Fantasia i ciència-ficció catalana de 2020

La collita literària de ciència-ficció i fantasia a Catalunya creix any rere any. El 2020 hem pogut gaudir d’un munt de novetats editorials que ens han portat personatges i situacions estranyes i fictícies, amb gran diversitat de temes, protagonistes, escenaris, temàtiques i llenguatge. Segur que les trobareu interessants!

Per a aquesta selecció hem comptat amb l’ajut imprescindible d’Antonio Torrubia, de la Llibreria Gigamesh, a qui agraïm la seva col·laboració.

Coberta del llibre | Lampun de Ruy D'Aleixo | Editorial Males Herbes

Lampun és la darrera publicació de Ruy d’Aleixo, pseudònim del professor de sànscrit i escriptor Aleix Ruiz Falqués. Una faula oriental sobre la mort, el poder, la màgia i la revolta. Situada a l’Himalàia, la història gira al voltant del naga Lampun, un ésser amb un poder tel·lúric però molt dòcil, que ha de ser executat per mantenir en peu la fortalesa. Un dels botxins decideix investigar sobre la vida passada de Lampun i la seva naturalesa màgica.

 

 

IGNOT | MANUEL BAIXAULI MATEU | Casa del Libro

El pintor i escriptor Manuel Baixauli va obrir l’any publicant al gener Ignot (Edicions del Periscopi), una novel·la on barreja les seves dues passions. Mateu, un pintor en hores baixes, rep l’encàrrec d’il·lustrar els textos d’un escriptor misteriós anomenat Crisòstom. La coneixença d’aquest geni desconegut el submergirà en un món insòlit, ple de miralls i poblat per individus solitaris i esquius. Una novel·la que esborra les fronteres convencionals amb una exhibició de llibertat i fantasia.

 

Coberta del llibre | La Musa Fingida de Max Besora | Editorial Males Herbes

Max Besora és, segons Julià Guillamon, un “gamberro intel·lectual” que ha creat a La musa fingida (Males Herbes) un calidoscopi de situacions absurdes que, per raons encara més absurdes, acaben esclatant en una violència descontrolada. Situada a la Vall del Bronx, hi trobem vampirs, monstres i extraterrestres que volen dominar la Terra en una narració sense punts, comes o majúscules.

 

 

Emil Julià tracta de fer-se un nom com a terapeuta espiritual. Els seus mètodes dubtosos i les seves intencions poc clares es veuen refrenats per una estranya malaltia. Una fòbia li impedeix creuar els límits d’una Barcelona distòpica. L’aparició d’una dona misteriosa, l’Ariadna, portarà Emil a enfrontar-se amb els seus fantasmes. Aquesta és la sinòpsi de Les ales de l’arna (Hermenaute), la novel·la que el 2020 va publicar Andreu Grau.

 

L’endemà de la teràpia (Edicions 1984) de Ramon Mas te com a protagonista l’Ernest Borginyac, un programador de videojocs que, en tornar del seu retir terapèutic es troba amb uns fets estranys i terribles que no acaba d’entendre. Una sàtira sobre les teràpies alternatives, els gurus i l’autoajuda, però també una advertència sobre els perills que comporta jugar amb forces que no controlem.

 

 

Coberta del llibre | Contes per al (des)confinament de diversos autors | Editorial Males Herbes

Durant la pandèmia, Ramon Mas, l’editor de Males Herbes, va decidir no quedar-se aturat i anar editant al web diversos contes inèdits. A partir d’aquest recull online es va publicar aquest llibre, Contes per al (des)confinament amb la participació de dotze autores i autors: Ruy d’Aleixo, Míriam Cano, Ferran Garcia, Enric Herce, Inés Macpherson, Gemma Martí O’Toole, Antoni Munné-Jordà, Lucia Pietrelli, Albert Pijuan, Héctor Rivadeneyra, Elisenda Solsona i el mateix Ramon Mas, i una temàtica que, marca de la casa, ronda el fantàstic i el terror i permet escapar de les parets de casa.

Antologia de narrativa fantàstica catalana

El 2020 Laertes va reeditar la seva Antologia de narrativa fantàstica catalana, un recull  de 1998 d’Emili Olcina que ja és un clàssic en ella mateixa. 18 narracions d’autors com Joaquim Ruyra, J.V.Foix, Mercè Rodoreda, Pere Calders o Joan Perucho. Aquesta nova versió compta amb un pròleg actualitzat.

 

 

 

ADZUM I ELS MONOCULARS: FUSIÓ! | 9788412159226 | SERGI G. OSET | Universal Cómics

Sergi G. Oset ens porta també al planeta Goblin amb Adzum i els Monoculars: Fusió (SECC Edicions), una obra que la mateixa editorial qualifica com a “un pastitx còsmic que cavalca l’onada del fulletó còsmic i l’opereta espacial”. En aquesta història trobareu “divinitats desestructurades, Messies terroristes, fades canó, Astrogàvers mutats mancats de corrector ortogràfic, naus sentents sociòpates i mecavampirs en procés de desballestament a pas de turbomotxilla i xiruca pressuritzada.”

 

Marc Pastor ens presenta la seva darrera novel·la, L’horror de Rèquiem (Editorial Mai Més), en una doble edició signada per ell o pel seu alter ego Víctor Negro. En Rèquiem, un tècnic d’autòpsies sense gaire aspiracions a la vida, troba un anell misteriós dins el cos d’una noia que ha aparegut surant al port de Barcelona. A partir d’aquí, una història de terror i d’humor amb influències de Lovecraft i Monty Python. demostrat les possibilitats de jugar amb els límits del gènere. En aquest cas, ens endinsem en una novel·la que barreja l’humor i l’horror còsmic, un preapocalipsi lovecraftià que ens presenta un tècnic d’autòpsies que troba un anell que fa que comenci a somniar coses estranyes.

L’escriptor gironí Pep Prieto va presentar la seva darrera novel·la, El mal pare (Llibres del Delicte). Una història a l’entorn de la mort de l’arqueòleg Sadurní Castells i l’herència que en reben les dues filles i el fill: un castell enmig del bosc del que ningú no en coneixia l’existència. Un thriller ple de sorpreses sobre aquelles coses que no sabem dels nostres pares i de nosaltres mateixos.

 

 

Tamara Romero publica la seva primera novel·la curta, Els dits de la bruixa (Mai Més), que es va editar originalment el 2012 en anglès amb el títol Her fingers (Erasherhead Press). Ella mateixa n’ha fet la versió catalana d’aquesta història que alguns qualifiquen de fantasia, o ciència-ficció, o new weird, o green punk.  Protagonitzada per una bruixa amb els dits d’acer i el cabell vermell en una societat sortint d’una dictadura devastadora. Màgia, política i humanitat.

 

 

Extraordinàries. Noves autores de l'insòlit

Males Herbes va presentar el recull Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit. Una sèrie de contes escrits per dones seleccionats per l’escriptor i professor Ricard Ruiz Garzón que es va publicar poc abans que comencés el confinament. Ruiz Garzón ens presenta quinze relats inèdits d’autores de les quals en sentirem molt a parlar: Roser Cabré, Gemma Martí O’Toole, Maria Arazo, Elena Bartomeu … Una fantàstica generació de dones a la ciència ficció catalana sorgida del curs de narrativa fantàstica de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

 

Coberta del llibre | Estimades màquines de Carme Torras | Editorial Males Herbes

La matemàtica i escriptora Carme Torras va presentar la seva darrera obra, Estimades màquines (Males Herbes). Un recull de deu relats al voltant de la robòtica que Torras ha organitzat en tres apartats: “Màquines d’avui”, on es parla de l’ús i abús dels mitjans tecnològics; “Màquines d’ahir”, que mostra la relació nostàlgica amb la tecnologia obsoleta, i “Màquines de demà”, l’apartat que tanca el llibre, entra de ple a la ciència ficció i especula sobre els avenços en el camp de la robòtica i la intel·ligència artificial en un futur proper.

 

CARTOGRAFÍA DEL PLANETA GOBLIN de VV.AA. | Casa del Libro

Edicions SECC ha editat diversos reculls de relats al voltant del Planeta Goblin, escrits per autors diversos com Eduard Cotes, Sílvia Armengué, Antoni Herrero o Sònia Boj. En aquest recull, Cartografia del Planeta Goblin, els protagonistes tornen a ser els membres del Concili Fetiller que decideixen cartografiar el nou planeta TG – The Goblin, descobrir si posseeix un ecosistema i quines característiques geològiques i biològiques presenta.

 

 

 

En trobeu a faltar algun títol? Feu-nos-ho saber als comentaris!

Marisol López

 

 

 

 

 

 

 

.

 

 

 

 

 

Leave a Reply