Crea el teu propi món: videojocs i urbanisme

Els videojocs tenen la capacitat de transportar-te a mons nous de fantasia, i aquesta és una de les principals raons perquè milions de persones hi juguin cada dia. Durant unes hores pots estar a l’antiga Grècia, a una megalòpolis futurista o en un planeta d’una galàxia completament desconeguda. D’altra banda, alguns videojocs també permeten viatjar a ciutats contemporànies sense moure’t de casa i, fins i tot, si això no t’acaba de convèncer, pots crear la teva pròpia ciutat.

Els videojocs són molt més que un simple entreteniment i se’n pot aprendre molt. Les Nacions Unides ja ha col·laborat amb Minecraft, i arquitectes de tot el món veuen alguns videojocs com a eines educatives a favor de la sostenibilitat. La recreació fidedigna dels escenaris als videojocs és una de les característiques més valorades pels jugadors. Casos d’èxit on les localitzacions transporten als jugadors a altres ciutats del món són el recent joc de Spider-man (2018) per PlayStation 4 on pots explorar la ciutat de Nova York; la saga Yakuza (2005-2018), que recrea barris de Tòquio i ciutats del Japó; o l’Assassin’s Creed Unity (2014) ambientat al París de 1789 amb una recreació perfecte de la catedral de Notre-Dame.

I d’això us parlarem aquí, videojocs i urbanisme. Us proposem alguns títols que us permetran crear, gestionar i fer créixer ciutats, imperis o terraformar planetes. A més, veurem com aquests tipus de videojocs han influït a la societat i a la fundació de noves ciutats. Read More »

Vols saber què és el videoart? Dos esdeveniments a Barcelona te’l porten a casa

Aquesta tardor ha arribat carregada de videoart, una disciplina artística que tindreu l’oportunitat de conèixer de primera mà gràcies a dos esdeveniments programats per a les pròximes setmanes: el festival LOOP Barcelona i l’exposició de Bill Viola, Miralls de l’invisible.

El 1965, Nam June Paik, un jove artista d’origen coreà, es compra a Nova York una Sony Portapak, la primera càmera de vídeo portàtil, que podia ser utilitzada per una persona de manera senzilla. Aquell mateix dia es troba amb la visita del Papa Pau VI, a qui grava amb la mateixa càmera. Més tard, quan mostra les imatges als seus amics, Nam bateja aquella peça com a videoart, marcant així el naixement d’una nova disciplina artística. Sigui certa o no aquesta història, el que és ben segur és que la dècada dels 60, amb la proliferació de la televisió i la possibilitat de poder enregistrar de manera casolana, el videoart va trobar el caldo de cultiu ideal per extendre’s i esdevenir un llenguatge artístic propi.

Read More »

Què tenen en comú les princeses de gel i els robots?

L’òpera sempre ha estat molt lligada a la tecnologia. A l’època barroca els escenaris es van omplir de politges i plataformes mòbils, màquines que feien onades i escenaris lliscants que feien aparèixer i desaparèixer els cantants. Segles després, podem trobar a les òperes tecnologia puntera per continuar mantenint aquesta mirada d'”obra d’art total” com deia Wagner.

Les produccions operístiques utilitzen de manera cada vegada més normalitzada tecnologies digitals a l’escena, fins al punt que l’ús de videoprojeccions és molt usual en la majoria dels teatres d’òpera europeus. Màpings, robots, pantalles, càmeres, live cinema, cromes i animacions són altres recursos tècnics emprats pels directors escènics. Us mostrem alguns dels més recents exemples que han pujat o estan a punt de pujar als escenaris operístics de tot el món, sense oblidar-nos de fer una ullada a les propostes de realitat mixta, virtual i augmentada més innovadores.

Turandot (Liceu, Barcelona)

L’òpera i la tecnologia tenen una relació estreta des de fa uns quants anys. Ja us en vam parlar l’any passat en ocasió de l’estrena de la producció de “Demon” d’Anton Rubinstein al Liceu. Enguany, per iniciar la temporada de celebració del 20è aniversari de la reinaguració de l’òpera barcelonina, el Liceu ens ha portat una espectacular posada en escena de Turandot, la coneguda història de la princesa de gel de Puccini on les projeccions, les pantalles, els robots i un vestuari ple de leds regnen sobre l’escenari. Aquesta magnífica producció techie de Turandot, tota una gran aposta de producció pròpia, ha comptat amb la direcció escènica del vídeo-creador Franc Aleu, vestuari de Chu Udoz, disseny multimedia de l’estudi Eyesberg i la col·laboració de l’empresa de cobots Universal Robots. Si no heu tingut l’oportunitat de veure aquesta versió futurista de la tràgica història de la princesa xinesa Turandot, el príncep tàrtar Calaf i l’esclava Liu, que com totes les òperes acaba fatal, la podeu veure aquí en el canal Arte.Read More »

10 viatges en el temps de pel·lícula

Escriptors com H. G. Wells o Enrique Gaspar Rimbau van plantar la llavor del que més endavant es convertiria en una de les temàtiques del cinema de ciència ficció més importants, els viatges en el temps. Us recomanem algunes pel·lícules imprescindibles sobre viatges temporals!

Durant dècades, la ciència-ficció s’ha nodrit de la possibilitat de viatjar a un altre moment del temps, tant del passat com del futur. Des que el 1887 es publiqués “El anacronópete” d’Enrique Gaspar y Rimbau, la primera obra literària on apareix una màquina del temps, i posteriorment H. G. Wells publiqués la mundialment coneguda novel·la “La màquina del temps”, aquest gènere fantàstic ha presentat infinitat d’històries relacionades amb els viatges temporals i els ha dut a la pantalla gran. L’equip de cultura digital ha fet un repàs a les pel·lícules que utilitzen aquest recurs i n’hem seleccionat 10, algunes d’icòniques i altres de més recents, però que mereixen una menció. Aquí les tenim!

Atrapat en el temps

Phil Connors (Bill Murray) és un home del temps arrogant que, com cada any, assisteix el 2 de febrer a a Punxsutawney un petit poble de Pennsilvània, per cobrir el dia de la marmota, una tradició que revela quants dies més d’hivern queden. Després de quedar-se atrapat al poble a causa d’una tempesta de neu, es desperta el mateix 2 febrer. Com si es tractés del mite de Sísif, cada dia comença en el mateix punt, es desperta el matí del dia de la marmota i així la vida li dona una nova oportunitat per ser millor persona.Read More »

Quan la tecnologia puja a l’escenari

La relació entre les arts escèniques i la tecnologia ve de lluny i va evolucionant amb els avenços tecnològics, que obren tot de possibilitats insospitades i no explorades. Arran de la programació d’una versió de Turandot al Liceu on la tecnologia te un paper destacat, vam organitzar una sessió de treball entre empreses tecnològiques i professionals de les arts escèniques.

El 2018 ja vam organitzar una jornada sobre arts escèniques i tecnologia, on es va posar de manifest la relació que hi ha, projectes existents que han estat ideats amb la tecnologia des del primer moment, i també festivals i programadors que valoren aquesta presència tecnològica a escena. Enguany, i prenent com a excusa la impressionant i molt tecnològica posada en escena de la Turandot del 20è aniversari de la reinauguració del Liceu, i juntament amb Ctecno i el mateix teatre, vam poder conèixer algun dels projectes que poden possibilitar aquesta col·laboració. La sessió va nèixer amb la intenció de fer aflorar aquesta complicitat entre l’escena i la tecnologia, i afavorir el sorgiment de nous projectes potents i sorprenents entre aquests dos mons.Read More »