La presència de la música clàssica als dibuixos animats

El ritme frenètic de Tom y Jerry, el dinamisme dels Looney Tunes o l’acció esbojarrada de la Pantera Rosa marida de forma impecable amb la música clàssica.

L’absència de guió i la velocitat de les seqüències animades permeten una sincronització amb obres cèlebres com ara el Barber de Sevilla de Rossini o la Rapsòdia núm. 2 de Franz Liszt. Concebem la música i el setè art com un tàndem indeslligable: el fil musical que segueix el metratge aporta una important càrrega emocional i moltes vegades reforça la narració que se’ns presenta.

Us portem una breu cronologia de peces clàssiques que han tingut un paper protagonista en pel·lícules, sèries i curtmetratges animats. Melodies que tots gaudim i que identifiquem gràcies a aquesta associació entre la cultura televisiva i la música més barroca. Simfonies, òperes i peces per orquestra han anat acompanyant de forma recurrent el cartoon dels anys quaranta i cinquanta. Aquest fenomen a provocat un reconeixement massiu i a vegades inconscient de compositors com Strauss o Beethoven. Sovint percebem aquest gènere com inaccessible, ja sigui per la seva complexitat tècnica o per la seva tradició elitista. Les propostes audiovisuals que repassem permeten un acostament orgànic a aquest tipus de música, sobretot per part dels infants que són els principals consumidors d’aquesta forma d’oci. Així doncs es dóna un escenari educatiu que es vincula amb un moment divertit.

LA DANSA DE POPEYE

El que inicialment era una personatge secundari d’una tira còmica es va convertir en tot un fenomen animat a la dècada de 1930. Popeye el Mariner, famós per tenir un força sobrehumana, una actitud rondinaire i una devoció pels espinacs va esdevenir un icona de la cultura popular en sèries i pel·lícules de la productora Paramount Pictures.Llegeix més »