10 notícies que no et pots perdre el desembre

Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes de desembre. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1️⃣ Cada any es fan les gràfiques de què passa a internet en un minut. És un bon moment per conèixer com estan evolucionant les xarxes socials i altres utilitats que neixen i desapareixen any rere any. Si mirem les llistes de 2012 o 2013 es parlava molt de Flickr. També han desaparegut de les llistes Pandora, Tumblr o Vine. Nosaltres us vam fer un comentari de l’evolució l’any passat, parlant de quines xarxes i aplicacions havien pujat o baixat en ús entre 2015 i 2016. Ara us deixem amb les dades de què ha passat en un minut d’internet aquest 2017 (i us recomanem aquest article on explica les diverses formes de valorar les dades i en fa una comparativa des de 2013). També us deixem una imatge amb l’ús d’internet i dels mòbils al món el gener de 2017.

Read More »

10 notícies que no et pots perdre el maig

Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes de maig. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

  • Improbable és el darrer unicorn de les empreses britàniques (ja sabeu, les empreses que valen més de mil milions de dòlars). I un unicorn molt especial. Es diu que és l’empresa que està creant una realitat alternativa, paral·lela, un món simulat. En resum, l’empresa que està creant Matrix, o això és el que diu el seu CEO, Herman Narula. La plataforma d’Improbable, SpatialOS, està dissenyada perquè qualsevol persona pugui construir simulacions massives en el núvol, com si milers de jugadors treballessin alhora un mateix món Minecraft. El seu objectiu final: crear mons virtuals d’immersió total i en fer-ho, canviar la forma en què prenem decisions. Interessant i inquietant alhora!
  • Songs of Violence és una campanya que es va fer a Brasil per denunciar les lletres de les cançons que promouen la violència contra les dones. Quan es feia Shazam sobre una d’aquestes cançons sortia una alerta i se sentia la veu real d’una dona que havia patit el mateix tipus d’abús del què parlava la cançó. El resultat? Només un 6% de la gent que va escoltar aquests temes se’ls va descarregar. Aquesta campanya ha guanyat un premi World Changing Idea. Una bona forma de fer servir les eines de reconeixement de música per conscienciar contra la normalitat que aquestes lletres semblen estendre.
  • Un estudi holandès afirma que una tercera part dels conductors fan servir l’smartphone mentre condueixen el cotxe o la bicicleta. Molts dels enquestats van respondre que ho feien per la pressió que hi ha de respondre ràpidament als missatges i les trucades. Per això, Samsung ha desenvolupat l’app In-Traffic Reply, una aplicació que respon automàticament amb un missatge prèviament definit abans que soni el telèfon per no generar estrès. Ara per ara només funciona als Països Baixos i amb SMS, però està anunciat que aquest mes de maig es distribuirà arreu i respondrà WhatsApp i Facebook Messenger.
  • El passat 28 d’abril, Kickstarter va celebrar el vuitè aniversari. I van donar una dada impressionant: en aquests vuit anys 12,7 milions de persones han participat en 123.587 projectes exitosos per valor de més de 3.000 milions de dòlars.
  • Newzoo ha publicat les noves dades del seu Global Games Market Report. Tot i que ja fa temps que es parla de la saturació del mercat de jocs per a mòbil, l’estudi de Newzoo afirma que els jocs mòbils continuen sent el segment més lucratiu de la indústria del videojoc. El darrer any el mercat del mòbil ha crescut un 19% respecte a l’any anterior i s’espera que aquest 2017 ocupi el 42% del mercat, i s’espera que sigui la meitat del mercat dels jocs en 2020.
  • Oculus tanca el seu estudi de producció de VRStory Studio, amb l’objectiu de posar tots els esforços en recolzar els altres estudis que estan desenvolupant per Oculus. La mesura significa el tancament immediat dels projectes Oculus Story Studio, incloent el desenvolupament de la seva quarta pel·lícula, Wolves in the Wall, i la seva innovadora eina de creació de continguts, Quill.
  • Sovint us parlem dels cotxes autònoms, els que condueixen sols. Us hem anat posant al dia de les novetats i hem parlat de l’ètica que pot dirigir les decisions d’aquests cotxes. Fa poc, Mar Hershenson, una emprenedora i inversora de Silicon Valley, va ser a Barcelona i va afirmar que en quinze anys estarà prohibit que els humans condueixin, per un tema de seguretat, i que els cotxes seran compartits perquè no te sentit que el 95% del temps estiguin parats. Què en penseu?
  • I seguint amb aquest tema, aquesta setmana el Governador de Nova York ha obert una convocatòria a empreses interessades a posar a prova els seus vehicles de conducció autònoma per la ciutat que no dorm mai amb la intenció que aquests cotxes redueixin el nombre d’accidents i facin una ciutat més segura. La policia aplaudeix aquesta decisió i afirma que “millorarà la seguretat a les nostres carreteres i reduirà accidents, lesions i morts. Qualsevol nova tecnologia necessita ser provada i avaluada de manera adequada i la Policia de l’Estat farà tot el necessari per supervisar aquest procés i assegurar la seva efectivitat”.
  • Un altre interessant article que us recomanem sobre Moviments artístics i la seva influència als videojocs. I és que hi ha un debat sobre si els videojocs són art (nosaltres, ja ho sabeu, tenim molt clar que sí) però també cal saber com l’art ha influit en l’estètica i la narrativa dels videojocs. Aquí trobareu alguns bons exemples!!!!

 

 

Marisol López

Ètica robòtica al volant

En aquests moments en què els cotxes de conducció autònoma circulen ja per carreteres britàniques, Ignasi Bonet ens fa una reflexió sobre l’ètica que podrien tenir aquests cotxes i la forma de prendre decisions d’aquests robots davant la disjuntiva de qui ha de ser la víctima d’un accident.

captura-de-pantalla-2016-11-09-a-les-22-10-04
“La velocitat no és qüestió de cavalls al motor, sinó de burros al volant”. El Perich, Autopista.

Cap als anys 50 Isaac Asimov va escriure una sèrie de novel·les que tenien per protagonistes els robots i la seva relació amb els humans. Estem parlant de “Jo, robot” i de la Trilogia dels Robots (formada per “Les bòvedes d’acer”, “El sol nu” i de “Els robots de l’Alba”) essencialment.

Ja se sap que les màquines les carrega el diable. I per això, per assegurar el benestar dels humans i, desenganyem-nos, per garantir-ne la seva acceptació, cal que estem ben segurs que som nosaltres qui controlem les accions dels robots i que aquests no maquinarien, mai més ben dit, en contra dels humans.
Va ser per això que Asimov es va crear les famoses Tres Lleis de la Robòtica que qualsevol robot duu implantades al fons més ocult del seu cervell positrònic alimentat per energia atòmica. Què diuen aquestes lleis?

  1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
  2. Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
  3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Amb això podem estar ben segurs que aquestes maquinotes treballaran sempre per i només per al nostre benefici. Estem salvats. Sobre aquestes tres premisses hi ha força relats curts i novel·les que s’hi recreen per al gaudi del lector àvid de reptes lògics (si no ja ètics) i de paradoxes.

En aquesta línia de raonament, un dels debats d’un llibre concret rau al voltant de què passa si un ser humà comença a maquinar i treballar en benefici propi i en detriment de la humanitat? Què passa si un robot és capaç d’entendre aquesta amenaça, no a un ésser humà, si no al conjunt de la humanitat? En
aquest cas, Asimov fa que un robot, privilegiat entre els seus semblants, capaç d’entendre la diferència entre humà i humanitat i conscient de la tragèdia que ens podria venir a sobre, s’inventi i s’autoimplanti, per damunt de les Tres Lleis de la Robòtica, la Llei Zero:

    0. Un robot no pot fer mal a la Humanitat o, per inacció, permetre que la Humanitat prengui cap mal.

La qual li permet by-passar les tres lleis menys precedents… I carregar-se un humà per salvar la humanitat.

Deixem la literatura i tornem al mon real, a l’actualitat. Estem en vies d’inventar la “conducció autònoma”. O sigui, que un robot condueixi el nostre cotxe, que prengui decisions sobre la ruta, el trajecte, els cops de volant… Que s’anticipi als accidents. I si son inevitables que minimitzi danys. I si també son inevitables, que minimitzi pèrdues de vides. I, es clar, arribem al dubte existencial: i si per minimitzar pèrdues de vida, el robot al volant decideix que és millor sacrificar la nostra vida, la dels propietaris i senyors del cotxe, que la de més d’un vianant? O la d’un sol vianant però millor persona que nosaltres? O més jove i amb més oportunitats? O més gran i amb més experiència? O el més ric, que ja hem pogut llegir un tweet que explica que Mercedes programarà els seus cotxes amb la prioritat de salvar la vida del conductor davant de qualsevol alternativa.

Arribats a aquest punt, jo crec que com a mínim hauríem de debatre dues o tres coses.

La primera: si Asimov va inventar-se les Tres Lleis per als seus robots, per què no les podem aplicar al cervell dels nostres assistents de conducció? Així garantim que les màquines treballaran en igualtat de criteris i sempre per al nostre benefici. I ja que parlem de benefici, com evitem que el benefici primi sobre la pèrdua de vides humanes? Com garantir que tots els cotxes vetllen pels mateixos valors i no prioritzin a uns o altres en funció del preu del cotxe? El sistema de lleis es va crear precisament per resoldre aquests dubtes. I ens podrem fiar o no del sistema judicial, però la realitat és que el cotxe autònom només s’afegeix a un debat que ja existeix amb les petrolieres, l’obsolescència programada o les farmacèutiques.

La segona: què fem amb la llei Zero? Què passa si el cervell del cotxe , en cas d’incident o accident avalua riscos i escenaris i arriba a la conclusió que el mal menor és la nostra mort? Ooopss… Sobre el paper és acceptable, pero a nivell més pragmàtic què vol dir, o qui pot decidir que una vida val més que una altra? Dos delinqüents valen mes que un filàntrop? Quants adults val un nen? O a l’inreves? Crec que hi ha molta llana per cardar encara abans de debatre si una màquina pot decidir o no qüestions de tant calat. Dubto que nosaltres mateixos puguem decidir-ho així que imagineu una màquina!

I tercera: crec que seguim pensant com humans. Estem fent prendre decisions a les màquines pensant com humans. Què vol dir que una màquina ha d’avaluar els danys davant un imminent accident? No es més raonable dedicar tots els recursos computacionals a preveure l’accident i a evitar-lo? Segur que és més
fàcil que recalentar el cervell positrònic amb debats ètics!

Avaluem les estadístiques (poques) que tenim ara per ara. En tots els accidents entre cotxes ‘humans’ i cotxes ‘autònoms’ el 100% eren deguts a “errors humans” (menteixo, un era degut a un error d’apreciació del robot d’un Tesla que no va veure un camió en un encreuament perquè un llum brillant va provocar
errors als càlculs i calibratges del sistema, i per tant és un problema de perfeccionament de la tecnologia i no de debat ètic). No és més fàcil imaginar un futur on el 100% dels cotxes autònoms circulen sense accidents que en uns robots que perden el temps minimitzant les victimes del proper pinyo?

Aqui ho deixo.. Digueu-me ingenu pero realment crec que estem més davant d’una oportunitat que d’una amenaça. Me’n refiaria d’un cotxe autònom? Ara crec que és prematur, però un món on tots els cotxes condueixin em sembla més segur que el mon actual amb humans al volant. Recordeu què deia El Perich…

 

 

 

Josep Ignasi Bonet