El passat 16 de desembre, sota el lideratge de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya –ISPC- del Departament d’Interior i en col·laboració amb els departaments d’Igualtat i Feminismes i Cultura, es va organitzar la Jornada sobre Violències Masclistes en entorns digitals i videojocs. Us fem un resum del què es va dir i les conclusions que es van extreure!

Aquest article no pretén ser una relatoria del contingut que les ponents van compartir amb els assistents (en breu l’ISPC té previst penjar fragments de les intervencions) sinó posar l’èmfasi en tres reflexions que vam poder compartir les persones que ens hi vam acostar.
En primer lloc m’agradaria destacar el fet de que l’esdeveniment s’emmarcava en un plànol professional. La Jornada tenia com a objectiu posar en contacte expertes i professionals amb professionals de la seguretat pública, professionals de la seguretat, professionals de l’atenció i acompanyament a les víctimes de violències masclistes i professionals del món del videojoc. 

D’una manera transversal, es va fer un apropament generalista a les violències masclistes digitals per, progressivament, anar fent la immersió al fenomen en l’àmbit dels videojocs des del punt de vista tant de les professionals de la indústria com de les gamers. Amb la conducció de Marina Amores, coneixedora tant del sector i la indústria com de la violència masclista digital organitzada a les xarxes, l’acte va fluir en un ambient de ganes de conèixer, compartir i actuar.

L’aproximació al fenomen des d’un punt de vista més sociològic el va proveir l’Estíbaliz Linares, professora de treball social i directora del màster en Intervenció i Mediació Familiar de la Universitat de Deusto mitjançant el seu contacte constant amb infants i joves, la seva percepció sobre les agressions de gènere en l’àmbit digital i les conseqüències, repercussions i revictimitzacions d’aquesta tipologia de violències masclistes. Per completar aquesta visió des d’un punt de vista més legislatiu i penalista, la Paz Lloria va fer l’aproximació a la reacció normativa al fenomen. 

Amb la ponència de l’Eurídice Cabañes, co-directora d’Ars Games i especialista en filosofia de la tecnologia, vam començar a entrar de manera específica a com es condiciona la creació i el consum de videojocs en funció del gènere, amb una intervenció molt ben rebuda pel públic que es va completar amb una taula rodona on es va copsar el punt de vista basat en l’experiència directa de diferents perfils de dones vinculades als videojocs: des del periodisme especialitzat (Marta Trivi), des del mateix desenvolupament de videjocs (Alba Molas), des del desenvolupament però també des de l’organització d’esdeveniments (Laura González) i, finalment, des de l’activisme i suport legal que desenvolupa FemBloc (a càrrec de Laia Serra).

I torno a la primera reflexió: els professionals dels videojocs van fer una mínima i inèdita immersió en l’àmbit més legislatiu i penalista, els i les assistents membres de les policies de Catalunya (Cos de Mossos d’Esquadra i policies locals) van conèixer experiències directes, antecedents, realitat actual i problemes derivats del desconeixement en les primeres atencions a les víctimes i a la correcta vehiculació d’eventuals denúncies per a aconseguir fer aturar situacions de violència.

Aquest coneixement mutu però sobretot l’aproximació de col·lectius que tenen veu i acció activa en reaccionar davant d’aquestes situacions va ser molt i molt interessant.

La segona reflexió generalista que crec rellevant és la voluntat manifestada per les parts de passar a l’acció. És a dir, que la reflexió, la immersió i el contacte són necessaris i positius però en totes les intervencions hi havia aquesta patina proactiva i la consciència que calia posar en marxa accions concretes. En aquest sentit, s’escau destacar la feina que fan cadascuna les persones intervinents i també iniciatives impulsades per l’Administració. Deixeu-me que destaqui només una perquè serà hereva directa de la Jornada en qüestió i impulsada per l’ISPC. Arran de la celebració de la jornada, està prevista la publicació de càpsules de coneixement audiovisuals sobre prevenció de violències masclistes digitals a disposició de nenes, joves i dones i, també arran de l’esdeveniment, el mateix ISPC va fer un recull documental (articles, llibres, documents i organismes/webs) amb referències i tractaments d’interès sobre la temàtica disponible aquí.

I, finalment, s’hi va detectar un corrent de feina feta i ganes de fer-ne per part de totes les parts implicades i de totes les parts amb responsabilitats. La comunió d’interès en favor del lliure exercici de drets per part de les dones i la prevenció i persecució de les violències masclistes (també digitals) són un clam unànime. De totes aquestes forces, destaco la que sorgeix directament de la Taula del Videojoc i de l’interès de la indústria del videojoc i els actors de l’ecosistema que tenen el decidit interès d’abordar les desigualtats i els comportaments punibles en tots els àmbits i racons del món del videojoc. L’origen de la proposta rau en aquesta Taula i just és mencionar-ho perquè, més enllà de ser autocomplaent, la mateixa Taula ja ens recorda que ens hem compromès a impulsar més iniciatives en aquest sentit.

Com un deia i a mode de conclusió, sabem que l’organització de l’esdeveniment va valdre la pena perquè diferents col·lectius amb responsabilitat o coneixement en la xacra de les violències masclistes al món dels videojocs van compartir espai, temps i reflexions i van sorgir-hi compromisos, reunions i contactes. Agraïm la iniciativa a l’ISPC que ens ha permès dur a terme aquesta Jornada i al Departament d’Igualtat i Feminismes per la col·laboració imprescindible.

Les violències masclistes digitals ni als videojocs ni enlloc.

I com us deiem que no pretenia fer una relatoria de l’esdeveniment, a continuació podeu accedir al contingut de bona part de la jornada al següent vídeo de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Si teniu l’oportunitat accediu i enriquiu-vos amb el seu contingut.

Dani Gimeno

A %d bloguers els agrada això: