La tecnologia ‘blockchain’, pilar bàsic sobre el qual s’articulen les noves comunitats autogestionades, permet que desenvolupadors i artistes certifiquin les seves obres i les monetitzin arribant a petits nínxols de seguidors
La vella i utòpica aspiració de crear comunes participatives autogovernades o entitats cooperativistes que funcionin a través de l’autogestió està obrint-se forat a internet gràcies al blockchain i al creixement de l’anomenat web3. Amb aquestes dues eines, nombrosos grups de persones amb els mateixos interessos —i fins i tot algunes companyies— s’estan organitzant al voltant de les DAO, les sigles en anglès d’organització autònoma descentralitzada.
La seva raó de ser és formar comunitats on les decisions les prenguin tots els seus integrants, sense necessitat de cap autoritat central, i d’una manera totalment transparent i auditable mitjançant la tecnologia. En aquest entorn -tant innovador com complex de traslladar de la teoria a la pràctica- creadors de videojocs, desenvolupadors tecnològics i artistes digitals de diversos àmbits estan trobant un camp adobat per experimentar, interactuar amb els seguidors i, sobretot, començar a monetitzar la seva feina a la xarxa.
Què és la web3?
Si la web1 defineix l’època inicial d’internet, quan els usuaris eren mers consumidors d’informacions publicades a pàgines estàtiques, i la web2 (o 2.0) engloba l’internet que hem conegut els darrers anys, —en que bona part del contingut el generem nosaltres mateixos amb el que pengem a fòrums, blogs i xarxes socials— la web3 pot considerar-se com la internet descentralitzada o l’internet de la propietat on cada cibernauta, a la fi, té control i paternitat sobre els seus actius digitals.
“Avui encara, a la web2, tot allò que compartim i publiquem no és nostre, sinó de gegants com Google, Meta o Tiktok, que controlen tota la informació i el que allotgem als seus serveis i plataformes A la web3, en canvi, aquesta informació no està en mans de ningú, sinó en infinitat de computadores descentralitzades que funcionen mitjançant la cadena de blocs”, explica l’experta en comunicació i dinamitzadora de comunitats digitals, Mònica Urrutia. El blockchain, en essència, és una base de dades distribuïda, formada per cadenes de blocs dissenyades per evitar-ne la modificació un cop que una dada ha estat publicada. Per aquesta raó són especialment adequades per emmagatzemar, de forma creixent, dades ordenades en el temps sense possibilitat de modificació ni revisió.
La web3 va néixer com una alternativa al sistema financer, per fer transaccions de manera segura sense cap intermediari ni autoritat externa que les validi, i per això té encara una forta vinculació amb el món de les criptomonedes. “A mesura que ha anat evolucionant, aquesta tecnologia segura i encriptada està donant pas a nous usos gràcies a la possibilitat que té de programar-se, i aquí és on es converteix en un instrument bàsic per a les DAO”, apunta Urrutia. Per a constituir una comunitat descentralitzada al món digital, el primer pas és establir el conjunt de normes que el regiran, i que quedaran codificades en un contracte intel·ligent, és a dir, un codi de computadora que pot facilitar l’intercanvi de diners, accions, propietats o continguts. Aquest s’executarà tal com ha estat programat pel grup fundador de la DAO o com vagin decidint tots els seus membres per mitjà de votacions.
Cartera digital i ‘tokens’, indispensables per votar
Ara bé, qui pot tenir veu i vot en aquestes comunitats i com pot fer-ho? De la mateixa manera que a les empreses convencionals hi ha accionistes amb la facultat de votar en les juntes, per molt petits que siguin, a les DAO el requisit és disposar d’una wallet o cartera web3 vinculada al teu perfil. I a la cartera, lògicament, hi ha d’haver algun mitjà de pagament, en aquest cas els tokens, que són les unitats de valor que s’assignen a aquest model de negoci basat en el blockchain. La moneda, per dir-ho gràficament.
“Pot ser que hagis de comprar un token per participar a la DAO o que se’n distribueixin en funció de la feina prèvia que hagis fet en alguns projectes, però també s’estila el sistema de comprar NFT”, indica Urrutia. Els NFT (tokens no fungibles) són actius únics que no es poden modificar ni intercanviar, talment com si fossin obres d’art úniques amb la garantia d’autenticitat que atorga la cadena de blocs.
Una estratègia força habitual d’algunes DAO relacionades amb la cultura digital és oferir petites obres o marxandatge dels artistes en format d’NFT, per tal que els integrants de la DAO usin els tokens que hauran carregat al bitlleter en adquirir aquests objectes immaterials i de sèrie limitada. D’aquesta manera, es converteixen en membres de ple dret en les decisions executives de l’organització autònoma descentralitzada.
“Una de les principals fonts d’ingressos de la indústria de l’entreteniment a la ‘vida real’ és el marxandatge, i amb l’auge comunitats digitals vam pensar que tenia sentit estendre aquest format també en aquest entorn”, assenyala l’expert en màrqueting i consultor empresarial Arnau Sabaté, cofundador de Guzzu i Vitamin3, dues empreses emergents en l’espai web3. Guzzu és una plataforma que posa eines d’economia creativa a l’abast de les marques, organitzacions i entitats. “Els ajudem a desenvolupar estratègies dins de l’espai web3. La nostra voluntat és que Guzzu s’integri en el canal habitual que usin els artistes musicals per distribuir digitalment les seves obres. Posar-los a disposició una eina escalable que serveixi a qualsevol classe de creador”, comenta.
A Guzzu s’hi poden trobar il·lustracions, politons, vídeos, cromos, apunts creatius i un seguit de continguts exclusius dels grups que, molts cops, porten aparellats extres en forma de fotos inèdites, xats o trobades físiques amb els artistes per aquells que comprin els NFT.
Per què tenen valor els NFT?
“De la mateixa manera que la blockchain permet certificar que un document de propietat d’una casa o un títol universitari en format digital són els originals i genuïns, ja pot fer-ho també amb una fotografia o un vídeo que pengis de les teves vacances, un post a Instagram o una obra d’art. Seguiran havent-hi tants arxius ‘jpg’ com còpies circulen, és veritat, però només n’existirà una que serà l’original”, detalla Urrutia, per qui el nou concepte de “propietat digital” és clau per entendre quin atractiu poden tenir aquestes peces.
“Hi ha un mercat de col·leccionistes, inversors o especuladors disposats a pagar per aquests NFT, que són actius digitals únics i autentificats. L’interès d’aquesta gent els atorga valor”, assevera. Si fins ara algú pagava per la satisfacció de posseir un quadre autèntic la paret de casa seva, tot i saber que existien repliques igualment disfrutables, amb els NFT s’ha fet un salt mortal en aquest paradigma, i es paga per tenir un original immaterial i indistingible de la resta, però certificat per la criptografia i la cadena de blocs.
“Ara mateix no és el millor moment per aquest tipus de marxandatge digital per culpa de la imatge que l’opinió pública n’està donant, relacionant-lo a titulars negatius sobre les criptomonedes, però crec que, a un ritme més lent, tindrà molt de recorregut. Quan ets veritable fan d’un cantant o un artista, busques sempre nous productes a col·leccionar o noves experiències allà on n’hi hagi”, opina l’agent cultural Frankie Pizá, director creatiu de Guzzu i un convençut de les possibilitats que aquest nou ecosistema web3 brinda al sector de la música.
“Els artistes estan experimentant amb un nou canal i descobrint una via de tractar directament amb els seguidors. De fet, els estan identificant molt millor. Cada cop hi ha més grups mitjans i grans que se’ns acosten perquè els interessa explorar aquest món, tot i que encara no és una prioritat en la seva forma de comunicar. Els petits tenen menys a perdre i busquen els seus micronínxols d’aquesta manera. Però un dels punts cabdals és que poden monetitzar la seva feina i presència a la xarxa, una opció que abans, en molts casos, no existia”, recorda Pizá.
A la moda dels NFT s’hi han afegit també grans organitzacions que, tot i no tenir voluntat de constituir-se com una DAO que prengui grans decisions a través d’una comunitat a la xarxa —ni tampoc de promocionar-se artísticament—, utilitzen l’incentiu d’aquests actius per augmentar ingressos i fidelitzar els seguidors. El FC Barcelona, en aliança amb Sotheby’s, va llançar a subhasta el 2021 cinc obres digitals que retien homenatge a Johan Cruyff. Per estimular la licitació, els propietaris finals d’aquests NFT van gaudir d’avantatges especials del club i experiències VIP. A escala més popular, tots aquells que adquireixin tokens BAR, la criptomoneda del Barça, poden decidir el lema del braçalet del capità del primer equip, el disseny del banderí de córner, les cançons de la playlist que retrona a les prèvies dels partits, o bé tenen la possibilitat d’escollir un objecte històric i col·locar-lo personalment a les vitrines del Museu.
DAO experimental i DAO de negoci
En els darrers anys han nascut DAO per donar forma a projectes de tota mena (mediambientals, socials, educatius, tecnològics…), però difícilment una empresa com a tal ha volgut fer el pas de transformar la seva estructura jeràrquica cap a una entitat descentralitzada i col·laborativa. “A nivell teòric, les DAO tenen un poder polític molt gran. És la utopia de retornar a l’usuari el control d’internet, eliminar els intermediaris i ‘desplataformitzar-lo’, però no crec que d’aquí a 30 anys la nostra societat funcioni a base d’organitzacions autònomes i horitzontals. L’ésser humà és procliu a generar rangs, és un fet antropològic, i tinc dubtes que aquesta forma d’organització s’arribi a estendre del tot”, lamenta Pizá.
Alguns valents, tanmateix, han decidit tastar com funciona una DAO i aplicar-la al seu àmbit de creació. El Sónar +D en prepara una, de cara a l’edició de l’any vinent, amb un doble objectiu: deixar que la comunitat participi en la selecció dels projectes que es presenten per ser exhibits durant el festival (relacionats amb el so, la música, la intel·ligència artificial, l’art new media i les tecnologies immersives) i, sobretot, crear una infraestructura i un protocol per facilitar que qualsevol creador l’utilitzi.
“Ens agradaria que la DAO sigui una entitat viva i acabi funcionant de manera orgànica i independent durant tot l’any, més enllà de valorar i proposar projectes; que la comunitat esdevingui un creador autònom”, explica Antònia Folguera, que afronta aquesta iniciativa com “un espai de reflexió i experimentació d’un fenomen encara molt embrionari”. Per fer-ho, el Sonar+D usarà la tecnologia blockchain de Polkadot, un dels molt protocols amb una criptomoneda pròpia, el DOT.
Un altre sector que va avançat en la maduració de les DAO és el dels videojocs. La comunitat que formen els creadors, gamers i inversors es retroalimenta com poques ho fan, i la constitució en DAO sovint es tradueix en gremis de jugadors que compren actius NFT en jocs web3 per a mantenir-los com inversions especulatives o prestar-los a altres jugadors. En aquest últim cas, a canvi d’una part dels ingressos de les partides “play to earn”, on no es juga només per plaer.
Hi ha exemples de títols com l’argentí Decentreland o el nord-americà Star Atlas, on la mateixa DAO s’ha convertit en desenvolupadora d’uns criptojocs en els quals els gamers, prèvia adquisició de tokens o NFT, poden comprar terrenys, construir el seu metavers i tenir el control total del joc dins els límits que ells mateixos, en comunitat, es marquin. “Les empreses de videojocs han recorregut més camí en el món de les DAO perquè necessiten molts recursos per desenvolupar el seu producte. Els fan falta mans, requereixen molta simultaneïtat i molts beta-testers que detectin errors. Això fa, inevitablement, que la comunitat que s’involucra en la producció i l’acabament total dels jocs depassi la plantilla estricta de l’empresa”, puntualitza Pizá.
Discord: la llar de les comunitats ‘gamers’
A Catalunya, de moment, els estudis de videojocs més exitosos no han fet el salt a la web3, però han creat unes comunitats molt assentades i nombroses en plataformes com Discord, que se situen encara un pas per darrere, en l’esfera de la web2. Discord és un servei de missatgeria instantània, xat de veu i videotrucada que s’organitza en grups, anomenats servidors, dins dels quals poden haver-hi diversos canals.
Per registrar-s’hi n’hi ha prou amb un correu electrònic (aquí la tecnologia blockchain i els tokens no apareixen per a res) i malgrat que acull usuaris i comunitats amb interessos de tota classe, durant uns anys s’ha catalogat com la plataforma dels gamers, en ser l’escenari preferit per reunir-se, debatre o parlar al mateix temps que les partides estan en marxa. Més enllà de l’ús recreatiu i de xarxa social –fins i tot hi ha gent que l’usa a manera de whatsapp- els canals de Discord han esdevingut fòrums de discussió i d’intercanvi d’idees i projectes, molts cops com una fase immediatament anterior a la constitució d’una DAO.
L’estudi barceloní de la multinacional francesa Gameloft aplega una comunitat que ja voldrien moltes DAO. Els dos servidors oficials de Discord corresponents als últims jocs que ha desenvolupat la seu catalana (Disney Speedstorm i Asphalt Legends 9) sumen 270.000 membres, sense comptar la resta de sales muntades per jugadors, de manera voluntària, per xerrar o compartir contingut sobre aquests títols. “Tenir una comunitat tan gran ens aporta molt feedback en les dues direccions i aquests canals de Discord són un bon lloc perquè neixin idees”, explica la responsable de comunicació del Gameloft Barcelona Studio, Inés Alcolea.
“El nostre equip monitora allò que els jugadors diuen en aquest espai. Són aportacions valuoses que, sovint, apareixen a les pluges d’idees a l’hora de dissenyar arguments, escenaris o personatges d’un joc i ens permeten apropar-nos més als interessos i els continguts que al nostre públic li fan il·lusió”, comenta Alcolea. Malgrat no disposar d’un servidor propi de l’estudi barceloní desvinculat dels jocs en concret, l’equip local de Gameloft ha teixit aliances amb canals afins per dur a terme conferències i esdeveniments online. El darrer exemple ha estat la creació d’un fòrum, a través del Discord de l’associació Femdevs, per incentivar que les persones no binàries interessades professionalment en els videojocs puguin postular-se laboralment per treballar al sector.
Jordi Ortet
Metadata
