El món laboral està en contínua transformació, però les noves tecnologies acceleren aquests canvis, fent néixer noves professions adaptades a les necessitats de les empreses i els consumidors. La pandèmia de la Covid-19 va ser crucial per fer créixer, d’una banda, la varietat de continguts de creació digital que es poden monetitzar per internet, i de l’altra, els ingressos indirectes propiciats, per exemple, per la publicitat.
Segons el Fòrum Econòmic Mundial, prop del 80 % de les tasques professionals amb més demanda seran noves l’any 2030. Sigui o no aquesta xifra una exageració, els experts compten que en pocs anys seran molt habituals professions com ara expert en impressió 3D, enfocat principalment al sector sanitari; data scientist, per establir estratègies dins d’una empresa; consultor de cloud, per gestionar de manera eficient tots els recursos que les empreses deixen al núvol; especialista en blockchain, per millorar els entorns descentralitzats reforçant la seguretat de les empreses; ciberadvocat especialitzat en normatives i legislacions digitals; o desenvolupador de realitat virtual adreçat a l’àmbit laboral, de formació o de lleure.
Ja fa anys que la transformació digital obliga el món laboral a adaptar-se a les necessitats de les empreses i els consumidors. Llocs d’anàlisi de dades, intel·ligència artificial, ciberseguretat, cloud computing, desenvolupadors web, màrqueting digital, e-commerce, assistència virtual i creació de continguts en línia cobren cada cop més importància. Així, la creació digital s’ha convertit en una forma de guanyar diners per a moltes persones, sobretot des que la pandèmia de Covid-19 ens va recloure a casa i va donar ales a la imaginació de molts i moltes per aconseguir ingressos addicionals o fins i tot per a crear-se una carrera professional.
Per incloure tothom, podem anomenar a aquesta especialitat “creador/a de contingut en línia”, que permet guanyar diners, directament, a través de la venda de les seves creacions, però també de la publicitat que generen, de les col·laboracions patrocinades i de les donacions dels seus seguidors. Això inclou la creació de contingut en plataformes de xarxes socials com YouTube, Instagram i TikTok, així com la publicació de blogs i podcasts.
La venda de contingut digital
Cada cop trobem més varietat d’elements a la venda en aquest sentit: fotografies, infografies, il·lustracions, icones, fons de pantalla, imatges de vídeo, efectes de vídeo (filtres i transicions), plantilles (de presentacions, d’edició de vídeo, de plataformes web), e-books, còmics, aplicacions mòbils, art digital, cursos i videotutorials, música, efectes d’audio i podcasts, fonts tipogràfiques, articles de blog, serveis de tasques digitals (conversió de format d’arxius, edició fotogràfica, edició de PDF, transcripció de veu a text, etc), contingut de realitat virtual… Aquí en tenim alguns exemples:
Art o disseny
Ebooks
Cursos en línea
Serveis de tasques digitals
Música
Fotografies i il·lustracions
Plantilles i recursos gràfics
Clips de vídeo
Plantilles i recursos de vídeo
De vegades, el més complicat a l’hora de comercialitzar un producte és trobar el canal adequat de distribució. Molts emprenedors recorren a serveis com Gumroad, un mercat en línia dissenyat específicament per a aquest tipus de vendes. Creat per Sahil Lavingia, el fundador de Pinterest, ha estat utilitzat per milers de blocaires coneguts, escriptors, artistes i altres empresaris independents perquè és molt fàcil d’utilitzar. Altres plataformes similars són Payhip, E-junkie, SendOwl, FetchApp, FastSpring, Paddle, Gumrun, DPD, o Easy Digital Downloads.
Retribucions indirectes
Cal diferenciar entre ingressos actius i passius: els actius són aquells que requereixen que s’hagi d’estar fent alguna cosa per generar ingressos, mentre que els passius són els que, un cop creat el contingut, no requereixen pràcticament cap acció més, bé sigui per les vendes generades automàticament pel producte o bé pels ingressos per la publicitat de tercers.
YouTube i Twich són dos exemples de plataformes que generen ingressos a través de la publicitat lligada a l’activitat. Pel que fa al primer, per guanyar diners amb anuncis cal tenir almenys 1.000 subscriptors i 4.000 hores de reproducció públiques vàlides dels vídeos en els darrers 12 mesos. En el cas de la plataforma especialitzada en streaming de videojocs, els canals emeten en directe i hi ha la possibilitat de fer una subscripció de pagament per deixar de veure publicitat, desbloquejar noves funcions i donar suport a l’streamer. També té un programa de partners que proporciona a l’autor una part dels ingressos dels anunciants que hi publiquen les seves campanyes. Altres plataformes amb aspectes coincidents són Vimeo, Dailymotion, Vevo, BitChute, Rumble, Metacafe, LBRY o PeerTube.
Patreon és un sistema de micromecenatge, en què els usuaris poden donar una quantitat de diners mensuals als seus creadors favorits per donar-los suport i permetre’ls seguir fent les coses que els agraden que facin. Altres opcions similars són Ko-fi, Buy Me a Coffee, SubscribeStar, Liberapay, Memberful…
Finalment, una altra alternativa és el màrqueting d’afiliació, que consisteix a crear una web on publicar anàlisis i recomanacions de productes. En aquestes anàlisis es posen enllaços cap a altres llocs web on venguin el producte. En cas d’èxit, el venedor donarà una comissió per haver-li referit un client.
