Però hi ha sèries de televisió en Realitat Virtual?

L’ésser humà, per naturalesa, sempre s’ha sentit atret pels perills, pel misteri, per tot allò que és prohibit i pel safareig. Serà per això que ens agrada tant endinsar-nos en les sèries de ficció? La realitat virtual, igual que passa amb les sèries, ens allunya de la nostra veritat per submergir-nos en una altra. Busquem viure noves aventures, sentir diverses emocions a flor de pell però tot sense sortir de la nostra zona de comfort. Millor dit, sense moure’ns del sofà de casa. Realitat virtual i sèries. Juntes són l’experiència perfecta.

Tant el 360º com la realitat virtual són l’accés més proper que tenim actualment per aconseguir una experiència immersiva completa. Tot i així, produir en aquests formats és molt laboriós. Suposa una gran despesa de temps i de diners. I, a més a més, el públic objectiu encara és molt reduït. Així que, encara que l’aposta per aquest tipus de contingut és clara, està trigant més del que esperàvem a instaurar-se a les nostres llars.

En els últims anys hem vist aparèixer diverses sèries transmèdia, entre les quals algunes que han apostat per la realitat virtual, encara en una fase experimental. És massa complicat produir íntegrament una sèrie en realitat virtual i hauríem de canviar alguns dels nostres hàbits de consum, com la durada mitjana dels capítols i el temps d’exposició davant de la pantalla.

És per això que la major part del contingut serièfil que podem trobar en RV és basa en la creació i complementació de continguts i no tant en la pròpia producció de sèries en aquest format.

Però existeixen sèries en RV?

Sí, és clar! Si fem un cop d’ull a Internet podem trobar diverses sèries d’animació fetes en RV. Encara no tenim grans títols però és qüestió de temps. Serà aquest any l’any del hype o de la consolidació?

El Ministerio del Tiempo ja va apostar fa uns mesos per aquest tipus de visionat. Va produir un capítol desconnectat de la resta de la sèrie que podem descarregar al nostre dispositiu mòbil i reproduir-lo amb ulleres de realitat virtual o sense. D’aquesta manera. EMDT es va convertir en la primera sèrie espanyola en produir en RV. En aquest cas, es tracta d’un capítol de 10 minuts de durada en el que podem fer un examen per accedir al Ministeri i passejar pels passadissos.

Uns quants mesos després, el canal Syfy va estrenar Halcyon, una sèrie que combina el contingut seriat amb l’immersiu. És a dir, per una banda trobem 10 capítols de 5 minuts que podem visionar de manera normal i per una altra uns altres 5 on podem interaccionar mitjançant unes ulleres Oculus Rift o unes Samsung Gear VR.

Halcyon és una sèrie de ciència-ficció policíaca que porta més enllà la realitat virtual. Blake Creighton és el director de l’empresa Halcyon, que centra la seva activitat a la creació d’uns implants neurològics que creen noves realitats virtuals. Creighton és assassinat i juntament amb la detectiu Jules Dover i l’Asha hauràs de resoldre com s’ha comès el que pot ser el primer crim virtual de la història.

A diferència del capítol el RV de la sèrie de RTVE, l’espectador a Halcyon té una funció sine qua non per avançar en la narrativa. Fins que no s’ha superat, no es pot continuar amb la història seriada. Això fa que l’espectador / usuari no només se senti immers visualment en l’univers que ens proposa la sèrie de Syfy, sinó que en formi part a partir del moment que és converteix en un personatge més ja que sense ell no hi ha història.

Si ens fixem, estem portant les sèries a un altre nivell al poder introduir el terme “usuari” com a sinònim d’espectador.  No estem parlant de veure sèries, sinó de viure-les in situ i en persona. Estem davant d’una sèrie, estem davant d’un videojoc? Les fronteres de l’audiovisual interactiu cada vegada són més difoses.

Els dos projectes que us presentem a continuació tenen dues coses en comú: robots i un univers apocalítptic. Trinity ens situa en un món en què els humans s’han extingit i els robots lluiten contra una mena de Déu. En el món de Gappo’s Legacy (que ja us vam presentar a l’article Televisió, distribució online i noves formes de consum), sí que existeixen els humans i aquests són els culpables de tenir esclavitzades a les makinae. Encara haurem d’esperar una mica per gaudir-les però ens morim de ganes de saber-ne més!

La RV com a estratègia d’engagement

El pas qualitatiu que està fent la ficció mitjançant la realitat virtual cap a la immersitat és gegant. De moment, però, haurem d’esperar a que a poc a poc es consolidi per poder gaudir de produccions totalment pensades per ser reproduïdes en RV. Moltes empreses del sector audiovisual han vist en la realitat virtual una nova manera de visualitzar i interaccionar amb les seves produccions però també una nova manera de generar continguts que criden l’atenció i que són un reclam per l’espectador.

En un moment en que tots estem enganxats a una sèrie o una altra, les cadenes i productores es preocupen de mantenir-nos entretinguts i alimentar el nostre hype mentre no apareix la següent temporada. És per això que seguir les seves xarxes socials i les seves campanyes publicitàries és una delícia pels fans. Si visiteu la pàgina d’AMC, per exemple, trobareu una gran varietat de contingut extra de les seves sèries. Des de videojocs, entrevistes, making ofs, o… vídeos en realitat virtual! Mireu tot el contingut que hi arriba a a haver d’una sola sèrie com Better Call Saul.

Molts d’ells encara van un pas més enllà i creen autèntiques experiències. Com és el cas d'”Ascend The Wall” (Game Of Thrones) en què els fans, mitjançant una cabina i unes Oculus es van poder sentir com Jon Snow ascendint El Mur, sentir el vent gelat a la cara i… bé, veieu-ho vosaltres mateixos.

 

Us deixem amb un recull d’experiències en realitat virtual d’algunes de les sèries més conegudes!

Game of Thrones


The Walking Dead


Mr. Robot


Stranger Things

Marta Izquierdo

 

 

15 coses que encara no t’han explicat del Mobile World Congress i la Realitat Virtual.

Després de dos dies de caminar sense parar pel Mobile World Congress i el 4YFN – Four Years from Now (el seu germà dedicat a les start-ups) i havent travessat infinitat d’estands plens de pantalles de LED pels quatre costats, hem trobat 15 històries d’innovació que potser us seran útils a aquells que treballeu en la cultura amb eines tecnològiques. Aquí les teniu!

1.- Si el 2016 va ser l’any de la Realitat Virtual i el 2017 el de la seva consolidació, el que no es pot negar és que al MWC2017 la VR ha estat el recurs estrella de molts estands de la fira. Al d’HTC ocupava espai de privilegi i l’atenció de tothom. L’estand de Samsung era pràcticament Port Aventura VR. Poca gent mirant els mòbils i multituds fent cua per pujar a les diverses cocteleres que sacsejaven sense parar els visitants. El més interessant per a nosaltres, el Robot Wars, un quadrilàter on els dos jugadors lluitaven llençant-se edificis d’una ciutat virtual com si fossin Godzilles, obra de Globacore. És dels primers sistemes de VR que veiem en funcionament amb més d’un jugador, gràcies en aquest cas a un kit de sensors similar als que s’utilitzen en motion-capture per al cinema.

2.- Els mateixos Globacore eren els autors d’una altra experiència, Univrse, a l’estand de l’IEEE, en la qual amb el mateix sistema de sensors acoblat a uns guants i a tres objectes, aconseguien una sensació de realitat molt superior a la dels comandaments actuals. Com a bonus, les Oculus anaven conectades a un espectacular portàtil-motxilla MSI i per tant el moviment de l’usuari era totalment lliure.

3.- Resultat d'imatges de broomx mkUn projector que transformi les parets de l’habitació d’un hotel de luxe, o de la teva sala d’estar en una immensa pantalla? Estem parlant del MK Player 360 de Broomx, una empresa catalana especialista en entorns immersius. Ja havíem vist un prototip en l’últim Sonar+D però ara està ja llest per la seva comercialització. Té connexió a  canals de contingut en 360º i capacitat per a control domòtic (llums de l’habitació, etc.) Un recurs que pot ser útil com a dispositiu però també com a plataforma de difusió de continguts 360º.

4.- El Fraunhofer Institute portava al seu estand diferents components tecnològics de primer nivell per a VR, especialment el Light Field for VR, un sistema de gravació en vídeo a través de múltiples càmeres que permet després reconstruir un espai tridimensional. És a dir, un vídeo 360º dintre del qual ets pots moure. En els propers anys veurem molts experiments seguint aquesta línia. Sony ja en té un de similar. Una altra de les innovacions que portaven era un sistema per aconseguir major resolució percebuda en els vídeos 360º mantenint l’ample de banda. S’envia una senyal d’alta qualitat només al sector que estás mirant en cada moment mentre que al que queda als teus costats i darrera s’envia un senyal molt comprimit. Simple i molt ben executat, el vàrem provar i és el primer (n’hem vist diversos intents…) que realment funcionava.

5.- I d’entre les ulleres d’VR que vàrem veure, ens van cridar molt l’atenció les Opto. Pensades per ser utilitzades en instal·lacions de cara al públic: amb auriculars integrats, tacte agradable i ben protegides i resistents. Ja s’han fet servir en alguns museus de Londres. Es clar que si parlem d’òptiques, les Zeiss VR ONE Plus eren imbatibles. Simplement les lents que porten són millors que la de qualsevol altra ullera genèrica que haguem provat.

6.- A mesura que creix el contingut disponible en VR es fa cada cop més necessària la creació d’interfícies que donin accés a tots aquests continguts, si és possible sense treure’s les ulleres. En un petit estand del 4YFN, Galigu proposa exactament això, una eina de navegació per continguts VR i vídeos 360º. La veritat és que funcionava de forma molt fluïda i còmoda. Si aconsegueixen volum, pot ser una proposta amb èxit.

7.- De l’estand del Departament de Cultura –  Catalan Arts Startups per al meu camp (museus i patrimoni) els més interessants eren Nubart i Tekstum. El primer és una proposta alternativa a l’audioguia tradicional, en la qual amb una targeta, que conté un codi de descàrrega i uns auriculars, accedeixes al contingut audio en streaming al teu mòbil. Supera molts dels inconvenients de les apps i és un producte que en determinats casos pot ser molt útil. Tekstum per altra banda és una eina molt sofisticada d’anàlisi de dades per al món editorial. Analitzen la repercussió dels llibres en xarxes socials, blogs, etc. especialment els “sentiments” que provoquen, i utilitzen aquestes dades per construir recomanacions. Un sistema que probablement es podria adaptar a qualsevol sector cultural. A seguir de prop.

8.- Resultat d'imatges de jookiI d’Internet de les Coses no hi havia res? Doncs hi havia molt d’IoT i objectes intel·ligents i l’any vinent segur que hi haurà una explosió de resultats. Però el que més gràcia em va fer, va ser el Jooki, un altaveu inalàmbric per nens que funciona posant un ninotet a sobre. Estúpidament simple i divertit. Amb cada ninot (la guineu, l’elefant, el drac) sona una playlist diferent. És un exemple de tecnologia feta màgia, com ha de ser.  I un concepte transferible a infinitat d’aplicacions en museus i patrimoni.

9.- I projectors per fer mappins no hi havia? Home, doncs si. Hi havia algun producte molt curiós, com el KaiCast, una benedicció per als que volen fer mappings multiprojector i no tenen grans coneixements tècnics. El KaiCast és un dispositiu USB que s’endolla a cada projector, i de forma pràcticament automàtica escaneja l’espai on es vol projectar i adapta el senyal a l’espai i als projectors que tens disposats, coordinant-los. Una tasca que fins ara era complexa fins i tot pels professionals, ara feta en 15 minuts. I a sobre és econòmic. Els mappings a l’abast de les escoles i instituts, per exemple.

10.- I de transmissions en directe? Doncs si, també. Novament un dispositiu que fa assequible el que fins ara era prohibitiu. Els japonesos de Ricoh presentaven la Ricoh R, una evolució de la seva coneguda càmera 360º Ricoh Theta. La R està preparada per transmetre en streaming 360º durant 24h seguides, de fet en tenien una transmetent de forma contínua durant tot el MWC. Un programa propietari rep el senyal i el transmet via Web, per exemple a YouTube.

11.– I seguim amb la recerca de simplicitat. Collect és una app que et permet editar els teus vídeos 360º retallant, afegint música o filtres. L’Instagram del 360º, vaja. Funciona amb totes les càmeres 360º de l’actualitat.

12.- Heu fet servir unes HTC Vive? Heu ensopegat amb el cable? Sí, jo també. Quan inventaran unes HTC inalàmbriques? Doncs ja. Displaylink, fabricants de xips i aparells de transmissió inalàmbrica, tenia una demostració en marxa on la latència (retard de senyal) era de 2-3 milisegons, és a dir inapreciable. Estan buscant algun fabricant per treure al mercat el producte. Per si us animeu.

I ara tres bonus-track

13.- Resultat d'imatges de ullastret 3dUns dies abans del MWC, l’Arts Santa Mònica es va omplir de frikis com nosaltres pel 360VRFest.  Vàrem poder veure tres projectes de VR d’alta qualitat. Primer, l’espectacular Gappos Legacy de GKT Studios, un videojoc que està ja molt aprop de la publicació i que té tots els números per ser un èxit. El segon projecte era una breu experiència d’InMediaStudio que formava part del seu projecte BlueMars. Et traslladaven virtualment a una estació espacial al planeta vermell en la qual realitzaves diferents operacions. Gràfics molt treballats i interaccions i moviments també de gran qualitat. I el tercer era el nostre Ullastret3D, una experiència per HTC Vive on camines per l’antiga ciutat ibèrica d’Ullastret mentre sents la història d’un dels seus habitants, un èxit sempre que l’hem ensenyat.

14.- També la Realitat Augmentada tenia un espai al festival. Podies provar les Hololens… i constatar que encara els hi falta bastant per ser un producte amb l’atractiu i potencial de les Oculus o HTC. En canvi l’estudi Imascono presentava el seu treball per a Disney i Ferran Adrià i demostrava el que sempre hem sospitat, que el que compta és la història i no la tecnologia. L’app de RA et guia cuinant i al final genera un preciós còmic combinant dibuixos i les imatges que has anat prenent durant el procés. Tecnologia com a eina, no com a finalitat.

15.- El festival oferia també diferents sessions de cinema VR. Potser algun dia veurem auditoris on el públic va amb les ulleres VR posades, però perquè això passi el primer que s’haurà de millorar serà la qualitat dels continguts. Les que vaig poder veure en dues de les sessions eran francament decebedores. Se salvaven Ceremony, les produïdes pel Google Spotlight Stories, com l’oscaritzada Pearl, i poca cosa més.

Després de caminar per infinitat d’estands, aquestes són les coses que més ens han cridat l’atenció o que ens han inspirat. Un resum? La VR segueix creixent, l’Internet de les Coses comença a produir resultats tangibles i moltes de les tecnologies que abans eren inabordables, ara tenen versions per al públic massiu, fàcils d’utilitzar i econòmiques.

3 prediccions per l’any vinent? VR inalàmbric per tot arreu. Google creixent en VR amb Daydream i en AR amb Tango. Nokia reedita el 9000 Communicator.

 

 

Albert Sierra

VR, serà el 2017 l’any del hype o de la consolidació?

El 2016 va arribar la realitat virtual als consumidors amb el llançament comercial del hardware més evolucionat necessari per a gaudir de les experiències immersives. Amb els pas dels mesos varen anar apareixent les Oculus Rift, HTC Vive, Google DayDream i PlayStation VR, que s’unien a les recents Samsung Gear VR i les molt bàsiques i pioneres Google Cardboard. Quin ha estat el resultat d’aquesta invasió de visors de realitat virtual?

Segons l’estudi Can’t Stop, Won’t Stop: The 2016 Mobile and VR Games Year in Review elaborat per Superdata i Unity s’estima que l’any 2016 han arribat a les llars dels consumidors 6,3 milions de visors. Ens podem preguntar si aquesta xifra és massa petita o, per contra, és només un inici en el camí que en els propers anys ha de recórrer aquesta tecnologia. I no és tan fàcil assegurar una cosa o una altra.

VR-2016.png Tal i com es pot observar en el gràfic anterior, les vendes han estat monopolitzades pel Samsung Gear VR, mentre que dins de la franja de visors d’alta capacitat han estat les PlayStation, que varen arribar el mes d’octubre al mercat, les que s’estima que han venut més unitats amb diferència. Les empreses no han donat dades exactes del número de vendes amb la única excepció de Samsung: aquest mes de gener Tim Baxter, CEO de Samsung, va confirmar en el CES 2017 que les vendes del Samsung Gear VR, que utilitza tecnologia Oculus, han arribat als 5 milions d’unitats.

És evident que l’elevat preu de les HTC Valve i Oculus Rift i l’exigent necessitat d’equips informàtics amb elevades prestacions les destina a un segment de mercat molt més reduït. El menor preu de les PlayStation i la facilitat d’ús els ha permès arribar a molts més usuaris, tot i que possiblement podríem haver esperat unes xifres una mica més engrescadores.

Malgrat que les HTC Vive són les ulleres més cares en el mercat han aconseguit unes vendes més elevades que les pioneres Oculus Rift, que esperaven vendre moltes més unitats. De fet, van ser els prototips de les Oculus les que varen donar el tret de sortida a l’actual boom de la realitat virtual. I hi ha dos temes cabdals en aquesta diferència. Per una banda les HTC estan aconseguint unes valoracions més altes dels experts per la seva gran qualitat de gràfics i immersivitat, mentre que les Oculus Rift encara estan intentant arribar a les grans prestacions d’interactivitat de les HTC, tal i com podeu llegir en aquest article de TechCrunch.

Gràcies als Steam VR Sensors, un complert i complex sistema de sensors, les HTC Vive permeten la ubicació de l’usuari en l’espai de l’habitació on es troba i les possibilitats en els jocs o aplicacions s’incrementen exponencialment creant una gran experiència. El prooculus.JPGblema tant de les Oculus Rift com les HTC Valve és que degut a aquests sistemes de sensors la seva instal·lació és complicada per a un gran nombre de possibles usuaris i desincentiven la seva compra. Les dues companyies estan treballant en la millora continuada de les prestacions dels visors i en el desenvolupament de nous perifèrics com els esperadíssims nous guants de Oculus que el mateix Mark Zukerberg (recordeu que Oculus és propietat de Facebook) va provar fa poques setmanes.

baixa
Un dels principals problemes per a la comercialitat dels visors de realitat virtual és la seva associació al segment “gamer”. Nosaltres us hem portat durant els últims mesos una gran varietat d’exemples d’aplicacions en sectors com la música, l’audiovisual, l’animació, el patrimoni, les arts escèniques i visuals, el periodisme i l’educació, però les seves utilitats com a eines i serveis poden anar molt més enllà del sector cultural i educatiu, amb aplicacions en la medicina, el disseny, l’arquitectura, l’enginyeria i una gran etcètera. La realitat virtual va molt més enllà de l’ús en l’àmbit dels videojocs, que s’estima que només ha estat del 44% durant el 2016.

És evident que l’evolució de les plataformes de realitat virtual ha anat lligada a la producció de nous continguts adequats per aquesta tecnologia i els desenvolupadors d’aplicacions i jocs de realitat virtual estan explorant les possibilitats de manera paral·lela a l’evolució de les capacitats dels visors. Durant el 2017 han d’anar arribant nous continguts que cada vegada seran capaços d’oferir noves interaccions i una millora de les pròpies històries gràcies a una adequació millor de la narrativa a la idiosincràsia pròpia del medi. No podem oblidar que les sessions de VR encara tenen una duració de pocs minuts degut a problemes de mareig, cansament ocular i  al fet de que el cervell s’ha d’adaptar a un medi diferent i que abstreu a l’usuari de l’ambient que l’envolta, amb els perills de seguretat que pot implicar.

Quines són doncs les previsions pel futur? Serà la realitat virtual flor d’un dia o en canvi és una tecnologia que ha arribat per quedar-se?

Segons l’estudi de SuperData Virtual Reality Industry Report 2016, s’espera que la indústria de la realitat virtual arribi a suposar un mercat de més 40.000 milions de dòlars l’any 2020. Aquest any marcarà quin serà el camí real que ha emprès aquesta nova tecnologia, malgrat que sembla que les grans empreses hi creuen molt: arribaran més perifèrics i s’intentarà avançar en l’eliminació de cables de connexió en els visors més potents, mentre que en el camps dels visors per mòbil el Samsung Gear VR 2 arribarà amb una major capacitat d’interactivitat, les recents Google Daydream intentaran guanyar mercat i a finals d’any s’espera que arribi un dispositiu de HTC Valve per mòbil...

VR-2016-2.png

I què és el que diuen els experts? El CEO de Unity Technologies, John Riccitiello, va indicar el passat mes de desembre que el potencial de mercat és molt gran però que el 2017 serà un any de creixement però no de creixement massiu i caldrà esperar a una maduració del sector a 3 o 5 anys vista.

“Crec que la VR serà mainstream — això vol dir amb 100 milions de consumidors utilitzant la tecnologia regularment – cap el 2020. I crec que en 10 anys veurem més de 1.000 milions de consumidors utilitzant apps de VR globalment.”

El mític desenvolupador de Nintendo Shigeru Miyamoto en una entrevista recent a Time, va indicar:

Pel que fa a la realitat virtual, crec que molts dels problemes s’han resolt o estan començant a ser solucionats. Això és una cosa que estem investigant, també. Però quan veig la gent jugant a realitat virtual, fa que em preocupi, com passaria per exemple, si un pare veiés al seu nen jugant en realitat virtual, és probable que es preocupés. Una altra qüestió i repte al que crec que tothom s’enfronta és com crear una experiència que sigui alhora suficientment curta però també plenament satisfactòria en realitat virtual.

El CEO de Valve, Gabe Newell, va declarar en  Polygon:

Som optimistes. Creiem que la VR va molt bé. Està funcionant de manera molt consistent amb les nostres expectatives. També estem força còmodes amb la idea de que acabi convertint-se en un complet fracàs.

Mentrestant, els grans fabricants s’han unit en una associació per vetllar pels interessos i reptes de la realitat virtual amb la creació de la Global Virtual Reality Association (GVRA). Si ells hi creuen i hi aposten, caldrà que tots hi creguem, no?

I no ens oblidem de les ulleres de realitat augmentada i realitat mixta. Després de que Pokémon Go desbanqués la realitat virtual com a tecnologia reina de l’any 2016 i posés  la AR en primera línia, sembla ser que Microsoft segueix amb el desenvolupament de noves generacions de les seves prometedores Hololens. Mentre esperem que arribin al mercat el polèmic i opac Magic Leap promet mostrar un primer prototip i es rumoreja que Apple està treballant amb el fabricant òptic alemany Carl Zeiss desenvolupant el seu propi visor de realitat mixta. Tal i com ha dit recentment Tim Cook, CEO de Apple,  en una entrevista a The Independent:

Estic molt entusiasmat amb la Realitat Augmentada perquè a diferència de la realitat virtual que t’aïlla del món, l’AR permet a les persones estar presents en el món i espero que permeti millorar el que està succeint en el moment [… ] ho considero una gran idea com ho va ser l’smartphone. El telèfon intel·ligent és per a tothom, no hem de pensar que l’iPhone és per un grup demogràfic determinat, o d’un país o mercat vertical: és per a tothom. Crec que l’AR és tan gran, és enorme.

Mentre que les ulleres de realitat augmentada Google Glass varen ser un gran fracàs i només varen aconseguir reconeixement en àmbits professionals com la medicina degut a la gran controvèrsia generada per problemes de privacitat, les ulleres Spectacles de Snap Inc, la matriu de la xarxa social Snapchat, acaben de posar-se a la venda al mercat americà via web, després d’uns pocs mesos on només varen estar disponibles en màquines de venda pop-up que anaven apareixent uns pocs dies en diferents ciutats dels Estats Units. Tot i que l’empresa reconeix que les ulleres no són ara per ara gaire rentables, aquestes ulleres de sol que permeten la gravació de  vídeos de 10 segons són un primer pas en la seva estratègia orientada a la realitat augmentada. Què més ens espera?

Us emplacem d’aquí a un any per comentar amb vosaltres què ens ha deparat aquest segon any de realitat virtual per consum massiu. Què ens trobarem?

Imma Garcia