En una entrevista de 2016, l’artista japonès Daito Manabe explicava el seu procés creatiu i com feia servir la tecnologia digital per crear els seus projectes artístics.
Manabe deia que “la intel·ligència artificial ha començat a imitar el que fem les persones, com reconèixer les lletres, la posició de les cares o el contingut de les fotografies i ja està generant creacions molt característiques”. Això ens ha fet reflexionar en les potencialitats dels robots i les IA com a creadors, generadors d’art que sorgeix de l’aprenentatge, la observació i l’aplicació d’algoritmes.
Ja fa temps que la IA forma part de les nostres vides i està present en el nostre dia a dia, moltes vegades sense que en siguem conscients. Com és natural, el món cultural i artístic no és indiferent a aquestes tecnologies, i creadors, empreses i companyies comencen a veure les potencialitats de crear a partir, o en companyia, de robots.
Poden aquests robots entrenats amb intel·ligència artificial imitar les emocions que som capaços de percebre els humans? Per molt que entrenem les IA, arribaran mai a tenir la sensibilitat i la capacitat d’entendre el món i plasmar-lo que tenim nosaltres? Més enllà de la complexitat del tema i de les qüestions filosòfiques, morals o ètiques, ens hem volgut fixar en robots creadors i creatius que, de la mà dels humans o interactuant amb ells, produeixen art, música, interpreten teatre o fins i tot ballen.
Robots a escena
El projecte de Teatronika neix el 2015, quan Martí Sánchez-Fibla, investigador en IA i robòtica de la UPF decideix experimentar amb robots NAO i posar-los davant del púbic. Amb aquesta idea crea, conjuntament amb Beatriz Liebe, el Concurs Teatronika de peces teatrals breus escrites per a ser interpretades per aquests adorables robots. La primera edició, que es va celebrar el 2015, va rebre 112 propostes.
Per fer possible que els robots estiguessin a escena interpretant els textos, es va haver de desenvolupar el software i la tecnologia necessaris i investigar les capacitats expressives dels robots. Així, els quatre robots NAO es convertien en actors, deien el text, es movien i canviaven els colors depenent dels sentiments que volien expressar.
Si teniu curiositat per veure un espectacle on hi conflueixen la robòtica, les arts escèniques i la intel·ligència artificial, en un experiment roboticoescènic que es barreja amb les intervencions dels seus creadors, i que vol reflexionar sobre robòtica, intel·ligència artificial, art i cultura, de la mà de Teatronika amb la col·laboració de Taller Estampa, el proper 17 de maig hi ha una mosta a la Sala Beckett, dins del cicle Màquina Persona. Intel·ligència Artificial i creació.
Obres escrites per IA
El 2021 marcava el centenari de la utilització de la paraula ROBOT per primera vegada. Va ser a l’obra de teatre de ciència-ficció R.U.R (Rossum’s Universal Robots), del txec Karel Čapek. Per commemorar aquesta efemèride, el Teatre Švanda de Praga, en col·laboració amb el Czech Centre de Londres, va començar un projecte per posar a prova precisament la intel·ligència dels robots: van crear la primera obra de teatre escrita per una intel·ligència artificial. L’obra, titulada “AI: When a Robot Writes a Play”, és un retrat de la vida diària d’un robot des del seu propi punt de vista. El noranta per cent del material “autobiogràfic” es va generar des del propi “interior” mentre que els tocs restants, humans son administrats per un equip d’acadèmics, informàtics i dramaturgs. El resultat és una peça una mica surrealista i a vegades inconnexa, però no per això menys interessant.
La direcció de l’obra va anar a càrrec del dramaturg Daniel Hrbek. La peça, estrenada el febrer de 2021, es va poder seguir online i va ser vista des de 18.450 aparells.
Quan se’ls pregunta el per què, els impulsors del projecte diuen que volien posar sobre la taula que la majoria de gent no sap què son capaços de fer els robots, i moltes vegades no volem admetre que en vivim rodejats. Amb l’obra van voler començar una conversa sobre què poden fer o no fer els robots d’avui dia, i com s’haurien d’utilitzar.
Robots artistes visuals
Els robots i les IA que els conformen no podien quedar fora del món de la creació artística. Ja fa anys que existeixen robots pintors que creen obres, ja siguin originals o còpies de peces preexistents.
L’e-David, per exemple, és un robot pintor dissenyat pel professor Oliver Deussen de la Universitat de Konstaz que analitza obres d’art i les imita amb precisió mil·limètrica, analitzant la llum ambiental, la necessitat d’augmentar les llums o les ombres, corregint imperfeccions i fins i tot arribant a adaptar la seva tècnica per crear la seva pròpia obra original. Amb només un braç robotitzat, un PC, 5 pinzells i una paleta de 24 colors va ser capaç de crear un fosc retrat impressionista d’una dona gran somrient que va presentar en la primera competició Robot Art, organitzada per Compute.org.
Ara, els robots creadors van un pas més enllà, i entren al mercat dels NFT amb les seves creacions.
Sophia, la robot més famosa del món, és un robot humanoide desenvolupat per la companyia amb seu a Hong Kong Hanson Robotics. Va ser dissenyada per aprendre i adaptar-se al comportament dels humans per treballar amb ells, i ha estat entrevistada per tot el món. Ja fa temps que la Sophia fa obres d’art, creacions que es fan en col·laboració entre aquesta IA i els humans, que exploren les relacions entre humans i no humans i els misteris de la seva existència. El passat 2021, Sophia es va estrenar al món dels NFT amb la venda de la seva primera obra, “Sophia Instantiation“, feta en col·laboració amb l’artista digital Andrea Bonaceto. L’NFT es va vendre per l’equivalent a 580.000€.
Aquest any Sophia ha creat tota una sèrie d’NFT, “Evolving Herstory”, una col·lecció de 6 obres originals comissariades per Nifty Gateway en col·laboració amb IV Gallery.
L’alemany Mario Klingemann és el creador de Botto, un artista-robot DAO. És un model basat en IA que és capaç de produir obres d’art que van millorant a partir del criteri dels usuaris de tot el món. Produeix 350 obres a la setmana, que la seva comunitat d’usuaris (uns 5.000) valoren en línia. La màquina s'”alimenta” de la informació disponible a Internet, i a partir de paraules aleatòries, el model genera les imatges i els textos que les acompanyen.
Botto ven les seves obres com a NFT. La primera obra que va vendre, Assymetrical Liberation, es va vendre per 79.421 ethereum, l’equivalent a 285.000 euros. Actualment, ja ha venut obra per valor d’1 milió d’euros i ha fet la seva primera exposició en solitari a la Galeria Vellum de Los Angeles.
Robots i música
El Shimon és un robot de vuit braços que és compositor, instrumentista i recentment també cantant, creat l’any 2017 per Gil Weinberg, professor de tecnologia musical de la Georgia Tech. En un inici, va ser creat per a tocar la marimba, un instrument de percussió, però poc a poc en Shimon ha anant adquirint noves habilitats i ara ja pot cantar, ballar, escriure lletres de cançons i fins i tot compondre algunes melodies.
Per adquirir aquestes noves habilitats, el Shimon ha estat entrenat amb conjunts de dades de 50.000 lletres de cançons de jazz, rock progressiu i hip-hop. Gràcies a això, ja és capaç de generar les seves pròpies lletres. Així, els robots i els humans poden col·laborar per fer cançons junts.
Aquí podeu veure en robot en acció, i si teniu ganes de sentir-lo, podeu escoltar el seu primer àlbum a Spotify.
Una proposta curiosa relacionada amb la música i els robots, va ser el projecte Robot Orquestra, una iniciativa del Teatre Auditori de Granollers que barrejava ceràmica, música i robòtica. El director d’orquestra Corrado Bolsi va unir forces amb el ceramista Toni Cumella, i amb l’ajuda de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, Universal Robots i Vicosystems van desenvolupar el projecte: un braç robotitzat que gravava la ceràmica a temps real en resposta als estímuls de la música que tocava l’Orquestra de Cambra de Granollers.
Aquesta performance del 2019 ens ensenya que les combinacions son infinites, i que amb imaginació, humans i robots poden col·laborar per fer les creacions artístiques més variades.
Els robots també poden ballar
Els robots no només creen obres de teatre o pinten quadres, també poden ballar (com ja van demostrar els de Boston Dynamics) i compartir escenari amb ballarins humans. Això és el que ens proposa el coreògraf i ballarí taiwanès Huang Yi, que balla a l’escenari amb KUKA, el seu robot, conceptualitzat i programat per ell mateix. KUKA és un braç robòtic gegant, normalment utilitzat en cadenes de muntatge. Tot i el risc que implicava aquest aparell industrial pesat i perillós, Yi va voler tirar endavant el seu projecte i va aconseguir programar-lo, en un laboriós procés, per a poder ballar amb ell.
En el seu espectacle, HUANG YI & KUKA, Yi es reuneixen sobre l’escenari amb el seu robot en una explosió de dansa i tecnologia, un diàleg entre Yi i el seu robot industrial. Una peça diferent on humans i màquines comparteixen un espai íntim de moviments hipnòtics.
Podeu veure l’espectacle els dies 30 i 31 de març a Madrid, a la Sala Verde (Teatros del Canal).
La ballarina i coreògrafa Sol Picó també ha ballat amb robots. El 2019, dins de la jornada Festibity, Sol Picó va presentar una coreografia intimista, un duet que partia de la cançó “Un año de amor”, de Luz Casal, i que parlava amb nostàlgia del final d’una relació sentimental. La diferència, però, era que aqueta vegada el seu company a escena era un robot col·laboratiu com a símbol de la convivència entre els humans i les màquines.
La coreògrafa va plantejar els moviments que volia fer, i els enginyers de la companyia Universal Robots van programar el cobot (robot col·laboratiu) UR10e perquè realitzés els moviments adequats per fer una bona parella de ball, jugant amb les posicions i la velocitat.
Les combinacions son infinites, i amb imaginació, humans i robots poden col·laborar per fer les creacions artístiques més variades. Segur que properament noves interaccions humà/no humà ens sorprendran i ens portaran a reflexionar sobre el paper dels robots a la creació contemporània.
