En el marc de l’exposició Homo Ludens la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital organitzem aquesta xerrada.
Els videojocs han estat, són i seran un fenomen planetari i de masses. Entreteniment i aprenentatge de primer ordre. Competeixen en quota de pantalla amb altres serveis sota demanda com els llibres digitals, els audiollibres i podcasts, les sèries i les pel·lícules i ho fan generant ingressos que poden arribar a superar-los a tots ells. Els videojocs són experiències adherents que si estan ben dissenyats, “funcionen a la perfecció” des d’un punt de vista de consum, engagement i sostenibilitat d’experiència. No hauríem d’utilitzar-los per a educar i formar per tant? és la raó dels anomenats Serious Games o jocs “seriosos” (o aplicats). Per quines raons es juga? què ofereix un videojoc a nivell narratiu, estètic, psicològic i tecnològic? els beneïm o més aviat el temem, com a mares, pares, tutors/es i docents? Es coneix el videojoc però, ¿s’entenen prou les seves propietats en allò competencial? Aquestes són les qüestions, relatives a no poques llegendes urbanes i certs dogmes poc consistents, que tractarem en aquesta sessió tot analitzant “el que passa” envers els videojocs de consum massiu. Un exercici de realitat. I rigor.