Del 4 al 6 de setembre va tenir lloc la 8a edició del Forum Edita, una trobada de debat sobre els grans reptes, les oportunitats i els problemes del món del llibre i l’edició. Aquest any, sota el títol “El futur que arriba”, no hi podia faltar un bloc dedicat exclusivament al paper de la IA en el sector editorial.
La intel·ligència artificial ha irromput amb força en molts sectors professionals i la indústria editorial no n’és una excepció. Davant d’escenaris apocalíptics que presagien la desaparició de l’ofici del traductor en pro dels traductors automàtics, l’escriptor i crític literari Jorge Carrión ens presenta un futur molt més prometedor en què la IA pren protagonisme sense desplaçar el capital humà. De fet, argumenta que d’aquí a uns anys, les editorials ampliaran el seu catàleg de serveis amb la producció d’altres productes culturals, entesos com a secundaris (el llibre seguirà sent el protagonista indiscutible). I ens en posa un exemple: “d’aquí a uns anys la IA serà capaç de fer un curtmetratge a partir d’un guió, servei que es proporcionarà des de les editorials”. També veu plausible la coexistència entre escriptors i IA, escenari en el qual una IA serà capaç de produir un best seller, tot i que, si se’m permet una humil opinió personal, no crec que per ara puguem atribuir a una IA l’autoria d’una obra de gran valor literari. Puntualitza que “estem treballant per a les intel·ligències artificials i el ChatGPT hauria de compartir els seus beneficis amb els autors dels textos que ha utilitzat per nodrir-se”. I acaba reflexionant sobre la necessitat de crear comissions ètiques a les editorials per tal de regular les múltiples (i cada cop majors) implicacions de la IA en el sector editorial en els propers anys.
Tot seguit coneixíem la percepció de Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic especialitzat en intel·ligència artificial, que en la mateixa línia que Carrión subratllava que cal defugir de tota humanització de la IA i de les apocalipsis. Ganyet començava la seva ponència llançant una pregunta a l’auditori: “pot ser creativa la IA?” En un intent per definir la IA, assegura que “la IA ni és intel·ligència (no té un model mental del món, sinó que són motors estadístics) ni és artificial (els conceptes els etiqueten les persones)”. Reforça aquesta idea argumentant que els sistemes d’IA de generació de continguts com ChatGPT “detecten correlacions i són capaços d’imitar el llenguatge, però no són capaços de detectar causalitats i de saber que no saben”. Tornant a la pregunta inicial, conclou que la IA no pot ser creativa perquè no sap marcar-se objectius. És l’humà “qui dona instruccions per crear un determinat tipus d’imatge o qui introdueix l’adreça al GPS. Per tant, no podem treure l’humà de l’equació. La pregunta correcta hauria d’haver estat: podem ser més creatius amb l’ajut de la IA? En aquest cas, rotundament, sí”. I acaba amb una cita de Picasso molt pertinent: “Els ordinadors són molt avorrits, tenen totes les respostes però no saben fer preguntes”.
Finalment, Daniel Fernández (editor i president de la Federación de Gremios de Editores de España) i Ibán García del Blanco (eurodiputat i ponent del Parlament Europeu sobre la llei de la Intel·ligència Artificial) ens aporten la visió més legalista i ens conviden a una conversa sobre com la intel·ligència artificial pot afectar la propietat intel·lectual. En aquest sentit, l’eurodiputat ens informa que actualment s’està negociant amb la representació permanent de Brussel·les el nou reglament europeu d’intel·ligència artificial, però ja ens adverteix que hi ha molts temes que no es podran resoldre amb la nova llei, atès que hi ha riscos que comporta el desenvolupament de la IA que no es poden anticipar.
Un dels principals reptes que es plantegen a l’hora de regular la propietat intel·lectual d’obres produïdes per models generatius d’IA és la dels drets morals. Quin és el caràcter de les obres realitzades per models generatius? Fins a quin punt de la interacció humana es pot considerar que una obra és fruit de la creació humana o de la IA? Quin percentatge es pot atribuir a la IA i quin a la persona que hi ha al darrere? Totes aquestes qüestions dificulten el redactat i posterior tramitació del nou reglament perquè posen damunt la taula diferents escenaris que cal tenir en compte abans de regular. Tenint en compte tot això que acabem d’exposar, alguns juristes es plantegen una nova categoria híbrida dins la propietat intel·lectual que contempli les obres amb contingut artístic produïdes per un sistema d’IA. Conclou el debat amb una afirmació que afecta especialment l’àmbit artístic i que sembla esclarir quin camí van prenent els legisladors europeus en relació amb la propietat intel·lectual d’obres generades per IA. Segons ens afirma, “la llei preveu que qualsevol obra realitzada per una IA (especialment en el sector audiovisual) estigui degudament informada de manera que l’espectador en sigui plenament conscient a tothora”.
Sembla que en l’àmbit europeu s’està treballant de valent en aquesta llei de la intel·ligència artificial, però encara cal acabar-li de donar forma i trobar una solució viable per tots els reptes que es plantegen dia a dia.
Marta Muñoz
Direcció General d'Innovació i Cultura Digital
