Viatge musical al videojoc català

La música i el so són una part fonamental de l’experiència de jugar a un videojoc. De la mateixa manera que passa en el cinema, l’àudio no tan sols està al servei de la narració, sinó que ajuda a reforçar les emocions que transmeten les imatges. És més, la capacitat que té l’element sonor a l’hora de transportar-nos a d’altres llocs, siguin reals o imaginaris, és una funció que està especialment lligada al mitjà interactiu.

El creixement de la indústria catalana del videojoc en el darrers temps no només s’ha traduït en més empreses, sinó en produccions cada vegada més ambicioses, títols on la música i el so tenen molta importància. Potser fa uns anys hauria estat una mica exagerat parlar dels paisatges sonors del videojoc català, però avui dia ja és possible. 

Aquest viatge musical podria començar explorant els escenaris onírics d’Etherborn, un món que sembla inspirat en les pintures metafísiques de Chirico i els laberints de perspectives impossibles d’Escher. De la seva música, se’n va fer càrrec l’orquestrador i arranjador català Gabriel Garrido. Enregistrades amb un quartet de corda acompanyat de clarinet i fagot, les seves delicades composicions complementen perfectament l’experiència visual creada per l’equip d’Altered Matter. Acompanyen subtilment el jugador mentre intenta avançar, fet que demostra el repte dels músics de videojoc a l’hora de compondre música per a obres interactives.

Molt diferent és la següent destinació: les masmorres subterrànies de Sword of the Necromancer. En aquest joc d’acció i exploració desenvolupat per Grimorio of Games i editat per Jandusoft, l’heroïna ha de lluitar contra una infinitat d’enemics amb l’objectiu de tornar la seva estimada a la vida. La compositora Inés Mirás ha creat uns temes enèrgics que barregen moltes influències, des de la música rock o metal, fins a sonoritats celtes medievals, i tot plegat sense oblidar les seves arrels en la música de tradició gallega. La música de videojocs no tan sols es capaç de barrejar estils diferents, sinó també de fusionar amb naturalitat instruments reals amb sintetitzadors.

De les catacumbes pixelades donem el salt a un món captivador creat a partir d’aigua i pigments. Gris, l’aclamada obra de Nomada Studio nascuda de les aquarel·les de l’artista Conrad Roset, és un dels casos més clars de la importància que la banda sonora pot tenir en un videojoc. Berlinist, el conjunt barceloní format per Marco Albano (piano), Gemma Gamarra (veu) i Luigi Gervasi (harmònium), va donar forma a unes composicions que emfatitzen les emocions que viu la protagonista i que, fins i tot, han estat interpretades en escenaris com els del festival Sónar. L’intercanvi d’idees entre els desenvolupadors i els músics és patent al llarg del joc; per exemple, quan una tempesta de sorra, que s’expressa musicalment a través de l’imponent so d’un orgue, interromp la calma i ens arrossega amb força cap enrere. Gameplay i música estan units en una relació sinestèsica.

Seguim el viatge. Ara toca visitar les runes d’una antiga civilització. Tresures of the Aegean de l’estudi independent Undercoders ens trasllada a Grècia, més concretament a l’illa de Santorini, per submergir-nos en una aventura que gira al voltant dels vestigis que va deixar la cultura minoica. La música corre a càrrec del valencià Damián Sánchez, un dels compositors més prolífics en l’escena del videojoc a Espanya. Com demostra aquest títol, la qualitat de les llibreries d’instruments digitals que els músics tenen a l’abast en l’actualitat els ofereix una gran llibertat creativa. En aquest joc el compositor evoca el passat a través d’instruments tradicionals sintetitzats i crea una música ambiental que convida el jugador a explorar un gran escenari ple de misteris.

Dels paisatges mediterranis al Regne Digital i retrofurista de Narita Boy. L’any passat, el títol debut dels catalans Studio Koba va ser una de les grans sorpreses del videojoc indie a tot el món. Un heroi, una espasa llegendària i tot un univers d’estètica vuitantera són els ingredients d’una aventura que té en la música un dels seus pilars. Salvador Fornieles, àlies Salvinsky, és el responsable d’un apartat sonor que combina multitud de referències, des del synthwave èpic al techno pop més ballable (vocoder inclòs), de la música western al jazz, del clavicèmbal barroc al sintetitzador Moog del japonès Isao Tomita. El resultat és una banda sonora que retroalimenta les imatges de la pantalla, que construeix el món a partir de la seva sonoritat i que, alhora, acompleix la funció narrativa d’adaptar-se als diferents moments de la història.

El trajecte per la música del videojoc català té moltes més parades. Podria continuar i aturar-se als divertits mons de Melbits Worlds, el joc familiar de Melbot Studios amb una banda sonora de la compositora Isabel Fernádez que tan aviat barreja el pop com la música reggae. Una altra destinació serien els carrers concorreguts del joc d’acció Colossus Down de Mango Protocol, on l’eclèctic Pau Damià Riera sintetitza tota mena de sons. Ja posats, seria inevitable fer parada en jocs com Arise: A Simple Story, l’emotiva aventura desenvolupada per Piccolo Studio on un home rememora tots els capítols de la seva vida, i que compta amb les partitures del guanyador d’un Bafta, David García Díaz.

El viatge musical pel videojoc català podria seguir, però seria impossible incloure en aquest article tots els jocs i els seus compositors i dissenyadors de so. Fins i tot, encara podríem ser més ambiciosos, podríem viatjar al passat d’aquesta indústria! Allà hi trobaríem les aportacions de músics com Alberto González, àlies McAlby, el qual a començaments dels 90 ja composava melodies chiptune per als primers videojocs catalans que van sortir per consola, i que actualment treballa per a la desenvolupadora barcelonina Abylight Studios. Aquests professionals són part essencial del panorama del videojoc català i la seva contribució a l’hora crear tota mena de paisatges sonors ha estat clau. És necessari celebrar que el nostre videojoc passi per tan bon moment i que la música i el so en siguin una part tan important.