Galàxies cinèfiles i universos seriòfils

És inabastable: dobladors s’entrecreuen amb crítics de cinema fantàstic, la nostàlgia de les primeres sèries de TV3 creix al costat d’amants d’El Senyor dels Anells i Harry Potter, experts en bandes sonores es troben rodejats per milers de canals sobre openings i endings en català. El món digital català dedicat al cinema i les sèries no és un món, és una constel·lació sencera.

Veure creadors de contingut parlar de cinema o sèries és com presenciar els néts parlant dels seus avis i pares. És natural que, per a una indústria audiovisual novíssima (podríem dir que va iniciar-se oficialment amb Youtube el 2005) el món del setè art (nascut a finals del segle XIX) i les sèries televisives (arrencades a finals dels anys 20 del segle XX) siguin la gran referència i un dels continguts -juntament amb els videojocs- més populars. Per als creadors catalans, el cinema i les sèries són alhora tema i llenguatge, els serveixen per parlar d’actualitat, d’identitat, per generar un vincle amb la pròpia tradició cultural o amb cultures distants, per jugar, per recrear-se en la nostàlgia o, fins i tot, per reflexionar des d’angles diferents sobre problemàtiques socials i polítiques.

En Pol·lícules és un d’aquells creador fidels a l’actualitat del cinema i les sèries. Des del 2020 es dedica a comentar les estrenes mensuals, a fer les seves crítiques personals de pel·lícules i sèries que van sortint, i a comentar les novetats i polèmiques del sector amb una mirada àmplia, divertida i personal. Si us agraden les crítiques de cinema, també trobareu interessant el contingut de Criticutres, uns amics que graven els seus viatges d’anada i tornada del cinema amb les seves expectatives i la seva reacció. Bojos pel cine és un podcast que també parla, en episodis d’hora i mitja, de pel·lis que els tornen, doncs això, bojos.

Un dels planetes que genera més interès a la xarxa catalana és el dels superherois de còmic i del gènere fantàstic. Per exemple, el podcast Ningú no és perfecte porta 22 temporades (des del 2002!) parlant de ciència ficció, superherois i terror. El frikisme en general és el tema d’El Far Friki de l’Empordà. I per a endinsar-se en altres móns concrets, hi ha enamorats de Star Wars com en Darth Segador, alumnes amb nota de Hogwarts com la Monnonoke o el podcast Pebre i Sal (quin gran logo), que s’han llençat a comentar fidelment tota la producció audiovisual de l’univers Marvel en ordre cronològic. Si això no és devoció…!

Però si hi ha un gènere massiu en el panorama creatiu català és el de l’anime. El contacte emocional des dels 80 amb l’animació japonesa ha trascendit fins als nostres dies. La connexió catalanonipona és espectacular. Hi ha centenars de podcasts, creadors i canals dedicats a recuperar, doblar, cantar, comentar i criticar la producció d’anime de tots els temps. La divulgació en canals com els d’en Capitan Urías, les novetats i actualitat comentades per l’Adriana Diaz, les converses sobre doblatge de La Nit Friki o les cançons interpretades per l’Èlia Periwinkle són alguns dels projectes que sobresurten d’un ecosistema vastíssim de continguts, podcasts, canals de Twitch, filtres de TikTok, vídeos d’openings i doblatges casolans.

Ho confesso: és frustrant intentar condensar en aquest article tota la creació sobre sèries i cinema. Per molt que l’intentem acotar a unes quantes perspectives generals, la realitat diversíssima de continguts desborda per tot arreu. Com deixar de banda la nova vida digital del nostre Friends particular, Plats Bruts? O la connexió emocional renovada amb el món de les sèries de TV3? O la mirada experta a les bandes sonores de podcasts com El violí vermell de Catalunya Ràdio? O el poderós grup d’amants del doblatge que porten lluitant anys per la presència del català a les plataformes audiovisuals. O la base de dades de pel·lis i sèries en català de Desdelsofa.cat? O qui utilitza el cinema per parlar de qüestions polítiques i socials, com el podcast La Senyora Escarlata (ara ampliat temàticament a Trenta i Topic). No puc sinó convidar-vos a comprar-vos unes crispetes de microones i acabar d’explorar el panorama per vosaltres mateixos, amb els sis sentits oberts al setè art.