Videojocs – guia per a principiants #06: sobre l’art (part 2)

Fa un temps ens preguntàvem si eren art els videojocs. Una pregunta retòrica, perquè teníem la resposta clara: SÍ! I per si us va quedar algun dubte, aquí teniu la segona part del nostre article sobre Art i Videojocs.

Les característiques especifiques

La primera part del nostre article sobre els videojocs i l’art acabava amb una promesa: que en algun moment del futur parlaríem sobre la interactivitat i sobre el fet que, si volguéssim buscar l’esperit artístic dels videojocs, ho hauríem de fer submergint-nos no en aquells aspectes que els vinculen amb les arts més tradicionals sinó precisament en aquells que els diferencien i, per tant, els defineixen.

És en el diàleg entre el jugador i el sistemes dissenyats pels creadors amb les eines al seu abast en cada moment on surten els esclats expressius realment únics. És aquí on un videojoc pot estimular comportaments i fer-nos reflexionar sobre ells, pot modular estats d’ànim, construir mons des del no-res, explorar les possibilitats de narratives no-lineals, fer servir espais virtuals com a texts (en el seu sentit més ampli) que s’han de recórrer per llegir-los o trencar directament les lleis de la física per fer possible experiències como la teletransportació o la ubiqüitat. És a dir, fer servir les partícules elementals de la interacció com a equivalents digitals de metàfores, sinònims, al·literacions, hipèrboles o antítesis.Leer más »

Stan Lee i la seva aportació heroica als videojocs

Molts dels personatges que han marcat generacions passades i continuant fent-ho amb les actuals, com Spider-Man, Hulk, Iron Man, Thor o Els 4 Fantàstics s’acomiaden de qui va ser el seu pare: Stanley Martin Lieber, més conegut com Stan Lee

L’escriptor i creador de la majoria dels grans superherois de Marvel Comics va morir el 12 de novembre a l’edat de 95 anys a Los Angeles (EEUU). Stan, que somiava amb ser escriptor de novel·les quan era jove, va acabar per ser reconegut com el director de la prestigiosa Marvel Comics arribant a fer la competència als herois del moment, Batman i Superman, i ser pioner a l’hora de introduir aspectes quotidians dins dels còmics de superherois i escollir escenaris verídics, com Nova York, on passarien totes les aventures; Spider-Man és un clar referent en aquests termes. Molt s’ha escrit sobre Stan Lee i la seva gran importància en la història dels còmics actuals, així que no entrarem més a fons en aquesta vessant de la seva biografia.

Hi ha una peculiaritat d’Stan Lee que ha originat una gran onada de seguidors i curiosos: els seus cameos. Portava gairebé 70 anys apareixent a moltes de les obres protagonitzades pels seus personatges, sobretot, com no, els còmics, però també a les adaptacions cinematogràfiques d’aquests còmics. A hores d’ara ja era una tradició entre els fans buscar a cada nova entrega d’una pel·lícula Marvel a partir d’un personatge de Stan Lee el moment en què el creador apareixia amb una petita frase. El nostre estimat Mr Lee apareix a totes i cada una de les pel·lícules Marvel des de The Trial of the Incredible Hulk l’any 1989. Podríem dir que Stan Lee era l’Alfred Hitchcock del segle XX (parlant de cameos, és clar!). Leer más »

Fresc & Freak: novembre 18

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

Leer más »

L’humà de la foto és Akihiko Kondo. L’holograma (si seguiu el nostre blog ja l’haureu reconeguda) és Hatsune Miku. I des de fa unes setmanes estan casats en un matrimoni que transcendeix les dimensions físiques. Ok, no legalment. Però Akihiko es va gastar 15.000€ en una cerimònia de casament on va assistir una quarantena de convidats i des d’aquell dia la versió en peluix de la Hatsune que acompanya Akihiko arreu porta a la seva mà un anell de casada. Akihiko assegura que es considera “un home casat normal i corrent”, que mai ha enganyat la Hatsune i que pensa en ella totes les hores del dia.

Gatebox, la companyia que fabrica el dispositiu que conté al personatge, va lliurar a Akihiko un “certificat de matrimoni” que avala la unió entre l’humà i el personatge virtual. Akihiko no és l’únic japonès casat amb Hatsune: fins a la data Gatebox ha certificat més de 3.700 d’aquests matrimonis multidimensionals.

Aquesta versió de la Hatsune Miku és una imatge hologràfica d’uns 30 centímetres d’alt que viu dins d’un dispositiu electrònic tipus càpsula de vidre que costa uns 2.500€, més 12€ de subscripció mensual perquè el dispositiu funcioni.

No us perdeu el vídeo per veure com funcionen aquestes relacions!!!

El British Museum està mostrant en aquests moments l’exposició I am Ashurbanipal, king of the world, king of Assyria. Una de les peces que s’hi mostren són uns relleus que tornen a la vida gràcies al mapping. Un visitant, el novelista Paul Cooper, va difondre aquestes precioses imatges de com unes pedres de fa més de 2000 anys tornen a la vida amb la llum i els colors.

El rei Asurbanipal d’Assíria (669 a. C., 631 aC) va ser l’home més poderós de la terra. Es va descriure en inscripcions com “rei del món”, i el seu regnat de la ciutat de Nínive (ara al nord d’Iraq) va marcar el punt culminant de l’imperi assiri, que s’estenia des de les costes de la Mediterrània oriental fins a les muntanyes de l’oest Iran.

Cliqueu el vídeo del tuit que encapçala aquesta notícia i deixeu-vos emportar pels paisatges assiris!

Si viatgeu a Bangkok no us podeu perdre una visita a aquest edifici, el King Power Mahanakhon. Un gratacels, el més alt de Tailàndia, de 78 plantes que te a la seva terrassa aquesta plataforma d’observació totalment envoltada de vidre que permet vistes de 360º sobre la ciutat. Si us agraden les emocions fortes, una part d’aquesta plataforma també te vidre… al terra!!! Així que es pot veure una caiguda de 314 metres. Aquí podeu veure un vídeo per fer-vos una idea de què vol dir tenir grans edificis als vostres peus!!!!

Photo #2 from Birgunj Sub Metro, Nepal by 😊 Happy Hooman 😸 made on 2018-04-28 06:07 for Sola

Aquesta imatge no està feta per ordinador ni captura de moviment. Són realment gotes d’aigua. 2500 punts deixaven anar aigua en alguns moments i així es va crear aquesta imatge, feta per un anunci de Gatorade. Es van fotografia les imatges fetes per l’aigua i muntar com una pel·lícula en stop motion. En aquest vídeo es pot veure perfectament com funcionava el sistema i aquí l’anunci.

10 notícies de novembre que no et pots perdre

Hem recollit les notícies i els articles del mes de novembre que no us podeu perdre. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1⃣▶ La BBC va publicar recentment un vídeo en què el seu presentador de notícies Matthew Amroliwala apareixia en pantalla parlant en perfecte castellà, xinès mandarí i hindi. El curiós del cas és que Amroliwala tan sols parla anglès. Això és una nova forma de deep fake, la possibilitat de crear un doblatge en el qual ni l’ull més expert pugui detectar cap error en la sincronització entre so i llavis perquè els llavis s’adapten per ajustar-se a la pronunciació. Això farà que el rostre de qualsevol famós (actrius i actors, presentadores de televisió…) parlen diferents idiomes sense que els espectadors puguin veure que no són realment ells.

La BBC va col·laborar per aquest projecte amb la companyia britànica Synthesia. Només van necessitar gravar un vídeo que enregistrés tots els moviments facials del presentador, un altre llegint el text a traduir, i un altre més protagonitzat per un doblador per cada llenguatge a què es volgués traduir el text en qüestió. Els tècnics de Synthesia van entrenar una xarxa generativa fins que li van ensenyar a produir imatges fotorealistes de la cara d’Amroliwala, que van permetre donar forma als ‘deep fakes’ de doblatge. Finalment, per donar vida a la cara digital, tant l’expressió facial com la pista d’àudio es transfereixen a la nova cara digital, en un procés anomenat digital puppeteering.

Com en tantes coses que us expliquem, aquí el debat està en les implicacions ètiques de l’ús d’aquest sistema. Aquesta tècnica de síntesi d’imatges es coneix més popularment com ‘Deepfake’ (barreja d’aprenentatge profund i de mentida). La tecnologia té potencial tant per a usos creatius com maliciosos. En aquest vídeo podem veure Barak Obama dient unes frases que ell no ha dit mai.

Aquí podeu veure un exemple d’aquest sistema de doblatge:

Leer más »

La realitat virtual desvirtualitzada

El dimarts 20 de novembre l’equip de cultura digital vam assistir a la jornada organitzada per Barcelona Tech City titulada Desvirtualizant la Realitat: VR, AR, MR. Dins les instal·lacions de l’antiga Fàbrica Estrella Damm van poder gaudir de diverses xerrades de professionals del sector, una taula rodona on compartien els seus punts de vista i finalment vam poden provar alguns dels projectes de les empreses presents. Ens va semblar tan interessant l’experiència que hem volgut compartir tot allò més rellevant. Aquí teniu un resum de la jornada!

Una història personal de l’evolució de la VR per Josep M Ganyet

Qui va obrir la llauna de l’esdeveniment va ser Josep Maria Ginyet, CEO de l’agència de disseny digital Mortensen. Ell va donar a la seva xerrada un accent d’allò més personal, compartint les seves vivències i experiències amb el tema, per tal d’entendre l’evolució que han fet les realitats alternatives al llarg del temps. Al 1994 Josep Maria funda la seva primera empresa per internet, Art Virtualis, i a través d’alguns dels seus viatges coneix les possibilitats de la realitat virtual dins del disseny i modelació d’arquitectures, posant-ho a la pràctica en grans obres arquitectòniques con les torres de la Vila Olímpica. En el moment de visitar l’estructura real, tot li era conegut, ja havia caminat per aquell terra i observat les seves parets però a través d’un ordinador. Les realitats alternatives ens poden fer canviar la nostra relació amb l’espai. Leer más »

Torna Lluèrnia, l’espectacle de la llum

Després de suspendre el programa de l’edició passada, el novembre va tornar a la capital garrotxina Lluèrnia, el festival del foc i de la llum. Més de 50 instal·lacions i noves rutes que, des de la posta de sol fins a la mitjanit, van tornar a il·luminar la ciutat d’Olot.

Artistes i professionals de diferents àmbits, juntament amb els alumnes de l’Escola d’Art de Catalunya i dels instituts i escoles de la Garrotxa, van presentar obres creatives i efímeres que desprenien la intel·ligència i perspicàcia amb què havien estat ideades.

Algunes eren simples espectacles visuals, i d’altres manifestaven problemàtiques com la contaminació en el món animal o les ombres i les llums que es troben pel camí els adolescents.Leer más »