No us sorprendrà saber que la relació de qualsevol expressió artística amb la cultura digital o els videojocs és la nostra debilitat i ho expressem de tant en tant al Blog. Si fa poc us convidàvem a fer un viatge musical al videojoc català de la mà de l’Albert Garcia, avui el viatge el farem als videojocs musicals i al seu permanent retorn després del seu moment de glòria a la segona meitat de la dècada dels 2000.
Els origens
Si tirem d’hemeroteca i no ens volem quedar en la mítica música dels videojocs que han acompanyat a generacions de gamers (teniu aquí una selecció de 15 temes emblemàtics), podem centrar-nos en els jocs musicals interactius. I si parlem d’aquest tipus de videojocs, tot va començar amb títols com PaRappa the Rapper (1996), Beatmania (1997) i Dance Dance Revolution (1998) –aquest últim títol acabaria convertint-se en una moda de magnitud al món arcade-.
La dècada d’or
Tornant a la dècada d’or, és interessant veure com, en el seu moment, les majors crítiques a aquest tipus de videojocs anaven encaminades al rebuig als instruments falsos i una pràctica allunyada del compromís envers la pràctica musical real. Hores d’ara hi ha estudis que demostren que l’efecte va ser el contrari: molts infants i joves es van apropar a la música mitjançant aquests videojocs i, fins i tot, s’estableix una relació entre les aptituds per fer servir un comandament de videoconsola amb les habilitats necessàries per tocar un instrument musical. Teniu les referències en aquest article d’Israel V. Márquez a la Journal of Sound, Silence, Image and Technology.
Aquí, no podem deixar de destacar els clàssics de la matèria que, encara a dia d’avui, perduren en cases dels nostres amics i amigues. Guitar Hero i els seus descendents Guitar Hero II i Guitar Hero III representen un abans i un després. El després que venia a continuació era Rock Band on ja podries juntar tots els ingredients necessaris per muntar una banda i, després, les derivades com DJ Hero (I i II) o altres clàssics relacionats amb la veu com SingStar. Val a dir que títols com Guitar Hero i Rock Band estaven al capdamunt dels videojocs més venuts (Guitar Hero III estrarà per sempre al primer lloc dels títols més venuts entre l’any 2000 i l’any 2009).
Com dèiem, però, aquest tsunami dels videojocs musicals va durar el què dura una dècada. Entre l’any 2010 i l’any 2019, no hi ha un sol joc vinculat al ritme a les llistes de títols més venuts. Però…. és possible que alguna cosa estigui canviant i tornem al sender del beat and rhythm?
I ara?
Hores d’ara podem dir que els jocs musicals interactius han sobreviscut de la mà, principalment, de petits estudis de desenvolupament de videojocs. Alguns articles destaquen exemples com Beat Saber, Muse Dash o Sayonara Wild Hearts. D’altres, com aquest article de Sergi Palacios (“Música, mestre! Els nostres videojocs musicals preferits”) a la revista en català especialitzada en videojocs 3dnassos, destaquen Colorful Voice, el pintoresc per tradicional japonès Taiko No Tatsujin, Musynx per a seguir els ritmes orientals amb estils que van des del tecno fins al rock i la ja famosa Hatsune Miku de la qual trobareu alguna altra referència en els posts d’aquest mes del Blog de Cultura Digital.
De totes les recomanacions del Sergi Palacions, però, n’hi ha una que m’ha cridat l’atenció per mesclar ritme i arcade d’una manera força original. Es tracta de la proposta HarmoKnight (exclusiu per a Nintendo 3DS) on el personatge principal recull notes i reparteix cops als enemics amb una cadència… musical.
En quant a les darreres aparicions trobem propostes interessants que interrelacionen de manera curiosa diferents estils de videojocs amb la música o amb la creació musical i, fins i tot, amb l’art digital
En aquesta dimensió trobem, per exemple, el Tetris Effect. L’enèsima reconversió del clàssic videojoc que ens permet combinar el mític joc de puzle amb una presència rellevant de la música i les vibracions i, fins i tot, ens acosta a l’art digital que, com he pogut llegir en algun lloc, no desmereixeria a qualsevol centre d’art digital!
Una altra proposta és Rez, on la música juga un paper protagonista. Aquesta proposta s’ha adaptat a les possibilitats de cada moment i, per exemple, existeixen les versions VR per PS4 o de Kinect per Xbox. Submergir-vos en aquesta experiència musical i visual a mesura que aneu avançant endavant!
Dels creadors de Guitar Hero, la darrera proposta és Fuser, on se’t convida a pujar a un macroescenari a mesclar èxits i guanyar-te als assitents amb ganes de marxa.
Avançar per plataformes a un ritme determinat? Sí, és la proposta de Octahedron. I què passa si no segueixes el ritme? Doncs que el teu personatge pot ser eliminat. Com altres propostes, aquí cal destacar l’estètica vuitantena que taaaant ens agrada. Neons i reminiscències a Tron.
I el darrer destacat és per a una proposta 2d que juga amb tots els clàssics: el clàssic joc, amb la clàssica aventura i amb la clàssica música del nostre protagonista: un trobador que té per armes notes de veu per fer les seves cançons. Nosaltres, fills de l’herència de la cultura llemosina, tenim en Wandersong la possibilitat de connectar amb la nostra cultura avantpassada.
Sense entrar en l’èpica de “Com els videojocs van salvar la música”, la veritat és que la relació i interacció de la música i els videojocs és evident. I que ens agrada… això també és evident!
