El passat mes de maig el festival Docs Barcelona va celebrar el seu 25è aniversari. La Secció Oficial Panorama va programar la pel·lícula We Met in Virtual Reality. El seu director, Joe Hunting, va explicar la gènesi del film i com es crea dins la realitat virtual en un col·loqui amb Jordi Sellas. Si voleu saber com es fa una peli dins el metavers… seguiu llegint!
A We Met in Virtual Reality (2022) el britànic Joe Hunting s’inventa una nova forma de filmar la realitat des d’un entorn virtual. Un increïble viatge al cor de la plataforma VRChat on diverses comunitats humanes viuen l’amor, el dol, la sexualitat i la diversitat funcional amb imaginació. VR Chat és una plataforma de realitat virtual generada directament pels usuaris, un metavers on aquests creen móns i avatars diversos.
Hunting ens convida a submergir-nos en un món paral·lel, però real com la vida mateixa on podem escollir la identitat i el gènere i convertir-nos en animals de fantasia o en personatges de còmic. Filmada en un univers alternatiu, però editada i narrada com un film terrenal: en pocs anys aquest documental serà recordat com la prehistòria del metavers.
Joe Hunting va començar el seu viatge capturant retrats sincers de la realitat virtual el 2018, llançant el seu primer curtmetratge premiat A Wider Screen a principis del 2019, als 19 anys. Mentre completava la seva carrera de producció cinematogràfica el 2020, va rodar i dirigir un altre curt documental premiat i una sèrie de comèdia titulada Virtually Speaking filmada íntegrament dins de VR Chat, que es van projectar en festivals internacionals. Després de graduar-se, Hunting ha estat rodant treballs en realitat virtual a temps complet, juntament amb la producció d’un any del seu primer documental We Met in Virtual Reality, que es va estrenar a la darrera edició del festival de Sundance.
A la conversa que va mantenir amb Jordi Sellas durant el Docs Barcelona, Hunting va comentar que la idea de fer una pel·lícula dins el metavers va sorgir durant la pandèmia quan va fer un ús intensiu de VR Chat com a entreteniment personal i com a mètode de socialització. Va conèixer tanta gent interessant, tants personatges autèntics que va creure que valia la pena fer un documental sobre la vida real a la plataforma de realitat virtual. Segons Hunting, “el film vol reivindicar l’alter ego digital de cadascun de nosaltres i obrir-nos els ulls sobre com el metavers por beneficiar la humanitat més enllà dels estereotips”.
El director va explicar que per tenir una experiència completa al VR Chat i poder interactuar i per tant rodar en condicions cal utilitzar un ordinador acompanyat d’un casc de realitat virtual i full body trackers (comandaments amb sensibilitat per a les mans, els braços i les cames). D’aquesta manera, pots moure totes les extremitats, mirar i parlar amb normalitat. Així, amb els cascos, els comandaments i amb una càmera de cinema situada dins el propi metavers va poder gravar We Met in Virtual Reality. Hunting entrava al VR Chat amb el seu propi avatar i, com si fos un reporter amb la seva càmera a l’esquena, anava gravant i parlant en temps reals amb altres usuaris i usuàries amb qui ja mantenia una relació personal.
Per aconseguir una bona qualitat d’imatge van gravar la majoria d’escenes a 2K i van fer les entrevistes en ‘mons’ fets dins de servidors privats on es convidava als personatges entrevistats.
Val a dir que part de la gràcia narrativa de We Met in Virtual Reality, a banda de la bellesa visual, és que utilitza tècniques clàssiques audiovisuals dels documentals com ara les entrevistes en primer plànol, la presentació de personatges, etc. Si la trobeu, no us la perdeu!
