En @Dbravo (David Bravo) va piular el passat 10 de març la introducció d’aquest article: “Qué historiaza la de la serie The Last of Us. Disfrutar este tipo de historias es lo que se pierden los frikis por estar con videojuegos” i encara va afegir una resposta al tuit: “He visto que han hecho un videojuego de la serie. No me convence mucho. Ellie no se parece en nada a la original”.
Serveixi la ironia de l’amic desconegut, que ens va fer riure a l’equip de @culturadigicat, per posar sobre la taula un fet consumat (que coneix tothom) i el tsunami que està per venir (que potser ja no coneix tanta gent) de les sinèrgies, referències i adaptacions al cinema i a les sèries de videojocs. Hores d’ara és tan brutal el volum d’adaptacions ja fetes que he mirat de buscar exemples que destaquen per algun motiu en el període 2022-2023 i, ni així, he estat capaç de fer-ho exhaustiu perquè no podia assumir la quantitat d’informació que anava trobant.
Vist des de fora, dona la sensació que el món de l’audiovisual està a punt de viure (si no l’està vivint ja) una revolució d’aquelles que sacseja els fonaments de la indústria. L’evolució exponencial de la tecnologia permet i permetrà fer front a projectes fins fa poc inassolibles així que les fronteres entre indústries, sobretot aquelles que són cosines germanes, com són l’audiovisual i la creativitat digital cada cop seran més fines…. i de fet, no ho són ja?
El videojoc de The last of Us, de la desenvolupadora Naughty Dog, va sortir al mercat l’any 2013 per PlayStation 3 i un any més tard per PS4. Ja aleshores la crítica unànime va ser que el joc suposava un abans i un després en quant a desenvolupament de la trama, la seva narrativa, el manteniment de la tensió i l’empatia amb els seus protagonistes. Vist en perspectiva seria fàcil posar aquesta etiqueta però ja aleshores hi havia gent clarivident (entre ells Sony i la seva PlayStation Productions) que van veure en The Last of Us un videojoc que semblava una pel·lícula. I no s’equivocaven. La sèrie de HBO ha suposat la segona millor estrena a aquesta plataforma des de Broadwalk Empire el 2010. The Hollywood Reporter escribia el 6 de març que HBO xifrava en 8,1 milions d’espectadors el penúltim episodi de la primera temporada. Fins a 30 milions d’espectadors han vist la sèrie de manera acumulada. En fi… que Sony i HBO l’han encertat.
No podem oblidar que aquestes sinèrgies poden produir monstres com Super Mario Bros (1993), Street Fighter (1994) o Doom (2005) però ens centrarem en allò que ens porta de bo com Prince of Persia (2010), Angry Birds (2016) o Uncharted (2022).
Comencem les recomanacions de 2022!
Uncharted
A la vida tot és qüestió de gustos i a mi em va agradar Uncharted. En anar a buscar la nota IMDb m’he trobat amb un respectable però curt 6,3 de valoració. L’adaptació d’aquesta bona saga de PlayStation no deixa de ser un producte d’aquells fets per agradar a quanta més gent millor (d’entre altres, a mi). Potser el més destacat és que hi ha escenes que reprodueixen, fil per randa, escenes dels seus videojocs.
Cuphead
El videojoc protagonitzat pels germans Cuphead i Mugman es va publicar l’any 2017 per l’StudioMDHR amb un gran èxit comercial basat en l’estil de dibuixos animats de l’eclosió dels còmics americans. Una proposta esbojarrada perfecta per ser portada a la pantalla com a sèrie d’animació que trobareu a Netflix.
Halo
Les batalles entre els Covenants i la humanitat que ens explica aquesta saga que ha venut fins a 81 milions d’unitats dels seus jocs es remunta al 2001. Jo no l’he jugat mai però és una “sèrie” i una imagineria que recordo present en la meva vida en algun moment o altre. La seva longèvitat (la darrera entrega en el món dels videojocs és del desembre del 2021 amb la publicació de Halo Infinite) és la demostració que la saga funciona i funciona bé. I així és com arriba una primera temptativa d’adaptació cinematogràfica que fracasa i la sèrie de Paramount (la teniu disponible a la seva plataforma Paramount+) que es va estrenar, amb èxit, el 2022.
Resident Evil (2022)
Amb Resident Evil tenim una lleugera complicació. S’han fet moltes adaptacions d’aquesta saga dels amics de Capcom i mai han acabat de fer el pes a la massa de seguidors i seguidores dels videojocs. Resident Evil ha venut des del 1996 més de 100 milions de còpies dels seus jocs i, per tant, quan parlem de massa de seguidors i seguidores ho fem a consciència. Doncs bé, després de la més que digna adaptació al cinema de l’any 2002, amb l’actuació estel·lar de Milla Jovovich, arriba la darrera adaptació i ho fa de la mà de Netflix. Però la sèrie estrenada l’any passat que no ha superat les espectatives fins al punt que es va cancèl·lar la producció d’una segona temporada.
Malgrat tot i xafardejant, he trobat crítiques que li conferien a aquesta producció el reconeixement de cenyir-se d’una manera força honesta als arguments originals del videojoc original.
Cyberpunk (2022)
El cas de Cyberpunk, l’adaptació del joc de CD Projekt Cyberpunk 2077, és curiosíssim. Vagi per endavant que tota l’estètica Cyberpunk mola i que l’anime ens agrada encara més i, en conseqüència, valorem molt positivament la sèrie que podeu trobar a Netflix.
El què és realment destacable d’aquest cas és com el producte audiovisual ha donat suport a la revifada del videojoc que havia nascut tocat de mort per un doble motiu: havia aixecat expectatives de primer ordre prometent una revolució en el món dels videojocs i va ser llançat al mercat quan encara no estava perfectament acabat. La successió d’errors va portar els usuaris a llançar-se de manera furibunda contra el videojoc. La feina de CD Projeck per arreglar i evolucionar el joc en condicions dantesques i l’aparició de la sèrie a Netflix han tornat a posar al lloc esperat al videojoc: a la franja reservada per als millors.
I què ens arribarà el 2023?
Fent una cerca del que està per venir destaca la segona adaptació cinematogràfica de Super Mario que, gràcies a la feina de la Secretaria de Política Lingüística, disposarà de versió en català als cinemes (més informació aquí). Sembla que la crítica de qui l’han pogut veure és de gran disparitat. N’hi ha que la valoren al nivell de la seva germana del 1993 i n’hi ha que l’han trobada entretinguda i encaixada en allò que representa l’univers de Super Mario. Val a dir que Sonic també tindrà el seu moment amb la tercera part de la pel·lícula i una sèrie per al company Knucles.
Per al sector de l’automobilisme ens espera l’adaptació de Gran Turismo al cinema. La sèrie de videojocs que porta acumulant hores d’entreteniment al volant dels més llaminers cotxes de competició i alta gama porta generacions acumulades d’intrèpids i intrèpides al volant. 24 anys de versions del joc des de la primera (1998) fins a la darrera (2022). Per a la versió en pantalla gran, ens esperen un repartiment curiós amb participació d’actors a l’alça (Archie Madekwe o David Harbour) i actors i actrius de tornada (Orlando Bloom, Djimon Hounsou o… una SpiceGirl com Geri Halliwell). A l’agost, quan l’estrenin als Estats Units, ho veurem. De moment… aquí l’avançament.
Una adaptació que promet és la de God of War que està al forn d’Amazon Prime per a aquest any. La Saga de Sony PlayStation porta anys donant satisfacció a les persones que han sucumbit a la qualitat dels successius productes. Pel què he pogut tafanejar no hi ha gaire informació sobre els detalls de la sèrie però promet!
Una altra que torna a la càrrega després de quedar-se a mig camí amb la pel·lícula de 2016 és Assassin’s Creed. Val a dir que aquella adaptació a mi, personalment no em va desagradar, però sí ho va fer al personal que l’ha qualificat amb un trist 5.6 a IMDb. Doncs bé, aquest 2023 s’espera l’estrena de la nova sèrie a Netflix. D’aquesta nova producció encara no tenim detalls però sembla que no li costarà superar la primera temptativa.
I el darrer paràgraf el reservo a la nostàlgia. Pel què he pogut veure aquest 2023 es produiran o estrenaran 3 versions dels mítics videojocs PacMan, Megaman i Streets of Rage. El cas de PacMan sorprèn perquè la proposta és la d’una pel·lícula d’acció real. El mateix passa amb el referent dels herois de Capcom, Megaman, que també tindrà el seu salt al cinema amb una real live movie. I pel final he deixat la proposta més xocant de totes amb Streets of Rage. Recordo hores jugant i repartint llets per algun escenari semblant al Bronx dels tardo vuitantes i proto norantes. Aquests companys de viatge de Golden Axe ja van tornar a les meves retines en algun moment de glòria de la proposta d’anime i videojocs 80-90’s Hi-Score Girl que trobareu a Netflix. Doncs bé, amb el suport de Lionsgate estan treballant en alguna cosa que, crec, ens agradarà.
Fins aquí el repte de recopilar exemples d’un tsunami que en part ha passat però que tot apunta que s’està repetint encara amb més força. Les productores i plataformes han ensumat la sang dels milions de gamers amb els seus universos de referència que són vàlids per crear productes de qualitat del gust dels seus consumidors (també els no gamers). Tornant a citar el tuit amb el qual comença aquest article, ves que no fossin la resta qui s’han estat perdent el caviar només reservat, fins fa poc, per freaks dels videojocs. Benvinguts i benvingudes siguin!
