Enguany ha tornat el festival Sónar que recordàvem, amb la gespa verda i els autos de xoc. El Sónar+D s’ha renovat amb un recorregut que proposava nous formats i s’obria als assistents al festival. La música i la tecnologia hibridades amb les conferències, les performances i les instal·lacions per parlar de com l’art es relaciona i transforma amb la web3, la intel·ligència artificial, el blockchain i molt més. Us presentem una mirada personal d’algunes de les activitats que han format part d’aquesta edició.

El festival Sonar va reunir en aquesta edició més de 122.000 assistents, 43.000 a Sónar de Dia i 79.000 a Sónar de Nit. Enguany, Sónar+D va incloure un gran nombre de presentacions híbrides entre conferències i concerts amb components audiovisuals, xerrades i diàlegs amb el públic. S’ha integrat cada cop més al Sónar de Dia, amb la invitació del públic general a descobrir nous espais: SonarMàtica by Tezos, SonarÀgora i Stage+D. Aquest últim espai va acollir una sèrie d’actes espectaculars a mig camí entre la conferència i l’actuació.

Al Sónar+D vam poder escoltar més de 60 ponents, centrats en quatre eixos principals: els nous ecosistemes que s’estan creant sota Web3, els reptes creatius, industrials, polítics i ètics de la intel·ligència artificial, els avenços en ecologia acústica i la relació creixent entre ecologia i ficció.

Hem demanat a gent del Departament de Cultura que van assistir al festival que ens destaquin alguna de les activitats on van assistir. Aquí teniu una crònica molt personal, tan diversa com els interessos i els gustos de cadascú de nosaltres, del Sonar+D 2022.

La recomanació…

Una de les apostes més interessants de totes les edicions del Sónar són els espectacles site specific, és a dir, els projectes artístics pensats per ser desenvolupats en un espai en concret i fer-se una o molt poques vegades més. Enguany el festival Sónar va programar Hiperutopia de Maria Arnal i Marcel Bagés acompanyats del Cor de Noies de l’Orfeó Català.  Hiperutopia és un projecte creat especialment per a l’ocasió, una reinterpretació emocionant de Clamor, l’últim disc del duet barceloní. Les que hi vam ser dissabte al SónarHall vam viure un viatge còsmic de primer ordre: una hora de directe salvatge i dens, 60 minuts de crits i càntics de la Maria Arnal acompanyada de la polifonia de les 36 veus del Cor de Noies. Tot plegat, inundat amb sons animals i de la natura més profunda.

Costarà oblidar-ho!

L’aroma de vi que entra subtilment als narius i s’escampa desvetllant subtils aromes i sensacions i, just després, desborda els sentits en una onada més intensa de plaer quan arriba a la llengua i el paladar, és el que podem percebre, convertit en formes, colors i ritmes a l’obra Llevataps, d’Anna Carreras. És un dels treballs exposats a l’NFT Exhibition curated by Sónar | Tezos. En un espai expositiu fosc, se succeeixen simultàniament  i rotatòriament peces de diversos autors cedides pels propietaris que les han adquirides mitjançant NFT, el sistema de comercialització de l’art digital basat en blockchain. Gràcies a l’NFT, la llarga trajectòria de Carrera en el codi creatiu va explosionar fa un parell d’anys tant econòmicament com geogràficament, fins a convertir-la en una artista amb projecció global. I tot i això, darrere la pantalla hi acaba fluint sinestèsicament, allò més bàsic, terrenal i proper. En aquest cas, el vi. Brindrem per Carreras  i l’art digital.

Totes les diferents propostes de la SonarMàtica d’enguany eren molt llamineres i cridaven l’atenció. Malgrat ser una instal·lació més discreta (un ordinador, una webcam i una pantalla projectant la pantalla de l’ordinador) la proposta de l’autoanomenat codificador creatiu Andreas Refsgaard “Face2Wikipedia” tenia l’irresistible atractiu de deixar en mans d’un escaneig facial la creació d’una entrada biogràfica a Wikipèdia al teu nom. Aquesta provocadora proposta de creació mitjançant la intel·ligència artificial et permetia descobrir una proposta de vida alternativa que, ves a saber, potser encaixava millor amb la teva cara que la vida que estàs vivint. I així és com em vaig convertir en una persona 7 anys més gran (he de començar a cuidar-me una mica), nascuda a València, emprenedora, gran oradora i escriptora. Res més lluny de la realitat, amics i amigues. Només dos comentaris: la intel·ligència artificial va veure a la meva cara que vaig ser un mal estudiant (i la van encertar) i no canvio la meva vida per res del món!

de la Ribera

Realities +D

Aquest 2022 sota l’epígraf Realities+D, s’ha donat visibilitat a les creacions virtuals de diferents artistes, plantejades per ser experimentades amb ulleres de VR.

Una d’aquestes propostes és la pel·lícula ‘Samsara’, de l’artista Taiwanès Hsin-Chien Huang, en la qual el o la protagonista, és a dir, jo mateixa, busca formes de vida alternatives després de la destrucció de la Terra. En els 20 minuts que dura l’experiència, l’usuari pateix algunes de les grans catàstrofes que han contribuït a la fi de la humanitat i inicia un viatge interestelar a la recerca d’un nou organisme per mantenir l’existència.

Realities+D ha sigut una gran oportunitat per experimentar la VR, però planteja diverses qüestions sobre la seva reproducció i difusió. És evident que les propostes en VR només les pot gaudir qui porta les ulleres. Encara que una pantalla mostri públicament el punt de vista del protagonista, sorgeix el dubte de si aquesta forma d’exposició és idònia i si les creacions en VR tenen cabuda en esdeveniments col·lectius, com és el Sonar+D. D’altra banda, si no se’n fa difusió en mostres d’aquest tipus, com podran arribar al públic interessat, sense un mercat o un altra forma de difusió més evident? Pot ser que ens oblidem que les ulleres son només el mitjà per gaudir de l’obra, que és la veritable protagonista de l’exposició i l’ànima i l’essència del Sonar+D?

Creat per l’artista alemany Mario Klingeman, conegut per ser dels primers que va fer servir les xarxes neuronals i la intel·ligència artificial en la creació artística, Botto és un artista d’IA descentralitzat que crea obres d’art de manera autònoma. L’activitat de Botto es regeix a través d’una DAO (Organització Autònoma Descentralitzada) on més de 5.000 persones registrades decideixen quines de les 350 peces que crea cada setmana esdevenen (es minteja com a) NFT i es subhasten. Per tant, és un creador però obre el debat de qui hi ha realment darrera la creació artística, ja que és l’opinió de la gent la que el fa decidir quina és la següent obra a crear.  A Sonarmàtica, la zona finalment recuperada de l’antic Sonar amb els canvis que ha comportat el pas del temps, vam poder veure una selecció d’aquestes peces, sorprenentment diferents entre elles i canviants a cada moment.

Dins la programació del Sonar+D vaig tenir l’oportunitat d’assistir al ‘Sonar+D Music Tech Meetup de Music Tech Europe’. Va ser una interessant trobada d’empreses de música i tecnologia organitzada al voltant de Music Tech Europe, una xarxa europea de 10 hubs per desenvolupar ponts i oportunitats de cooperació entre el sector tecnològic i la indústria musical. A banda d’explicar el funcionament i membres de Music Tech Europe, es va presentar en primícia el Music Tech Hub Barcelona, constituït aquest mes de juny i que representa els interessos comuns dels proveïdors de hardware, software i serveis en el camp de la tecnologia musical a la ciutat. Els assistents vam poder conèixer alguns dels projectes de les startups catalanes i internacionals en una sessió de pitchings molt àgil i dinàmica. Les iniciatives catalanes que s’hi van presentar van ser la distribuïdora digital La Cupula Music, l’empresa de marxandatge digital i NFTs musicals Guzzu, la comunitat de música independent Acqustic, la comunitat de fans musicals OffBeat, la innovadora proposta de creació musical amb Intel.ligència artifical al servei de les comunitats creatives VoctroLabs i la nova iniciativa de gestió de drets musicals pionera a Europa Unison.

Cultura Digital

A %d bloguers els agrada això: