El conflicte laboral a la poderosa indústria audiovisual dels EUA pot marcar un precedent rellevant en un moment de profund canvis tecnològics. Després de 148 dies de vaga, el sindicat de guionistes va aconseguir un acord que estableix límits clars respecte l’ús de la IA per part dels estudis i que blinda els drets dels treballadors. “La IA no es farà servir per automatitzar. És complementària als humans”, assenyalen els experts. Com pot servir aquesta vaga d’inspiració per a altres gremis creatius que s’enfronten a reptes similars?

“Vam arribar a la taula de negociació i vam dir: ‘els guions els escriuen els guionistes i els guionistes són persones’. I ens van contestar amb una resposta distòpica de l’estil: ‘bé, què passaria si no ho fossin?‘”.

El còmic Josh Gondelman resumia així el maig passat els orígens de la vaga que ha paralitzat Hollywood durant mesos. L’aturada dels guionistes de la indústria audiovisual dels EUA es va resoldre el 27 de setembre passat amb la signatura d’un acord entre el principal sindicat del gremi Writers Guild of America (WGA) i la poderosa patronal que agrupa les grans productores de cinema i televisió del país, d’Amazon a Universal Pictures.

El conflicte i la resolució poden marcar un precedent molt important per al món de la cultura en un moment de canvis tecnològics vertiginosos. Per primera vegada un grup organitzat de professionals creatius s’aixecava contra una determinada forma d’usar la intel·ligència artificial (IA). Una manera en què aquestes tecnologies serveixen per abaratir costos i reemplaçar el treball creatiu.

La guionista Danielle Sanchez-Witzel, part de l’equip negociador de la WGA, en un dels piquets durant la vaga. Foto: J.W. Hendricks

Després de l’aparició de ChatGPT i altres models d’IA generativa, fa mesos que els directius de grans estudis nord-americans declaren en públic que aquestes eines podran molt aviat escriure guions, editar continguts i “fer absolutament tot tipus de coses” dins de la indústria audiovisual. El repte al qual s’enfronta el gremi de guionistes no és de fet gaire diferent del d’altres professions creatives. Actors, dobladors i redactors de mitjans de comunicació ja estan en una batalla per defensar el seu treball davant de l’automatització.

“La tecnologia està canviant molt ràpid, i els escriptors en som conscients. Sabem que la IA és una cosa important i que es farà servir en el futur. Tot el que volem és assegurar-nos que es regula de manera justa”, assegurava una altra guionista a Vice, en la mateixa protesta que Gondelman, davant de la seu central de Netflix a Nova York el maig passat.

Blindatge d’usos i drets

Després de 148 dies de vaga ininterrompuda, les dues parts van signar el 27 de setembre un document que fixa unes directrius clares sobre com s’usarà la IA dins dels estudis de Hollywood i la manera com estarà sota el control dels treballadors.

Encara que a l’inici els vaguistes reclamaven que la IA no es pogués fer servir mai per escriure o reescriure guions, l’acord final no ho prohibeix exactament, però sí que ho regula de manera clara. La pedra angular del document és que, en cap cas, el contingut generat per una màquina no serà considerat material literari. Això implica que aquest no “podrà soscavar el crèdit d’un escriptor o els seus drets”, fixa el nou conveni.

És a dir, si un estudi lliura a un profesional un guió generat per ChatGPT i li demana que el reescrigui, el guionista rebrà el mateix salari que si ho escrivís de zero. A més, aquest guió artificialment generat mai no es considerarà com a material original a efectes de crèdits, sinó que l’autoria recaurà exclusivament en la persona.

El guionista David Simon explica les raons per recolzar la vaga

El document signat, que també recull millores salarials per als escriptors i un repartiment més equitatiu dels beneficis dels estudis, estableix a més que l’empresa ha d’informar en tot moment els seus empleats si se’ls està lliurant un text generat per IA o que incorpora materials creats artificialment. Igualment, les productores no podran exigir a un guionista l’ús d’una IA per fer la feina. Però si la companyia ho permet, l’escriptor sí que podrà utilitzar aquestes eines, encara que, com dèiem, el crèdit d’aquesta feina anirà a parar exclusivament al treballador.

[La IA] no es farà servir com una tecnologia per automatitzar. És complementària als humans”, resumeix Simon Johnson, economista de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) a The Guardian, que assenyala aquest acord com un model que han de seguir altres sectors econòmics. Allunyant-se de la retòrica de vencedors i vençuts, Johnson assegura que els estudis també surten beneficiats. Gràcies a ell obtindran “un treball de més qualitat i en una indústria més forta per més temps”.

Tecnologia per ajudar a la creativitat, no per desplaçar-la

Les batalles laborals que avui es lliuren al món de la cultura en un context de canvis tecnològics intensos no són noves. Han passat abans en altres sectors i moments històrics. Simon Johnson i els també professors del MIT Daron Acemoglu i Austin Lentsch expliquen com les millores tècniques a les fàbriques de cotxes dels EUA a inicis del segle XX van provocar un autèntic terratrèmol.

La lluita sindical de llavors va permetre mantenir un equilibri entre els comandaments i els treballadors de la indústria automobilística: els augments salarials i la formació continuada dels obrers en noves tasques va fer que les dues parts es beneficiessin de l’alça en la productivitat. Què hauria passat si llavors els propietaris de les fàbriques haguessin prescindit de les aportacions humanes al treball tècnic o a la resolució creativa dels problemes?, es pregunten els autors, que assenyalen com moltes grans empreses afronten avui decisions semblants.

Membres del sindicat de guionistes després d’aprovar l’acord en assemblea. Foto: Brittany Woodside

“S’haurien d’utilitzar les noves tecnologies poderoses per automatitzar la feina del coneixement i els treballadors complementaris? O la IA es podria convertir en una eina per impulsar la productivitat i la creativitat dels treballadors?”, escriuen.

La vaga dels guionistes dels EUA mostra com l’organització col·lectiva i la intel·ligència en la negociació poden influir decisivament en aquestes decisions. Adam Conover, còmic i escriptor i membre del comitè negociador del WGA, apunta que una de les seves fortaleses va ser centrar-se en com els estudis poden utilitzar aquesta tecnologia avui. Allunyant-se de l’hype publicitari i l’alarmisme sobre allò que aquestes eines podrien fer en el futur.

“No ens quedem en la versió de ciència ficció”, explica Conover, que recalca que aquesta no és una lluita contra els avenços tecnològics, sinó contra els que intenten aprofitar-los per al seu únic benefici. “No ens protegim contra la tecnologia, ens protegim contra els humans de l’altra banda de la taula que intenten fotre’ns cada dia”, conclou.

Els canvis disruptius que planteja la IA ja estan tenint un impacte profund en el sector creatiu. Però encara està per escriure si aquesta transformació servirà per complementar i inspirar la creativitat humana o si serà, en canvi, una altra manera de precaritzar la feina dels creadors i les creadores.

Pablo Jiménez Arandia

Periodista

%d