El podcast: un format en expansió

El podcast és un format cada vegada més popular, i que poc a poc va prenent protagonisme en un món cada vegada més digital, on el consumidor vol poder escollir com, on i quan consumir contingut.

La paraula podcast és el resultat de combinar les sigles “pod”, de play on demand (reproducció sota demanda) amb broadcast (emissió) en anglès. Aquest format sonor, que té els seus orígens en la ràdio, és cada dia més popular: requereix poca inversió tècnica, i per tant és fàcil de produir. A més, com que la majoria de podcasts van començar en format indie autoproduït, el podcast té una llibertat creativa i editorial que la ràdio tradicional no permet. Amb això, i en un món on la digitalització i la segmentació de continguts son imparables, el podcast s’erigeix com un dels formats d’àudio del futur.

Els podcasts es poden escoltar per internet, en plataformes especialitzades i en algunes ràdios. L’oient pot escollir quan i on escoltar els seus podcasts preferits. L’oferta és rica i variada, i podem escoltar des de podcasts fets a casa fins a projectes produïts amb molts més mitjans. Sigui com sigui, el podcast encara manté un esperit més lliure, de xerrada informal, que fa que el faci més proper als oients, que se senten part de la conversa.

A Catalunya, es considera que el primer podcast en català va ser un programa d’onze minuts publicat el 2004 per Pau Oliva. Avui, aquest àudio és impossible de trobar, però des d’aleshores el format no ha fet més que créixer. En xifres que recullen audiències de tot l’Estat, el consum ha crescut un 100% en quatre anys fins a arribar a gairebé un milió d’oients al dia a finals de setembre. Coincidint amb el confinament del març de 2020, les xifres van ser encara més notòries: les audiències de podcasts van créixer un 25%.

Llegeix més »

Les propostes més innovadores han acomiadat l’any més especial

Escenaris virtuals, nous usos dels drons, hologrames festius i espectacles luminotècnics. El 2020 ha estat plagat d’iniciatives curioses, i totes elles han fet un ús original d’una tecnologia prèvia. Recordem alguns dels esdeveniments geeks que han dotat el 2020 i el que portem de 2021 de vivències alternatives a la corporeïtat.

L’espai virtual és cada vegada més present en les nostres experiències de consum i d’oci, en la nostra educació i en el desenvolupament de la nostra activitat professional. La pantalla ja no és un accessori adherit a la nostra vida, sinó que te un paper protagonista, sobretot en un escenari pandèmic. A través de la tecnologia ens comuniquem, aprenem, innovem i aportem noves dimensions de significat. Utilitzar els dispositius i les aplicacions electròniques resulta un pas lògic per suplir la manca de connexió física. Aquesta presència de la tecnologia més puntera l’hem pogut veure en els diversos comiats de l’any 2020 arreu del món. Us en portem els més interessants!

Adéu 2020

Cap celebració per pantalla pot equiparar-se amb l’emoció palpable d’una reunió social, un concert o qualsevol activitat en viu. La vida en directe i la vida a internet són dues pràctiques diferenciades i cadascuna té el seu encant particular. Enyorem la interacció real però no podem subestimar les possibilitats que ens ofereix l’escenari 2.0, que pot simular experiències dins d’un espai físic compartit.

Així va ser amb el concert “Welcome To The Other Side” que Jean Michel Jarre va oferir a la plataforma AltspaceVR des de la catedral de Notre-Dame de París la mitjanit del 31 de desembre. El concert va tenir 75 milions de visionats amb un espectacle que combinava l’actuació en directe de Jarre des d’un estudi a prop de la catedral de París, mentre que el seu avatar semblava actuar a l’interior d’una Notre-Dame virtual.

Llegeix més »

Una aproximació als robots a la cultura popular

El cinema, el teatre, la literatura o el còmic han estat escenaris de l’aparició d’un conjunt heterogeni de robots, màquines i éssers dotats d’intel·ligència artificial. La conjunció del binomi home i màquina ha donat com a resultat narratives on s’obren debats sobre dinàmiques de poder, rebel·lions apoteòsiques i fins i tot relacions emocionals i afectives. Us portem un repàs d’aquesta forma de tecnologia que s’ha infiltrat en un bon grapat de disciplines artístiques, més enllà de la ciència ficció.

La paraula robot deriva del mot txec robota i es pot traduir com esclavitud o servitud. De fet, la primera vegada que apareix un robot és el 1920 quan l’escriptor txec Karel Čapek i el seu germà Josef escriuen l’obra de teatre Rossum’s Universal Robots, on apareixen uns androides esclaus que anonenen robotnic.

Avui dia tenim una imatge diferent dels robots, gràcies a les múltiples representacions a la ficció i també pels avenços tècnics que han portat aquests dispositius al nostre imaginari col·lectiu, i també a les nostres cases i llocs de feina. Aquestes criatures, construïdes a partir de cables, derivats del plàstic i de l’acer, ens generen una reacció de sorpresa degut al misteri del seu funcionament. Són font d’admiració i dubte a parts iguals. 

Utensilis quotidians

Els robots poden desenvolupar funcions i moviments a través d’un programa informàtic predissenyat o bé mitjançant la intel·ligència artificial. Els utilitzem per tal d’evitar-nos la feina feixuga. Podem delegar tasques com la neteja o la cuina a aquests mecanismes refinats, que estan al servei de les necessitats humanes i són part important de les següents ficcions. 

A la comèdia de Woody Allen The Sleeper (1973), una societat altament tecnificada i governada per un règim autàrquic ens presenta els robots majordoms Janis 414, que van uniformats i tenen capacitat per desenvolupar tasques com cuinar, cuidar del jardí, netejar i atendre i servir als convidats. 

Llegeix més »

3 exposicions que no et pots perdre aquest estiu: Brian Eno, David Bowie, Björk

Aquest estiu a Barcelona han coincidit tres exposicions d’aquelles imperdibles que acabaran formant part de la nova memòria per anys. Una demostració de capacitat de convocatòria de talent i de posar d’acord artistes i equipaments internacionals. I totes amb la complicitat de Sonar.

Us les expliquem perquè no us en perdeu cap de les tres!!!!

Björk Digital

 

Lloc: CCCB

Dates: fins el 24 de setembre

Compra d’entrades (la visita es fa en grups de 25 persones, així que esrecomana comprar l’entrada anticipadament)

Björk Digital és un viatge emocional i personal per la música i l’univers creatiu de la icònica artista islandesa. Un entorn immersiu creat per la mateixa Björk que us submergirà en el particular univers musical i artístic de l’artista. Una experiència que combina performance, cinema, instal·lació, vídeo i interacció i inclou peces audiovisuals produïdes amb l’última tecnologia de realitat virtual.

El projecte ha estat creat per Björk en col·laboració amb creadors visuals com ara Michel Gondry, Spike Jonze, Alexander McQueen, Nick Knight, Stéphane Sednaoui, o els més recents Jesse Kanda, Andrew Thomas Huang, Warren du Prees o Nick Thornton Jones, entre d’altres.

La mostra arriba al CCCB després del seu pas per Tòquio, Sidney, Montreal, Reykjavík, Londres i Los Angeles.

David Bowie Is…

Lloc: Museu del Disseny

Dates: fins el 25 de setembre

Compra d’entrades

 

 

 

El Museu del Disseny de Barcelona acull l’exposició David Bowie Is. La mostra, una producció del Victoria and Albert Museum de Londres, ha rebut ja més d’un milió i mig de visitants a les 8 ciutats que ja l’han acollida fins ara: la capital anglesa, Berlín, Groningen,  Melbourne, París, Toronto, Chicago i Tòquio.

L’exposició se centra en la diversitat de l’obra de David Bowie, la varietat de les seves fonts d’inspiració i l’estreta interrelació entre multitud de disciplines i formes d’expressió. Aquesta mostra reuneix més de 300 objectes, que inclouen vestits emblemàtics dels seus concerts i videoclips, fotografies, caràtules de discos, fragments de pel·lícules, actuacions en directe, escenes de participació en programes de televisió, lletres manuscrites, dissenys d’escenaris, esbossos, partitures, textos… que són una prova de l’evolució de les seves idees creatives.

A més, i per als amants de la tecnologia aplicada a les exposicions, gràcies als dispositius Sennheiser és possible visitar l’exposició mentre s’escolta la banda sonora que acompanya les obres exposades. Aquesta banda sonora es va modificant de forma automàtica, de tal manera que integra el material sonor i el fusiona amb el recorregut per l’exposició. Una manera espectacular de submergir-se en els mons sonors de Bowie.

Brian Eno:  Lightforms / Soundforms

 

Lloc: Arts Santa Mònica

Dates: fins l’1 d’octubre

Entrada gratuïta

 

Lightforms / Soundforms és l’exposició més completa duta a terme fins ara arreu del món sobre el treball de Brian Eno com a artista. Eno ha creat la peça New Space Music, una instal·lació musical concebuda específicament per ser vista i escoltada al claustre Max Cahner d’Arts Santa Mònica. La mostra inclou, a més, la instal·lació icònica 77 Million Paintings, una gran instal·lació audiovisual generativa: les imatges i els sons que la componen evolucionen de manera indefinida, d’acord amb un seguit de normes que tenen una certa dimensió estadística (de manera que els resultats no poden ser plenament previstos per l’artista) i que, atès el gran nombre de combinacions entre les formes, els colors i els sons resultants, es renova constantment. De fet, cada combinació de llum i so tardaria milions d’anys a repetir-se. Segons els càlculs d’Eno, la peça és capaç de produir al voltant de 77 milions d’imatges diferents, i d’aquí el seu títol.

Una altra peça destacada de la mostra són les Light Boxes, unes pintures de llum que evolucionen constantment. Se les pot considerar pintura en moviment, o de música visual.

 

Hi anireu? Esperem rebre els vostres comentaris!!!!

 

 

Marisol López

A l’abril, festivals de cultura digital mil!!!!

Bé, mil tampoc, que això passarà al mes de juny (ja sabeu, el Digital Juny s’apropa!!!!). Però sí uns quants molt interessants. Treieu l’agenda i apunteu les dates!!

Us volem parlar de tres esdeveniments que tenen lloc el mes d’abril relacionats amb la cultura, la innovació, la tecnologia… i on estem implicats. Ens fa molta il·lusió!!!

Internet Age Media Weekend – 7, 8 i 9 d’abril

Internet Age Media vol parlar de com “entendre els patrons de les històries que estan donant forma al futur dels mitjans de comunicació, l’aprenentatge i la cultura d’Internet”.

L’escenari principal comptarà amb 25 conferències distribuïdes en 6 sessions i més 10 tallers dissenyats per a explorar les interseccions entre els mitjans de comunicació, l’aprenentatge i la cultura d’Internet,

Hi trobarem ponents com el director creatiu executiu del BBC Digital de Londres, el director executiu de Quartz de Nova York, la responsable de Digital Media del V&A Museum… i músics, escriptors, dissenyadors…

 

Serielizados Fest, Festival Internacional de Sèries de Barcelona- 7, 8, 9 i 10 d’abril

Serielizados Fest és el festival al voltant de tot el que genera la ficció televisiva i pensat per a l’addicte a les sèries de televisió.Documentals inèdits, projeccions de capítols, conferències de professionals del sector audiovisual i espectacles d’humor i música. Tot plegat amb les sèries de televisió com a referent indiscutible de la cultura pop. El parc d’atraccions per a tots els amants de la ficció televisiva.

Aquesta 3a edició tindrà com a convidat internacional el millor showrunner d’Estats Units, David Simon, creador de sèries com ‘The Wire’, ‘Treme’, ‘Generation Kill’ o la recent ‘Show Me A Hero’. En conversa amb Antoni Bassas, discutirà la política nord-americana i la seva relació amb les sèries.

Per cert, que també hi haurà la presència de David Simon a la Filmoteca de Catalunya, que organitza el cicle ‘Un eco de les sèries de David Simon’.

 

2016 Cultures – 21 i 22 abril

2016Cultures és una trobada per a professionals de la cultura, amb un programa d’activitats que inclou presentacions, debats i taules rodones, tallers, networking, visites professionals…

El fil conductor del programa és la cultura en temps de canvi: canvi en els formats i en els processos creatius, productius i d’intermediació; canvis en la manera d’arribar als públics; i canvis en les organitzacions culturals i en els perfils dels gestors culturals. Un canvi molt ràpid, accentuat per una transformació vinculada a l’entorn digital, a l’evolució tècnica i tecnològica, causa i també conseqüència de les noves maneres de fer i abordar la cultura.

En quin d’aquests esdeveniments ens trobarem???

 

 

 

 

Marisol López.

Millennials: The next great generation

En aquest article us parlem dels Millennials. Ja sabeu qui són i què els caracteritza? Us en fem cinc cèntims.

Pertanyen a la generació Y o Millennial aquelles persones nascudes entre principis dels anys 80 i el 2000, tot i que alguns estudis precisen en els nascuts entre 1981 i 1995. William Strauss, un dels autors de Millennials Rising: The Next Great Generation pensa que un dels trets característics d’aquesta generació és el seu compromís cívic i social. No obstant, altres autors com Jean M. Twenge els qualifica de narcisistes. Això és visible a les xarxes socials, on es dóna una barreja d’activisme social i crítica a la par que cert egocentrisme en els missatges publicats.

La característica més important però, és la importància de la tecnologia en les vides dels Millenials. Han crescut en l’època de major innovació de la història, són nadius digitals i per tant tenen molta facilitat per entendre i fer servir novetats del sector tecnològic. Els Millennials són multitasking (capacitat o necessitat de fer dues o més coses a la vegada), utilitzen múltiples canals i dispositius per realitzar les seves activitats i són molt socials (importància de les xarxes socials, els agrada compartir, crear, comentar…)

La revista GQ ha publicat recentment un article en el què explica de manera clara i entenedora què/qui són els Millennials i quins icones de la infància i adolescència tenen. Pel que fa a sèries de televisió animades n’hem de destacar Dragon Ball i Pokémon. La primera sobretot associada als primers Millennials (nascuts a principis dels 80) i la segona als posteriors. També cal fer una especial menció a South Park, els Simpson, Futurama… D’aquestes sèries els Millenials se saben capítols sencers i les principals frases i diàlegs dels personatges.

D’igual manera que se sabien els noms de tots els concursants de la primera edició d’Operación Triunfo, les Spice Girls, Jurassic Park, Tim Burton… Aquesta generació ha estat la primera en començar a consumir televisió fora de l’aparell televisiu, a Internet.

Cantants? Taylor Swift, Kanye West, Beyoncé, Justin Bieber, Katy Perry, Lady Gaga, Nicki Minaj, Rihanna, Selena Gomez, Demi Lovato, Vanessa Hudgens, Miley Cyrus, Lindsay Lohan… i com oblidar a la princesa del pop del principis dels 2000, una jove Britney Spears i la seva màxima rival professional, Christina Aguilera.

Han viscut en una època en què les videoconsoles han anat millorant i canviant constantment i desenes de títols de videojocs sortien cada any. Els més mítics? GTA, Halo, FIFA, els Sims…

I pel que fa a cinema? A GQ parlen de “la santíssima trinitat”: Wes Anderson, Christopher Nolan i Pixar (després Disney-Pixar). Tampoc podem oblidar els súperherois portats a la gran pantalla: Spider-Man, Iron-Man, Batman… I les sagues de pel·lícules com Harry Potter.

Sens dubte, la característica o el canvi més destacable que ha afectat aquesta generació és la tecnologia i els avenços tecnològics en general. D’aquesta manera l’ús del telèfon mòbil, les aplicacions i les xarxes socials formen part de les seves vides diàries i són pràcticament imprescindibles. Els Youtubers i viners són les noves estrelles del rock ja que acumulen milions de seguidors i arriben a participar en programes de televisió o a publicar el seu propi llibre.  

Us resumim les idees a destacar perquè pugueu entendre bé què vol dir ser Millennial.

No sense el mòbil.

Un nou estudi d’Invoca diu que el 76% dels joves es consideren, almenys en part, addictes al mòbil (la mitja global és del 58%). Els Millennials fan servir el mòbil tota l’estona i per tot tipus de coses però el que més triomfa són els usos més tradicionals: trucar o enviar missatges. Segons l’estudi d’Invoca un 37% de joves truquen per telèfon unes cinc vegades al dia. Curiosament entre els majors de 45 anys només el 29% truca tan sovint. A més, segons dades de Nielsen els usuaris de mòbil d’entre 18 i 24 anys estan invertint més temps en trucar per telèfon del que van invertir l’any passat (en concret 33 minuts més).

Un altre ús habitual del mòbil a destacar entre els Millennials és la compra. Fan compres des dels seus dispositius mòbils amb freqüència, en concret, 1 de cada 2 enquestats havia realitzat més d’una compra online des de l’smartphone durant l’últim mes. Els joves també solen fer servir molt la petita pantalla per fer transferències i petites operacions bancàries.

Això sí, si abans de comprar es plantegen qualsevol dubte és hora de trucar, ja que contactar via web mòbil és molt més incòmode. Més de la meitat d’enquestats prefereixen trucar si han de contactar una empresa.

Podeu llegir l’article complet d’on hem extret aquesta informació fent click aquí. 

 

Enganxats als dispositius

Els adolescents nord-americans (13-18 anys) passen de mitjana nou hores al dia consumin media. Els pre-adolescents (8-12) unes sis hores diàries. Els pares es preocupen pel temps que dediquen els seus fills a estar enganxats als dispositius electrònics. Els telèfons mòbils aglutinen un 41% de tot el temps que els pre-adolescents passen davant una pantalla i un 46% pels adolescents.  I què fan durant tot aquest temps? És difícil generalitzar, però la resposta més popular entre les noies (37%) va ser escoltar música, i entre els nois (27%) jugar a videojocs.

Malgrat que podríem pensar que els adolescents estan molt enganxats a les xarxes socials les enquestes demostren que de tot el temps que passen a les pantalles només una hora d’aquest temps la passen en social media. Només un 10% d’adolescents trien les xarxes socials com a activitat preferida. Els adolescents tendeixen a dividir el seu temps entre consum passiu (39%), comunicació (26%), consum interactiu (25%), i contingut creatiu (3%). El 7% restant es gasta en activitats inclassificables.

Fins i tot durant la realització de tasques d’importància primària la tecnologia digital segueix estant present. El 51% diu que de vegades o sovint miren la televisió mentre fan els deures, el 50% fan servir xarxes socials, el 60% envia missatges, i el 76% escolta música. No només són multi tasques. També estan convençuts que això no afecta la qualitat de la seva feina.

En el món en què vivim la vida dels pre i adolescents és inseparable de les tecnologies actuals. Però no només passen hores en digital media, també practiquen viure junts, desenvolupar competències de comunitat i mediar la seva experiència del món a través de les lents de televisors, ordinadors, consoles de videojocs i smartphones.

L’article sencer en aquest enllaç.

Llegir online

A Mèxic els joves llegeixen i ho fan per gust. No obstant, cada cop més consumeixen contingut breu i efímer: xats, blogs, tutorials, còmics.

Un estudi elaborat per la societat civil Consultores en Investigación  y Comunicación (CIC) ha determinat que un 87% dels joves de les zones urbanes del país són usuaris d’Internet i fan servir la xarxa unes 6 hores al dia entre setmana i 8 els caps de setmana.

Es van enquestar joves de població oberta i universitaris, dels quals un 89% té un smart phone amb el què accedeixen a Internet.

Què llegeixen els joves? En primer lloc notícies i blogs, després tips o consells, ressenyes de cine, música o literatura, còmics, poesia i contes.  Tot i que existeix gran varietat de temes d’interès dels joves en sobresurten quatre: música, esports, notícies i mirar vídeos . Només 1 de cada 10 va mencionar la literatura com un assumpte d’elecció personal.

L’enquesta IBBY/Banamex indica que els llibres segueixen tenint més pes en format imprès, un 84% dels estudiants universitaris (i 66% dels joves de població oberta) prefereixen llegir i comprar un llibre “tradicional” que en format digital.

Informació extreta d’aquest post.

 

 

I vosaltres, Millennials catalans, què feu amb el vostre temps? Ens ho expliqueu?

 

Selene B.