La presència encara molt minoritària del català en el món dels vídeojocs genera debats intensos i certament enriquidors entre experts, comunitats de jugadors, institucions i entitats que treballen de forma voluntària per modificar aquesta realitat. Recopilem algunes de les veus que ens ajuden a reflexionar sobre l’evolució sociolingüística de tot aquest ecosistema digital.
Entitats que realitzen traduccions de videojocs de manera altruista, plataformes que recopilen títols amb versió catalana o streamers que decideixen retransmetre en català treballen de forma activa per una major presència de la nostra llengua en aquests productes.
Si tenim en compte les xifres, el camí no sembla gens fàcil. Prop del 50 % de la població catalana juga a videojocs, percentatge que puja al 90% si parlem dels menors de 20 anys. Tot i així, només el 6’2% juga en català. La majoria ho fa en castellà o anglès.
La meitat de les aventures digitals i multimèdia que es produeixen a casa nostra incorporen el català entre els idiomes oficials, però en general les empreses desenvolupadores opten per les llengües majoritàries, com el castellà o l’anglès, per poder arribar així a mercats més grans.
Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat, recorda que aquesta situació genera una disglòssia digital que fa que els parlants percebin el català com una “llengua insuficient i fins i tot inútil en aquest àmbit”. Afegeix que “cal apostar per tenir una llengua completa, que serveixi per fer de tot, i això passa per normalitzar la seva presència també en el món dels videojocs”.
Així, a banda d’una línia oberta de subvencions per a les empreses que volen traduir els seus productes al català, la Secretaria de Política Lingüística ofereix a través de VDJOC un espai on es poden localitzar els videojocs del mercat que han sortit també en català per tal de promoure’n el seu consum. Alhora, des de l’Administració s’analitza quins són els reptes en aquest àmbit i quines són les vies per superar-los.
L’opinió del sector
Malgrat les dificultats per seguir avançant en aquest terreny, professionals del sector i alguns representants de les comunitats de jugadors afirmen sentir-se optimistes sobre aquesta qüestió. Gina Tost, vicepresidenta de l’associació DeviCAT, opina que “tenim identificat el problema, les institucions de cara, bons professionals catalans treballant aquí i fora del país i un públic que va movent l’olla. Això suposa que ens trobem davant d’un marge de millora exponencial”
Tot i reconèixer que la progressió és lenta, Roger Mitats, de la revista 3DNassos, també es manifesta clarament optimista en aquest sentit i valora positivament que poc a poc hagin anat apareixent versions en el nostre idioma. El director d’aquesta publicació en català sobre videojocs apunta que “per jugar a videojocs en català, cal parlar en català de videojocs”.
Però més enllà del paper dels desenvolupadors, quins altres actors implicats poden afavorir el posicionament de la nostra llengua en el sector? Com molt bé apunta Marc Angrill, comissari de l’exposició Nova Pantalla i director de Lúdica, “no hem de perdre de vista els esdeveniments, les xarxes, els streamings, les plataformes de distribució i tot l’ecosistema del videojoc per trencar aquesta disglòssia”.
Així, l’existència de comunitats de jugadors i jugadores que juguen en català, encara que el joc no estigui en aquest idioma, també suma un valor important en tot aquest recorregut, a més de la presència dels streamers que fan una aposta decidia per fer les seves retransmissions en la nostra llengua.
Com diu Mariona Valls, cofundadora de Mango Protocol , “si volem defensar que els videojocs són cultura, hem de ser-hi també en català”. Una experiència que, segons Francesc G. Parisi, creador del projecte Ce trencada, també genera emocions, ja que “es produeix una sensació molt maca quan la gent se n’adona que el videojoc compta amb una versió catalana”.
És ben conegut que Catalunya lidera el sector dels videojocs a Espanya, amb 200 estudis que donen feina a unes 4.000 persones i amb una facturació anual que supera els 600 M d’euros. Els experts opinen que caldria incidir en aquestes empreses, però també lluitar, amb la implicació de les administracions, per aconseguir versions catalanes en alguns dels jocs Triple A.
El que està clar és que el món dels videojocs és un dels màxims exponents de la cultura digital al nostre país i, per tant, una de les millors plataformes per fomentar l’ús del català. Una llengua amb 10 milions de parlants que, segons els diferents actors implicats, pot aportar un gran valor afegit a totes aquestes experiències lúdiques, interactives, artístiques i absolutament globals. La partida doncs segueix endavant.
Estefania Redondo
Periodista
