Segons un estudi recent de la Universitat Autònoma de Barcelona, el 93% dels joves catalans de 15 a 29 anys fa servir les xarxes socials com a font d’informació en detriment dels mitjans tradicionals (premsa, premsa digital, ràdio i televisió). Així, els continguts que corren per Youtube, Instagram, WhatsApp, Telegram, TikTok i Twitch, per citar-ne els més consultats, són els que consumeixen i en els que confien els nostres joves. Aquesta evidència encara s’accentua més entre els adolescents; dels 14 als 17 anys, la penetració de les xarxes socials és encara més gran que entre la resta. Més endavant ja analitzarem si això és bo o dolent, però abans, preguntem-nos: com hem arribat a aquesta situació?
L’any 2017, un 51% de la població espanyola afirmava confiar en la narrativa tradicional de l’actualitat, una dada que s’ha desplomat fins al 32% al 2022. És a dir, els mitjans de comunicació de tota la vida perden credibilitat de manera alarmant perquè cada cop inverteixen menys en mantenir o millorar la qualitat de la informació, i els joves perceben les notícies com tendencioses i en qüestionen l’agenda; i, d’altra banda, les xarxes socials s’han convertit en una alternativa per estar al corrent del que passa al món. Actualment, es dona el cas que els joves són capaços d’anomenar diversos influencers i no conèixer el nom de cap periodista; i és que molts youtubers o comunicadors amb un canal de Twitch els resulten més propers gràcies a la interactivitat que mantenen amb els seus seguidors i més creïbles perquè els consideren més autèntics i més semblants a ells mateixos. És més, algunes enquestes conclouen que un de cada tres adolescents vol ser influencer i que la majoria de joves segueix activament persones que creen contingut online, sobretot a través d’Instagram (81,6 %), YouTube (58,9 %) i TikTok (55,6 %).
Les xarxes socials composen
la major part de la dieta mediàtica
dels adolescents catalans
Imatge original de ©woot
Massa males notícies
Paral·lelament, l’interès per assabentar-se de les notícies i seguir l’actualitat ha disminuït a escala mundial. A l’estat espanyol, entre el 2015 i el 2022, s’ha registrat una davallada de vint punts percentuals i, actualment, només un 55% de les persones mantenen la necessitat d’estar informades (Digital News Report del Reuters Institute de la Universitat d’Oxford); segons els experts, és la proliferació de notícies negatives i desesperançadores la que les esgota i les desanima. Pel que fa als diaris digitals, el cada dia més gran ús del clickbait (titulars manipuladors per assegurar el clic de l’internauta) en la seva oferta informativa provoca també un descens d’aquests continguts. Especialment els joves prefereixen consumir informació d’entreteniment i celebritats, de cultura i art o educatiu, és a dir, el contingut que normalment és present a les xarxes.
La desinformació és a tot arreu
Discernir entre quines notícies són certes i quines formen part de l’anomenat món de la post-veritat és cada cop més difícil. Si ho és per als adults, com no ho ha de ser per nois i noies que ronden els 15 anys i que encara no han desenvolupat, en major part, la facultat de filtrar o contrastar informacions. Internet i les xarxes socials s’han convertit en el gran canal de difusió de fake news on milions de perfils publiquen informació de dubtosa procedència. Cal tenir en compte que la desinformació està específicament dissenyada per fer-se viral, redactada amb un estil espectacular, emocional i, sovint, alarmista.
I per si no n’hi havia prou, la recent irrupció i popularització de la intel·ligència artificial amenaça amb agreujar aquest panorama. Fins ara coneixíem el deepfake, una tècnica que, a partir de vídeos i imatges preexistents i mitjançant programari d’aprenentatge automàtic i algorismes coneguts com GAN (Generative Adversarial Network o Xarxes Neuronals Generatives Adversàries), permet la creació de vídeos, imatges o arxius de veu manipulats i falsos, però amb aparença real i autèntica; amb aquesta tecnologia, ja fa anys es va aconseguir ressuscitar Lola Flores o Salvador Dalí, però ara qualsevol persona té ja al seu abast la possibilitat d’acompanyar amb imatges que semblen reals informacions inventades o extretes del seu context natural.
Aquesta foto creada amb IA del Papa Francesc enfundat en un llampant abric blanc va donar la volta al món com si fos real
Per tots aquests factors cal vigilar molt la dieta mediàtica dels nostres adolescents. En cercles universitaris ja s’està reclamant la incorporació d’una assignatura d’educació mediàtica al batxillerat per ensenyar els joves a filtrar els continguts que els arribin per qualsevol canal i a detectar-ne les desinformacions. Afortunadament, diverses iniciatives públiques i privades ja fomenten la difusió d’aquests coneixements mitjançant conferències i xerrades d’especialistes en la matèria en moltes aules de de les nostres escoles i instituts; confiem que facin el seu efecte.
Sessió del programa "Premsa a les escoles" que organitza el Col·legi de Periodistes de Catalunya
