En un món cada vegada més digitalitzat, un fenomen ha sacsejat el món de l’art: peces que es compren i es col·leccionen únicament a Internet amb transaccions milionàries que han revolucionat els processos tradicionals de compravenda i col·leccionisme d’art. El fenomen, però, va més enllà, i s’extén a tot allò que és digital.
Fa uns dies una notícia sacsejava i sorprenia el món de l’art: l’obra Everydays: The first 5000 days -una obra íntegrament digital-, creada per l’artista Beeple, es venia a la casa de subhastes Christie’s per la quantiosa xifra de 69,3 milions de dòlars (58,5 milions d’euros). Això convertia Mike Winkelmann (nom real de Beeple), desconegut al mercat fa menys d’un any, en el tercer artista viu més cotitzat del món, després de Jeff Koons i David Hockney.
Com s’ha arribat fins aquí? Hi ha un nou fenomen que està revolucionant el món de l’art (sobretot però no només) i la manera com entenem les transaccions d’obres. Neix de la interacció de l’art digital amb la tecnologia blockchain, i es coneix amb el nom d’NFT (Non-fungible Tokens), que es podria traduir com a “objecte o actiu no físic i no fungible”. Aquesta tecnologia, que marca un punt d’inflexió en la història del mercat de l’art i el món de la inversió en actius únics i demandats per col·leccionistes digitals, va néixer el 2017 de la mà de Dapper Labs amb CryptoKitties, un joc per col·leccionar i criar gats digitals que va revolucionar el món del blockchain.
De què parlem quan parlem d’NFT? Un NFT és un actiu digital intangible format per un codi únic, un registre de blockchain que inclou la data de creació, els drets de propietat i l’historial de transaccions. L’NFT és el document digital que conté les metadades que garanteixen l’autenticitat i titularitat d’una obra sense marge d’error o còpia. A difrència d’altre tokens digitals com els Bitcoins, un NFT no pot ser reemplaçat per un actiu similar del mateix valor, ni dividit.
Els NFT es valen de la tecnologia blockchain (la mateixa que sosté les criptomonedes, per exemple), per a crear un registre inalterable d’un contingut digital únic i original, que no pot ser copiat sense perdre la seva signatura criptogràfica d’autenticitat, a la que tothom hi té accés a Internet i que permet verificar la provinença d’aquest contingut. Els NFT van ser concebuts per poder donar-li valor d’obres úniques a elements creats en el món digital, i que siguin susceptibles de ser conservats i col·leccionats. Cada token (una “fitxa” o unitat de valor que permet interactuar dins dels sistemes digitals) és un codi que alhora és una obra d’art que es crea, es compra i es col·lecciona a internet. Pot ser una imatge, però també un vídeo, un GIF o fins i tot un tuit. Qualsevol pot veure l’obra a internet i descarregar-la, però és el propietari qui compta amb un certificat digital (NFT) que l’acredita com a amo de la peça.
A més de la revolució a nivell conceptual que això implica, els NFT solucionen un problema històric del món de l’art: la dificultat de comprovar la provinença, pertinença i autenticitat de les obres. A més, permeten una distribució més equitativa dels guanys entre creadors, distribuïdors i compradors/revenedors. La compravenda a través d’NFT permet a l’artista controlar, monetitzar i gestionar el seu actiu sense esforç. A més, les noves eines de pagament, identificació i “contractes intel·ligents” sense intermediaris permeten democratitzar la promoció, el col·leccionisme i la inversió en art (sense oblidar, però, que també s’hi pot especular).
Les transaccions es fan amb criptomoneda i les obres adquirides no s’exposen a museus ni es pengen a les parets de les cases. Ara, les col·leccions es guarden en wallets digitals allotjats a Internet. Tal i com demostra el creixen interès pels NFT, el fet que parlem d’obres digitals no les fa menys valuoses, com a mínim a ulls del consumidor.
En aquest sentit, les xifres de 2020 parlen per si soles: el mercat de NFT va créixer gairebé un 300% respecte l’any anterior. Actualment, el volum de les operacions que involucren NFT superen els 300 milions de dòlars. Els NFT han obert la porta a un nou mercat d’art exclusivament digital i ha donat l’oportunitat a artistes a vendre les seves creacions de criptoart com mai abans. El criptoartista Pak va guanyar més d’un milió de dòlars en venda d’NFTs el 2020. El canadenc Trevor Jones va vendre més de mil obres d’art digital per l’equivalent a uns 4,6 milions de dòlars, i el duo Hackateo, 530 obres per més de 4,4 milions. És indiscutible que és un fenomen que va a l’alça, i ho demostra el fet que Christie’s, una de les cases de subhastes més importants del món, ja accepti criptomoneda com a forma de pagament.
La cantant Grimes s’ha unit a la moda de vendre NFT, i ha venut obres per un valor aproximat de 6,6 milions de dòlars. La canadenca va posar a subhasta una sèrie de 10 peces d’algunes de les seves singulars creacions el passat 28 de febrer a través de la plataforma Nifty Gateway. Una de les peces, una mena de vídeo anomenat Gate of the Old, es va vendre per gairebé 400.000 dòlars.
Una altra de les transaccions sonades dels últims mesos ha estat la compra del GIF Nyan Cat. Per celebrar els 10 anys del popular GIF, Chris Torres, el creador, va fer-ne una edició especial que es va subhastar a la plataforma de criptoart Foundation. El resultat: l’obra es va vendre per 300.000 Ethers (la criptomoneda més popular al món del criptoart), que tenen un valor de més de 480.000 dòlars.
Més enllà del món artístic, també hi trobem exemples. La lliga professional de bàsquet dels Estats Units, l’NBA, també ha volgut sumar-se a la moda dels NFT: ha posat a disposició dels seus fans d’arreu una col·lecció de moments top de la seva història que ara es venen com a petits fragments de vídeo que es poden comprar i col·leccionar. Per la seva banda, el periodista Kevin Roose, del New York Times, va voler posar a prova l’abast del fenomen, i va convertir una columna sobre els NFT en un, i el va subhastar. Es va vendre per 350 Ethers, l’equivalent a uns 475.000 euros. El comprador és ara propietari de la columna, que simplement és un escrit que explica el propi objecte de la subhasta de la columna. Els beneficis s’han donat a Neediest Cases Fund, la fundació benèfica del diari. I el primer tuit de la història, escrit pel seu CEO Jack Dorsey i on hi diu “just setting up my twttr” ha estat venut per gairebé 3 milions de dòlars, que Dorsey ha donat a una organització benèfica.
La nova manera de comprar, vendre i col·leccionar art ha vingut acompanyat de l’aparició de plataformes on es compra i es venen les obres, una mena de cases de subhastes d’art digital, on a més de fer transaccions, serveixen d’aparador on poder veure les col·leccions de diferents persones. Nifty Gateway és una de les més populars. Allà hi podem tafanejar, per exemple, la col·leció de Pablo Rodríguez-Fraile, un dels majors col·leccionistes d’art en NFT del món, i que en les últimes setmanes està venent algunes d’aquestes obres per milions. Altres plataformes de compravenda d’NFT són Makers Place, Foundation o Open Sea.
Aquesta revolució també ha arribat a altres camps, com el periodisme. Eduardo D’Attellis, Ingmar Frey, Javier Arrés i Covadonga Fernández han creat NFTNews, la primera sala de periodisme constituïda com una sala de tokens NFT. Igual que als diaris, NFTNews consta de diferents sales distribuïdes per diferents tipus de suports i expressions. De moment el portal és merament expositiu i l’única sala que està oberta a OpenSea és la de podcast, però quan estigui del tot activada permetrà tot tipus d’intecanvis i inversions en fotos, il·lustracions, podcasts, notícies, vídeos, mems, gifs i altres “expressions artístiques alternatives”.
Estem davant d’un nou sistema de verificació, compravenda i rastreig digital d’obres d’art (i altres actius digitals) que obre un món de possibilitats d’inversió i especulació, i planteja també molts interrogants sobre el seu futur. Les obres en NFT cotitzen a l’alça i el mercat sembla que no para de créixer. Però fins quan? El seu valor sempre depèn de la demanda que hi hagi a cada moment, i per tant és arriscat. De moment, sembla que la demanda i l’interès pels NFT no ha fet més que començar.
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
