Tanca

Una aproximació als robots a la cultura popular

El cinema, el teatre, la literatura o el còmic han estat escenaris de l’aparició d’un conjunt heterogeni de robots, màquines i éssers dotats d’intel·ligència artificial. La conjunció del binomi home i màquina ha donat com a resultat narratives on s’obren debats sobre dinàmiques de poder, rebel·lions apoteòsiques i fins i tot relacions emocionals i afectives. Us portem un repàs d’aquesta forma de tecnologia que s’ha infiltrat en un bon grapat de disciplines artístiques, més enllà de la ciència ficció.

La paraula robot deriva del mot txec robota i es pot traduir com esclavitud o servitud. De fet, la primera vegada que apareix un robot és el 1920 quan l’escriptor txec Karel Čapek i el seu germà Josef escriuen l’obra de teatre Rossum’s Universal Robots, on apareixen uns androides esclaus que anonenen robotnic.

Avui dia tenim una imatge diferent dels robots, gràcies a les múltiples representacions a la ficció i també pels avenços tècnics que han portat aquests dispositius al nostre imaginari col·lectiu, i també a les nostres cases i llocs de feina. Aquestes criatures, construïdes a partir de cables, derivats del plàstic i de l’acer, ens generen una reacció de sorpresa degut al misteri del seu funcionament. Són font d’admiració i dubte a parts iguals. 

Utensilis quotidians

Els robots poden desenvolupar funcions i moviments a través d’un programa informàtic predissenyat o bé mitjançant la intel·ligència artificial. Els utilitzem per tal d’evitar-nos la feina feixuga. Podem delegar tasques com la neteja o la cuina a aquests mecanismes refinats, que estan al servei de les necessitats humanes i són part important de les següents ficcions. 

A la comèdia de Woody Allen The Sleeper (1973), una societat altament tecnificada i governada per un règim autàrquic ens presenta els robots majordoms Janis 414, que van uniformats i tenen capacitat per desenvolupar tasques com cuinar, cuidar del jardí, netejar i atendre i servir als convidats. 

Llegeix més »

Hem anat a… Festival OFFF

Hem anat a l’OFFF, el festival que “alimenta el futur”, i us expliquem allò que ens va sorprendre, interessar i impactar. Ens acompanyeu per aquest recorregut per la creativitat digital?

L’OFFF, el festival de creació digital, ha tornat al Disseny Hub de Barcelona, on ha reunit en tres dies 6.000 assistents d’arreu del món que han gaudit d’un centenar de conferències dels artistes, creatius, il·lustradors i dissenyadors més influents a nivell internacional.

Segons els seus responsables “OFFF és més que un festival que acull ponents innovadors i internacionals, és més que un punt de trobada perquè la gent amb talent d’arreu col·labori, és més que alimentar el futur. OFFF és una comunitat que convida a tots aquells que vulguin aprendre a participar i inspirar-se en un viatge de tres dies de conferències, tallers, activitats i espectacles. OFFF està fet per als curiosos.”

En l’edició d’enguany ha destacat la participació dels responsables de disseny dels gegants de les xarxes socials Facebook i Twitter, i d’artistes com Luke Hayman de l’estudi Pentagram, creador de la nova imatge de TIME Magazine o del nou àlbum de The National o Patrick Clair i Raoul Marks de l’estudi Elastic, autor dels títols de crèdit de The Crown, True Detective o Westworld. Les redactores del Butlletí de Cultura Digital ens varem apropar una estona al Museu del Disseny per prendre el pols de l’actualitat creativa més original i marcadora de tendències.Llegeix més »

Què tenen en comú les princeses de gel i els robots?

L’òpera sempre ha estat molt lligada a la tecnologia. A l’època barroca els escenaris es van omplir de politges i plataformes mòbils, màquines que feien onades i escenaris lliscants que feien aparèixer i desaparèixer els cantants. Segles després, podem trobar a les òperes tecnologia puntera per continuar mantenint aquesta mirada d'”obra d’art total” com deia Wagner.

Les produccions operístiques utilitzen de manera cada vegada més normalitzada tecnologies digitals a l’escena, fins al punt que l’ús de videoprojeccions és molt usual en la majoria dels teatres d’òpera europeus. Màpings, robots, pantalles, càmeres, live cinema, cromes i animacions són altres recursos tècnics emprats pels directors escènics. Us mostrem alguns dels més recents exemples que han pujat o estan a punt de pujar als escenaris operístics de tot el món, sense oblidar-nos de fer una ullada a les propostes de realitat mixta, virtual i augmentada més innovadores.

Turandot (Liceu, Barcelona)

L’òpera i la tecnologia tenen una relació estreta des de fa uns quants anys. Ja us en vam parlar l’any passat en ocasió de l’estrena de la producció de “Demon” d’Anton Rubinstein al Liceu. Enguany, per iniciar la temporada de celebració del 20è aniversari de la reinaguració de l’òpera barcelonina, el Liceu ens ha portat una espectacular posada en escena de Turandot, la coneguda història de la princesa de gel de Puccini on les projeccions, les pantalles, els robots i un vestuari ple de leds regnen sobre l’escenari. Aquesta magnífica producció techie de Turandot, tota una gran aposta de producció pròpia, ha comptat amb la direcció escènica del vídeo-creador Franc Aleu, vestuari de Chu Udoz, disseny multimedia de l’estudi Eyesberg i la col·laboració de l’empresa de cobots Universal Robots. Si no heu tingut l’oportunitat de veure aquesta versió futurista de la tràgica història de la princesa xinesa Turandot, el príncep tàrtar Calaf i l’esclava Liu, que com totes les òperes acaba fatal, la podeu veure aquí en el canal Arte.Llegeix més »

La rebel·lió artística de les màquines

No hi setmana que no trobem estudis, articles i reflexions periodístiques al voltant de la revolució tecnològica robòtica i el paper en les properes dècades de les forces de treball artificials.  Mentre les capacitats dels robots no deixen d’incrementar-se i posen sobre la taula de debat la qüestió de la transformació del mercat laboral en les properes dècades, hem pogut observat l’aparició de diferents experiments que mostren que els robots poden tenir una vena artística i servir de vehicle d’expressió pels artistes o bé directament convertir-se en intèrprets ben especials. Us mostrem les més recents capacitats robòtiques al servei de la cultura: teatre, música, dansa o escultura en mans de robots. Ens acompanyeu a descobrir-los?

NAO / TEATRONIKA. Un Hamlet robòtic existencial.

Us imagineu a un robot interpretant el Hamlet de Shakespeare i interpel·lant-se sobre la seva existència? Doncs això és el que varem poder veure en el recent Festival TNT de Terrassa, on es va presentar el projecte Teatronika del científic especialista en intel·ligència artificial Martí Sánchez-Fibla, que explora el terreny de les arts interpretatives des de la perspectiva tecnològica i posa especial èmfasi en les capacitats actorals dels robots i les màquines. Aquest projecte del laboratori SPECS de la Universitat Pompeu Fabra té com a principal objectiu acostar la robòtica a tot tipus de públics. En el festival vàrem poder veure quatre obres dels autors Hugo Álvarez, Gerard Freixes, Roc Parés i Àngel García-Cerdaña, interpretades per tres robots humanoides Nao, que mostraven les possibilitats actuals de la robòtica escènica a través del control de l’expressivitat, el moviment, el control dels torns per parlar i com focalitzar l’atenció.

Degut a les característiques pròpies del projecte, és necessari disposar de dramatúrgies que s’adaptin a les capacitats especials d’aquests petits actors. Teatronika va convocar el 2015 en col·laboració amb Radio3 un concurs de guions, que han donat com a resultat dos dels muntatges que vàrem poder veure al Festival TNT. Les obres eren curtes i mostraven un ampli registre de les, encara avui, limitades possibilitats actorals per la dificultat de moviment dels robots i la manca d’inflexió de les seves veus artificials, però que permetien una interessant, divertida i entranyable connexió amb aquests éssers artificials. Una feinada de programació que es va veure recompensada amb l’entrega i aplaudiment del públic.

Segurament aquests petits robots humanoides us sonen molt. Els NAO de SoftBanck Electronics es troben en evolució des de 2006 i han estat àmpliament utilitzats en competicions robòtiques i en el sector de l’ensenyament, arribant a realitzar també tasques de recepció en la consergeria d’un hotel. La mateixa empresa és responsable de Pepper, un robot humanoide més gran que ja està agafant experiència com a conserge i recepcionista. En el món artístic varen protagonitzar el 2013 la primera obra on els robots tenien un paper protagonista: Robots de Blanca Li, del que ja us hem parlat en alguna ocasió. Si no coneixeu l’obra, no us perdeu aquest vídeo!

YuMI. S’aproxima la jubilació dels directors d’orquestra?

YuMI és un duo de braços mecànics antropomòrfics col·laboratius de l’empresa ABB que acaba de debutar en el Teatre Verdi de Pisa davant de més de 800 espectadors dirigint al tenor italià Andrea Bocelli i l’Orquestra Filharmònica de Lucca. Aquest robot va ocupar el rol de director d’orquestra en el concert A breath of hope: from the Stradivarius to the robot que va formar part del primer Festivale Internazionale della Robotica. Es varen interpretar peces com La Donna è Mobile de Verdi i O mio babbino caro de Puccini seguint els moviments de la batuta que portava YuMI. Tot i que pot semblar que la feina dels directors d’orquestra pot estar en perill, és evident que YuMI va necessitar una activa preparació humana per part del mestre Andrea Colombini que va servir com a model de captura de moviments durant els assajos per tal de que el robot aprengués a imitar els moviments dels braços per tal de dirigir la orquestra i els solistes de manera fidedigna, amb agilitat i sent capaç de transmetre subtilitats interpretatives. No és la primera vegada que YuMI mostra les seves capacitats artístiques, doncs anteriorment havia fet de dj sota el mestratge de DJ Yoda en una festa de Ford (podeu veure el vídeo aquí).

Anteriorment un altre robot ja havia dirigit una orquestra. Fa uns quants anys el robot Asimo d’Honda ja es va posar davant d’una orquestra però els resultats eren una mica més encarcarats, com podeu veure en aquest vídeo.

KUKA. Què passa quan els robots es rebel·len?

Diuen que hi ha alguna cosa de fascinant per als humans en veure robots fent una activitat tan artística i per a molts tan complexa (i tan humana?) com fer música. Potser per això ens agrada Automatica 4K, el nou vídeo del neozelandès Nigel Stanford. Ja el vam conèixer fa uns anys pel seu videoclip Cymatics on combinava experiments científics amb música amb un resultat que visualitzava la física del so i que va sorprendre els més de 13 milions de persones que han vist el vídeo. Ara ens arriba un nou treball on podem veure el mateix Stanford tocant amb uns robots industrials amb uns resultats igual de fascinants i sorprenents… sobretot quan els robots es rebel·len contra el que està programat. Els KUKA són uns braços mecànics industrials que es poden moure amb una precisió de 0,03 mm i ara els podem veure tocant el baix o un sintetitzador. Gaudiu del vídeo i feu una ullada al making of.

Si penseu que aquests robots us sonen d’alguna cosa, i no precisament d’una gran factoria, és perquè el ballarí i coreògraf Huang Yi interactúa en les seves inusuals obres amb un d’aquests braços robòtics, que també estan provistos de làsers. Podeu llegir una interessant entrevista de El País aquí.

SHIMON, ritme en la sang robòtica

I aquí tenim un robot eminentment músic! Creat exclusivament per tocar la marimba, Shimon ha estat desenvolupat pel Robotic Musicianship Group del Georgia Tech Center for Music Technology. Aquest artista cibernètic està format per quatre braços robòtics. A més a més compta amb un sistema de deep learning que li permet analitzar la música en temps real i improvisar interaccionant amb intèrprets humans, a banda d’arribar a crear les seves pròpies composicions, després d’haver analitzat més de 5.000 composicions musicals. Aquí teniu doncs un robot que composa i interpreta ell mateix per marimba. Tot un crack! Escolteu com sona la seva primera obra pròpia!

POET ON THE SHORE, sensibilitat poètica sobre la sorra

L’estudiant de Disseny Informàtic de la Universitat d’Edimburg Yuxi Liu ha creat un robot autònom que a partir d’estímuls multisensorials com el so del vent, el mar o les veus humanes genera poemes efímers sobre la sorra. Un poeta cibernètic amb la sensibilitat a flor de pell robòtica!!!

DOBI, balleu robotets, balleu!

Dobi és un robotet creat per l’empresa xinesa WL Intelligent Technology, especialtizada en joguines de control remot. Parlar, caminar i fer tai txi són algunes de les seves habilitats, però últimament s’han fet famosos per aconseguir el Rècord Guinnes de dansa robòtica sincronitzada. L’estiu de 2016 1.007 robotets, que tenen un preu de venda d’uns $200, ja varen establir un primer rècord mundial, que fa poques setmanes es va incrementar per la dansa de 1.069 Dobis. Una manera ben divertida de demostrar les possibilitats d’aquests robots articulats!

KURI, robot d’estar per casa amb ànima de ballarí

Kuri és un adorable robot per la llar de Mayfield Robotics que es va presentar en el CES de l’any passat. Un robotet que estarà al mercat a finals d’any per $800 dissenyat per ser un assistent virtual per la llar i la familia, un company per jugar amb els petits de la casa o un videograf per la familia que ens acaba de mostrar que també és capaç de ballar.

Robots artístics

Les possibilitats dels robots com a artistes per ells mateixos o com a eines artístiques són un gran camí per explorar. En el món de l’art visual és més usual anar trobant exemples d’instal·lacions artístiques on l’acció està realitzada per un robot. Aquest és el cas de la instal·lació Can’t Help Myself de Sun Yuan i Peng Yu que es va poder veure en el Guggenheim el passat hivern. Una peça que crea una emoció estranya en els visitants mentre observen com un braç mecànic intenta netejar sense èxit un líquid colorejat de vermell que remet irremediablement a la sang.

I per acabar, no podem deixar passar que els mateixos robots poden produir una obra pintant o esculpint. Per a demostrar l’ampli ventall de possibilitats ofertes la Robot Art Competition convoca des de 2016 un concurs a Seattle a la millor obra d’art generada per un robot. No deixeu de fer una ullada als competidors de l’any passat, us sorprendran!

Fins on arribaran les capacitats artístiques dels robots i especialment de cara al futur, amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial? Difícil de predir, difícil de valorar… Ho veiem en uns anys?

 

 

 

Imma Garcia

Fresc & Freak: maig 21

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

Llegeix més »

Autor de 'Ready Player One' confirma si la secuela está en desarrollo o noRecordeu que us vam explicar què eren els metaversos i com estaven esdevenint una de les tendències que veuríem anar a més? Doncs aquí ho tenim. Epic Games, l’empresa creadora de Fortnite i del motor de programació de videojos Unreal, ha aixecat 1.000 milions de dòlars d’un grup d’inversors, amb Sony al capdavant, per crear un metavers, un univers paral·lel al món físic on podrem “viure” i interrelacionar-nos. Aquest és un dels somnis de Tim Sweeney, cofundador d’Epic Games, qui imagina un nombre infinit de mons interconnectats en el qual cada persona hi hagi com existeix en el món real, amb una presència persistent que evoluciona a través de tots aquests planetes. A més, Sweeney vol que propietat d’aquest metavers, o sigui, dels objectes i mons que creïn els usuaris, sigui sempre de les persones o entitats que els hagin creat o comprat. En aquest blog us parlem sovint de robots, i també de robots humanoides (i us hem explicat què és l’Uncanny Valley que fa que ens resultin tan inquietants). Ara us portem la Cleo, una robot del tipus Mesmer creat per l’empresa britànica Engineered Arts. L’empresa fa robots sofisticats adreçats a parcs d’atraccions, experiències interactives en esdeveniments i museus. El Mesmer, es caracteritza per les seves múltiples articulacions als braços, canell i coll i cinc rotacions a cada espatlla que permeten al robot realitzar gestos subtils de llenguatge corporal. Per demostrar la seva gran capacitat expressiva n’han fet una prova en la qual canta “My Heart Will Go On” imitant la Celine Dion. Tot plegat molt inquietant. Mireu el vídeo i penseu en Titànic!
Tornar al principi :)