Digital Juny ’17: itinerari en innovació i cultura digital

Si t’interessa el món de la innovació i la cultura digital, has de ser a les següents activitats de DigitalJuny:

Primavera Pro / On Screen:

Barcelona Design Week:

Sonar+D:

MAC – Mercat Audiovisual de Catalunya

Maker Faire Barcelona

Fòrum Edita Barcelona

(més recomanacions properament)

Els drons també fan art

Els drons són unes de les tendències tecnològiques d’aquest any 2016. Les seves possibles aplicacions en la vida quotidiana són immenses, en especial un cop s’acabin posant en clar les limitacions legals i de control aeri que necessitaran pel seu ús reglamentari i segur. Però a banda d’això, poden esdevenir (i de fet ja ho són), una eina pels artistes i creadors.

Els drons permeten obtenir fotografies i vídeos de paisatges, actes o concerts des d’una perspectiva única i espectacular, i, a més a més, estan inspirant molts artistes per crear interessants propostes musicals, visuals o performatives. Fem una ullada a alguns exemples recents, que ja sabeu que a les redactores del blog de Cultura Digital ens encanten els drons (especialment des que vàrem descobrir en Daito Manabe!!!!). Mireu, mireu…

Intel va posar a ballar 100 drons equipats amb llums led sota una fosca nit de novembre a l’aeròdrom de Ahrenlohe a Torneschprop, prop d’Hamburg, en col·laboració amb els investigadors del Ars Electronica Futurelab i l’acompanyament d’una orquestra en directe. Tota una feinada per aconseguir de pas el Rècord Guinnes de drons volant alhora…Mireu aquí el making off. L’Ars Electronica ja va aconseguir el 2012 fer volar 49 drons alhora, però cada vegada la tecnologia permet que els investigadors s’atreveixin amb molt més.

El programador i dissenyador japonès Daito Manabe del col·lectiu Rhizomatiks col·labora amb la companyia de dansa elevenplay creant brillants coreografies on les ballarines de les companyies interaccionen amb drons, que poden arribar a crear interessants jocs de llums i ombres.

L’il·lusionista  Marco Tempest de MagicLab ha col·laborat amb Daito Manabe i  Rhizomatiks Research per crear un vídeo amb 24 quadricòpters que surten d’una maleta, talment com si fossin conills d’un barret. Els drons floten al  voltant d’ell, responent als seus moviments i creant una il·lusió de simplicitat i harmonia que responen en realitat a una gran feina control i localització dels dispositius interactius.

Dancing with Drones ens mostra un grup de drons semiatònoms que interactuen amb ballarins com si fossin ocells lluminosos que es va poder veure en el Festival Sziget Festival de Budapest amb tecnologia  Collmot Robotics.

Ja us varem ensenyar l’hipnòtic curt SPARKED, col·laboració del Cirque du Soleil amb ETH Zurich iVerity Studios, que ens porta a la frontera de la interacció entre l’home i les màquines. S’inicia amb una frase de l’autor de ciència ficció Arthur C. Clarke: “Qualsevol tecnologia avançada és indistinguible a la màgia”. No us perdeu com varen disfressar de coloristes làmpares els quadricòpters.

L’equip de KMel Robotics (ara part de Qualcomm Technologies) va presentar el 2014 amb el suport de Intel un equip de drons/robots voladors instrumentistes capaços d’interpretar cançons ben conegudes a través de nous instruments. Començant amb Also sprach Zarathustra de Strauss, seguint amb Carol of the Bells i l’himne dels Estats Units per acabar (una mica desafinat, però).

Vice i The Creators Project varen voler demostrar amb el següent vídeo la velocitat i l’agilitat dels drons a través de la interacció entre un automòbil Holden Astra i 8 quadricòpters amb LEDS que eren pilotats per pilots de carreres de drons, creant un bell exemple de dansa visual plena de colors i moviment.

El músic John Cale (Velvet Underground) i l’arquitecte Liam Young varen presentar el 2014 en ocasió de l’exposició Digital Revolution una orquestra dron que va actuar al Barbican, de manera queportaven la música a prop del públic o utilitzaven el seu propi so generat en moure’s per crear una performance de música immersiva en directe.

El prestigiós Saatchi & Saatchi New Directors’ Showcase del Cannes Lions de 2012 ja ens va portar una acció creada per 16 quadròpters que ballaven al ritme de la música i la llum.

Les arts visuals i les instal·lacions artístiques són un altre camp que han explorat els drons. L’artista del graffitti Katsu va crear un dron pintor, mentre que Nadav Ossor amb Orphan va instal·lar un solitari dron aburrit en una galeria, que es dedicava a xiuxiuejar o inclús cantar per si mateix alguna cançó,  fins que detectava la presència d’algun visitant i, prenent vida,  cantava texts bíblics.

La publicitat també està apostant, i de quina manera més arriscada, pels drons. La marca de roba japonesa Buyma ens va portar fa pocs mesos aquest anunci on dos drons es dedicaven a amagar estratègicament la nuesa dels ballarins protagonistes de l’anunci! Bonica, original i arriscada barreja de dansa i tecnologia per publicitat!!!!

El videoclip del tema Weightless de Marconi Union és un bell joc de llums, reflexes i atmosfera fantasmagòrica creada per, de fet, un solitari dron amb LEDS.

El Flying Robot International Film Festival (FRIFF) és el primer festival internacional dedicat als vídeos que es graven en drons, que pretén mostrat les millors obres que es graven emprant aquests artilugis. Aquí teniu alguna de les obres premiades de la primera edició, que va tenir lloc a San Francisco el passat mes de novembre.

Drone Aviary és un curtmetratge que explora el punt de visió que proporcionen els drons degut a les perspectives úniques de que disposen. Es poden veure diferents tipus de drons i les diferents tasques que poden realitzar. Es pretén reflexionar al voltant del fet que els drons cada vegada es mouran més autònomament per les ciutats i influiran activament en les nostres vides en els propers anys. Forma part del projecteThe Drone Aviary Project, que investiga el potencial social, polític i cultural de la tecnologia dels drons.

Life after Gravity és la primera web sèrie de ciència ficció gravada en dron, un primer exemple de narrativa audiovisual que utilitza la perspectiva insòlita dels drons per acostar-nos a una realitat “original i diferent”. És una  iniciativa de l’empresa 3D Robotics, que vol demostrar que els seus drons intel·ligents Solo serveixen per molt més que gravar imatges aèries de concerts o paisatges.

I per acabar riem una mica amb aquest tràiler fals d’una suposada pel·lícula de terror, The Drone. El cineasta americà Jordan Rubin ha creat una paròdia sobre un quadricòpter que es torna demencialment boig! Potser sí que algun dia veurem una pel·licula sobre drons, i no només rodada amb drons… Què us sembla veure una peli a Sitges protagonitzada per una temible bandada de drons/ocells?

 

 

Imma Garcia

El Butlletí de Cultura Digital fa un any!!!!

Doncs sí, les redactores del Butlletí i d’aquest Blog de Cultura Digital estem bufant espelmes perquè ja fem un any!!! I sembla que va ser ahir!!!

En aquest any, el nombre de subscriptors al Butlletí heu passat de 218 a 628, el que vol dir que la llista a augmentat un 288%. N’hem enviat en total 8.500 i han entrat 9.400 vegades des de xarxes socials. Tenim un percentatge d’obertura del 39% quan la mitjana d’aquests butlletins és del 10,5%. Així que estem molt contentes i molt agraïdes!!!

Per celebrar-ho hem volgut fer un recull que pot no ser “the best of” però sí el que heu clicat més al butlletí. Aquí teniu els 10 més valorats!!!!


Dansa i tecnologia: Pixels
Flow

Gary Lineker et canvia un tuit per una bossa de patates

Les nenes ja no volen ser princeses


10 projectes de R+D que estan canviat les arts i la cultura

Qui és qui al panorama tecnològic català a twitter

Daito Manabe uneix drons i dansa

Gifs fantasmagòrics

Lumino City, el videojoc artesanal

Roba amb leds per esquiar de nit

Quins han estat els posts, els descobriments, les notícies que més t’han agradat? Digue’ns-ho als comentaris!!!

Dansa i tecnologia

L’aplicació de les noves tecnologies en el món de les arts escèniques ha permès la generació de canvis en la concepció i l’escenificació de les obres. És en el món de la dansa on aquests canvis han estat probablement més fàcils d’incorporar. Els coreògrafs i escenògrafs han trobat en les possibilitats tecnològiques del videomàpping i les projeccions interactives un nou camí per explorar les possibilitats d’expressivitat i plasticitat al poder integrar les projeccions amb el moviment del cos.
.
Hem seleccionat una mostra d’espectacles de dansa que incorporen l’aplicació de les noves tecnologies per la seva bellesa, plasticitat, originalitat o simplement perquè ens han agradat. Hi podreu trobar imatges on la dansa es barreja amb projeccions interactives que detecten el moviment, videomappings, terres interactius i treballs d’il·luminació espectaculars.
.
Pixel (2014)
L’últim treball de Adrien M /Claire B és aquesta vibrant obra on 11 ballarins evolucionen en un ambient visual visual conjugant poesia, hip-hop i circ amb coreografia de Mourad Merzouki.
.
Apparition (2013)
Performance de dansa interactiva generada en temps real dirigida pel compositor, coreògraf i media-artista  austríac Klaus Obermaier en col·laboració amb l’Ars Electronica Futurelab.
.
Le Sacre du Printemps (2012)
Espectacle de dansa estereoscòpica en 3D generada en temps real i concert amb orquestra en directe de l’artista Klaus Obermaier i Ars Electronica Futurelab. L’espectacle compta amb la col·laboració de la Bruckner Orchestra Linz dirigida per Dennis Russell Davies.
.
Cinématique (2010)
Una altra obra de Adrien M / Claire B: un somni poètic ple de projeccions en forma de lletres, línies, punts i números que conformen el paisatge amb el que interactuen els ballarins..
.
Cube (2013)
L’artista japonès Daito Manabe va col·laborar amb la companyia de dansa elevenplay per crear les videoprojeccions d’aquesta colorista peça.
.

Glow (2008)

Una peça dels australians Chunky Move amb coreografia de Gideon Obarzanek i treball visual de l’alemany Frieder Weiss, on les projeccions reaccionen al moviment del cos de la ballarina, il·luminant-lo i convertint-se en una extensió d’aquest.

Seventh  Sense (2011)

Aquesta espectacular obra de la companyia de dansa taiwanesa Anarchy Dance Theatre en col·laboració amb l’empresa de disseny multimèdia Ultra Combos, utilitza la projecció de mappings en 3D que detecten i reaccionen al moviment dels ballarins segons la superfície on es projecten i el moviment que es realitzin.

Mortal Engine (2008)
Una altra peça del coreògraf australià Gideon Obarzaneks per la companyia Chunky Move que ens porta al món post-apocalíptic de la novel·la Mortal Engine de Philip Reeve a través de tecnologies de llum i so interactives.
.
Light Music (2004)

El belga Thierry De Mey, compositor i director de cinema, va crear aquesta petita performance amb el percussionista Jean Geoffroy per explorar les possibilitats de les tecnologies sensibles al moviment. El resultat va ser un punt de trobada entre la coreografia i la composició musical, una frontera entre el moviment i la creació del so a través del moviment només de les mans.

Adapting for distortion (2008)

Hiroaki Umeda és un coreògraf i artista de vídeo de Tokio. Crea obres amb la seva companyia S20 on recrea entorns visuals fascinants, minimalistes i radicals, amb ritmes i textures sonores, efectes de vídeo minimalistes i remolins visuals..

Holistic Strata (2011)

Una altra peça de Hiroaki Umeda on es perd en un camp infinit de partícules  lluminoses que interactuen amb ell.
.
Atomos (2013)
Wayne McGregor ha estat amb Random Dance un dels pioners en la incorporació de l’animació, ballarins virtuals o arquitectures 3D, havent arribat a crear Becoming, un software digital interactiu desenvolupat per ser una eina de suport a la creació coreogràfica.
.
Avatar*(2009)
A casa nostra també podem trobar treballs on s’exploren les possibilitats de la tecnologia aplicada a la dansa. Aquest solo de dansa de la companyia catalana Erre que Erre que pren com a partida la investigació i interacció d’un cos en moviment sobre un espai virtual i interactiu: el Lifefloor. Aquesta tecnologia la poden gaudir els vostres nens petits en l’espectacle interactiu Little Night.
.
Trinity  (2013)
Performance de dansa interactiva amb coreografia de Iris Heitzinger i visuals d’Oscar Sol que es va presentar a l’IPAM de 2013.
.
Processus Bilatéral d’Influence (2014)
Projecte multiformat de la companyia catalana Kònic thtr. Una creació site specific per a dansa, música i imatge en moviment. El concepte de cos sonor, la relació interactiva entre el cos i la música, servirà per incidir sobre l’espai sonor, amb la dansa de Victoria Macarte, la performance de Rosa Sánchez i la música d’Alain Baumann.
.
Dancing with light (2012)
El col·lectiu americà  pluridisciplinar Quixotic Fusion, que barreja dansa, circ, arts aèries i videomapping,  va crear pel TED una petita peça de dansa amb projeccions.
.
Emergence (2014)
Creat pel coreògraf John McCormick, aquest duet entre ballarí i un “agent d’intel·ligència artificial” utilitza la captura dels moviments del ballarí per interpretar-los de manera vibrant a través de vistoses projeccions.
.
Biped (1999)
El famós coreògraf Merce Cunningham va ser pioner en l’ús de tecnologies digitals. A Biped els moviments de les ballarines es reprodueixen en projeccions de formes humanes esquemàtiques.
.
The Alchemy of Light (2012)
Una petita i deliciosa performance en viu de l’artista multimèdia dandypunk amb videomapping. Un storytelling ben especial amb una mica de moviment.
.
The Midas Project (2011)
MIDASpaces estan especialitzats en la creació d’espais virtuals interactius. Amb el ballarí Tom O’Donnell, varen crear una performance de dansa improvisada en cinc moviments,  representant la relació  sempre canviant entre l’home i la tecnologia.
.
Flow 1 (2013)
Els berlinesos prince_mio han utilitzat kinect per capturar els moviments dels ballarins i crear gràfics interactius que acompanyen els passos de hip hop  dels ballarins. També han creat una nova eina, Pathfinder, un llenguatge visual que recrea coreografies a partir del breakdance i altres danses urbanes.
.

Eng-er-land (2005)

Aquesta obra dels britànics Phoenix Dance Theatre és fruit de la col·laboració entre el coreògraf, Darshan Singh Bhuller  i els experts en multimèdia KMA. Una ciutat generada per ordinador es projecta sobre l’escenari tot responent i interaccionant amb els moviments dels ballarins.
.
@PU_P3TS (2014)

Obra del col·lectiu artístic interdisciplinar Le Clair Obscu, és una performance que es troba a mig camí entre el teatre, la dansa i la incorporació de la tecnologia per ordinador a l’art, explorant el fenomen de la sinestesia, les funcions de l’esperit humà i la consciència humana.

Dance 1 (1979)
La premiada obra Dance 1, coreografia de Lucinda Childs,  reunia filmacions de l’artista conceptual Sol LeWitt i música de Philip Glass.  La incorporació del vídeo que projectaba cossos virtuals sobre cossos reals, és el primer exemple que podem trobar d’incorporació de les noves tecnologies en les coreografies contemporànies.
.
Pleiades (2013)
El col·lectiu japonès enra busca crear espectacles que incorporen des de ballet al kung fu emprant la projecció de gràfics amb els que interactuen els intèrprets.
.
Black Sun (2009)
Kagemu és la unió de l’artista japonès Nobuyuki Hanabusa i el ballarí Katsumi Sakakura. Utilitzen projeccions digitals amb una barreja de street dance, arts marcials, teatre tradicional japonès  i iconografia japonesa per crear un potent espectacle visual.
.
Phantom (2014)
La japonesa Wrecking Crew Orchestra presenta un espectacle de dansa urbana espectacular amb l’ús de vestits lluminosos i un potent joc de llums.
.

Encoded (2012)

Els australians Stalker Theatre varen crear aquesta performance de dansa aèria  immersiva que empra les últimes tecnologies per a projectar un ambient digital que respon als moviments dels ballarins.
.
Urban Tale (2012)
Un espectacle per a espais urbans que conjuga dansa vertical, videoprojeccions, drones i música en viu de la companyia de dansa aèria Cafelulé.
.
Wanted (2013)

eVenti Verticali va portar aquesta tardor a Catalunya aquest espectacle de dansa vertical amb videoprojeccions on els ballarins interaccionen amb la pantalla com si fos un videojoc dels anys vuitanta.

La dansa no ha utilitzat només les noves tecnologies per la creació d’una escenografia més o menys interactiva amb la qual interaccionar, sinó que també ha iniciat en els últims anys una relació experimental amb la intel·ligència artificial.
.
A duet of Human and Robot (2013)
El coreògraf Huang Yi té un company ballarí especial, el robot Kuka. Una delicada interacció entre home i màquina.
..
Industrial Improvisation (2013)
La dissenyadora Chryssa Varna investiga com el disseny cinètic i els robots industrials poden captar i interaccionar amb la complexitat del moviment propi de la dansa contemporània.
.
Robot! (2013)
És ciència ficció? Pot un robot expressar-se amb la mateixa sutilesa, delicadesa i transmetre’ns tots els sentiments d’un ballarí humà? Una creació de la Compañía Blanca Li amb la col·laboració de Maywa Denki i Aldebaran Robotics, creadors del robot Nao.
.
Dance with Drones (2014)
L’artista japonès Daito Manabe (Rhizomatiks) ens porta la companyia elevenplay ballant amb drones. Ja ho varem dir fa uns mesos, increïble!
.
No hauriem d’oblidar que un altre camp que els coreògrafs fa molts anys que treballen és el de la videodansa, on a banda del creixent ús de videomappings i altres eines audiovisuals, les millores tecnològiques de les càmeres i tècniques de filmació estan permetent treballs molt interessats.
.
Francesca da Rimini (2014)
Tarik Abdel-Gawad ha gravat amb gran precisió i amb l’ajuda d’un sistema de càmeres controlades per robot aquest ballet de Tchaikovsky amb els ballarins del San Francisco Ballet Maria Kochetkova i Joan Boada.
.
Waltz on the Wall (2014)
Les càmeres GoPro també arriben a la dansa, tal i com podem veure en aquesta gravació dels ballarins Amelia Rudolph i Roel Seeber.
.
Imma Garcia

Codi i cultura: el nou media art arriba Japó

Code + culture: new media art from Japan

Domestic media artists have been using programming code in recent years to create some astonishing works of art. We look back at how this scene developed over the years and examine four contemporary artists who have defined the way the genre has evolved.

Japan Times, VERENA DAUERER, 6/12/14

A new generation of domestic media artists has in recent years attracted plenty of international attention. This new breed of artist is typically defined through their tools — often programming code — working as developers at the intersection of art, design, engineering and technology, among other things.

Most importantly, these artists also produce a variety of unique cultural works. Having grown up in an emerging do-it-yourself environment, they are technicians who hack and manipulate microcontrollers to create a wide range of eccentric machines and devices for interactive installations. They use sound, visuals and prototypes in artistic and commercial ways, thus permeating the established boundaries of genre. (…)

Now that we’ve examined how media art has evolved, let’s look at the state of the genre in Japan today. In essence, four artists or agencies represent various facets of the contemporary community in the country: Internet duo Exonemo, sound artist Yuri Suzuki, body scientist Daito Manabe and his Rhizomatiks collective, and teamLab, which has been embraced by the serious art world on the back of its mesmerizing digital projections.

Exonemo, an art duo comprised of Yae Akaiwa and Kensuke Sembo, have primarily been working with smartphones to explore the fractured world that exists between online applications and real life since 1996. (…)

Exonemo has recently extended the chaotic networks it created online to the physical world — to your neighborhood. Its ongoing “Internet Yami-Ichi/Internet Black Market” is essentially a series of flea markets in which artists, hackers and developers attempt to sell a variety of homemade applications, mobile services and gadgets based on the Internet.

The event was created as a way to make a statement against the strict guidelines and submission policies of app stores run by Apple and Google. (…)

Collaboration is also a signature trait of fellow creative Yuri Suzuki. The London-based sound artist and designer is renowned for working closely with developers and mechanical engineers in order to create a dazzling array of custom-made instruments and playful interactive installations. (…)

More recently, Suzuki has risen to prominence for a series of mechanical instruments he created for U.S. rapper will.i.am on his 2014 single, “Dreamin’ About the Future.”

(…) Based in Tokyo, Manabe comes from a traditional media art environment, graduating in dynamic sensory programming from the International Academy of Media Arts and Sciences in addition to obtaining a degree in mathematics from the Tokyo University of Science. In a manner of speaking, he is a scientist dissecting and reinterpreting the human body through programming code.

“Technology is just a tool, but I capture the world from a different angle rather than see it with naked eyes or hear it with naked ears,” Manabe says.

He has been working with Rhizomatiks, an interactive design group he started with Seiichi Saito and Hidenori Chiba, to perfect his craft on large-scale commercial projects.

It is the attention to detail that typically makes domestic media artists stand out. Another group, or digital agency, that is channeling its creative and artistic energies in a similar way is teamLab from Tokyo.

Initially established as a company that handled databases and web solutions, teamLab is becoming increasingly respected in the international art world. It has made a name for itself by creating interactive large-scale installations that comprise fluid atmospheric visuals and often depict flowers, animals and traditional Japanese motifs. Audiences can easily get lost in the meditative pace of the projections or LED screens they see in front of them and, at the same time, detect a vivid sense of spatiality. Even so, is it art? “We don’t do media art,” retorts Toshiyuki Inoko, who founded the company in 2001. (…)

The beauty of contemporary media art examined here can often be found in the code on which it is constructed. While developers are sure to marvel at the source code of each project, it’s fascinating to see how a tool so rational and precise can produce such breathtaking works of art. It’s arguably even more astonishing to see Japanese artists using such technology in unique and inventive ways.

Hem hagut d’escurçar molt l’article. Per això us recomanem molt que visiteu la web original, llegiu l’article sencer i mireu tots els vídeos.

Aquesta és la primera part d’un article que tindrà continuació a mitjans de gener.

ELS NOSTRES IMPRESCINDIBLES DEL SONAR+D

Les editores del blog de Cultura Digital et recomanem els nostres IMPRESCINDIBLES DEL SONAR+D

Diàlegs pel futur és un cicle de taules rodones i activitats paral·leles sobre com la tecnologia ha produït una transformació econòmica de les indústries creatives. Diàlegs pel futur vol ser no només una activitat de reflexió sinó principalment una activitat de transferència de coneixements, amb un fonament transversal i transmediàtic.

Entre les taules destaquem les dedicades als videojocs Gaming: a safe Bet for Investors, a la distribució de continguts digitals Business Opportunities arising from the Content Distribution, a les dones a la tecnologia amb Women Hackers i Women Talent i Transmedia Projects in the Audivisual Industry, dedicada a la narració transmedia.

Més informació aquí.
.
Daito Manabe, el multipremiat creador japonès, explicarà la seva trajectòria professional com a compositor, programador i dissenyador a l’estudi creatiu Rhizomatics. A més, podrem veure l’estrena a Europa del seu nou espectacle, “Dance with Drones”, que combina dansa contemporània, videomapping, robòtica i les interaccions entre tot.  D’aquest espectacle en vam parlar aquí.

Més informació aquí i aquí.
.
Read More »