Els millors regals per al Nadal 2017. Quins posareu a la carta als Reis?

Arriben les festes i, com cada any, hem buscat i remenat hores i hores per la xarxa per trobar-vos els regals més curiosos, tecnològics, interessants per aquestes festes. Hem intentat anar més enllà dels típics telèfons, tablets, robots netejadors, assistents, altaveus… i trobar-vos opcions interessants i inspiradores. Ja ens direu què us semblen!

Us recomanem acompanyar sempre els vostres regals d’un llibre, alguna pel·lícula, molta música, entrades de teatre o algun videojoc. Compartiu cultura al Nadal!

Read More »

Easter Eggs: les sorpreses amagades als videojocs

Imatge: Henrique B. Freitas

Estiu. Interior nit. L’usuari Setery puja un comentari a GBATemp –fòrum d’internet on els aficionats als videojocs de tot el món comparteixen opinions, teories i experiències al voltant de la seva afició favorita– on relata un estrany fenomen que li havia passat el dia abans amb la seva Nintendo Switch. Després de marxar una estona i deixar-la engegada, quan va tornar es va trobar que la consola estava executant Golf, un antic videojoc de NES que, en principi, no hauria de ser-hi. A més, era impossible que el joc s’hagués activat sol.

Però havia passat.

Les primeres respostes a Setery van ser d’incredulitat, però una part de la comunitat de vídeojugadors més devota a perseguir secrets i teories conpiranoiques va voler comprovar si era possible que als budells de la seva nova joguina electrònica s’amagués un vell simulador golfístic.

Hi havia una altra dada que feia sospitar. Mesos abans, la comunitat hacker i modder de Switch ja havia trobat línies de codi al software de la consola sense una funció aparent. Hi havia un nom, “Flog”, associat a un “titleID(nes-emu)” que feia pensar en un possible emulador (programa informàtic que replica el funcionament de consoles antigues dins de consoles o ordinadors nous, màquines dins de màquines, com un joc de nines russes) al soterrani del gadget. Podria ser que aquest “Flog” fos “Golf” a l’inrevés? Tenien sentit les afirmacions de Setery? [SPOILER: sí].
Read More »

És blockchain la solució per als músics i la recaptació de drets?

censorship-free-social-network-akasha-aims-to-tackle-internet-censorship-with-blockchain-technology
Font de l’imatge: The Next Web

Imaginem que tu i la teva banda d’smooth jazz heu compost i gravat vuit temes amb els que heu donat forma a un àlbum d’èxit comercial moderat. Imaginem que una llarga llista d’intermediaris es mengen la major part del pastís, deixant-vos a vosaltres, els autors, amb uns beneficis que tot just arriben al 5% del total. Imaginem que els vostres temes surfegen lliures pels servidors P2P (peer to peer) i que no podeu fer res per a evitar-ho. Imaginem que per cada reproducció en Spotify vosaltres, amb sort, rebeu un cèntim d’euro, mentre que per cada reproducció a YouTube… bé, es possible que no rebeu res. Imaginem que, amb el temps, la vostra música es fa més i més popular, però cada vegada guanyeu menys i menys i que el vostre creixement no es reflecteix en una generació justa d’ingressos. Imaginem, per acabar, intentar fer carrera professional al món de la música amb aquest paisatge; poder viure de la vostra feina.

La gran majoria de músics no han de fer cap exercici d’imaginació. Aquesta és la seva realitat. La satisfacció d’arribar a més públic no es reflecteix en la seva salut financera.

No obstant això, es possible que aquesta situació pugui canviar en uns anys. Per a molts experts la solució té un nom i és blockchain. Així ho creu l’Albert Castellana, llicenciat en enginyeria informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya i membre del consell de la NEM Foundation, qui el passat 29 de setembre, i dins dels esmorzars Label Lab que organitzen APECAT i el Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICEC,  va parlar de La tecnologia de cadena de blocs (blockchain) en el negoci de la música, on va exposar que aquesta nova tecnologia pot ser la clau per millorar la competitivitat de la indústria de continguts audiovisuals i musicals, així com una bona eina per donar una solució a la gestió dels drets d’autor.

Però que és exactament blockchain? Definir amb precisió totes les seves possibilitats s’escapa molt de les pretensions (i capacitats) d’aquest post, però resumint-ho molt, podem dir que blockchain permet als ordinadors (i a les persones) connectar-se entre elles fent servir tecnologia peer to peer, és a dir: sense intermediaris com els bancs, les plataformes de crowdfunding o Paypal. Es tracta d’una nova arquitectura d’internet que abandona l’actual sistema centralitzat de supernodes per un altre on tots els ordinadors tenen la mateixa informació. Els experts fan servir la metàfora del full d’Excel o del llibre comptable: una gegantina base de dades compartida per tothom, transparent i que no permet esborrar o modificar les dades que s’afegeixin. A més, la informació desada a blockchain pot ser compartida, però no copiada, a diferència d’ara. La clau, llavors, és: si tothom té la mateixa informació i si tothom pot veure-la, la informació es fiable, tot el sistema n’és testimoni.

És possible que cada vegada que hagis escoltat la paraula “blockchain” hagis escoltat també el terme “bitcoin”. El debat sobre aquesta nova tecnologia s’està centrant en les possibilitats de fer transaccions econòmiques més segures directament entre persones, però el cert és que es pot fer servir en qualsevol intercanvi que requereixi d’una verificació de dades, com els drets d’autor d’una propietat intel·lectual.

Les possibilitats del blockchain per assolir un repartiment de beneficis més justos dins de la indústria musical no han passat desapercebudes per aquelles figures més sensibilitzades amb les desigualtats del sector. Imogen Heap, autora, productora i fundadora de Mycelia, deia en un article a la Harvard Bussines Review: “Un dels majors problemes que té la indústria és que no existeix un registre global verificat dels músics i el seu treball creatiu (…). Això s’ha convertit en una qüestió complicada, com evidencien les demandes per 150 milions de dòlars contre Spotify. La cooperació inter-organizativa que ofereix al sector financer/tecnològic (…) ajudaria a organitzar la immensa quantitat de nova música que es penja cada dia. Els músics poden utilitzar com a base aquest registre per penjar els seus treballs i metadades directament via perfils verificats pel blockchain”.

La Mycelia Foundation de Heap és un del primers intents de fer servir aquesta eina. Qualsevol músic pot aprofitar aquesta plataforma per penjar les seves gravacions. Un sistema de contractes intel·ligents permet distribuir com es vulgui els pagaments en criptomonedes entre totes les persones implicades en la composició o la interpretació. Des del productor fins a l’últim saxofonista. Una persona prem el botó de play a una cançó, un show radiofònic l’emet, una empresa internacional de l’automòbil la fa servir com jingle a un anunci de televisió… i de manera automàtica aquesta acció posa en moviment una cadena d’acords (recordem: bases de dades compartides per tothom, informació verificable, una única unitat d’informació) que fracciona els royalties entre aquells que tenen els drets. Fora els intermediaris.

Heap, en definitiva, veu aquesta eina com una oportunitat no només per acabar amb les males praxis a la indústria discogràfica, sinó també per evitar els actuals riscos de la pirateria.

Mycela, no obstant això, no és l’única empresa amb voluntat de posar el blockchain al servei dels creadors musicals. El 2016, Benji Rogers posava en marxa Dot Blockchain Media, una idea que li va assaltar al mig de la dutxa: un nou estàndard per a la música digital que substituís el mp3 o l’AAC, formats on és senzill esborrar qualsevol metadada que s’hi hagi afegit pels autors. La premissa de Rogers és la següent: “Un baixista toca en una cançó que és samplejada 600 vegades i després és reproduïda a una plataforma que hi guanya diners. Com poden arribar aquests diners al baixista?” El .bc (així va dir-li) és un format que porta sempre tota la informació de copyright. Per a Rogers, aquesta és la millor manera de resoldre el problema de com seguir el rastre dels drets d’autor d’una peça musical concreta a través d’internet.

Per descomptat, aquesta empresa no està desproveïda de reptes. El més evident és el de transferir milions i milions de cançons al nou format, el que implica afegir-hi amb exactitud les dades d’autoria, i decidir qui és l’encarregat de fer-ho, la qual cosa no és, precisament, una complicació menor, com el crític cultural David Gerard adverteix en el seu assaig Attack of the 500 Foot Blockchain – Bitcoin, Blockchain, Etherum & Smart Contracts. Gerard no és tan optimista amb el futur plantejat als creadors pels fans de blockchain: qui s’encarregarà de pagar els recursos informàtics necessaris per fer servir tots els contractes intel·ligents? Quines són les estratègies de defensa contra atacs informàtics? Si un músic recupera els seus drets d’autoria sobre una cançó després d’un litigi amb una major, com farà l’immutable blockchain per reconèixer el canvi?

Sigui com sigui, es innegable que hi ha mecanismes que s’han posat en marxa i, si hem de fer cas a Castellana, es mouen molt ràpid. És molt possible que d’aquí a només cinc anys ni l’internet ni la indústria musical que coneixem ara existeixin. Haurem d’esperar, això sí, per a veure quina nova forma prenen.

Si voleu més informació sobre el tema de blockchain i música podeu llegir aquests articles de Benji Rogers i veure aquest vídeo de la xerrada sobre Blockchain for artists, labels and fans que va tenir lloc a la darrera edició de Sonar+D.

Pablo Algaba

Videojocs de terror amb accent català

A les oficines de l’Àrea de Cultura Digital som fanàtiques de Halloween, d’abraçar foscos rituals mistèrics i resar a antigues deïtats paganes. Com podeu imaginar, quan arriben aquestes dates ens falten poques excuses per a disfressar-nos de vampirs, omplir els despatxos de teranyines i, sobre tot, de parlar dels nostres artefactes culturals favorits, aquells que ens han esfereït i més nits de malsons ens han provocat. Avui, volem compartir amb vosaltres alguns dels videojocs catalans de les últimes fornades que més i millor us faran esgarrifar de por i de plaer. Així doncs, sense més dilació, donem pas a l’aquelarre:

The Crow’s Eye (3D2 Entertainment, 2017)

Si hi ha una cosa que els videojocs fan bé és construir espais expressius. Per a un gènere com el del terror, on la construcció d’atmosferes ocupa un lloc central, l’oci interactiu es converteix en un llenç en blanc perfecte per a dibuixar les idees més creatives. En el cas de The Crown’s Eye, l’equip de 3D2 Entertainment ens invita a deambular amb el nostre cos virtual per l’interior de la Universitat Mèdica de Crowswood, un lúgubre i solitari palau que ha estat testimoni de desenes de desaparicions i assassinats. Un trencaclosques en primera persona en la línia d’Amnesia o Penumbra que posarà a prova els nostres nervis.

The Frankenstein Wars (Cubus Games, 2017)

El monstre de Frankenstein és un d’aquests viatgers en el temps que, com a mite contemporani,  sempre té alguna cosa a dir sobre el nostre present. Va néixer com a condensació de les pors de l’inconscient col·lectiu del segle XIX als avenços tecnològics; por a una tecno-ciència que començava escapar-se’ns de les mans. Les múltiples revisions que se n’han fet des de la seva creació li han permès continuar jugant aquest paper millor que qualsevol altre personatge del nostre imaginari cultural i tenim moltes proves de la seva pertinència, des de l’avantguardista adaptació de Nick Dear per al Royal National Theatre fins l’últim film de Bernard Rose, on el monstre es reconstruït gràcies a una impressora 3D. Per la seva banda, l’estudi Cubus Games imagina a The Frankenstein Wars (un joc per a mòbil amb to literari i estètica steampunk) un segle XVIII alternatiu on les grans potències de l’època es barallen amb exèrcits de cadàvers reviscuts.

Maldita Castilla EX (Locomalito / Abylight, 2012/2016)

Com passa amb Frankenstein, la cultura anglesa mai ha tingut por de revisar, reinventar i readaptar les seves icones pop. Per això sempre hem sentit molt propers personatges com Dràcula, Doctor Who, el Dr. Jekyll o Sherlock Holmes (i ara Harry Potter), encara alguns ja tinguin més d’un segle d’història. A la península Ibèrica però, no es te aquesta desimboltura. El folklore i els mites literaris s’han reclòs als museus i a l’acadèmia, i rarament han estat adoptats per la cultura pop. Malgrat aquest panorama, ens trobem amb una extraordinària excepció: Maldita Castilla, un videojoc d’acció amb estètica (i ètica) de saló recreatiu que es recolza tant en els clàssics retro com Ghouls ‘n Goblins com en l’imaginari medieval peninsular de Tragaldabas, cavallers sense cap, bichas, dragons i, fins i tot, Don Quixot.

Vaccine (Rainy Night Creations, 2017)

Si bé abans ja existien els jocs de terror, el primer gran títol del gènere va ser Alone in the Dark, un joc francès de l’any 1992 que va inventar amb èxit un nou sub-gènere. El survival horror, com es va anomenar, pensava que dos aspectes fonamentals per a generar por als jugadors eren d’una banda amagar una part important de la informació, jugar amb els angles de càmera per ocultar perills i amenaces en escenaris foscos, i de l’altra subratllar la vulnerabilitat del personatge controlat, fugir dels protagonistes gairebé indestructibles i posar-nos en la pell d’una persona superada per les circumstàncies. Franquícies multimèdia tan consolidades i reconegudes actualment com Resident Evil o Silent Hill són filles d’aquesta època. Vaccine, el videojoc de Rainy Night Creation, revisita els anys 90 amb la voluntat de replantejar-se la plantilla d’aquests clàssics, i per això incorpora a la recepta ingredients propis dels jocs de rol més hardcore com la possibilitat de que els personatges morin de manera permanent o la generació d’escenaris a l’atzar. Tot ben amanit amb zombis, mutants i gossos de l’infern; com exigeixen els canons de la sèrie B.

 

 

Pablo Algaba

 

Barcelona Games World es consolida com a fira referent del sud d’Europa

37599280222_e2e0ba7634_k

En el seu segon any, Barcelona Games World (BGW) s’ha consolidat com la fira especialitzada en videojocs més important i amb major projecció del sud d’Europa. Centenars de títols disponibles, jornades de la Lliga Nacional d’eSports, competicions, xerrades i la presència de figures històriques del pes de Toru Iwatani (pare de Pac-Man) o Kazunori Yamauchi (Gran Turismo) converteixen a la BGW en una cita ineludible per al sector.

És indiscutible que les estrelles d’aquesta segona edició han estat els videojocs de conducció fotorealistes, les noves adaptacions d’animes d’èxit, espectacles de MOBAs (Multiplayer Online Battle Arena) competitius, així com retorns de fontaners italians, però, ja sigui perquè molts d’aquests estímuls pertanyen al corrent més mainstream del sector o perquè mesos de sobre-exposició als mitjans de comunicació els han convertit en cares familiars per a tothom, el cert és que les propostes més sorprenents del Barcelona Games World es troben (com els habituals a aquest tipus de fires ja saben) quan ens desviem una mica cap als marges.

Dins d’aquesta ruta alternativa, la força creativa catalana va tenir un rol destacat. Ja fos sota el paraigües de l’Institut Català de les Industries Culturals (amb la seva marca Catalan Arts Video Games) i el seu estand de més de 200m², entre els seleccionats per a aquesta edició del PlayStation Talents o a la zona de desenvolupadors independents, alguns dels videojocs més arriscats i estimulants que es van exhibir durant els quatre dies de fira s’expressaven amb accent català.

Potser la gran tendència d’aquest any ha estat la mirada cap al passat, com carícia nostàlgica o amb la voluntat de subvertir els esquemes establerts pels videojocs clàssics. En aquest corrent s’emmarquen títols com Bitlogic, un joc d’acció en ambients cyberpunks que es va presentar a la fira no només amb una demo per a PC, sinó també amb versions per a MSX i Game Boy; el molt immediat i molt satisfactori hack ‘n’ slash Yokai Sword; Dimension Drive, un shoot’em-up vertical que hauria de ser ja a les agendes de tots els amants d’Ikaruga (déu n’hi do); o Rawal Rumble i Sold O2ut, dos beat’em-ups-esquerra-dreta que replantegen i revisiten el format Streets of Rage. Una voluntat que comparteixen amb Colossus Down, el nou treball de Mango Protocol, que aterraven a l’esdeveniment català tot just després de pujar a l’escenari del Busan Indie Connect Festival per a recollir el premi a l’Excel·lència Narrativa a Agatha Knife.

Sense sortir-nos dels estudis premiats a Àsia, el nou joc d’Undercoders -guanyadors del premi al millor disseny al passat Tokyo Game Show-, SUPEREPIC – The Entertainment War, també va ser present a BGW, tot i trobar-se en una fase molt inicial de desenvolupament. En aquesta ocasió, l’estudi barceloní ofereix la seva visió sobre el gènere metroidvania, però sense perdre l’esperit festiu que caracteritza les seves produccions i amb un remarcable treball de pixel art. El joc està protagonitzat per un ós rentador i una llama que es barallen amb executius de comptes, secretàries i personal de seguretat dins d’un laberíntic edifici corporatiu, una altra tendència, per cert, d’aquest any, com podia detectar qui s’apropés a l’equip de Zink Media Studio per provar el molt interessant joc de rol Overtimers.

No només hi ha hagut lloc per a la immediatesa i l’hipercinetisme retro. Propostes com Arima (3D2 Entertainment) o Etherborn (Altered Matter) van suposar un cert canvi de ritme. Mentre el joc de 3D2 es va presentar al món per primera vegada, Etherborn es un vell conegut del sector, ja que porta un any recorrent amb èxit fires, convencions i concursos per tot el món. Amb llançament previst al 2018, aquest joc de plataformes 3D i exploració sembla que ha après (i comprès) millor que ningú les lliçons de Fumito Ueda i Jenova Chen, motiu pel qual  molts segueixen amb interès la seva evolució.

Stay, de l’estudi Appnormals Team, ha estat seleccionat per participar a festivals de videojocs independents com el Tokyo Indie Fest o el ReVersed Wien. Es tracta d’una ficció interactiva (a falta d’una millor etiqueta) que s’enfila a una de les tendències del moment a l’escena independent internacional: les interfícies simulades. Dos personatges són els protagonistes d’aquest joc: un noi tancat a dins d’un búnquer i la persona que juga, que pot parlar amb ell gràcies a un ordinador. La cura amb la que s’han fet els gràfics i els diàlegs i l’interessant ús expressiu que fa del temps (el personatge virtual recorda quantes hores han passat des de la darrera vegada que es va obrir el joc) el van situar com un del títols catalans més comentats de la fira.

Fora de l’estand de Catalan Arts Video Games, també es van poder trobar videojocs locals. Beautifun Games va aprofitar la seva presencia al BGW per a presentar el seu nou joc, Professor Lupo and His Horrible Pets, mentre a la zona de PlayStation Talents es va poder jugar a Melbits (Melbot) o al nou party game per a consoles de Petoons, Petoons Party, una col·lecció de mini-jocs amb estètica de dibuixos animats de dissabte al matí.

Hem de començar a entendre el Barcelona Games World no només com un dels grans aparadors europeus del videojoc més comercial i la cultura gaming de masses, sinó també com un valuós espai per a conèixer el present del sector local, una talaia que ofereix una vista àmplia del futur de la indústria catalana.

 

 

Pablo Algaba

Podeu veure fotografies de la fira al Flickr de Catalan Arts.

Els videojocs catalans són a Barcelona Games World

La segona edició de la fira de videojocs BGW se celebrarà del 5 al 8 d’octubre al recinte firal de Montjuïc.

La segona edició de la fira de videojocs Barcelona Games World (BGW) se celebrarà del 5 al 8 d’octubre al recinte firal de Montjuïc. El Departament de Cultura participarà amb un estand que acollirà 29 empreses independents catalanes. Després de l’èxit del seu primer any, l’estand català, organitzat per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) sota la seva marca d’internacionalització Catalan Video Games, duplicarà espai i oferirà 208m² a les empreses catalanes perquè puguin mostrar, amb un espai propi, els seus jocs, tant als professionals com al públic assistent i hi puguin desenvolupar reunions de negoci i trobades amb professionals d’altres països.

Les desenes de noves creacions presentades oferiran als visitants de l’estand de l’ICEC un estimulant cop d’ull al present i al futur del videojoc català. Des d’innovadores reformulacions d’un gènere tradicionalment tan rígid com és el de les plataformes tridimensionals, fins a beat’em-ups d’estètica pixel·lada i ambientats en una futura Barcelona distòpica, passant per simuladors d’esports extrems, aventures d’espionatge i infiltració que no tenen por de mirar-se al mirall de Metall Gear Solid, shoot’em-ups espacials, acció cyberpunk per a MSX o pertorbadores ficcions interactives que s’enfilen amb una de les tendències del moment en l’escena indie internacional: les interfícies simulades.

També es podrà veure el nou projecte que s’està gestant a les oficines de Mango Protocol -estudi que arriba al Barcelona Games World després de rebre el premi a l’Excel·lència Narrativa en el Busan Indie Connect Festival-, així com el proper treball d’Undercoders, flamants guanyadors el passat 22 de setembre del premi al millor disseny en el Tokyo Game Show, una de les fires de videojocs més prestigioses del sector.

Les 29 empreses que formaran part de l’estand català són: 2Awesome Studio, 3D2 Entertainment, Abylight, Altered Matter, Anarkade, Appnormals Team, Barspin Studios, Chloroplast Games, Corsegames, DefyU Technologies, Dolores Entertainment, Grimorio of Games, Jandusoft SL, Kaneda Games, Koord, Last Chicken Games, Lince Works, Mango Protocol, Oxiab Game Studio, SandBloom Studio, Shadow Company Games, Sekg, Skara – The Blade Remains, Titutitech, Undercoders, Unfinished Pixel, X-Lives Interactive, Zink Media Studio i la incubadora Gamebcn.

A més, també hi seran amb estand propi les empreses catalanes següents: Beautifun Games, Melbot i Petoons.

La fira de videojocs Barcelona Games World (BGW) organitzada conjuntament per Fira de Barcelona i l’Associació Espanyola de Videojocs (AEVI) se celebrarà del 5 al 8 d’octubre al recinte firal de Montjuïc. Dirigida tant a consumidors com a professionals, enguany el saló ampliarà espai expositiu amb més de 60 mil metres quadrats i comptarà amb la presència de les principals marques del sector refermant-se així com cita una cita imprescindible en el sector europeu  dels videojocs i posicionant-se com un dels esdeveniments de referència a nivell internacional.

Durant els dies de la fira, els tècnics de l’Àrea de Cultura Digital, de l’Àrea de Desenvolupament Empresarial i de l’Àrea de Mercats de l’ICEC mantindran reunions, faran nous contactes i treballaran des de l’estand català per fer d’enllaç entre els professionals internacionals i les empreses catalanes, i ajudar-les, així, a impulsar les seves creacions.

A més, dijous 5 d’octubre a les 12:30h, a l’Escenari Principal – Palau 5, l’ICEC participarà a la Jornada de Finançament 3.0: Mecanismes tradicionals i innovadors de finançament de videojocs, una taula rodona on el director de l’Àrea de Desenvolupament Empresarial (ADE), Edgar Garcia, parlarà de les diverses línies i eines de finançament que l’ICEC posa a l’abast de les empreses catalanes de videojocs.

La internacionalització de les empreses culturals catalanes

L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) és una institució pública que vetlla pel desenvolupament i la consolidació del sector creatiu català actuant com a palanca per a la seva professionalització. Depenent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la institució assessora i acompanya en el seu creixement a les empreses catalanes dels sectors de les arts escèniques, les arts visuals, l’audiovisual, el llibre, la música i la cultura digital.

Catalan Arts és la marca utilitzada per l’ICEC per la promoció internacional de les empreses culturals i creatives de Catalunya amb més de 10 anys de trajectòria. Mitjançant la xarxa d’oficines de l’ICEC a Europa (Barcelona, Berlín, Brussel·les, Londres i París) es desplega tot un programa d’accions per connectar, assessorar i donar suport a les empreses creatives en la seva internacionalització. Amb aquest objectiu, la marca Catalan Arts reforça la presència d’empreses i creacions catalanes a fires i esdeveniments internacionals.

Catalan Arts ofereix també tot tipus de materials i recursos tant als professionals catalans que cerquen desenvolupar els seus projectes internacionalment com als professionals d’altres països que cerquen produccions artístiques pels seus festivals o espais culturals.