10 notícies que no et pots perdre el novembre

Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes de novembre. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1️⃣ La notícia d’aquests dies ha estat l’acció que Sonar ha fet per celebrar el seu 25è aniversari. Com ells mateixos diuen, els últims 24 anys Sónar Festival ha rastrejat la Terra per detectar els sons més avançats del planeta. Per celebrar els seus 25 anys, Sónar ha decidit donar la volta a la seva antena i enviar música a l’espai amb l’objectiu d’aconseguir el primer contacte amb vida exterior intel·ligent. Un missatge a la intel·ligència extraterrestre. 36 artistes han creat peces musicals que s’envien a GJ273b, un exoplaneta potencialment habitable a 12,4 anys llum de la Terra. La resposta, si existís, ens arribaria en uns altres 25 anys. Una celebració, un experiment artístic-científic i una reflexió col·lectiva oberta a humans i extraterrestres. Daito Manabe, Holly Herndon, Jean Michel Jarre, Oláfur Arnalds i mols més músics han fet les seves creacions de 10′. Trobareu tota la música i molta més informació a la web de Sonar Calling.Read More »

Tecnologia i llibres: una relació d’amor per Sant Jordi

S’apropa Sant Jordi, una data molt especial per tots els catalans i catalanes que disfrutem dels carrer plens de parades de llibres i roses, la gent, l’ambient animat i festiu…

Si us interessa saber quins autors estaran firmant els seus llibres durant aquest 23 d’abril a Barcelona, us deixem amb un enllaç en el qual es recullen tots els autors i autores i el lloc i hora on estaran. La llista és provisional ja que a mesura que s’apropi el dia aniran afegint més infomació.

D’altra banda, Òmnium Cultural convoca un altre any el concurs “La Llança de Sant Jordi”, en el qual s’ha de votar el llibre favorit en tres categories: ficció, no ficció i infantil i juvenil, i votar a més la coberta més bonica de l’any. Entre tots els participants se sortejaran lots de llibres i entrades per assistir a la festa en què s’anunciaran els resultats. Podeu votar accedint a la web a través d’aquest enllaç.

L’Optimot, el servei de consultes lingüístiques de la Generalitat, també ha convocat un concurs, però en aquest cas és de micro-relats: envieu un tweet amb l’etiqueta #StJordiÒptim i que reculli una expressió que hagueu trobat fent recerca a l’Optimot. Aquí en teniu tota la informació per si voleu participar-hi.

I deixant de banda esdeveniments concrets d’aquesta data concreta, us presentem un seguit de novetats relacionades amb els llibres que segur que us interessaran!

Un software capaç de llegir Harry Potter i respondre preguntes sobre les novel·les 

Maluuba, una companyia canadenca, ha desenvolupat un algoritme que pot llegir textos i després fer preguntes sobre aquests. La idea per la qual es va desenvolupar aquest software és que pot resultar d’utilitat per a respondre preguntes plantejades a partir de texts tècnics “avorrits”. Així doncs, aquest software està pensat per llegir els textos que normalment no volem llegir, com “Termes i condicions” o instruccions i manuals per a determinats objectes, etc. No seria genial que algú s’ho llegís tot, ho memoritzés, i després estigués disponible per a que nosaltres li preguntem qualsevol dubte al respecte?

La companyia també ha provat l’eficiència del software en textos que no siguin únicament tècnics i instructius, i han vist que se’n surt força bé amb les històries. La prova l’han fet amb Harry Potter i la pedra filosofal: han fet que el sistema de comprensió de la màquina el llegeixi i respongui algunes preguntes bàsiques al respecte. El resultat ha estat força sorprenent: 70% de respostes encertades. Podeu veure un vídeo en el qual es veu aquest procés de prova fent click en aquest enllaç. A Gizmodo parlen sobre aquest software i fan una reflexió final interessant: és això l’inici d’un nova era de “no-llegir”? Podeu llegir l’article complet aquí.

No obstant, aquesta no és l’únic ús que se li pot donar ni l’únic objectiu de la companyia. Maluuba està interessada en crear sistemes que copiïn com els éssers humans aprenem a llegir, entendre i raonar fent servir les tècniques d’aprenentatge deep learning.

Seran els robots els propers premis Nobel? 

És possible que un robot pugui guanyar un premi Nobel? De moment això no ha passat però potser no és una idea boja, per res. Recentment un programa japonès d’intel·ligència artificial ha co-escrit una novel·la curta que va passar la primera ronda d’un concurs nacional de literatura, el Nikkei Hoshi Shinichi Literary Award. La novel·la es titula El dia en què un ordinador escriu una novel·la (Konpyuta ga shosetsu wo kahu hi, en japonès). I ara la pregunta és, com ho han fet? Un equip humà s’ha encarregar de guiar la intel·ligència artificial del programa. Hitoshi Matsubara i el seu equip a Future University Hakodata, al Japó, van seleccionar paraules i frases, i van establir paràmetres per a la construcció abans de permetre que la intel·ligència artificial escrigués la novel·la automàticament.

Tot i que la novel·la va passar la primera ronda, no va arribar més lluny, perquè encara hi ha coses a millorar i perfeccionar. Satoshi Hase, un novel·lista de ciència-ficció japonès present a la conferència de premsa dels premis, comenta que va quedar sorprès amb l’escrit perquè es tracta d’una novel·la ben estructura, però que hi ha punts dèbils a treballar encara, com les descripcions de personatges.

Biblioteca sense llibres… físics

La nova biblioteca de la Florida Polytechnic University disposa de 135.000 llibres electrònics a l’abast pels estudiants. La biblioteca té una superfície de 3.300 metres quadrats en la qual, gràcies a la no existència de llibres físics, gaudeix d’un espai obert i diàfan amb terminals d’ordinadors, escriptoris i llocs còmodes per a llegir.

6bd3a94a492ce0632c0f03c8eb84b6ee

Llibreria amb 3 milions d’obres en catàleg

El que llegiu: una llibreria que te 3 milions d’obres en catàleg i un fons de 5000 títols. És la llibreria PUF (Presses Universitaires de France). Aquesta llibreria va gaudir d’una situació geogràfica extraordinària ja que estava situada, des de 1921 a 2006, en un local molt gran en la cantonada de la plaça de La Soborna i el boulevard Saint-Michel. Ara, deu anys després del seu tancament La Librairie des PUF torna a obrir en el mateix barri. Però, com es possible que pugui oferir tantíssims títols? quin és el seu secret? la Espresso Book Machine. Aquesta màquina es va presentar al Saló del Llibre de París el març de 2015 i encara no es comercialitza però funciona en algunes llibreries de Londres, Nova York i, ara, París. L’Espresso Book Machine funciona de manera semblant a una fotocopiadora: localitza els arxius, imprimeix tant l’interior com la coberta i també enquaderna; i tot això en un temps aproximat de 10 minuts per a obres de més de 200 pàgines. Aquest procés no només facilita l’autoedició sinó que també agilitza l’accés a obres des-catalogades o llibres esgotats per exemple.

Pel que fa a La Librairie des PUF, permet als seus clients poder triar un títol d’entre els 3 milions d’obres disponibles i amb una extensió màxima de 850 pàgines. El preu és el mateix que a qualsevol altra llibreria, i el temps que has d’esperar per a tenir la teva impressió no és res negatiu, ja que el pots gaudir fent un cafè amb les màquines que hi ha a la llibreria!

super-imprimante-sauvera-t-librairie-villes
L’Espresso Book Machine de la Librairie des PUF

Els nens són els protagonistes dels contes

L’empresa emergent catalana Superprota ha presentat dues noves publicacions coincidint amb Sant Jordi. La plataforma digital de Superprota permet als usuaris crear un llibre personalitzat per a nens de 0 a 9 anys en menys de mig minut. La intenció de la proposta és oferir als nens un producte divertit i educatiu que els motivi a llegir. ells mateixos poden ser els protagonistes de les seves pròpies històries, a qui no li hagués agradat això?

 

 

 

Selene B.

Llegir en paper o en digital?

Fa 50 anys ningú hauria qüestionat les característiques fonamentals d’un llibre: dues tapes i un seguit de pàgines unides per un llom.

Però amb la implantació de la tecnologia , la imatge que  teníem d’aquest llibre tradicional ha canviat radicalment. Ara no només podem llegir articles, contes o novel·les a través dels llibres de paper, sinó que també podem utilitzar les plataformes digitals: ordinadors, mòbils, tablets, e-books… Aquestes noves incorporacions, però, no s’han vist exemptes de polèmica i, com gairebé totes les innovacions que tenen lloc en la nostra societat, han rebut crítiques tant positives com negatives.

El diari argentí La Voz realitza una anàlisi basada en la revista Scientific American. Aquesta va elaborar un article on explicava que el cervell prefereix la superfície de paper a l’hora de llegir. Aquest fet es deu a que el cervell humà percep el text com un conjunt. A mesura que la lectura amb el llibre tradicional avança, s’aconsegueix un ritme que ajuda el lector a interpretar millor el contingut. El fet d’anar passant les pàgines del llibre provoca que existeixi una realitat més física; el lector necessita sentir el paper (el cervell ho demana de manera inconscient).

Molts altres estudis demostren que la lectura realitzada a través d’una pantalla és molt més lenta i que el lector memoritza menys informació. La llum que desprenen alguns suports digitals també provoquen fatiga visual al lector, mal de cap i visió borrosa.

La Voz acaba el seu article amb la següent conclusió: “És probable que l’organisme dels nous nadius digitals creï altres xarxes neuronals que prefereixin el suport electrònic al paper, però avui en dia, la resta de la població segueix preferint el contacte amb el paper tradicional”.

Tot i que el nostre cervell prefereixi el suport tradicional, el número de vendes de llibres, revistes i diaris parla per ell mateix. La societat cada vegada presta menys atenció als continguts físics i s’interessa més pels digitals, ja sigui per comoditat o per moda. Aquest fet ha produït que  llibreries i biblioteques hagin de desenvolupar noves estratègies per adaptar-se a les noves necessitats dels clients i recuperar les vendes fallides.

Algunes d’aquests novetats són la incorporació del préstec de llibres digitals en les biblioteques.

El sistema de biblioteques de Queens, Nova York, ha desenvolupat una app que permet a l’usuari accedir a un únic portal per a realitzar les seves cerques digitals. La unificació dels diferents portals facilita aquesta cerca ja que es du a terme a través de totes les col·leccions que conté la biblioteca, sense tenir en compte el proveïdor que les ofereix.

Un cas semblant el trobem al projecte E-Biblio de la Red de Biblioteques Públiques d’Andalusia, que ha decidit impulsar la lectura digital en la seva comunitat ja que un tant per cent molt elevat de la població no té accés a bones llibreries o fins i tot a biblioteques que continguin un fons ampli d’informació o de dades. Es pot accedir a aquest servei des d’ordinadors, tablets, mòbils o llibres electrònics personals.

L’últim exemple és el de dos creadors d’apps per a biblioteques que han utilitzat els Beacons per interactuar amb els seus usuaris: Capira Technologies i BluuBeam. Aquests han llençat serveis d’informació de micro-localització que permeten a les biblioteques enviar missatges als dispositius mitjançant bluetooth. Aquests missatges poden contenir informació diversa sobre la localització dels diferents continguts de la biblioteca, així com els pròxims esdeveniments en l’àrea infantil, informació de cursos , les noves adquisicions literàries, etc.  L’usuari rebrà diferents missatges depenent de la zona de la biblioteca en que es trobi (més informació).

Les llibreries no volen quedar-se fora d’aquests canvis, i per això s’ha fet realitat un acord entre CEGAL (que reuneix 1600 llibreries) i Odilo (una plataforma tecnològica i distribuïdora de continguts) per a la implementació dels préstecs digitals a les biblioteques mitjançant compres a les llibreries. Aquest acord, però, no agrada a tothom; alguns experts opinen que el projecte ebiblio fa la mateixa funció. També pensen que no li veuen utilitat i que els usuaris no ho faran servir.

A part de les revistes, novel·les i llibres, trobem un quart implicat amb l’actual substitució del paper a les plataformes digitals: els còmics. Aquest també s’han hagut de reinventar i adaptar-se als canvis constants de la nostra societat per no quedar-se enrere. Comixology és una plataforma digital (igual que iTunes) en la qual els consumidors podran llegir, comprar, emmagatzemar els seus còmics digitals.

Aquesta nova implantació també canvia la manera de consumir aquests continguts. Alguns experts com White i Johnson donen la seva opinió sobre el futur dels còmics i aquesta nova reinvenció (llegir aquí).

Clàudia Coll