Alícia, la novel·la

______________________

Alícia, la novel·la, en paper i en digital

Són innombrables les edicions que s’han fet arreu del món dels llibres de Lewis Carroll. La primera edició d’Alícia en terra de meravelles en català data de 1927 amb traducció del poeta Josep Carner i il·lustracions de Lola Anglada.

Una de les noves eines de promoció que utilitzen les editorials són els book trailers, que utilitzen l’animació i les eines audiovisuals per apropar al públic les seves novetats. Aquí en podem veure dos exemples.

Podem trobar tota classe d’ebooks i audiollibres sobre Alícia, però va ser l’any 2010 quan ens va arribar la que probablement sigui una de les millors i de més èxit aplicacions digitals i interactives d’un llibre: Alice for the iPad, que té amb unes cuidades i detallades il·lustracions. Compta amb una continuació: Alice for the iPad 2: Alice in New York.

L’últim fenòmen entre els joves lectors són els booktubers. Com Alícia és un dels llibres que més es llegeixen i treballen a les escoles, és normal que hi trobem vídeos dedicats a la seva figura.

També pots llegir la novel·la en emojis. Això sí, amb una lupa!

Més Alícia:

Alícia al món de la imatge

Alícia i les arts visuals

Les històries de Lewis Carroll han inspirat generacions d’artistes visuals. L’any 2012 la Tate Modern de Liverpool va presentar la primera exposició que explorava les connexions establertes entre l’imaginari del món surreal d’Alícia i els artistes visuals (Max Ernst, René Magritte, Salvador Dalí, Stephan Huber, Markus Lüpertz, Anna Gaskell, Kiki Smith, Pipilotti Rist, etc…)

Aquesta exposició va gamificar l’experiència d’Alícia per als més petits, preparant uns jocs científics disponibles a la seva pàgina web: www2.tate.org.uk/wondermind

L’artista, dissenyador i escriptor Joe Hale, ha traduit l’obra complerta de Carrol en més de 25.000 caràcters emoji.

A casa nostra l’estiu de 2010 el Centre d’Art Santa Mònica va presentar una exposició de l’artista holandès Pat Andrea amb 24 obres basades en Alícia en terres de meravelles i 24 obres en A través del mirall i allò que l’Alícia hi va trobar i un workinprogress amb l’artista treballant in-situ.

Alícia i la publicitat

Són molts els anuncis que han utilitzat referències al món d’Alícia. Un dels més evidents és l’anunci de Friskies Plus “Wonderland”

Les campanyes de conscienciació escolar també han inclòs Alícia, el Gat Chesire o el Conill Blanc. Aquest és el cas de la campanya Alícia al País de les Deixalles de l’AMB.

L’any 1971 el govern americà va encarregar un curt d’animació basat en les històries d’Alícia com a campanya contra els abusos de la droga. Les associacions eren fàcils de fer i el Barreter Boig representava el consum de LSD, la Reina de Cors l’heroïna, el Liró les amfetamines, etc.

Alícia i el turisme

Les aplicacions de realitat augmentada en l’àmbit del turisme també han emprat la temàtica d’Alícia. El poble coster galès de Llandudno, lloc d’estiueig de l’original Alice Liddell ha desenvolupat recentment vàries rutes augmentades disponibles per iOS i Android: Alice in Wonderland Town Trails.

El màgic món d’Alice ha arribat també a altres àmbits, des de la moda (reportatges de fotografia de moda d’Annie Leibovitz per American Vogue a obres de Vivienne Westwood formaran part de l’exposició The Alice Look que s’inaugurarà el proper mes de maig en el Victoria&Albert Museum of Childhood ), passant món del te (l’esbojarrada Mad Hatter’s Tea Party serveix d’inspiració a nombroses reunions de te, com ara les que es poden prendre en el Sanderson Hotel de Londres), atraccions en els parcs Disney, restaurants i hotels temàtics i tota classe d’objectes i merchandising.

Sens dubte, durant els seus 150 anys d’història, l’imaginari de Lewis Carroll s’ha convertit en part de la iconografia de la nostra cultura.

Més Alícia:

Alicia als videojocs

Alícia i els videojocs

Són varis els videojocs clàssics per Nintendo o PC que varen adaptar els llibres d’Alícia o varen basar alguns dels seus personatges en el seu univers. També podem trobar innombrables aplicacions i jocs per a les diferents plataformes de mòbil.

Aprofitant el llançament de la pel·lícula de Tim Burton, Disney va posar a la banda varis videojocs basats en Alícia en diferents plataformes.

Alice in Wonderland: Nintendo DS Alice in Wonderland: Nintendo Wii

Alice in Wonderland: An Adventure Beyond the Mirror iPhone

Electronic Arts va publicar el 2000 American McGee’s Alice, un videojoc d’horror psicològic per a PC que va vendre més de 1,5 milions de còpies i que s’ha convertit en tot un clàssic. El 2011 va arribar Alice: Madness Returns, seqüela encara més fosca, violenta i sanguinolenta per a PC, PlayStation 3 i Xbox 360. Una aplicació interactiva gratuïta per iPad i iPhone permetia als jugadors conèixer la narració en que es basava el videojoc.

Després de varis intents infructuosos de produïr una adaptació de l’obra de McGee per a la gran pantalla, en aquests moments l’autor està preparant uns curts d’animació Alice: Otherlands, projecte que s’ha recolzat a través de campanyes a Kickstarter. Si els curts tenen èxit, podrien servir de base per a un futur tercer videojoc.

En ocasió del 150è aniversari, The British Library en col·laboració amb Gamecity han convocat el concurs per a estudiants Alice’s Adventures Off the Map per jocs digitals o escriptura digital interactiva.

Més Alícia:

Alícia a les pantalles

________________________

Alícia i el cinema

S’han realitzat moltes adaptacions cinematogràfiques de l’univers d’Alícia des que l’any 1903 Cecil Hepworth el portés al cinema per primer cop. Tots tenim a la memòria la versió de dibuixos animats que Walt Disney va produïr l’any 1951, però són molt variades les adaptacions que s’han fet tant per a cinema com per a televisió, en format de dibuixos animats o en minisèrie.

L’any 2010 Alícia va tornar a l’actualitat amb l’adaptació que va realitzar Tim Burton per a Disney. La protagonitzava Mia Wasikowska i comptava amb Johnny Depp com a Barreter i Helena Bonham Carter com a la Reina de Cors. El gran treball d’efectes especials va ser nominat a l’Oscar, premi que va guanyar pel disseny de vestuari i per la direcció d’art. Disney ha anunciat l’esperada continuació, Alice in Wonderland: Through the Looking Glass, amb estrena prevista el 2016. Les tecnologies digitals han permès realitzar uns acostaments cada cop més espectaculars a l’especial món surrealista de Carroll.

Alice in Wonderland (1903) Alice in Wonderland (1915)

Alice in Wonderland (1949)

Alice in Wonderland (1951) Com es va fer l’Alícia de Disney
Alice in Wonderland (2010) Els efectes especials

Altres obres han adaptat lliurement l’univers de Carroll. Aquest és el cas per exemple de l’obra del mestre surrealista txec Jan Švankmajer de 1988 anomenada Něco z Alenky, guanyadora del premi al millor llargmetratge al Festival d’Annecy, que combina stopmotion i imatge real, o la de la pel·lícula independent Malice in Wonderland de 2009, que ens aproxima a la cara fosca del món d’una Alícia dels nostres temps rodejada de mafiosos i bales.

]Něco z Alenky (1988) Malice in Wonderland (2009)

Alícia i la televisió

El canal SyFy va produir l’any 2009 una minisèrie protagonitzada per Caterina Scorsone amb una Alícia judoca del segle XXI. El 2013 el canal americà ABC va voler continuar l’èxit de la seva sèrie Once Upon a Time basada en l’univers dels contes clàssics, creant un spin-off centrat en el món de Carroll. L’experiència no va tenir gaire èxit i va ser cancel·lada després d’una única temporada. L’any 1999 l’NBC va emetre una adaptació protagonitzada per Tina Majorino en format de pel·licula amb efectes especials digitals i un important treball de marionetes de Jim Henson.

S’han realitzat adaptacions puntuals des de tota classe de sèries d’animació, com aquests exemples de Hello Kitty i Betty Boop, o sèries d’anime

La campanya promocional de la minisèrie Alice de SyFy va crear un original mapping que va omplir de conills varis edificis i carrers.

Més Alícia:

Alícia als escenaris

Alícia i la música

Alícia també ha inspirat cançons i videoclips d’artistes com Neil Sedaka, Bob Dylan, Tom Waits, Jewel, Jefferson Airplane, Tom Petty,  Gwen Stefani, Aerosmith o Enrique Bunbury.

La banda sonora de la pel·lícula de Tim Burton va ser composta per Danny Elfman. Alhora es va publicar Almost Alice,  un recull de cançons inspirades directament per frases i personatges de la novel·la a cura de grups actuals com Franz Ferdinand, Kerli, Owl City, Tokio Hotel o Robert Smith. El single promocional va ser Alice de Avril Lavigne, l’única de l’àlbum que forma part de la pel·lícula, ja que apareix en la seqüència dels crèdits finals de la pel·lícula.

Avril Lavigne. BSO Alice Gwen Stefani. What you waiting for?
Enrique Bunbury. Alicia (Expulsada Al País De Las Maravillas) Aerosmith. Sunshine

Alícia i el ballet

Alice’s Adventures in Wonderland és un ballet en tres actes amb coreografia de Christopher Wheeldon, llibret de Nicholas Wright i música de Joby Talbot. Estrenat el 2011 en el Royal Opera House de Covent Garden, és una coproducció del  The Royal Ballet i el National Ballet of Canada.

Alícia i l’òpera

Alguns compositors de música clàssica han trobat la inspiració en l’obra de Carroll i podem trobar algunes peces simfòniques, corals o òperes que no han tingut gaire reconeixement.

Aquest no és el cas de Alice in Wonderland, l’adaptació operística dels  llibres Alice’s Adventures in Wonderland i Through the Looking-Glass. La primera òpera del compositor coreà Unsuk Chin es va estrenar amb gran èxit en el 2007  Munich Opera Festival, s’acaba de programar amb gran èxit al Barbican Hall de Londres per celebrar el 150è aniversari del llibre original i en el Disney Concert Hall de Los Angeles. El muntatge presenta videoprojeccions de les conegudes il·lustracions de Ralph Steadman per Alícia. La segona òpera de Chin, Through the Looking Glass, s’estrenarà a la  Royal Opera la temporada 2018/2019.

En castellà trobem Alicia, una òpera en dos actes del compositor mexicà Federico Ibarra per solistes, cor i orquestra amb llibret de José Ramón Enríquez estrenada el 1995.

Alícia i el teatre

Durant anys s’han fet multitud d’adaptacions teatrals dels llibres de Carroll, que han omplert les sales d’actes d’escoles, teatres amateurs i teatres professionals de Reines de Cors, Gats Chesire i Barreters Bojos.

Wonderland: A new Alice és el musical de Frank Wildhorn i Jack Murphy que va arribar a Broadway el 2011. Una adaptació moderna que te lloc a Nova york on els personatges protagonistes són l’escriptora  Alice Cornwinkle i la seva filla de 10 anys  Chloe.

El Teatre Negre de Praga també va fer la seva pròpia adaptació al seu característic estil.

Els dramaturgs contemporanis també han basat les seves obres contemporànies en els personatges d’Alícia. Aquest és per exemple la producció alternativa francesa Alice de Ahmed Ayed, que s’endinsa en la foscor del món subterrani.

Alice’s Adventures Underground és l’últim  projecte de l’original companyia teatral Les Enfants Terribles, que  està aportant la seva potent narrativa visual a una experiència immersiva que ens endinsarà fins el fons del cau del conill  a la londinenca estació de Waterloo.

Wonder.land és un musical que s’estrenarà aquest juliol de 2015 del Manchester International Festival amb música del conegut cantant Damon Albarn.

Els dramaturgs i companyies catalanes també s’han inspirat en Alícia. El 2009 el Teatre Lliure va estrenar Alice, amb dramatúrgia de Carlota Subirós que volia reflexionar al voltant de què hi ha d’Alícia en cadascú de nosaltres.

El teatre per a tots els públics ens ha portat també diferents exemples. La companyia La Trepa del Teatre Regina va preparar el musical Alícia al País de les Meravelles, mentre que Teatre Nu ha passejat pels carrers de les ciutats catalanes Somnis d’Alícia. El nou espectacle familiar de la companyia de dansa Thomas Noone és un gran exemple d’economia i elegància de mitjans visuals però suficientment clars per endinsar-nos en el món d’Alícia.



Més Alícia: