Què són les cookies? Són bones?

Fa uns dies, al blog parlàvem dels algorismes i de com ens ajudaven a decidir quins resultats eren els més idonis per a les nostres cerques a Internet. Concretament dèiem que l’algoritme de Google és el conjunt d’instruccions que fa servir el cercador per tal d’oferir els resultats a la nostra cerca amb la intenció d’oferir-nos els que més ens interessin; i això ho aconsegueix gràcies a que sap qui ets i per què té en compte el teu historial de cerques i clics. La teva identitat l’obté quan t’identifiques, i el teu historial el pot saber consultant les cookies que has anat recollint.

O sigui, que les cookies son petites quantitats d’informació que els lloc web depositen en els nostres navegadors amb un objectiu doble: d’una banda emmagatzemar un històric de la nostra activitat a Internet; i de l’altra, recordar la nostra identitat a fi i efecte de facilitar el nostre accés a pàgines freqüents sense necessitat de identificar-nos contínuament. Les cookies van ser un invent de Netscape, a principis dels 90, o sigui, als orígens de l’Internet comercial, per facilitar la navegació dels usuari.

Molt be… aleshores, les galetes, son bones o dolentes? Doncs depèn. De la mateixa manera que la bellesa és als ulls de l’observador, la bondat de les galetes és als objectius de la nostra cerca. Que volem resultats ràpids i acurats (poca informació i molt valuosa)? Les galetes ens ajuden. Que volem navegar de forma anònima, sense que quedi constància de totes les passes que hem seguit per arribar? Aleshores les galetes no ens interessen. És per aquest motiu que els navegadors permeten acceptar-les o no  i esborrar-les de tant en tant.

Un exemple d’ús intel·ligent de les cookies: buscar preus de vols. Si accepteu cookies, quan navegueu entre els diferents operadors i companyies no us caldrà reintroduir els dies en què voleu viatjar ni el destí. Però com més pregunteu, vol dir que esteu més interessats i per tant el preu anirà pujant. Així que abans de comprar, no us oblideu d’esborrar les cookies!!

I un altre dubte que ens pot venir al cap: son segures o no? Aquí cal anar amb compte. Les cookies en si són inòqües; són dades, no codi, i per tant per elles mateixes no poden fer res. No contenen ordres, no ens poden atacar, ni esborrar el disc, ni robar informació, ni generar els molestos popups publicitaris. Però també és cert que algú podria voler consultar la nostra navegació sense el nostre permís, ens podria robar les galetes. I això és molt greu? Essencialment és un atac a la nostra privacitat, tot i que, anant més enllà, permetria també a tercers usuaris identificar-se amb les nostres credencials per visitar, no anònimament si no amb el nostre nom, webs on tenim accés.

A Europa, gelosos com som de la nostra privacitat, va haver intents de prohibir les cookies per eliminar aquest risc. Tot i així, la indústria va alertar d’un perill més gran: sent com son d’útils per a la navegació, prohibir-les causaria dos efectes perniciosos. El primer, faria més farragosa la navegació als usuaris europeus; i per tant provocaria la fugida de webs a d’altres països on no tingués efecte aquesta prohibició. Finalment, cap allà el 2011 es va optar per una opció ben europea: el consentiment previ, és a dir, l’usuari ha d’acceptar que el lloc web li dipositi una cookie. Ja des del 2013 existeix un reial decret que recull aquesta normativa europea, i és per això que ara totes les planes web que visitem ens informen que cal acceptar la política de cookies.

I recordeu: qui no sap per on navega, no sap a quin port arriba…

Josep Ignasi Bonet