XERR: No són gegants: són molins; tres investigacions sobre infraestructures i extractivisme material des de l’art

L’artista Joana Moll, a “Espècies inanimades” (2022), planteja una instal·lació que reflexiona sobre la possible correlació entre la ubiqüitat dels microprocessadors, l’augment de la seva potència computacional i l’acceleració de la pèrdua de biodiversitat. Per il·lustrar-ho, aquesta instal·lació estableix un vincle entre el creixement exponencial del microprocessador i la disminució tant del nombre com de la diversitat d’espècies, en particular els insectes, que formen part essencial de la nostra infraestructura ecològica i que han anat disminuint a nivells alarmants, amb informes que suggereixen que una quarta part dels insectes es podrien eliminar en només una dècada.

L’artista Azahara Cerezo, en el context de l’exposició “Fer créixer plantes en l’obscuritat”, ha desenvolupat una investigació a Fuerteventura sobre la relació entre les infraestructures tecnològiques, l’extractivisme, els minerals i el treball. Cerezo parteix de les prospeccions que, des del 2017, s’han dut davant de les costes canàries amb l’objectiu de trobar minerals i terres rares. Una de les troballes més importants és la gran concentració de tel·luri a les muntanyes submarines que es troben a uns 500km d’El Hierro.

La fotògrafa Paula Artés, a “Eixos del poder (in)visible” (en procés), investiga les pràctiques empresarials d’un conegut magnat espanyol que empra de manera sofisticada l’expropiació, els incendis forestals, el suborn, el nepotisme, el frau, el blanqueig de capitals i la desviació de fons públics per construir i ampliar el seu imperi d’empreses multinacionals. El capítol 1 està dedicat a l’energia submergida, el capítol 2 al negoci del vent.

Activitat vinculada a l’exposició “Fer créixer plantes en l’obscuritat”