Els programes de generació automatitzada d’imatges i textos s’han fet molt populars en els últims mesos. Però, diversos artistes i creadors han portat als tribunals les empreses darrere d’aquestes intel·ligències artificials generatives. Per què cada vegada més artistes s’estan aixecant contra les companyies creadores d’aquestes tecnologies? Què hi ha en joc per al món de la cultura?
La relació entre intel·ligència artificial (IA) i cultura no és nova. Artistes de tot tipus porten anys experimentant amb aquesta tecnologia per a crear productes culturals. Però com en altres àmbits, la irrupció de la intel·ligència artificial generativa – aquelles eines capaces de crear contingut en aparença original a partir d’unes instruccions bàsiques donades per l’usuari- està provocant una profunda controvèrsia al món de l’art.
Els sistemes generadors d’imatges (Dall-e, Midjourney i Stable Diffusion són alguns dels més populars) i de text (ChatGPT, Bard) permeten crear obres de gran versemblança en tot just uns segons. Això és possible gràcies a la ingent quantitat de continguts amb els quals han estat entrenats: aquests programes reprodueixen els patrons que han vist repetits una vegada i una altra durant el seu entrenament, ja siguin imatges, textos o sons.
En els darrers mesos, al mateix temps que es disparava la popularitat i el nombre d’usuaris de les versions més recents de ChatGPT, Dall-e o Midjourney, també apareixien les primeres denúncies contra les empreses creadors d’aquestes eines.
Al gener passat Sarah Andersen, Kelly McKernan i Karla Ortiz, tres artistes visuals dels Estats Units, van acudir a un tribunal de San Francisco per acusar diverses companyies d’intel·ligència artificial -entre elles Stability AI, creadora de Stable Diffusion- de violar les lleis de propietat intel·lectual, publicitat i competència en l’estat de Califòrnia.
La il·lustradora Sarah Andersen, una de les artistes que han denunciat a Stability AI en un jutjat de Califòrnia.
Les artistes argumentaven en la demanda que amb aquesta acció buscaven frenar “la flagrant i enorme violació dels seus drets” que suposa haver utilitzat el seu treball per a la construcció d’aquest programa informàtic. I adverteixen que el seu propi ofici, el d’artistes, estava en risc si no es posava fi a aquestes pràctiques. Però què hi ha exactament darrere d’aquestes acusacions? Per què cada vegada més veus s’estan aixecant contra les empreses d’aquesta branca de la IA?
Imatges protegides i manca de consentiment
Cal tenir en compte que dins de les enormes bases de dades amb les quals s’han construït programes com Stable Diffusion i Midjourney hi ha una barreja d’imatges amb llicència d’ús públic i altres protegides per drets d’autor. Per exemple, per a aquestes intel·ligències artificials -capaces de crear imatges falses d’un realisme xocant, com les del Papa Francesc amb un abric blanc o la de Donald Trump sent arrestat abans del seu judici– es van utilitzar milions de fotografies preses per reporters gràfics de tot el planeta. Entre ells molts professionals del nostre entorn.
Tal com va explicar el mitjà Newtral en un recent article, els reporters catalans Anna Surinyach, Samuel Aranda i Bernat Armangué, entre molts d’altres, tenen algunes de les seves fotografies en els repositoris usats per aquestes companyies. “És al·lucinant”, va dir el fotoperiodista madrileny Santi Palacios, guanyador d’un premi Ortega y Gasset, en assabentar-se que part del seu treball està dins de la base de dades LAION, amb la qual s’entrena Stable Diffusion.
Fins ara, les denúncies contra les companyies tecnològiques darrere de la intel·ligència artificial generativa no només han arribat des d’artistes individuals. Al Regne Unit i els Estats Units l’agència de fotografia Getty Images, una de les grans proveïdores d’imatges per a mitjans de comunicació a tot el món, ha portat també als tribunals a l’empresa creadora de Stable Diffusion. “El motiu [de la denúncia] és l’ús que Stability AI ha fet de la propietat intel·lectual d’uns altres, sense el degut permís o contraprestació, per construir un producte comercial per al seu propi benefici econòmic”, expliquen des de Getty.
La popularitat aconseguida en molt poc temps per aquestes intel·ligències artificials ha servit a les empreses del sector per aconseguir cada vegada més suport de grans inversors. I, conseqüentment, per a augmentar els guanys de les companyies i els seus equips directius. Sense que una part fonamental d’aquest èxit, els creadors de l’art en el qual basen els seus programes, hagin rebut res a canvi.
La intel·lectual i escriptora nordamericana Naomi Klein ho planteja d’aquesta manera en les pàgines de The Guardian: “Per què hauria de permetre’s que una empresa amb ànim de lucre alimenti amb pintures, dibuixos i fotografies d’artistes vius a un programa com Stable Diffusion o Dall-E 2 perquè aquests generin versions dobles de les obres d’aquests mateixos artistes, amb els beneficis fluint per a tots excepte per als propis artistes?”
L’advocat Matthew Butterick, que porta la causa oberta en la justícia californiana contra Stability AI, va fins i tot més enllà i compara aquest cas d’“apropiació indeguda” amb el robatori en 1990 de tretze obres d’art del Museu Isabella Stewart Gardner, en el seu moment considerat el més gran de la història. “Stable Diffusion conté còpies no autoritzades de milions -i possiblement milers de milions- d’imatges amb copyright. Aquestes còpies es van fer sense el coneixement o consentiment dels artistes. Fins i tot suposant una indemnització d’un dòlar per imatge, el valor d’aquesta apropiació indeguda seria d’uns 5.000 milions”, diu Butterick. El valor de les peces robades en el Museu Gardner, per fer més visible la comparació, s’estima en uns 500 milions de dòlars.
La tempesta en la mar de Galilea’, del pintor holandès Rembrandt, una de les obres robades en el Museu Isabella Stewart Gardner
Com regular llavors la IA generativa?
En els últims mesos s’està creant un ampli consens sobre que sí és necessari regular la intel·ligència artificial. I, també, les eines generatives que ja estan sent utilitzades per milions de persones en el món. Per exemple, el Parlament Europeu ha proposat obligar als proveïdors d’aquestes tecnologies a que facin públic “un resum prou detallat de l’ús de dades protegides per les lleis de copyright”, entre altres requisits. En els propers mesos en el continent europeu s’aprovarà una nova normativa per a aquestes tecnologies que hauran d’aplicar tots els estats membres de la Unió Europea.
Les propostes per evitar un ús negligent del treball d’artistes en molts casos anònims també estan arribant des de la pròpia professió. La iniciativa Arte es Ética està impulsada des de col·lectius d’artistes a Llatinoamèrica i Espanya que defensen un control molt més estricte sobre la intel·ligència artificial generativa. Els seus integrants reclamen, entre altres mesures, que hi hagi un consentiment explícit previ per part de l’autor o autora perquè una obra s’utilitzi en l’entrenament d’una tecnologia d’aquest tipus. També demanen que les imatges produïdes a través d’aquestes eines incloguin per llei una marca d’aigua i una signatura digital amb informació sobre el percentatge d’automatització utilitzat en el procés de creació i el nom de l’usuari que la va generar, entre altres dades. Igualment, exigeixen que s’anul·li la funció actualment disponible en diversos d’aquests programes d’usar noms propis d’artistes per a replicar el seu estil o la seva obra, si aquests creadors no han acceptat ser inclosos en la base de dades per al seu entrenament.
La periodista especialitzada en tecnologia i poder Marta Peirano escriu a El País que la història de la cultura és essencialment el procés de modificar el que ja existeix per a crear una cosa nova. Però com garantir que es respecta el treball i els drets de tots i totes les artistes davant aquestes noves eines tecnològiques? Peirano, en relació a les demandes aparegudes en els últims mesos, reflexiona: “Cap dels demandants rebutja la tecnologia. Els artistes demanen que es garanteixin tres C: crèdit, consentiment i compensació”.
En els pròxims mesos segur veurem més propostes per a assolir un ús responsable d’aquestes eines. En joc està la construcció d’una cultura més justa i inclusiva amb tots els actors implicats.
Pablo Jiménez Arandia
Periodista
