Un dia al Gamelab 2023

La meva primera vegada al Gamelab ha estat una experiència del tot gratificant i, sobretot, molt enriquidora. L’ambient era festiu i es respirava il·lusió en una edició, que després de tres anys, tornava a la presencialitat. I ho ha fet per la porta gran: amb més de 100 ponents, representants il·lustres del sector del videojoc, tant a nivell internacional, encapçalats per Sir Ian Livingstone, com local, amb el nom de Xavier Carrillo (fundador de Digital Legends) o Eva Gaspar (CEO d’Abylight Studios) ressonant en diverses taules.

L’edició d’enguany s’ha celebrat a l’edifici MediaTIC, al bell mig del Poblenou, un barri on es concentra bona part de la indústria del videojoc a Barcelona, i ha comptat amb diverses conferències, taules de debat i xerrades entorn de temes ben diversos: des de la presència (en augment) del català en els videojocs i com afrontar aquest repte, a les possibilitats que ofereix Barcelona per empreses del sector del videojoc que s’hi vulguin instal·lar o taules més enfocades a la captació de talent amb els caps de recursos humans dels principals estudis que trobem a Barcelona. 

Un bon còctel de temes que ens han deixat titulars ben interessants, com el que ens deixava la directora general d’Innovació i Cultura Digital, Marisol López, en la conferència inaugural: “l’administració no és un final boss. L’èxit de Barcelona és que tothom s’agafa de la mà i funciona”. I quan li demanaven sobre les perspectives de futur del sector ho tenia clar: “cal insistir en la formació per crear talent; tant des de la FP com des de les universitats”. Si una cosa ens va quedar clara en aquesta primera taula de debat és que aquest és el Gamelab de la IA, l’element disruptiu que marcarà els propers anys de creixement de la indústria del videojocs. En paraules d’Enric Cabestany, vicepresident per Europa i LatAm a FunPlus, “la IA farà que els models productius d’un videojoc siguin més eficients”. I davant el sempre present i actual debat sobre si la IA desembocarà en la desaparició de llocs de treball, ell ho té clar: “La IA per als desenvolupadors és una eina que contribueix a l’eficiència dels processos. Es crearan noves posicions i la IA serà l’element disruptiu que farà que els processos siguin més efectius i que el temps de desenvolupament d’un joc es redueixi”.

Un altre dels temes candents és la presència del català en els videojocs. Si bé és cert que cada vegada són més els estudis que aposten per la versió en català dels seus videojocs, no menys cert és que estem lluny d’aproximar-nos a la quota d’altres llengües, com el castellà, el xinès o l’anglès, que dominen el ventall lingüístic en el sector. Però no ens hem de quedar amb aquesta dada: la taula rodona titulada “Catalunya i el català, una font d’oportunitat per la creació de videojocs” destil·lava esperança i entusiasme per part de les tres parts representades: l’administració, les entitats i els estudis. Una de les fites més aclamades i que es va destacar és l’organització del SAGA, la primera fira de videojocs en català, que va viure la seva primera edició el desembre de l’any passat i que ja està escalfant motors per la seva segona edició. Cal posar en relleu la feina feta per empreses com RollDBox Games, un estudi català que ha apostat fort per mantenir les arrels en la creació de videojocs, tal com afirmava la seva cofundadora i CEO, Conxi Pérez: “Estem en un context [el del videojoc] en què el català es parla poc i per això és important que hi sigui, perquè hi ha jugadors que volen jugar en català”. Una de les principals mancances o traves que es troben els estudis a l’hora d’incorporar el català en els seus jocs és el finançament, així que no hi ha millor notícia que la que ens avançava la Montserrat Nadal, cap del Servei de Foment del Català a l’Audiovisual del Departament de Cultura, per tancar la sessió: “estem treballant per adequar les línies de subvencions i millorar-les”, tot una declaració d’intencions que esperem que doni els seus fruits.

Un dels plats forts de la primera jornada del Gamelab va venir de la mà del debat “A $200 billion industry assalt – is Barcelona really ready? A look from outside”, que congregava en un mateix espai a Sir Ian Livingstone (fundador de Hiro Capital), a Gina Jackson (fundadora de SKILLfull) i a Jaime Giné (CEO d’Amber), entre d’altres. En aquesta taula es plantejava la qüestió de la competitivitat de Barcelona respecte d’altres ciutats europees com Hèlsinki, París o Londres, que encapçalen el rànquing de hubs del sector del videojoc a Europa en l’actualitat. Està preparada Barcelona per assumir aquest repte i convertir-se en ciutat de referència per la indústria del videojoc? Què pot oferir la ciutat per atraure talent i empreses i què la fa més idònia que la resta? Aquestes són algunes de les qüestions que es van posar damunt la taula. Segons Sir Ian Livingstone, Barcelona va pel bon camí i alguns dels grans estudis de desenvolupament de videojocs ja han considerat la ciutat per establir-s’hi. Per Jaime Giné calen tres ingredients clau: un entorn institucional que acompanyi la indústria, un sistema educatiu fort i passió. I Barcelona ho té: té talent, un temps fabulós i una administració pública que dona suport al sector. I és per tot això que el seu pronòstic és igual d’esperançador: Barcelona serà, d’aquí a 15 anys, una de les ciutats clau en el desenvolupament de videojocs. Sembla que ja estem ben encaminats, ara hem de gaudir del procés i confiar en què la feina ben feta i la cooperació entre tots els integrants de l’ecosistema ens portaran a ocupar un lloc important en el mapamundi de la indústria del videojoc.

Representants de recursos humans de grans empreses com King, Digital Legends, Gameloft o Sandsoft van fer acte de presència en una xerrada en què explicaven com havien aconseguit formar equips cohesionats i ben avinguts, dream teams que els condueixen a l’èxit. I en aquest sentit cal destacar el reconeixement que aquest mes de juny ha rebut Gameloft, que ha entrat a la llista Forbes de les 100 millors empreses on treballar.

I ja per tancar el meu pas per la primera jornada del Gamelab vaig assistir a una taula de debat sobre els serious games, que finalment va resultar que de “serious” en tenien poc, ja que tot va començar amb la participació de tots els assistents en un joc per parelles en què vam posar a prova la nostra psicomotricitat i memòria. L’Elisa Martínez, CEO de Finanpolis, ho té clar “la finalitat no és jugar, sinó l’aprenentatge”. Els serious games s’enfronten a reptes diferents d’un videojoc convencional, en què la principal funció és l’entreteniment. Tal com explica el David Tugués, consultor de gamificació a AdventuriQ, els serious games tenen l’objectiu de generar aprenentatge a través d’una experiència lúdica. Però la pregunta aquí és la següent: està receptiva al canvi la gent? L’Elisa ens fa una proposta interessant de gamificació que es podria aplicar a la nostra ciutat: un sistema per incentivar el reciclatge, en què al final es premiés el comportament cívic i es pogués intercanviar per un abonament de transport públic.

Per acabar, només em queda felicitar els organitzadors i tots els ponents i assistents, que amb les seves intervencions han contribuït a dinamitzar les taules i a fer-les encara més diverses i enriquidores. Han estat dos dies de converses, debats i reflexions entorn del sector del videojoc que han posat Barcelona al centre de l’ecosistema; una ciutat acollidora i disposada a assumir el repte d’esdevenir referent en la indústria. Tant de bo al Gamelab 2024 estiguem una mica més a prop d’aquesta fita.