Es crea / presenta el Llibre Blanc sobre la Intel·ligència artificial aplicada al sector de les Indústries Culturals i basades en l’Experiència
La intel·ligència artificial està canviant moltes de les nostres activitats diàries, la forma en que ens movem, les recomanacions que rebem de restaurants, la diagnostiquen les malalties o com es fan inversions. També està transformant la cultura i l’experiència turística. I per conèixer millor els reptes i els objectius d’aquesta transformació el CIDAI ha posat en marxa el Llibre Blanc sobre la Intel·ligència artificial aplicada al sector de les Indústries Culturals i basades en l’Experiència.
El CIDAI (Centre of Innovation for Data tech and Artificial Intelligence) és un centre que promou la transferència de coneixement i la realització de projectes conjunts entre entitats generadores de coneixement (universitats, centres de recerca i innovació), empreses proveïdores de tecnologia i serveis, i empreses i institucions que busquen solucions innovadores amb intel·ligència artificial. Una de les activitats del CIDAI és la creació de coneixement i en aquesta línia ha creat estudis en forma de llibres blancs que estudien la relació entre la intel·ligència artificial i dos sectors molt importants: la salut i la mobilitat.
Ara ha presentat el seu darrer estudi, en aquest cas sobre la intel·ligència artificial i la seva aplicación a les indústries culturals i basades en l’experiència, un sector ampli i divers que comprèn cultura, turisme i esport. L’objectiu d’aquest Llibre Blanc és el de donar impuls i fomentar l’adopció i la incorporació de la IA a aquest sector.
Breu aproximació
Només per centrar el tema, parlarem una mica del que és i el que significa la intel·ligència artificial. Durant els darrers anys, la Intel·ligència Artificial (IA) ha resultat una de les tecnologies que s’han evolucionat més ràpidament. Les tècniques d’IA permeten que les màquines realitzin tasques que normalment requereixen cert grau d’intel·ligència humana. Gràcies a l’accés i emmagatzematge de grans quantitats de dades i a un alt poder computacional s’han potenciat les solucions basades en IA i han aparegut nombroses aplicacions com interpretar textos, escoltar i entendre l’entorn, reconèixer objectes dins d’imatges o vídeos, analitzar el comportament de persones, i fins i tot predir què pot passar després d’una sèrie d’esdeveniments. La IA conforma una nova era tecnològica, i sens dubte és una de les disciplines que tindrà més poder i influència en el model de societat i d’economia del futur.
Reptes
Segons el llibre blanc, els principals reptes del sector se centren en avançar i aprofundir en les dinàmiques pròpies de l’era digital que han transformat profundament l’experiència cultural, no només en temes d’accés, producció i difusió basats en noves tecnologies, sinó també en termes de participació i creació. Elements com millorar en la producció i distribució de continguts, desenvolupar nous formats, avançar en noves maneres de coneixement i interacció amb els usuaris o adoptar estratègies per a la sostenibilitat són els principals reptes destacats.
Taula rodona
Per presentar el llibre blanc, el CIDAI i Eurecat van organitzar una taula rodona amb la participació de M.Carmen Fernández, directora d’Innovació i Nous Negocis del grup Mediapro; Pep Casals, director de Nubilum; Jordi Herreruela, director del festival Cruïlla; Patrick Torrent, director de l’Agència Catalana de Turisme; i Marisol López, directora general d’Innovació i Cultura Digital de la Generalitat de Catalunya; moderats per Xavier Cubeles, d’Eurecat.
El primer que es va fer és posar en valor l’ecosistema existent a Catalunya, on hi ha una situació propicia per destacar en el desenvolupament de solucions tecnològiques de dades i d’IA al sector de les Indústries Culturals i basades en l’Experiència. Catalunya compta amb un sistema de generació de coneixement i talent amb universitats, centres tecnològics i de recerca, una comunitat científica de prestigi i un gran teixit d’empreses i entitats del sector. Catalunya també és seu de grans esdeveniments culturals i esportius, tals com els Festivals Cruïlla, Sónar o Primavera Sound, esdeveniments com el MWC, i compta amb espais de referència en diversos àmbits com el món del motor, de l’esport, del turisme.
La conversa entre els ponents va estar marcada per les diferents procedències i experiències. MCarmen Fernàndez va explicar el doble repte de Mediapro. D’una banda han d’abordar la incorporació d’aquestes tecnologies exponencials amb la dimensió global de l’empresa, que està treballant a 38 països. Per això, qualsevol nou projecte que emprenen l’han de pensar en una escala global i en això la IA aporta facilitats i noves capacitats. Però el repte real no és només incorporar la tecnologia, sinó ser eficients en aquesta incorporació per tal que les indústries del sector siguin competitives, que aquestes tecnologies aportin no només eficiència, reducció de costos, automatització, sinó també afegeixin una nova dimensió als projectes que els permetin ser punta de llança del mercat en oferir nous productes i serveis. Tot està canviant, diu, i aquestes tecnologies es diuen exponencials perquè aquest és l’impacte que tenen en l’economia i les indústries. El repte és que les organitzacions i els projectes canviïn a aquest ritme exponencial.
Pep Casals va posar sobre la taula la mirada des del patrimoni. En aquest sector la IA permet un canvi d’escala de projectes que fins ara eren inabastables si s’havien de fer manualment. Una classificació i indexació automàtica amb la IA és possible i molt valuosa com a suport dels professionals que fan aquesta feina. També va esmentar el valor de la IA en els mecanismes de descoberta per passar de les cerques textuals a unes interfícies d’usuari més amigables per trobar el contingut que s’està buscant.
Seguint amb la mirada de les empreses, Jordi Herreruela va centrar la seva aportació en com la IA pot ajudar a singularitzar l’experiència dels esdeveniments, també lligant molt aquesta activitat amb els temes de sostenibilitat que estan preocupant tant els festivals. Per exemple es podria singularitzar per cada assistent quina és la millor forma d’arribar en transport públic, incorporar activitats segons els seus interessos, modificar els mateixos continguts dels esdeveniments… A la indústria musical hi ha molt d’interès, i a Catalunya ja hem tingut diverses experiències com el festival AI + Music que va organitzar el 2021 el Sonar, UPC, betevé i el projecte europeu S+T+ARTS; el festival Artificia; l’empresa BMAT que treballa la traçabilitat per la captació de drets… A Catalunya hi ha un ecosistema que no només està preparat sinó obert a incorporar la IA, i aquest llibre blanc ens marca pautes de properes passes a seguir.
Patrick Torrent va aportar la mirada del turisme, i va afirmar que la IA està cridada a tenir un efecte de palanca de transformació a l’experiència i al model turístic. Va parlar dels projectes transformadors en les 4P, és a dir, transformació en Processos, Productes, Plataformes i Públics. La IA transforma el model turístic en benefici d’ un model més competitiu i més sostenible i permet treballar abans, durant i després del viatge. Abans amb el màrqueting personalitzat. Durant amb la transformació de l’experiència per enriquir-la i personalitzar-la, i amb això aconseguir més diversificació, més desestacionalització i més desconcentració. I després per aconseguir fidelització, repetició, noves propostes de valor per convidar el turista a tornar. La clau per tota aquesta transformació són els dades, que tenim moltes i procedents de moltes fonts, i que cal convertir en informació vàlida per a la presa de decisions.
Finalment, Marisol López va comentar que s’havia parlat de les diverses vessants on la IA pot aplicar, d’eficiència i de treball amb dades, de millora de fluxos, de conèixer clients i entorn… però cal també parlar de com la IA afecta la creació, el treball d’artistes que incorporen la IA en les seves creacions i els projectes de col·laboració humà-no humà. La IA expandeix les possibilitats humanes, la màquina expandeix la creació, l’humà creix, i cal aprofitar i explotar aquestes possibilitats. Una de les conclusions del llibre blanc és que els professionals del sector cultural no saben prou de tecnologia però l’experiència ens indica que perquè la IA funcioni amb la cultura no cal que els artistes sàpiguen tecnologia sinó que cal que tecnòlegs i artistes treballin junts. És important fer funcionar el tàndem entre el tecnòleg que desenvolupa els models i els artistes que utilitzen aquests models i els entrenen i els ajusten i els configuren per expressar el que volen expressar. Cal fer creuar els dos mons, buscar gent que faci de mediadora, de traductora, que els ajudi a treballar conjuntament.
Al debat es van tocar temes diversos, com la convivència entre la màquina i els humans i com d’important és deixar enrere la por de si les màquines ens substituiran. Les persones que estan a les empreses s’han d’adaptar i capacitar. No cal que tothom sigui expert en cloud o programació, però és clar que hi ha un gap entre els professionals que provenen de les noves formacions i el que les empreses realment necessiten i per poder ser competitius i avançar cal alinear les necessitats de les empreses amb les formacions actuals.
També es va parlar molt de l’obligació d’estar sempre en beta, perquè a la beta no hi ha por, hi ha risc i aprenentatge. Patrick Torrent va posar en valor la posició de l’administració per liderar aquestes propostes de risc, i va comentar un projecte que han posat en mara, el StarTechTour Challenge, que busca com aplicar la IA a la resolució de reptes turístics. Els reptes resultants estan basats en la sostenibilitat, gestionar fluxos, reduir el malbaratament de productes, consumir de manera més racional energia i recursos hídrics. Posar startups a resoldre aquests problemes turístics amb IA és una gran col·laboració en aquesta transformació.
Una IA és una màquina que aprèn per ella mateixa i per fer-ho cal que tingui dades (el que li genera la informació que necessita per aprendre). En aquest tema encara hem de fer un canvi, aprendre a captar la dada, a utilitzar-la, a gestionar-la. Saber com treballar-les amb una mirada ètica, com guanyar-la i no adquirir-la, deixar clar què oferim a canvi. Properament veurem l’aparició de comitès ètics al voltant de les dades. I és que a Europa tenim un problema, que és que som plenament conscients de la importància i la necessitat de tenir dades per treure conclusions, establir estratègies i alimentar la IA. Per tant, volem tenir les dades dels altres, però no volem donar les nostres. Convivim d’una manera molt perversa amb les dades. El Jordi Herreruela cita el Genís Roca quan diu que a l’Àsia les dades són del govern, les te i les utilitza. Als EUA son de les empreses i les tenen i les utilitzen. A Europa són dels ciutadans i per tant no podem competir. Hem de veure com equilibrem l’ètica, la utilització correcta de les dades, amb poder ser competitius internacionalment. Volem protegir les nostres dades i la nostra identitat però el cert és que les cedim a asiàtics i americans, no a europeus.
Innovar és arriscar i provar coses noves i cal que la inversió també sigui arriscada i recolzi aquestes noves propostes. Sorgeixen idees però falta la inversió per fer-les possibles i sovint cal anar a buscar la inversió internacional. Ha d’haver un acompanyament a l’ecosistema en el risc. A Catalunya som líders mundials en creativitat. Les milions de persones que ens visiten cada any ho fan per la nostra creativitat passada i present. Però sense aquest capacitat per arriscar i crear innovadorament tindrem la creativitat del passat i del present però no la del futur. Les indústries culturals han de ser el territori on experimentar aquestes tecnologies que després es poden transferir a d’altres sectors que no tenen aquesta capacitat.
Quan es va parlar de repte concrets que tenen els sectors culturals en el seu treball amb la IA, es va parlar que cal generar ecosistema. Treballar en ecosistema és fonamental, teixir més que competir. Un ecosistema que faci projectes transformadors que puguin ser comuns denominadors per ser palanques de canvi. Ser capaços d’innovar en ecosistema, en capacitat d’atraure inversió. I també és un repte convertir el públic en protagonista, perquè participi activament de l’espectacle col·lectiu. Veurem una evolució de com la participació és més activa. I un tercer, la gestió de les audiències. Hi haurà una nova ciència que serà la singularització de l’experiència.
Estem en un nou renaixement i necessitem nous Leonardos per a la transformació, necessitem professionals amb perfils transversals amb visió horitzontal, transversal. Per a la transformació i la unió dels nodes, es va dir com a conclusió, necessitem més Leonardos.
Podeu veure el vídeo d’aquesta jornada aquí.
