Els nous reptes digitals de les galeries d’art

Talking Galleries, el ‘think tank’ dedicat a la reflexió al voltant de les galeries d’art, ha celebrat al MACBA una edició especial dedicada de manera monogràfica a l’art digital. Sota el títol Focus Digital, diversos especialistes -artistes, galeristes, gestors culturals, comissaris i crítics especialitzats- han posat a debat la incidència de les noves tecnologies en la indústria artística i el paper que han de jugar les galeries d’art, els museus, les institucions culturals i els festivals davant un panorama marcat per la innovació.

Aquest 2023, Talking Galleries  -la iniciativa liderada per Llucià Homs amb el propòsit d’impulsar la reflexió i el debat al voltant de les galeries d’art- va rebre una menció especial als premis GAC, organitzats per l’associació Galeries d’Art de Catalunya. El guardó commemorava els deu anys que aquest think tank porta adaptant-se a una realitat en vertiginosa transformació.

Una prova d’aquesta capacitat de resposta ha estat l’edició especial Focus Digital que Talking Galleries va celebrar els dies 26 i 27 de juny, en la qual es va analitzar de manera monogràfica -en diversos debats i xerrades- de quina manera la tecnologia digital està afectant la indústria de l’art. Durant dues jornades, l’Auditori del MACBA va esdevenir un búnquer refrigerat on artistes, galeristes, investigadors, comissaris, gestors culturals i crítics van compartir experiències i obrir interrogants.

Quin sentit tenen les galeries, museus i sales d’exposicions davant l’art digital? En la xerrada inaugural, Steven Sacks -fundador de Bitforms Gallery- va opinar que “mostrar les col·leccions només en un telèfon és una bogeria: segueix sent important que hi hagi un relat, una sistematització”.  El debat entorn de les galeries tradicionals vs els mercats web continuava en la segona jornada de Talking Galleries de la mà de Rob Anders i David Gryn, fundadors de Niio i Daata, respectivament. L’art és universal i des de les seves plataformes donen suport a artistes d’art digital per tal que les seves peces siguin accessibles per tothom, amb l’únic requeriment de comptar amb una pantalla. Abanderats d’una defensa aferrissada de convertir els nostres dispositius mòbils en galeries d’art portàtil, en la seva xerrada es va parlar de la democratització de l’art, d’NFT, d’empoderar artistes per visibilitzar les seves obres en diferents suports i, per suposat, de com la IA ha obert un nou paradigma en l’ecosistema artístic. Però com tot, els inicis no van ser fàcils i també es van trobar amb certes reticències a l’hora de presentar el seu nou projecte. Així, quan Rob Anders ens explica com va posar en marxa Niio –un servei web que permet descarregar-te al mòbil o a qualsevol pantalla que vulguis una obra d’art tant d’un artista local, com una peça exposada en un museu o galeria, en alta definició– recorda els 6 mesos que va invertir reunint-se amb tots els integrants de l’ecosistema de l’art de tot el món: galeristes, curadors, artistes, institucions, etc. fins a arribar a unes 200 persones “per mirar d’entendre per què el mitjà [digital] era tan apreciat des d’una vessant artística i representava alhora tants reptes”. Una altra de les idees a destacar d’aquesta ponència i que va deixar petjada en molts dels que ens trobàvem entre l’audiència ens l’expressava amb la fermesa i seguretat de qui sap de què parla el mateix Anders: “si els artistes volen explicar la seva història al món i utilitzen qualsevol eina que tenen al seu abast per fer-ho, en el context digital actual, és innegable que el suport digital serà el més important d’aquesta generació”. I és que si una cosa ens queda clara després d’escoltar aquests galeristes digitals és que estem immersos de ple en l’era digital, una era que acosta l’art a tota mena de públics i de butxaques i hem de ser conscients de la convivència entre els mercats web d’art i les galeries d’art tradicionals, que lluny de ser competència, són del tot complementàries i conviuen en un mateix context.

Una necessitat que es va reclamar en diverses ponències va ser la d’una major alfabetització en art digital. Per a Antònia Folguera, comissària del Sónar +D, “l’art digital és art i punt; s’hauria de poder veure en qualsevol tipus d’institució i no només en aquells centres específicament digitals”. En aquest sentit, Pep Salazar -CEO de l’OFFF Festival- va anunciar una primícia: “al novembre celebrarem una edició d’OFFF al Museu del Prado; ficarem un dels festivals més contemporanis dins el museu més clàssic, per dialogar amb les seves col·leccions”.

Un altre vèrtex de l’edició d’enguany consistia a posar en relleu la feina que s’està duent a terme en la intersecció entre l’art, la ciència i la tecnologia. Per il·lustrar-ho s’ha comptat amb un debat en què Sílvia Zayas, artista resident a HacTe amb el programa GRAPA, ens ha presentat “ruido ê”, un projecte de recerca i producció artística de llarg termini que explora les tensions entre diferents maneres de percepció subaquàtica i se centra en la percepció i la noció del soroll, no només com a impacte acústic, sinó com allò que no podem identificar ni llegir perquè no coneixem. Sílvia Zayas ha basat la seva recerca en una espècie de rajada elèctrica que habita en zones urbanes, com la costa de Barcelona, i ha comptat amb col·laboradors provinents de diverses disciplines, des de biòlegs marins fins a científics o investigadors. El producte final del seu projecte és la producció d’una pel·lícula, la construcció d’un dispositiu de gravació submarina low tech i la organització d’una trobada de biòlegs marins. Sens dubte, un clar exemple de la confluència d’art, ciència i tecnologia. 

Inevitablement, la intel·ligència artificial va estar present en les xerrades de Focus Digital. La cantant i compositora Maria Arnal -que va començar a treballar amb IA arran de l’enregistrament del Cant de la Sibil·la- va admetre que per ella ha suposat “un canvi de paradigma: puc tenir una veu sense cos, o acompanyar-me de moltes veus que no existeixen”. Però, alhora, també és partidària de “crear consciència sobre alguns dels perjudicis que pot suposar la IA per als artistes. Jo, per exemple, no vull que es pugui utilitzar la meva veu per a determinats discursos sense el meu permís”. Més escèptic es va mostrar l’artista alemany Mario Klingemann sobre l’efectivitat de legislar la IA: “el copyright tradicional no està preparat per a aquesta nova ona de coneixement. En realitat, sempre s’ha creat a partir de creacions prèvies”.

Focus Digital ha estat un espai que al llarg de dues jornades ens ha permès reflexionar i replantejar-nos la versalitat de l’obra d’art, ha donat consistència al medi digital com el suport principal per projectar les carreres d’artistes consagrats i les d’altres amb carreres més incipients i ens ha fet partícips del canvi que estem vivint en l’ecosistema cultural amb l’auge de l’art digital. Una cita ineludible per institucions, artistes, galeristes i investigadors vinguts d’arreu que ha tornat a posar en eI punt de mira la ciutat de Barcelona com un dels principals hubs de cultura digital a Europa, una ciutat que funciona com un escenari de referència per empreses, professionals i artistes que treballen dia a dia en la intersecció entre art, ciència i tecnologia.