Els creadors de continguts utilitzen les xarxes socials per fer ressenyes editorials jugant amb la imatge, amb un tarannà més fresc i amb la interacció directa amb els usuaris. Avui us presentem els influencers de la lectura!
Les xarxes socials serveixen per ampliar el receptari propi de cuina, per motivar-se amb noves rutines d’exercicis o per tenir idees de tendències en moda, però també pot servir per ampliar la llibreria de casa. I és que les antigues entrades dels blogs es van convertir primer en vídeos de YouTube, i ara s’han transformat en posts d’Instagram o píndoles de TikTok que permeten tenir una bona recomanació de llibres fins i tot en menys de 60 segons. Els creadors d’aquests continguts són els ja coneguts booktubers, bookstagramers i booktokers, o bé bookinfluencers, per aplegar-los a tots. Tots ells són persones que han adoptat els canals digitals per fer promoció de la lectura de manera propera, amena i allunyada de les clàssiques crítiques en forma de text.
Youtube, Instagram i TikTok han impulsat la figura dels ‘bookinfluencers’, usuaris que proposen llibres a les xarxes socials
La clau de l’èxit d’aquests formats es troba en la imatge, en una comunicació més directa i fresca, i en la interacció amb els usuaris. No és el mateix escriure una ressenya en un blog, amb un to “més seriós”, que mirar un vídeo curt, de consum fàcil i on es posa cara a una persona que, amb les seves “pròpies veu i paraules”, presenta els pros i contres d’un llibre. Així ho explica en Sergi Purcet, que juntament amb la Laia Bonjoch s’han fet un lloc a YouTube i a Instagram sota el nom d’Els Book Hunters per difondre la seva passió: la lectura en català.
Els llibres també agraden a les xarxes socials
El confinament provocat per la covid-19 va ser el detonant de l’increment del consum de continguts digital. Segons les dades de l’Observatori Espanyol de Tecnologia i Societat (ONTSI), el 75% de la població va utilitzar dispositius electrònics o intel·ligents per entretenir-se amb l’oci digital ofert pels creadors de continguts a les xarxes socials el 2020. “La gent tenia temps i buscava a internet coses per no avorrir-se”, recordat Purcet, “els que tenien l’hàbit de llegir, necessitaven idees per trobar nous llibres, i aquí vam veure que la cerca de ressenyes en vídeo va créixer molt”. “No sabíem que hi havia una comunitat de gent que creés aquest contingut en català, ho vèiem més com que la gent penjava a les xarxes socials les coses personals i buscava els llibres als blogs, així que ens hi vam llançar”, afegeix Bonjoch.
L’objectiu era diferenciar-se, sortir-se de l’estètica antiga de les imatges i de la idea més bucòlica de la llibreria per oferir fotografies que estiguessin vinculades al contingut dels llibres. “Havia de ser un contingut distès i divertit”, detalla Purcet, “les imatges són sempre temàtiques i representatives, i així intentem atraure la vista de l’usuari perquè, si li interessa, després acabi llegint el text, que sempre és planer i proper”. Però això funciona a Instagram, on la mirada decideix si el dit lliscarà al moment o si s’hi queda uns segons per saber-ne més, i on no sempre tenen la certesa de saber que les crítiques escrites es llegeixen. En canvi, reconeix que a YouTube la dinàmica és diferent: “Tenim un públic més ampli, no és tan jove com a Instagram ni depens tant de la fotografia que penges, però sí que intentem fer vídeos on hi hagi bromes i gags perquè algú que no hi entra buscant un llibre, s’hi quedi”.
Qui també va començar amb els blogs i ha anat fent el pas a totes les xarxes socials, amb l’entrada a TikTok recentment, és l’Anna Pardos i Ripoll, coneguda com a Mixa. Per a ella, els canals digitals són “una manera de democratitzar la lectura”, tant per als autors i les editorials, com per als bookinfluencers. “Són una forma d’estar en contacte directe amb els usuaris, parlar-los de tu a tu i mostrar una cara propera”, afirma. I és que l’operativa és igual a la dels creadors d’altres temàtiques: utilitzen el diàleg amb la comunitat, els reptes i els sortejos, les col·laboracions amb altres amants de la lectura, els vídeos amb paròdies, la viralitat, els unboxings… “La qüestió és ser transparent, honest i fer coses que siguin divertides i alhora interessants. Potser canvia que fem vídeos específics de llistes de llibres, però res més”, conclou. Com a exemple per demostrar que a les xarxes tot està admès i que no depèn de temàtiques, sinó de creativitat, recomana tafanejar el perfil @amemsillegim, que publica mems famosos basats en frases i elements de la literatura.
La interacció directa, la transparència i l’espontaneïtat són dinàmiques
que també serveixen per ressenyar llibres i fomentar la lectura
a les xarxes socials
A més de posar els ulls sobre perfils determinats, Mixa aconsella parar atenció a les etiquetes. #elreductecatala a Instagram n’és una, la qual recull ressenyes i propostes. La idea va sorgir dels mateixos influenciadors i ha fet que es converteixi en una mena de guia per als qui no sempre tenen una persona de capçalera per trobar propostes, sinó que busquen opinions diverses. “El nodreix una comunitat intergeneracional, tot i que la majoria som adults, però això ofereix visions molt diferents”, apunta. Ara per ara, la xarxa social de fotografies és la que aplega un públic amb edats més diverses, mentre que TikTok s’adreça a un públic més jove i Twitter o YouTube, a un més gran o més especialitzat.
L’aparent topall del català
Per a tots aquests creadors, el català és una virtut; per als qui analitzen xifres, és un problema. “Quan vam començar, recordo que alguns ens van dir que no creixeríem massa perquè parlem en català. Sabem que així no arribarem a certes quotes de visibilitat, però no volem créixer a costa de trair els nostres ideals, volem parlar de llibres en la nostra llengua”, defensa Purcet. Així va començar Els Book Hunters a Instagram, on la comunitat era petita, però més gran que la de YouTube, on van entrar una mica més tard posar el seu granet de sorra.
Entre les dues xarxes socials sumen 6.300 seguidors i subscriptors. La xifra pot semblar minsa en comparació amb les persones que s’han passat al castellà, per això reclamen relativitzar els números i pensar en la personalització dels continguts. “Si es té en compte que el mercat català és més petit que l’espanyol, dupliquem alguns comptes molt reconeguts. El problema és que s’agafen els números sense aquesta perspectiva”, critica Bonjoch. En aquest sentit, demana més suport de l’Administració Pública per donar visibilitat als continguts en català a l’ecosistema digital, però amb un sistema diferent del que critica que s’està aplicant: “Estan sortint persones que ja tenen visibilitat als mitjans tradicionals perquè se’ls conegui. Això és un error perquè perdrà part dels seguidors a les xarxes socials i no tindrà aquest reconeixement per part del públic generalista perquè no el coneix. Es tracta de promoure els creadors a les pròpies plataformes digitals”.
Els Book Hunters: “Si es té en compte que el mercat català és més
petit que l’espanyol, dupliquem alguns comptes molt reconeguts”
Mixa tampoc ha canviat el català per l’anglès o el castellà per “amor a la llengua”, però sosté que no tots els influenciadors varien l’estratègia per poca lleialtat o per la cerca d’ingressos. Tal com assenyala, sovint es busca acostar continguts de qualitats a un públic més ampli: “Les ambicions són diferents i totes són respectables, tot i que vull creure que cada cop els creadors s’animen a elaborar propostes més en l’idioma en què se senten còmodes”. Però no tots els beneficis de crear continguts s’han de materialitzar en diners, sinó que també poden venir en forma de propostes com moderació de debats, participacions en festivals o aparicions a la ràdio, com li ha passat a Mixa. “No són ingressos directes, però t’ajuden a guanyar-te la vida amb una cosa que va néixer per passió”, comenta.
Per la seva banda, els dos creadors d’Els Book Hunters han apostat per una alternativa: el micromecenatge. A través d’una campanya a Aixeta amb la qual compensen els contribuïdors amb un pòdcast, demanen suport per cobrir les despeses que suposen la creació de les publicacions i vídeos, sense l’objectiu d’obtenir ingressos addicionals.
Front comú per encomanar la lectura
La fita principal dels booktubers, booktokers i bookstagramers, la de promoure el consum de lectures en català, s’aconsegueix. Ho ratifica Bonjoch, que ha vist a la colla d’amics i familiars rebre comentaris a favor de la feina que fan: “Molts ens diuen que trien llibres dels que recomanem perquè els ajudem a fer de filtre. També hem rebut comentaris d’usuaris i de desconeguts perquè, d’alguna manera, fem de llibreter amb les recomanacions de manera fàcil des del mòbil”. I ho han notat també amb les editorials que han contactat amb ells per enviar-los llibres i col·laborar. “Fa un any vam començar a escalar molt i ens van escriure per proposar-nos llibres”, explica, “agraïm que el primer que facin és preguntar-nos si ens interessa ressenyar-los perquè tenim clar que tot el que diem ho fem amb llibertat, tant si ens agrada com si no”.
“El fet de treballar en una esfera menys teòrica i tècnica, i més propera i
dinàmica, ajuda a encomanar la passió pels llibres amb facilitat”
Aquest context es podria entendre com una relació bilateral on tots guanyen: els creadors, surten de la zona de confort i poden descobrir autors que no coneixien o arribar a nous públics; i les editorials troben un nou canal per captar adeptes a la literatura. El mecanisme és el mateix que fins al moment, el del prescriptor, que ja existia en la premsa en paper en forma de “crítiques més teòriques”, com diu Misa. Les plataformes digitals ara han permès trencar aquesta seriositat i incorporar el factor emocional. “Sempre s’ha posat sentiment en les ressenyes, però ara el mostrem explícitament quan plorem amb un llibre o quan expliquem que ens ha divertit molt amb un gran somriure”, exemplifica la creadora, “el fet de treballar en una esfera menys teòrica i tècnica, i més propera i dinàmica, ajuda a encomanar la passió pels llibres amb facilitat”.
Els ‘bookinfluencers’ catalans que cal seguir
Els Book Hunters i Mixa recomanen seguir els següents perfils a les diverses xarxes socials per no perdre’s cap bon llibre:
Aida Corón
Periodista (Metadata)
