Les darreres notícies que m’arriben de la guerra d’Ucraïna són que finalment l’exèrcit rus cessarà l’activitat militar a Kíiv i a Txerníhiv. En paraules d’un portaveu rus: “per tal d’incrementar la confiança mútua de cara a futures negociacions per arribar a un acord i signar la pau amb Ucraïna”.

La informació ve d’un vídeo publicat per l’usuari @maxseddon a Twitter, de qui no en tinc el gust. Miro de validar la informació. Començo per la font. El compte de Twitter pertany a Max Seddon, qui diu ser cap de redacció del Financial Times a Rússia. A la seva biografia menciona que viu “in soviet russia” (sic) i hi té una adreça de correu que efectivament acaba amb ft.com. No ens precipitem, podria ser algú que es fes passar per ell. Me n’adono que el compte té l’etiqueta de verificat que atorga Twitter un cop has demostrat que ets qui dius ser. També veig que és seguit per usuaris com l’informatiu Catalunya Migdia, els artistes de dades catalans Domestic Data Streamers, l’escriptora especialitzada en cibervigilància del Guardian Carole Cadwalladr o la directora del Diari Ara Esther Vera. Faig una darrera comprovació amb una cerca ràpida a Google i em surten les seves pàgines personals a ft.com i a ru.linkedin.com. Totes dues confirmen que és el cap de redacció del Financial Times a Moscou. Massa ben fet per ser un fake.

Verificat el mitjà —en aquest cas Max Seddon— provo de verificar el missatge. No poso en dubte el prestigi i l’autoritat d’en Max pel que fa a Rússia, ni la del mitjà per al que treballa, però ambdós tenen interessos i posicionaments pel que fa al conflicte que jo desconec: que en Max tingui “in soviet russia” (sic) a la bio, vol dir que enyora els sòviets? Que la Rússia de Putin és com la Unió Soviètica?

El vídeo no m’aporta massa; un tall d’una emissió televisiva que no puc identificar perquè tot és en ciríl·lic, amb dos senyors, un de gran i un de no tant, parlant en rus uns escassos 40 segons. Busco qui poden ser els personatges. El Max menciona en el seu tuit que un és el “Russia’s deputy defense minister”. Ho poso al Google Images amb l’esperança de trobar-m’hi alguna cara coneguda. Efectivament, em surt el senyor que parla al vídeo, en la majoria de fotos amb abillament militar. En una hi surt agafant la mà —no encaixant— d’un altre senyor que va amb vestit i camisa però sense corbata. La foto és del Tehran Times que al seu web diu que el militar en qüestió és Alexander Fomin. El busco a Viquipèdia i confirmo que té 62 anys, és nascut a Kazakstan i que és efectivament el “Deputy Minister of Defense of the Russian Federation”.

Finalment dono la notícia per certa, i com que em sembla una molt bona nova —especialment pels ucraïnesos— em disposo a fer-ne retuit i compartir-la amb els meus seguidors. Em balla, però, encara una cosa: segur que aquest senyor és qui diu en Max que és? Al cap i a la fi n’he confirmat la identitat a Viquipèdia que no és una font primària, sinó que és una font terciària que recull allò publicat, que no vol dir que sigui allò cert. M’ho va explicar l’Àlex Hinojo. A banda, qualsevol —persona o bot— pot editar-ne el contingut, fins i tot sense necessitat de registrar-se. Ho sé bé perquè els meus alumnes de Tecnologia de Comunicació Audiovisual del grau de Comunicació Audiovisual de la UPF m’hi presenten els treballs en forma d’entrades. A banda, qui m’ha portat a l’entrada d’Alexander Fomin és el web de tehrantimes.com, que, tot i que sé que existeix un diari amb aquest nom, podria ser un web dedicat a la difusió de fake news.

Obro el terminal del Mac i teclejo “who is tehrantimes.com” per veure si el domini és de fiar o no. Comencem malament, el nom del registrador és “joker.com” i la província del propietari és Tenerife, Espanya. Em tranquil·litza comprovar que el domini es va registrar el març del 2000 i la darrera renovació és del març d’aquest any. Ho dono per bo i abandono la línia iraniana.

Ja només em queda comprovar que n’Alexander Fomin és en realitat qui diu la Viquipèdia que és. Se m’acut fer una cerca al lloc web del ministeri de defensa rus “government.ru”. Impossible; el web és inaccessible, possiblement degut a algun ciberatac. No és estrany; els webs estatals russos estan essent atacats des del principi de la invasió. El 26 de febrer el ministre de transformació digital ucraïnès Mykhailo Fedorovde feia una crida a tots els furoners del món a unir-se a “L’Exèrcit IT d’Ucraïna”, una mena de brigades internacionals digitals que ja compten amb més de 300.000 voluntaris de tot el món que no els cal viatjar a Kíiv ni empunyar cap Kalaixnikov per atacar Rússia.

Vist que no ho puc comprovar entrant directament al web del ministeri de defensa, hi faig una cerca a dins amb l’ajut de Google. Hi teclejo “site:government.ru ‘Alexander Fomin’” per trobar les pàgines que continguin “Alexander Fomin” dins el domini “government.ru”. Al cap de 0,35 segons, Google m’ha donat més de 20 resultats, amb fotos incloses, que certifiquen que a la còpia del web del ministeri que el cercador té a la seva memòria cau hi figura el Sr. Fomin.

Arribats aquí diria que ja ho tindríem, que ja puc fer retuit amb la consciència tranquil·la segur que cap de les dues bandes en conflicte no m’està utilitzant com a arma de desinformació massiva. Ha costat però finalment puc tuitar que l’exèrcit rus es retira de Kíiv i Txerníhiv per tal d’incrementar la confiança mútua de cara a futures negociacions per arribar a un acord i signar la pau amb Ucraïna.

Clar que ara que hi penso, qui envia el missatge és el mateix exèrcit que ahir ens deia que havien aconseguit tots els seus objectius, fa quatre dies ens deia que no havien envaït Ucraïna, fa quinze dies ens deia que estava fent maniobres i fa un mes, que mai no passaria la frontera.

Desfaig el retuit i prossegueixo amb el meu doomscrolling.

Josep M. Ganyet

Interested in life, the universe and everything

works: Mortensen
blogs: ganyet.com
%d bloggers like this: