Un cop assumit que la bombolla també ha arribat al món dels NFTs, experts, emprenedors i gestors culturals analitzen les potencialitats d’aquesta eina revolucionària per a la creació i la innovació en el consum artístic. Des de la DGICD vam organitzar un debat sobre aquesta tecnologia, amb un to crític però clarament constructiu, en el marc del Tech Spirit Barcelona.
Tecnologia, innovació i emprenedoria. Un ecosistema local potent i ple d’expectatives que cada any es reuneix al Tech Spirit Barcelona per establir sinèrgies, connectar amb inversors i compartir les últimes tendències en aquest àmbit.
En aquest context, no hi podia faltar una reflexió sobre els NFTs, que gràcies a la tecnologia blockchain han revolucionat la possessió i col·lecció d’actius digitals amb l’adquisició de certificats únics d’obres “infinitament reproduïbles”.
Això va provocar la generació de subhastes milionàries, fent que durant el 2021 aquests productes generessin més diners que l’art tradicional. Les vendes i els preus van tocar sostre i posteriorment es van desplomar. Però els NFTs guarden encara moltes potencialitats que els experts segueixen explorant i debatent.
La taula rodona, organitzada per la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital, va ser el centre d’anàlisi d’aquest tema amb el nom “Cultura i NFTs, parella de fet”. Un títol que suggereix l’estreta i indestructible relació que de ben segur s’ha generat entre els creadors digitals i aquesta nova manera de vendre art.
La xerrada va comptar amb la participació d’Arnau Sabaté (GUZZU), Pau Waelder (Niio), Toni Mateos (Freeverse) i Eva Soria (Institut de Cultura de Barcelona-ICUB), amb mirades crítiques però absolutament constructives sobre l’orientació que, segons aquests experts, se li ha de donar al món del criptoart.
El diagnòstic va quedar clar: efectivament les subhastes amb preus tan alts van fer petar la bombolla, de manera que els NFTs ara s’han de consolidar “com a obres múltiples que poden ser repeticions o edicions amb moltes versions a preu baix. Anem per un camí en què aquest sistema de compra-venda d’obres artistes pugui arribar a tothom”, segons Pau Waelder, de l’empresa Niio.
Precisament en aquesta línia, l’start up Freeverse ha desenvolupat una tecnologia innovadora que permet crear “milions d’edicions NFTs amb un preu inicial zero, deixant que sigui el propietari qui, operant amb el producte amb vídeos o tuits, pugui anar incrementant el seu valor a través dels usuaris”, explica el fundador de la companyia, Toni Mateos. És el que s’anomena NFTs 2.0, que permetria “fer el que passa amb els videojocs, que en comptes de descarregar-los a un preu inicial molt alt, pots jugar en línia gratis i vas gastant a mida que vas jugant.”
NFTs basats en l’abundància i també com a format addicional. És la filosofia que determina el servei de l’empresa GUZZU. El seu cofundador i director executiu, Arnau Sabaté, argumenta que aquesta plataforma de marxandatge digital per a músics també és un projecte “a llarg termini que, ara que anem cap al metavers, té molt de sentit, perquè així com abans els cantants treien vinils i després es van adaptar a la distribució digital, ara aquest nou format serà una eina més per relacionar-se amb la seva comunitat”.
A banda de la necessària transformació cap a noves concepcions no especulatives dels NFTs, durant el debat també es va parlar de la necessitat que les empreses de l’àmbit fomentin valors com la sostenibilitat i el feminisme. Segons Eva Sòria, directora d’Innovació, Coneixement i Arts Visuals de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), “les administracions podem fomentar que aquestes empreses tinguin un terreny fèrtil, amb xarxes, esdeveniments o subvencions, però sempre que siguin empreses sostenibles”.
A la taula va quedar clar que Catalunya té un important ecosistema d’emprenedoria i empreses que aposten per aquests noves tecnologies disruptives, “marcant la diferència i des d’una perspectiva artist friendly, com un format que aporta més transparència i més credibilitat, però no com a especulació”. En definitiva, una nova mirada dels NFTs amb un encaix més sòlid i permanent en el món de l’art digital.
Estefania Redondo
Periodista
