La presència de les dones en camps com la ciència i la tecnologia continua, malgrat els avenços que ha fet el món, sent menor. La bretxa entre sexes posa de manifest una desigualtat històrica i la constant invisibilització de fites femenines aconseguides al llarg dels temps. Aquest mes volem incidir en la problemàtica de la falta de referents femenins dins del món de la tecnologia i la ciència.
Iniciatives com #NoMoreMatildas, per exemple, volen posar de manifest precisament aquesta invisibilització de la presència femenina en la ciència i la tecnologia, i planteja què hauria passat si els grans científics de la història haguessin estat dones. Un projecte que vol posar el focus sobre la importància dels referents femenins, recuperant gran figures de la ciència i la tecnologia per a portar-les als llibres de text.
Nosaltres us presentem un recorregut vital i professional de cinc dones catalanes que en uns sectors (i en un món) liderats per homes, destaquen en la seva labor. En camps com la informàtica, la robòtica o la divulgació científica, les protagonistes encarnen la tenacitat i la creativitat, ja sigui proposant nous formats, visibilitzant el talent d’altres o apostant per nous mètodes de recerca i experimentació.
Anna Navarro. D’Olot a Silicon Valley
També coneguda en l’àmbit laboral com a Anna N Schlegel és actualment una de les dones més influents en la indústria tecnològica mundial. El passat 2020, la revista Analytics Insight, li va otorgar la distinció de Dona més influent en el món de la tecnologia per la seva trajectòria professional i la seva tasca de visibilització a través de l’ONG Women in Technology.
Nascuda a Olot l’any 1968, la seva facilitat per les llengües la porta a llicenciar-se en Filologia Alemanya i Anglesa a la Universitat de Barcelona. Compagina els estudis amb la feina a l’aeroport del Prat, dins de la companyia British Airways. Aquesta experiència laboral li brinda l’oportunitat de traslladar-se a San Francisco. La precarietat de la nova posició en l’aerolínia la porta a un altre capítol vital, aquesta vegada com a emprenedora.
La catalana crea una companyia especialitzada en serveis de traducció i internalització d’empreses, l’anomena The San Francisco Translating Company. Anys més tard fa el salt a l’àmbit TIC de la mà de la multinacional Cisco. Encadena tasques de globalització dins del sector tecnològic en altres importants empreses com ara Xerox, VeriSign, VMWare, Acclaro.
Al 2007 entra a l’empresa NetApp, on porta més de deu anys treballant en la globalització de productes i l’emmagatzematge de dades de grans corporacions i governs. Actualment és la vicepresidenta d’aquesta casa amb seu a Silicon Valley i lidera un equip nombrós i heterogeni. L’abast de NetApp arriba a més de 140 països i recull les dades d’empreses com Cern, Pfizer i Apple. L’executiva explica les claus per tal de fer créixer una empresa més enllà de l’entitat nacional. Posa de manifest la importància de la llengua i de la personalització en aquest procés d’externalització.
Precisament sobre això dedica un llibre que publica l’any 2016 i que es converteix en una referència obligada per aquells empresaris o estudiants que vulguin entendre les estratègies per dur un negoci al següent nivell. L’obra es titula Trully Global i actualment s’està ampliant.
Mariona Valls. Mons virtuals extraordinaris
Aquesta jove catalana s’ha convertit en tota una experta en la creació d’experiències innovadores i divertides a través del videojoc. Llicenciada en el Grau mixt de Belles Arts, Dibuix i Disseny, Valls ha treballat en diverses disciplines creatives com el patronatge i la il·lustració. També ha compaginat el desenvolupament del seu talent amb la docència d’art dedicada a infants. Del seu treball final de grau neix el projecte Psychotic Girls, embrió de la futura saga de jocs Psychotic Adventures.
L’any 2012 va cofundar un peculiar estudi independent de videojocs i experiències interactives: Mango Protocol. El seu currículum ja compta amb tres títols inclosos a la saga Psychotic Adventures: MechaNika, Agatha Knife i Colossus Down. Tots ells compatibles amb els dispositius Nintendo Switch, PS4, Steam i Xbox One. Al web oficial també hi trobem una línia de merchandising que inclou samarretes i una pack coleccionista amb peluixos, pins i un mini còmic. Tot plegat segueix una estètica meticulosa que juga amb la dissonància forma naïf i contingut pervers.
Valls dirigeix el departament artístic a Mango Protocol: s’ocupa d’homogeneïtzar tots els inputs finals que el jugador veurà. D’aquesta manera procura que la feina dels seus treballadors es tradueixi en una peça amb entitat. A banda de dirigir aquesta secció, també s’encarrega del distintiu disseny d’escenaris i de personatges. El punt diferencial de la proposta de la catalana és aquest particular univers dibuixat completament a mà que denota autenticitat.
També ha realitzat simposis sobre la seva experiència en el món del videojoc a universitats i esdeveniments com El País con tu futuro i Gaming Ladies, entre d’altres. La seva feina s’ha vist recompensada amb el guardó FemDevs dels Indie Developer Burger Awards 2019 i el premi a millor artista de DeVuego l’any 2020. En un món tan masculinitzat com el dels videojocs, és important que es coneguin figures com la de Mariona Valls, que crea un referent per a altres noies que vulguin dedicar-s’hi.
Carme Torras. Robots aliats
Carme Torras (Barcelona, 1956) és novel·lista, investigadora, professora, doctora en informàtica i matemàtica. El llibre Brains, Machines, and Mathematics de Michael Arbib va ser el tret de sortida de la seva carrera després de concloure els seus estudis en matemàtiques. Tant li va colpir l’obra que es va posar en contacte amb l’autor i va viatjar fins Massachusetts l’any 1981 per coneixe’l i estudiar amb ell. Allà es van dedicar a investigar la implementació de models neuronals a dipositius amb intel·ligència artificial.
La seva principal aportació resulta l’anàlisi d’un tema ben curiós i d’actualitat, la roboètica o els aspectes morals que intervenen durant la creació de maquinària amb autonomia. Al tornar a Catalunya, Torras es volca en aquest camp i avui en dia dirigeix un grup d’investigació que estudia els anomenats robots assistencials. Aquests obren una nou camí en l’ajuda a persones amb problemes de mobilitat, ja que poden dur a terme tasques automatitzades com plegar roba o vestir.
El seu extens currículum se centra en la docència a la Universitat Politècnica de Catalunya i en la investigació a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. També és membre d’un grapat d’associacions, entre elles la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia. Dedica gran part de la seva trajectòria a la producció d’articles i llibres vinculats a la ciència ficció. Entre les seves obres més celebrades trobem La mutació sentimental de 2008 i Enxarxats de 2017. Per últim destaquem el servei prestat a la comunitat científica mitjançant una important tasca editorial en revistes sobre robòtica, sent vicepresidenta de publicacions de la IEEE Robotics and Automation Society, i actualment com a editora d’IEEE Transactions on Robotics.
Meritxell Bautista. Fibra autòctona
L’empresària de Montcada i Reixac (1978) és la cofundadora de Fibracat, l’empresa de telecomunicacions que vol fer la competència a gegants com Vodafone, Orange i Telefònica. La seva formació acadèmica en Turisme i Dret dista del seu recorregut professional com a comercial per a diferents multinacionals. Comença a treballar ben d’hora per l’empresa d’electrodomèstics Whirlpool mentre estudia. Més tard, treballa com a Directora de Marketing i Product Manager a Group Merloni fins que marxa a Madrid a ocupar la posició de Key Account dins d’LG Electronics Espanya. A la capital s’ocupa de la gestió de grans comptes en l’àrea de direcció comercial.
L’any 2014 abandona la posició que té en aquesta multinacional coreana i s’embarca en el projecte familiar Fibracat on fa de Chief Marketing Officer. Gràcies al seu contacte professional amb companyies altament competitives, Bautista aconseguiex crear una marca reconeixible i eficient. Aquesta aposta per un control absolut en tot el procés de comercialització des del servei, passant pel preu i l’atenció al client. L’empresa, que ofereix un tracte de proximitat, té la seu a Manresa, i el seu equip directiu està ocupat per un 60% de dones. D’aquest projecte també neix la plataforma de televisió Fibracat TV de la qual l’empresària catalana n’és la presidenta. Aquest mitjà amb una forta presència femenina prioritza temes com l’art digital i les noves tecnologies.
Recentment ha rebut el Premi 2020 de la International Women’s Entrepreneurial Challenge Foundation en reconeixement a la seva feina d’impulsar l’ocupació de les dones en llocs de responsabilitat i la visibilització de les mateixes dins del sector TIC. També col·labora activament en iniciatives solidàries com ara Invulnerables, Càritas Manresa i Fundació Santa Clara. Podeu veure la seva intervenció durant la jornada eWoman Girona l’any 2019.
Núria Salán. Captació de talent
Núria Salán neix a Barcelona l’any 1963 i esdevé docent, investigadora, escriptora i una gran impulsora de l’enginy femení en l’àmbit tecnològic. La catalana es llicencia en Ciències Químiques i es doctora en Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica, llavors enceta la seva tasca com a docent a la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és la presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia i compagina aquest càrrec amb la publicació de llibres. També participa en diferents iniciatives per promocionar carreres de dones tècniques. Ajuda a tota una nova generació de futures professionals estimulant vocacions i fent de mentora a escoles i instituts.
Una de les principals fites de Salán és la de reivindicar la necessitat de celebrar les conquestes femenines en un sector purament masculí. Ja sigui mitjançant projectes com ara Autèntics, del Punt Avui, el Programa Dona de la UPC, ponències Ted Talks o sent Coordinadora Acadèmica del Programa de Gènere de la UPC. Reclama la importància dels models, l’ús d’un llenguatge no sexista i la lluita front les desigualtat de gènere. En reconeixement a la seva tasca social, la Fundació Orange li otorgà l’any 2017 el premi Mujer y Tecnología.
Té publicats una cinquantena d’articles de recerca sobre recobriments tècnics, acers inoxidables i demés materials. Destaquem la seva col·laboració en volums científics i tècnics de la UPC com ara Fractura dels materials (2002) i també la seva obra fora de l’àmbit científic, amb títols com El curs de gestió de l’estrès (2011) i El sabàtic (2013). També ha participat en la traducció dels volums Des de la meva realitat i Jr. Ciència i Enginyeria de Materials.
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
