Catalunya deixa enrere la seva primavera més digital

De l’OFFF al Sònar+D, el Principat consolida la seva referència com a territori de nexes entre cultura i tecnologia.
Amb l’arribada de l’estiu, Catalunya tanca una primavera anòmala, no només per la intensa onada de calor que l’ha acomiadat, sinó també per la irrupció d’esdeveniments i exposicions dedicats a la cultura digital que s’han concentrat en els darrers tres mesos. Barcelona ha aglomerat la gran majoria d’aquestes cites, però ciutats com Girona o Mataró també han tingut protagonisme en un sector que no vol tancar-se territorialment.

El mes d’abril va arrancar amb dues mostres dedicades a l’entorn digital i a l’oci electrònic. La primera d’elles, El País d’Internet, organitzada pel Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica de Barcelona i oberta fins al 29 de juliol, ens convida a conèixer la història d’un “país” fundat el 1989, amb 4,66 bilions d’habitants, una moneda pròpia i un govern liderat per set grans empreses tecnològiques. Per la seva banda, el Palau Robert de la capital catalana acull fins al 4 de setembre Nova Pantalla, una exposició dedicada als videojocs desenvolupats a Catalunya que vol divulgar i reivindicar les obres dels més de 200 estudis que treballen des del Principat per confeccionar títols amb vocació internacional i flaire local.

Del disseny als NFT

El món del disseny no ha volgut perdre’s la primavera digital catalana, i així ho ha exemplificat l’OFFF 2022, que després de dos anys de pausa per la pandèmia va celebrar la seva 21a edició entre el 5 i el 7 de maig al Disseny Hub Barcelona. El Festival Internacional de Creativitat, Disseny i Cultura Digital va donar veu a 75 ponents internacionals de diversos àmbits i va comptar amb una assistència diària de 4.500 persones. L’esdeveniment va oferir tallers, conferències i presentacions de projectes, així com una exposició presencial d’NFTs d’artistes digitals com Brendan Dawes, Six N. Five, Joëlle Snaith o Jana Styblová.

Amb tot, un dels grans reclams de l’OFFF 2022 va ser la seva clausura, un mapping projectat sobre la Casa Batlló i dissenyat per l’artista digital Refik Anadol que posteriorment es va convertir en un NFT dinàmic que es va vendre per 1,3 milions d’euros. Aquest espectacle audiovisual també va ser el punt de sortida de l’Integrated Systems Europe (ISE), el principal esdeveniment europeu del sector audiovisual que entre el 10 i el 13 de maig va congregar més de 43.000 assistents al recinte Gran Via de Fira de Barcelona. Celebrat conjuntament amb l’IoT Solutions World Congress, l’ISE tenia una orientació més comercial que no pas artística, però ens va permetre conèixer la gran varietat de pantalles que possibilitaran les creacions del futur: monitors plegables, enrotllables com una persiana, dispositius de grans dimensions i nitidesa i, fins i tot, monitors que flotaven a l’aire gràcies a les aspes d’un ventilador en constant gir.

Música i cinema amb vocació tecnològica

Qui sí que ha demostrat una vocació plenament artística ha estat el Symposium on Electronic Arts (ISEA), la gran cita europea de l’art electrònic que enguany ha celebrat la seva 27a edició a Catalunya a través de quatre seus principals: la UOC, el CCCB, el MACBA i l’Arts Santa Mònica. Des del 10 fins al 18 de juny, l’esdeveniment va comptar amb desenes de mostres i conferències i quatre exposicions principals repartides per tot el territori català. Una de les activitats més destacades va ser El sentit de l’embaràs. Concert d’una família cíborg, un acte d’experimentació executat a Mataró en què els artistes Moon Ribas i Quim Girón van crear música a partir dels batecs dels seus cors i els del seu fill, encara un embrió, gràcies a l’ús d’ultrasons.

Durant la mateixa setmana en què van tenir lloc els esdeveniments de l’ISEA, la capital del Maresme va acollir la quarta edició del Festival Panòptic, una trobada dedicada al cinema i a les arts visuals que dedica especial atenció a la relació de la societat amb la tecnologia. Un visionament comentat del film Blade Runner, una selecció de curtmetratges i una xerrada sobre la bretxa digital fruit de la pandèmia són algunes de les activitats que va recollir l’esdeveniment durant els dos caps de setmana en què es va celebrar.

Finalment, no es pot tancar aquesta selecció de hits de la cultura digital catalana sense parlar del Sònar+D, la secció d’innovació i experimentació del reconegut festival de música que aquest 2022 ha tornat a Barcelona amb més d’una seixantena de propostes. Del 16 al 18 de juny, els visitants han pogut interactuar amb propostes com Face2wikipedia, una peça d’Andras Refsgaard en què, a partir de la imatge capturada a través d’una webcam i de la informació bàsica introduïda, una intel·ligència artificial redactava una pàgina fictícia de la Viquipèdia sobre la nostra persona. La cita també comptava amb l’exposició SonarMàtica by Tezos, una selecció de sis pel·lícules de realitat virtual que demostraven el potencial immersiu d’aquesta tecnologia, o bé Echo Chamber, una obra de l’artista audiovisual Martin Messier que s’inspira en l’acupuntura i el funcionament dels ultrasons per entregar un espectacle lumínic i sonor que reflexiona sobre l’ús de l’aleatorietat.

Cap a on vas, Catalunya?

Aquesta concentració d’esdeveniments i simposis sobre art digital ha tingut una sobrerepresentació durant aquesta primavera, però en els pròxims mesos Catalunya té previst allotjar noves trobades del sector, com l’Eufònic 2022, el festival d’arts sonores de les Terres de l’Ebre que se celebrarà del 25 al 28 d’agost; el MIRA Digital Arts Festival, que tindrà lloc de l’11 al 13 de novembre a Barcelona, o la Setmana de la Ciència a Catalunya, de l’11 al 20 de novembre. La doctora en Filosofia i investigadora en art digital Clara Laguillo considera molt positiva l’augment d’interès cap a la cultura digital, però és prudent a l’hora de determinar hubs i regions de referència: “La vocació d’obrir mons és molt maca, però al final s’arriba a qui s’arriba. Sempre veig el xoc entre voler ser massiu i que tot tingui un impacte superglobal i una realitat que acompanya l’art des que és art, que és que no és un territori per a la massificació”.

En aquesta línia, Laguillo és reticent a promocionar una “marca Barcelona” de la cultura digital, ja que tem que aquesta etiqueta pugui derivar en “una gran digitalització que no comporti cap reflexió sobre com el digital ens modifica i travessa”, en un “sensació d’espectacularitat que després pot estar molt buida de contingut”. Tanmateix, l’experta en art digital insisteix a remarcar la feina que s’ha fet en els darrers anys al territori: “A Barcelona estan passant coses que poden ser de referència a l’àmbit europeu; hi ha molts estudis, col·lectius, artistes i laboratoris que fa molts anys que treballen en circuits alternatius, pràcticament sense recursos, explorant. Ara el que passa és que estan guanyant visibilitat”. Laguillo destaca la feina d’estudis de creació com Domestic Data Streamers, un col·lectiu especialitzat en la visualització de dades a través del big data, o Playmodes, un estudi de recerca audiovisual que desenvolupen tecnologies pròpies en múltiples disciplines, des de videomapping fins a instal·lacions de llum. “Crec que si ens agafem a tot això que s’ha anat fent i que s’està fent, si aquest ha de ser el futur d’una Barcelona referència, serà fantàstic”, conclou.