Videojocs amb perspectiva queer

El mes de juny se celebra l’Orgull i amb ell la comunitat LGTBIQ+ reafirma el sentiment de les diverses identitats i orientacions sexuals i de gènere, que generalment han estat marginades i reprimides. Aquests col·lectius han estat tradicionalment poc representats en totes les arts, també en el món del videojoc.

Generalment, la representació del col·lectiu LGTBIQ+ als videojocs s’ha limitat a personatges plans i trames repetitives basades en prejudicis de valor o vinculades al desig heterosexual. Per això, avui volem donar veu a videojocs que reflecteixen la diversitat del col·lectiu. Videojocs amb perspectiva queer que incorporen a personatges gais, lesbianes, transexuals, intersexuals, asexuals o no binaris. Aquí va una petita selecció de videojocs queer per celebrar l’Orgull LGTBIQ+. 

La iniciativa recopila més de 200 jocs desenvolupats per artistes emergents del col·lectiu LGTBIQ+. El bundle o paquet està disponible per un preu reduit i resulta una manera fantàstica de conèixer i donar suport a noves peçes independents. Trobem softwares, minijocs i fanzines de diferents creadors amb un tema en comú, propostes que giren entorn el concepte queer.

The Last of Us és un joc dels més jugats i apreciats, un AAA amb una història dura que te l’Ellie com a protagonista. The Last of Us Part II va aixecar força polèmica quan es va saber que l’Ellie és lesbiana, la qual cosa va portar al que en diuen review bombing, que va baixar les seves valoracions ens diverses webs especialitzades en videojocs. A més al joc també apareix un personatge transgènere. Ara s’està preparant la sèrie per HBO i el guionista ha afirmat que l’Ellie continuarà sent lesbiana i no cedirà a pressions. És un joc per la PS4.

Continuem amb aquesta proposta de tall realista que ens explica la vida dels bessons Alyson i Tyler Ronan i la mort de la seva mare Mary-Ann. Els germans, que tenen l’habilitat de comunicar-se per telepatia, hauràn d’investigar les circumstàncies de la mort de la seva mare. Per tant el jugador adopta aquesta missió i es pot ajudar dels records d’infantesa dels Ronan, així com diverses visions situades a la seva antiga casa. El videojoc compta amb tres episodis desenvolupats per Dontnod Entertainment i publicats per a la plataforma Xbox. Els personatges complexos i el disseny narratiu es van guanyar crítiques molt favorables, d’altra banda la presència queer és en Tyler, un dels personatges principals, que és un home transexual. 

L’empresa britànica Green Man Gaming inclou Pride Run en el seu variat catàleg de jocs multiplataforma. S’insereix en el gènere rhythm game on el jugador simula l’execució de pasos de ball, a l’estil de Guitar Hero o Dance Dance Revolution. Aquest cop ens situem als carrers, a les desfilades de l’orgull de ciutats com Berlín, Istanbul, Madrid i San Francisco entre d’altres. El joc et permet dirigir i adaptar les carrosses mentre difons amor i diversió a través de la música electrònica del duo Hard Ton. Protegeix la marxa dels haters i anima al públic a unir-se a la celebració. Trobem una estètica cridanera i acolorida que segueix una arquitectura de 8 bits en la que reconeixem a personatges de la cultura popular.

El següent joc explora les identitats no binaries i els models relacionals no monògams al més pur estil Cartoon Network. El projecte, desenvolupat per Astrid Refstrup i Simon Stalhandske o els pares de Triple Topping, és un videojoc de plataformes. Compta amb 80 nivells i paral·lelament es presenten recursos com el còmics i els emojis que narren aquesta trama plena de les petites criatures anomenades Spitkissers. Si es vol arribar al final d’aquesta història poc convencional caldran bones dosis de precisió i reflexos.

El videojoc desenvolupat per la companyia Game Grumps i escrit per Vernon Shaw i Leighton Gris, ens proposa una novel·la visual interactiva. El jugador, que encarna a un pare solter que acaba d’arribar a la localitat de Maple Bay, pot triar i interactuar amb un dels set pares disponibles com si es tractés d’una aplicació de cites. A través dels minijocs, la personalització dels personatges i els finals alternatius anem familiaritzant-nos amb l’univers Dream Daddy. El joc ens transporta per la trama mitjançant la lògica, es tenen en compte les nostres respostes. Destaquen uns diàlegs enginyosos i uns elements gràfics o sprites delicats i plens de personalitat. La presència queer és plural i també es dóna visibilització a models de família no normativa, exemples de noves masculinitats sanes i la problemàtica de l’ansietat social.

El joc aglutina quatre experiències de color fluor vinculades al procés de transició i a la sensació de disfòria de gènere de la propia desenvolupadora: Anna Anthropy. L’estètica píxel del programari ens endinsa en un viatge molt íntim i força emocional que l’autora concep com a risc creatiu, ja que escapa del circuit tradicional que proposa la indústria del videojoc on només es recullen experiències binaries. Anthropy, també apodada Auntie Pixelante, explica com el nivell de frustració i empatia prenen una nova dimensió en aquest projecte interactiu i biogràfic. Dys4ia obre debat sobre el desenvolupament personal, la identitat, el gènere i el privilegi blanc. Resulta una forma fantàstica d’entendre, “experimentar” i divulgar una realitat complexa.