Arriba una època de temps lliure i de regals. Dues excuses magnífiques per apropar-nos a la llibreria del barri a omplir les nostres prestatgeries i els paquets de regal. El director del nou festival 42 de gèneres fantàstics de Barcelona, Ricard Ruiz Garzon, ens recomana 10 novetats de literatura fantàstica d’autoria catalana per regalar i per regalar-nos en aquestes festes de Nadal. I completa la llista amb 5 clàssics traduïts recentment al català.
Fòrvid, d’Elena Bartomeu (Males Herbes)
Després de perdre la feina com a tècnica de so, l’Isis es trasllada a una torre propietat de la família, a la Franja de Ponent. De seguida se sent atreta per una sèrie de fets inusuals: petits moviments sísmics gairebé imperceptibles i la presència d’un camp sonor d’origen desconegut. Mentre l’Isis intenta esbrinar la naturalesa d’aquests fenòmens, es veurà abocada a assumir certs aspectes del seu passat.
Barcelona 2059. Ciutat de Posthumans, d.a. (Editorial Mai Més)
Volíem viatjar al futur i observar com serà la nostra societat,. Per fer-ho vàrem reunir una tripulació experimentada i talentosa. En aquest llibre trobareu els nou relats de ciència-ficció que han escrit. Els textos comparteixen espais, trames i personatges. Entrellaçats els uns amb els altres, ofereixen diversos punts de vista que pertanyen a una única història. La d’una ciutat posthumana que neix enfront de la Barcelona de 2059.
Les màquines del caos, de Ricard Efa (Mai Més).
L’equip d’Apne ha d’entrar en un poderós complex corporatiu, superar la seguretat, arribar a l’última planta i entrar un codi. Res els ha preparat per al que els hi espera. A l’Aliança Democràtica, la doctora Petra Tlaxcala treballa en un projecte per crear la barreja perfecta entre l’home i la màquina. Enmig d’una de les últimes selves del planeta, Ira, membre d’un grup d’activistes, es topa amb els efectes que provoquen uns artefactes sortits del no-res. Cada passa que fan sembla acostar-los al caos que amenaça a l’horitzó. Podran aturar el curs que semblen haver pres els esdeveniments?
Janowitz, de Macip Garzón (Fanbooks). Janowitz és un lloc diferent al nostre món, on hi conviuen persones com nosaltres i criatures estranyes, i ara està en perill. Una batalla entre faccions contràries s’està produint, i si no s’hi posa remei deixarà d’existir. Assistim a batalles entre exèrcits, manifestacions de ciutadans de signe contrari, premonicions d’oracles, forces obscures que intervenen i diàlegs esfereïdors entre els personatges. Però… on som realment…?
Tsunami, d’Albert Pijuan (Angle).
De vegades la vida és bella; de vegades sembla un infern. Això ho descobreixen tres cosins, fills dels fundadors d’un grup turístic amb hotels arreu del món. Als divuit anys gaudeixen durant la inauguració del nou hotel a Sri Lanka: festes, alcohol, submarinisme, … Però les coses canviaran dràsticament quan arriba una alerta de tsunami. En qüestió de minuts hauran de deixar enrere l’illa i les bretolades que hi han perpetrat, aprendran que totes les accions tenen conseqüències i que aquest no serà el darrer tsunami de les seves vides.
Els desperfectes, d’Irene Pujadas (L’Altra)
Els desperfectes són vint-i-un contes que abracen la grolleria i l’humor negre i que exploren, entre altres qüestions, els finals —de l’amistat, de l’amor, de la vida—, els consells dels altres, els periquitos perduts, els bons àpats, la lacra del turisme, els moviments de l’escriptura i les formes de la fe, la credulitat o la manera com els humans afrontem les tragèdies. Àgils i llegidors, senzills en la forma i profundament vitals en el contingut, els contes d’Els desperfectes formen un conjunt irreverent i incòmode, de vegades fosc i pertorbador, de vegades hilarant i grotesc.
Efendi, d’Elisabet Riera (Males Herbes)
El protagonista d’Efendi treballa per a una corporació especialitzada a administrar píndoles lexicocromàtiques que contribueixen a mantenir l’Harmonia, l’Ordre i el Benestar en la societat ideal on viu. Fins que un dia —una nit— les visions comencen a irrompre en els seus somnis i es troba en un entorn natural exuberant, animal, brut i fortament sensual, amb un camí que el porta sempre al mateix lloc: la casa sobre el turó. Allà on s’amaga la Paraula que és principi i fi, origen i explicació de qui és (de qui som).
Un final, de J. P. Sansaloni (Raig Verd)
Una científica està tancada en un laboratori per trobar la fórmula del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L’home ha substituït la capacitat d’imaginar, cooperar i compartir per la recerca d’una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar-lo i deixar de ser per aparentar ser. L’obstinació de viure les vides dels altres provoca l’efecte contrari; l’altre ja no existeix, ja no importa.
Misteris de la boira, de Selena Soro (Columna)
A la Terra Fosca està prohibit estimar. L’Ordre Ministerial ha robat el temps de les persones i ha omplert el món de por. Només hi ha una petita esperança: una noia que la germandat dels Arbis va amagar a Mins, un poble ocult entre la boira, perquè algun dia pogués derrotar Kavega, el tirà misteriós de l’Ordre Ministerial. La Gala, reclosa a Mins fins als 13 anys, es veu obligada a prendre un camí diferent quan el govern l’atrapa i li ofereix un poder difícil de rebutjar.
Digueu-me Ju, de Muriel Villanueva (La Galera)
El mateix dia que la Ju és expulsada temporalment de l’institut per haver perpetrat una situació de bullying greu, els seus pares li confessen que és adoptada. La Ju decidirà emprendre un viatge a la recerca dels seus orígens i, de pas, descobrir qui és ella mateixa.
I aquí teniu com a regal 5 bonus track de clàssics de la literatura fantàstica i de ciència ficció traduïts recentment al català.
Guia galàctica per a autoestopistes, de Douglas Adams (Laertes)
Un dijous, a l’hora de dinar, tot d’un plegat, de forma inesperada, la Terra és destruida per tal d’obrir una ruta exprés hiperespacial a través del sistema solar. Per a Arthur Dent, a qui precisament aquell matí li acaben de demolir la casa, la cosa resulta ser molt més del que ell pot afrontar. Tristament, però, el cap de setmana amb prou feines ha començat, i la Galàxia és un lloc ben estrany i sorprenent.
Exhalació, de Ted Chiang (Mai Més).
En aquest recull fantàstic i elegant, Ted Chiang s’enfronta amb les preguntes més velles que existeixen: quina és la natura de l’univers? Què significa ser humà?, i també amb d’altres que ningú més havia imaginat. I, cadascun a la seva manera, els seus contes demostren que la ciència-ficció complexa i ben meditada pot assolir nous cims de bellesa, significat i compassió.
Piranesi, de Susanna Clarke (Amsterdam).
En Piranesi viu a la Casa. Dia rere dia pren un registre minuciós de les Meravelles que conté en els seus diaris: el laberint de Vestíbuls i Corredors, els milers d’Estàtues blanques, el brogit de les Marees a les Sales Baixes, la disposició dels Estels a les Sales Altes. Els dimarts i els divendres, en Piranesi es troba amb el seu amic, l’Altre. Sovint també visita els Morts, els porta menjar i hi parla. Bona part del temps, però, en Piranesi està sol. Un dia apareixen missatges escrits amb guix a les Parets. Individus estranys han arribat a la Casa. Són amics o venen a portar destrucció i bogeria?
El Llibre Blau de Nebo, de Manon Steffan Ros (Periscopi).
El petit Siôn i la seva mare sobreviuen aïllats en un racó inhòspit del nord de Gal·les després d’una catàstrofe nuclear. Els dos comparteixen un diari on mostren com s’adapten a aquesta nova realitat, i on plasmen tot allò que no gosen dir-se. Amb una reflexió profunda i emotiva sobre els vincles amb la família i l’entorn, aquesta obra ha estat escollida com la millor de l’any a Gal·les. El Llibre Blau de Nebo s’endinsa en la importància de la memòria col·lectiva i qüestiona què fem amb la nostra identitat quan sembla que tot està perdut.
Trescafocs, d’Adrian Tchaikovsky (Chronos).
En un futur no gaire llunyà, la selva de l’Àfrica Equatorial ha desaparegut i ha estat substituïda pel desert. El continent és un erm gegantí i la ciutat d’Ankara Achouka existeix tan sols per donar servei a l’ascensor espacial que mena a Grand Celeste, una utopia a l’abast de ben pocs. Un grup de joves trescafocs serà l’encarregat d’endinsar-se al desert per resoldre l’avaria tècnica que amenaça el futur d’Ankara, on malviuen milers de persones, i potser el de tot el planeta Terra.
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
