquestes sèries els Millenials se saben capítols sencers i les principals frases i diàlegs dels personatges.

D’igual manera que se sabien els noms de tots els concursants de la primera edició d’Operación Triunfo, les Spice Girls, Jurassic Park, Tim Burton… Aquesta generació ha estat la primera en començar a consumir televisió fora de l’aparell televisiu, a Internet.

Cantants? Taylor Swift, Kanye West, Beyoncé, Justin Bieber, Katy Perry, Lady Gaga, Nicki Minaj, Rihanna, Selena Gomez, Demi Lovato, Vanessa Hudgens, Miley Cyrus, Lindsay Lohan… i com oblidar a la princesa del pop del principis dels 2000, una jove Britney Spears i la seva màxima rival professional, Christina Aguilera.

Han viscut en una època en què les videoconsoles han anat millorant i canviant constantment i desenes de títols de videojocs sortien cada any. Els més mítics? GTA, Halo, FIFA, els Sims…

I pel que fa a cinema? A GQ parlen de “la santíssima trinitat”: Wes Anderson, Christopher Nolan i Pixar (després Disney-Pixar). Tampoc podem oblidar els súperherois portats a la gran pantalla: Spider-Man, Iron-Man, Batman… I les sagues de pel·lícules com Harry Potter.

Sens dubte, la característica o el canvi més destacable que ha afectat aquesta generació és la tecnologia i els avenços tecnològics en general. D’aquesta manera l’ús del telèfon mòbil, les aplicacions i les xarxes socials formen part de les seves vides diàries i són pràcticament imprescindibles. Els Youtubers i viners són les noves estrelles del rock ja que acumulen milions de seguidors i arriben a participar en programes de televisió o a publicar el seu propi llibre.  

Us resumim les idees a destacar perquè pugueu entendre bé què vol dir ser Millennial.

No sense el mòbil.

Un nou estudi d’Invoca diu que el 76% dels joves es consideren, almenys en part, addictes al mòbil (la mitja global és del 58%). Els Millennials fan servir el mòbil tota l’estona i per tot tipus de coses però el que més triomfa són els usos més tradicionals: trucar o enviar missatges. Segons l’estudi d’Invoca un 37% de joves truquen per telèfon unes cinc vegades al dia. Curiosament entre els majors de 45 anys només el 29% truca tan sovint. A més, segons dades de Nielsen els usuaris de mòbil d’entre 18 i 24 anys estan invertint més temps en trucar per telèfon del que van invertir l’any passat (en concret 33 minuts més).

Un altre ús habitual del mòbil a destacar entre els Millennials és la compra. Fan compres des dels seus dispositius mòbils amb freqüència, en concret, 1 de cada 2 enquestats havia realitzat més d’una compra online des de l’smartphone durant l’últim mes. Els joves també solen fer servir molt la petita pantalla per fer transferències i petites operacions bancàries.

Això sí, si abans de comprar es plantegen qualsevol dubte és hora de trucar, ja que contactar via web mòbil és molt més incòmode. Més de la meitat d’enquestats prefereixen trucar si han de contactar una empresa.

Podeu llegir l’article complet d’on hem extret aquesta informació fent click aquí. 

 

Enganxats als dispositius

Els adolescents nord-americans (13-18 anys) passen de mitjana nou hores al dia consumin media. Els pre-adolescents (8-12) unes sis hores diàries. Els pares es preocupen pel temps que dediquen els seus fills a estar enganxats als dispositius electrònics. Els telèfons mòbils aglutinen un 41% de tot el temps que els pre-adolescents passen davant una pantalla i un 46% pels adolescents.  I què fan durant tot aquest temps? És difícil generalitzar, però la resposta més popular entre les noies (37%) va ser escoltar música, i entre els nois (27%) jugar a videojocs.

Malgrat que podríem pensar que els adolescents estan molt enganxats a les xarxes socials les enquestes demostren que de tot el temps que passen a les pantalles només una hora d’aquest temps la passen en social media. Només un 10% d’adolescents trien les xarxes socials com a activitat preferida. Els adolescents tendeixen a dividir el seu temps entre consum passiu (39%), comunicació (26%), consum interactiu (25%), i contingut creatiu (3%). El 7% restant es gasta en activitats inclassificables.

Fins i tot durant la realització de tasques d’importància primària la tecnologia digital segueix estant present. El 51% diu que de vegades o sovint miren la televisió mentre fan els deures, el 50% fan servir xarxes socials, el 60% envia missatges, i el 76% escolta música. No només són multi tasques. També estan convençuts que això no afecta la qualitat de la seva feina.

En el món en què vivim la vida dels pre i adolescents és inseparable de les tecnologies actuals. Però no només passen hores en digital media, també practiquen viure junts, desenvolupar competències de comunitat i mediar la seva experiència del món a través de les lents de televisors, ordinadors, consoles de videojocs i smartphones.

L’article sencer en aquest enllaç.

Llegir online

A Mèxic els joves llegeixen i ho fan per gust. No obstant, cada cop més consumeixen contingut breu i efímer: xats, blogs, tutorials, còmics.

Un estudi elaborat per la societat civil Consultores en Investigación  y Comunicación (CIC) ha determinat que un 87% dels joves de les zones urbanes del país són usuaris d’Internet i fan servir la xarxa unes 6 hores al dia entre setmana i 8 els caps de setmana.

Es van enquestar joves de població oberta i universitaris, dels quals un 89% té un smart phone amb el què accedeixen a Internet.

Què llegeixen els joves? En primer lloc notícies i blogs, després tips o consells, ressenyes de cine, música o literatura, còmics, poesia i contes.  Tot i que existeix gran varietat de temes d’interès dels joves en sobresurten quatre: música, esports, notícies i mirar vídeos . Només 1 de cada 10 va mencionar la literatura com un assumpte d’elecció personal.

L’enquesta IBBY/Banamex indica que els llibres segueixen tenint més pes en format imprès, un 84% dels estudiants universitaris (i 66% dels joves de població oberta) prefereixen llegir i comprar un llibre “tradicional” que en format digital.

Informació extreta d’aquest post.

 

 

I vosaltres, Millennials catalans, què feu amb el vostre temps? Ens ho expliqueu?

 

Selene B.

 

Sonar+D: tres anys d'innovació creativa

Fa 3 anys, els creadors de Sónar van pensar que era el moment de canviar. A prop de fet 20 anys, era el moment de créixer en espai i van passar a celebrar el Sonar Dia a Fira Montjuïc. I també era el moment de créixer en objectius, en sectors, en radi d’acció… i van crear Sonar+D, l’esdeveniment que crea la contaminació entre creativitat i tecnologia.

.
Enguany, i per tercer any, Sónar+D reuneix a Barcelona els protagonistes que lideren els processos d’innovació creativa més rellevants dels sectors de la música, l’audiovisual, la interactivitat, el disseny, la formació i la comunicació. Una cita transversal i multidisciplinar que posa en contacte a agents de tot l’espectre de la cultura digital: artistes, creadors, tecnòlegs, programadors, plataformes de maquinari i programari obert per makers, estudis de interacció i desenvolupament d’apps, departaments creatius d’empreses i universitats, indústria musical i audiovisual, plataformes online, start-ups i inversors.

Sónar+D i Sónar es converteixen en un gran espai d’intercanvi i diàleg entre els desenvolupadors de les noves tecnologies, els artistes que les fan servir per a la creació i els emprenedors i empreses que les posen en valor amb nous models de negoci. De la combinació del festival Sónar i el congrés Sónar + D sorgeix un únic esdeveniment 360 graus, pioner en el seu format, en el qual es presta la mateixa atenció a totes les fases d’un projecte: des de la seva creació i el desenvolupament de les tecnologies que ho fan possible fins al seu finançament, producció o la presentació final en els escenaris del festival.

<a href="https://culturadigital.blog.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/sonard_foto.jpg" ar+D s'estructura en quatre àrees -Exhibition, Congress, Networking i Live performance- que combinaran espais expositius, auditoris en els quals tindran lloc workshops i conferències, zones de demostracions de productes, experimentació en viu i networking, a més dels diferents shows en viu i instal·lacions new media repartits pel festival. Part de les activitats seran d'accés només per a professionals acreditats i altres estaran obertes al públic.

Pel que fa a les conferències dins el Congress, el convidat de luxe enguany és Kickstarter, la plataforma de finançament per a creadors més important del món, que celebrarà a Sónar+D la seva estrena a Espanya. Yancey Strickler, CEO i cofundador de la companyia nord-american, farà la conferència inaugural. L’oferta de conferències suma a més d’un centenar de ponents provinents de 18 països, entre els quals destaquen experts en realitat virtual com Chris Milk i Aaron Koblin (VRSE), a destacats curators de l’audiovisual com Rutger Wolfson (IFFR-Festival de Cinema de Rotterdam) o Jim Kolmar (SXSW Film Festival) i a un dels pares del ciberpunk, Bruce Sterling, protagonista de la Conferència de Clausura de Sónar + D, el 19 de juny. Altres experts destacats són  Jeremy Boxer, director creatiu de Vimeo; David Cuartielles, fundador d’Arduino; Dan Gray, productor de Ustwo, l’estudi creador de Monument Valley;  Silvia Oviedo, mànager d’Operacions Internacionals de Pinterest; Justin Cone, fundador de Motionographer i Richard Russell de XL Recordings.


.
Realitat virtual, wearables, prototips sonors o audiovisuals i experiments que barregen ciència i art destaquen entre les tecnologies disruptives que creuaran el congrés transversalment. Es multipliquen les activitats de networking i les destinades a la generació de negoci i captació de talent: més de 500 trobades en Meet the Expert i Meet the Investor, internacionalització de l’Start Up Competition i la creació del Job Market Place. Les sessions de networking són només per a acreditats, el MarketLab està obert al públic general i les conferències són d’accés lliure per a tots els assistents a Sónar encara que tenen accés preferent els acreditats fins a completar aforament.

En relació al Sónar +D exhibition us recomanem que feu un volt per:

  • Realities+D, el nou espai per visualitzar continguts de Realitat Virtual. Fins a una desena de pel·lícules, vídeos musicals i experiències interactives es presenten per primer cop a Espanya després del seu pas per les seccions d’innovació de festivals com Sundance i Tribeca. Hi podeu trobar obres de Milk, Koblin, Vincent Morisset i  l’estudi de videojocs barceloní hiPolygon.
  • SonarPLANTA: estrena mundial de l’enorme instal·lació cinètica  “RGB|CMY Kinetic” de l’estudi alemany ART+COM.
  • MarketLab: visiteu el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) per conèixer l’experiment de big data What did you do last Sónar?, on les persones que s’apropin al seu espai (o la seva web, després del Sónar) podràn accedir previ registre del seu mòbil a visualitzacions de la seva pròpia activitat dins del Sónar, veure les trajectòries que van realitzar en relació als demés visitants i rebre recomanacions d’altres concerts que els poden interessar a partir dels concerts als que van assistir. Apropeu-vos també a HiLo, la primera col·laboració entre Conductr i CaboSanRoque, The Ghost in The Machine de Glassworks i CANADA o els vídeos de 360º i realitat virtual de la productora Wild Vreemd. I no deixeu de passar-vos per la selecció de projectes de Kickstarter on trobem l’Ovalsound i per la selecció de projectes que BarcelonaLab ha ajudat a desenvolupar els últims mesos!

I per acabar, entre els molts concerts del Sónar Dia, no us perdeu aquests shows tecnològics:

El reconegut artista francès Joanie Lemercier s’alia de nou amb el músic britànic James Ginzburg per crear “Blueprint”, un show audiovisual exclusiu per Sónar 2015.

El camaleònic productor alemany Uwe Schmidt (Atom™) i l’artista visual australià Robin Fox, un dels més destacats de l’actualitat, uneixen els seus respectius talents i demostren que encara queda molt per inventar en el camp dels shows audiovisuals. El resultat de la seva col·laboració és el fascinant espectacle “Double Vision”, que combina sobre l’escenari làsers, vídeo, sonoritats experimentals i una particular deconstrucció dels codis clàssics de la música pop.

I els shows de Holly Herndon, la musa de l’era post-internet, de Evian Christ amb visuals de l’artista Emmanuel Biard i el de Arca amb visuals de Jesse Kanda.

Aquí teniu un interessant article que destaca set formes en què el Sonar+D dóna resposta a les grans qüestions sobre música i tecnologia. Imprescindible!!!!

El Butlletí de Cultura Digital fa un any!!!!

Doncs sí, les redactores del Butlletí i d’aquest Blog de Cultura Digital estem bufant espelmes perquè ja fem un any!!! I sembla que va ser ahir!!!

En aquest any, el nombre de subscriptors al Butlletí heu passat de 218 a 628, el que vol dir que la llista a augmentat un 288%. N’hem enviat en total 8.500 i han entrat 9.400 vegades des de xarxes socials. Tenim un percentatge d’obertura del 39% quan la mitjana d’aquests butlletins és del 10,5%. Així que estem molt contentes i molt agraïdes!!!

Per celebrar-ho hem volgut fer un recull que pot no ser “the best of” però sí el que heu clicat més al butlletí. Aquí teniu els 10 més valorats!!!!


Dansa i tecnologia: Pixels
Flow

Gary Lineker et canvia un tuit per una bossa de patates

Les nenes ja no volen ser princeses


10 projectes de R+D que estan canviat les arts i la cultura

Qui és qui al panorama tecnològic català a twitter

Daito Manabe uneix drons i dansa

Gifs fantasmagòrics

Lumino City, el videojoc artesanal

Roba amb leds per esquiar de nit

Quins han estat els posts, els descobriments, les notícies que més t’han agradat? Digue’ns-ho als comentaris!!!

Com va començar tot això

Ara fa un any, vam tenir una idea. Vam veure que per canviar la forma de fer les coses cal tenir el coneixement que les coses es poden fer de forma diferent.

En aquest any hi ha una frase que repeteixo molt sovint. La deia Henry Ford, fundador de la Ford Motor Company i la persona que va revolucionar la indústria amb el Ford T. Deia que si hagués demanat a la gent, als seus clients, què volien, li haurien demanat un cavall més ràpid. Perquè és el que coneixien, perquè no pots demanar allò que no tens a la ment ni com a possibilitat.

La intenció pel qual vam crear aquest blog i després el Butlletí de Cultura Digital va ser fer arribar diferents possibilitats, creacions futuribles, la transferència d’usos de tecnologia i innovació per a la cultura. Aquests dies que us hem demanat quins temes us van agradar o sorprendre més, sorgeixen els drons (que ara són pertot), la Intel·ligència Artificial, els electrotextils…

“The evolving role of the Technology”, en diuen. La tecnologia canvia i ens fa canviar. I tan ràpid que conceptes que eren desconeguts fa un any ara estan gairebé cremats. Però aquest camí no te retorn, i la tecnologia ens fa viure pujats en una cinta transportadora que només porta endavant. No s’atura ni es gira, igual que mai no torna a ploure cap al cel. De fet, i com també de vegades explico, cada dia més estem vivint en el món d’Alícia. Has de córrer tant com pots per quedar-te al mateix lloc. Si et vols moure, has de córrer dues vegades més ràpid.

“My dear, here we must run as fast as we can, just to stay in place. And if you wish to go anywhere you must run twice as fast as that.”

Vam crear aquest blog per ajudar el món de la cultura a fer aquest camí, a córrer dues vegades més ràpid. A veure que existeixen els cotxes i no només els cavalls. Que a d’altres llocs, altra gent està provant altres coses. Que testar és possible, que el fracàs només és una part de la iteració, que es pot innovar. I que hi ha gent per col·laborar en aquests projectes. Que la suma d’intel·ligències fa una intel·ligència comú més gran i que sortir de la zona de comfort és imprescindible per aprendre.

Que hi ha gent pensant l’impensable, creant l’increïble, i que aquí ho podem utilitzar per l’art i la cultura.

Si en aquest any en algun moment el que heu llegit us ha suggerit, despertat, sorprès, si heu sentit una petita descàrrega elèctrica al cervell, si us ha fet mirar diferent, estem contentes de la feina feta. I ens esforçarem per seguir aconseguint-ho d’ara endavant.

Gràcies per la complicitat i la companyia.

Marisol López.