Sí, el títol és una mica clickbait, però no ens discutireu que les exposicions virtuals tenen alguns avantatges respecte a les seves cosines del món físic: estan obertes dia i nit i es poden visitar des del sofà (o el llit) de casa. Sota el nom d’exposició virtual s’apleguen experiències i projectes molt diferents, i en aquest article us n’ensenyarem algunes que ens han arribat al cor, o al cervell.
Pot Netflix aliar-se amb un museu? Perquè no? van pensar a Brooklyn i el producte és aquest espectacular crossover entre The Crown, The Queens Gambit i una selecció d’objectes del Brooklyn Museum on explorem el paper de la moda en les líders femenines. Una delícia veure amb detall el jersei blanc i negre de la Beth i descobrir que és un disseny de Courrèges de l’any 1960.
El Migration Museum de Londres ha fet un retrat ple de detalls i històries personals del paper cabdal dels immigrants en la creació i funcionament del National Health Service britànic, una contribució que sovint ha quedat amagada. És visualment espectacular, però el millor són les històries que explica, de les que et queden gravades a la memòria.
Quan es va enamorar Vincent Van Gogh de la natura? En poc més de 7 minuts ho podeu descobrir en aquesta proposta del Museu Van Gogh d’Amsterdam. Prepareu-vos pels colors.
El Victoria&Albert Museum conserva 7 dels monumentals cartons que el pintor renaixentista Rafael va pintar per fer uns tapissos per la Capella Sixtina. Els ha fotografiat i escanejat amb les tècniques més modernes i ara podem descobrir en pantalla molts dels seus secrets combinant vistes en 3D, en infraroig o en color. Recomanat per veure en pantalla gran per fer zoom i moure sliders durant hores…
I si parlem dels orígens de l’art, en pocs llocs podrem trobar tanta informació interessant com en l’exposició Art Primer, del Museu d’Arqueologia de Catalunya: l’art dels Neanderthals, els primers instruments musicals, les grans representacions d’animals, multitud d’objectes sorprenents i unes animacions molt encertades ens parlen dels orígens de la humanitat.
I carregada de reconstruccions 3D, Persepolis Reimagined ens proposa un recorregut per l’antigua ciutat amb les històries de Dario, Xerxes, travessem les monumentals portes flanquejades pels braus, llegirem els frisos plens de personatges… Un viatge com n’hi ha pocs ofert pel Getty Villa Museum.
Es pot tornar a la vida després de mort? Si heu vist Flatliners, sabeu que sí però amb lletra petita al final del contracte… Aquesta pregunta també afecta a les exposicions virtuals, perquè l’excel·lent Mindcraft, de la Wellcome Collection nascuda al 2014, va morir el 2019, amb els canvis de la seva web. Però aquesta nit hem anat al cementiri i quan ningú no ens veia hem desenterrat el seu codi… Un llamp ens ha ajudat a tornar-la a la vida… més o menys. Aquí la teniu gràcies a Internet Archive: tot el que volíeu saber sobre hipnotisme, i les primeres maneres d’analitzar la ment humana. Poques exposicions més adequades per aquesta història…
Però a veure, un moment, tot això que hem vist, encara que estiguin fetes per museus,
en diem exposicions virtuals, però en podríem dir històries digitals, no?
Efectivament, mireu si no aquest tan ben fet de l’equip de recerca en tecnologies del New York Times sobre David Bowie. Ells en diuen simplement article multimèdia, però si el fes un museu li dirien exposició virtual:
I a les visites virtuals en 360º no els hi podríem dir també exposicions virtuals?
Doncs per mi li podeu dir com vulgueu, però són una manera de visitar llocs reals des del vostre ordinador.
Com per exemple l’exposició: Fantastic Beasts: The Wonder of Nature on creuen el món de Harry Potter (because why not) amb les meravelles de la Natura.
Aquesta és només 1 de les 35 exposicions virtuals que té el Natural History Museum a la plataforma Google Arts & Culture, on n’hi ha centenars…
O el Teatre-Museu Dalí, on ens podrem passejar per les seves sales i gràcies a una senyalització virtual més creativa de l’habitual, descobrirem històries interessants a cada racó.
Però a veure, un component essencial de les exposicions no és estar DINS de l’exposició?
No ho discutiré. Però si penseu això, llavors per vosaltres tenim un parell d’exemples més.
Si heu estat a Amsterdam i heu visitat la casa d’Anna Frank segur que recordareu com s’entrava a la “casa del darrere” on va viure amagada de l’ocupació nazi. Recórrer les seves sales llegint els fragments del seu diari sense anar a Amsterdam és possible… en Realitat Virtual. Una aplicació per Oculus (oops, Meta) que funciona perfectament i que ens transporta, aquest cop sí, a l’interior d’un espai. Una recomanació, no oblideu feu clic en les petites ratlles horitzontals que hi ha a la paret d’una de les habitacions.
I per acabar una estrella: el Museum of Other Realities, la definició perfecta del que pot arribar a ser un museu virtual. Un passeig virtual per un edifici que seria impossible de construir en el món físic (hurra!) on pots trencar les barreres de la realitat en la visita: fer-te petit per entrar dintre d’obres d’art diminutes, traspassar portals interdimensionals, volar d’un espai a l’altre, entrar en sales que reaccionen al teu moviment. Nois i noies, això sí que són exposicions virtuals, agafeu el vostre dispositiu de Realitat Virtual i a volar.
Albert Sierra
Especialista de noves tecnologies a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya)
