Escenaris virtuals, nous usos dels drons, hologrames festius i espectacles luminotècnics. El 2020 ha estat plagat d’iniciatives curioses, i totes elles han fet un ús original d’una tecnologia prèvia. Recordem alguns dels esdeveniments geeks que han dotat el 2020 i el que portem de 2021 de vivències alternatives a la corporeïtat.
L’espai virtual és cada vegada més present en les nostres experiències de consum i d’oci, en la nostra educació i en el desenvolupament de la nostra activitat professional. La pantalla ja no és un accessori adherit a la nostra vida, sinó que te un paper protagonista, sobretot en un escenari pandèmic. A través de la tecnologia ens comuniquem, aprenem, innovem i aportem noves dimensions de significat. Utilitzar els dispositius i les aplicacions electròniques resulta un pas lògic per suplir la manca de connexió física. Aquesta presència de la tecnologia més puntera l’hem pogut veure en els diversos comiats de l’any 2020 arreu del món. Us en portem els més interessants!
Adéu 2020
Cap celebració per pantalla pot equiparar-se amb l’emoció palpable d’una reunió social, un concert o qualsevol activitat en viu. La vida en directe i la vida a internet són dues pràctiques diferenciades i cadascuna té el seu encant particular. Enyorem la interacció real però no podem subestimar les possibilitats que ens ofereix l’escenari 2.0, que pot simular experiències dins d’un espai físic compartit.
Així va ser amb el concert “Welcome To The Other Side” que Jean Michel Jarre va oferir a la plataforma AltspaceVR des de la catedral de Notre-Dame de París la mitjanit del 31 de desembre. El concert va tenir 75 milions de visionats amb un espectacle que combinava l’actuació en directe de Jarre des d’un estudi a prop de la catedral de París, mentre que el seu avatar semblava actuar a l’interior d’una Notre-Dame virtual.
La plataforma social de VRChat quan va decidir dir adéu al 2020 amb un esdeveniment virtual via Twitch i PC. Es tractava d’un simulador en línia, amb opció multijugador, i un servei gratuït que també es podia gaudir amb ulleres de realitat virtual: el participant és un personatge en 3D que es pot moure per un Times Square virtual on hi ha actuacions musicals, un espectacle de focs artificials i el mític compte enrere que dona la benvinguda al nou any.
A Seattle, l’enginyer Terry Morgan va dotar a la icònica construcció Space Needle d’una coreografia virtual de llum, color i moviment colossal. L’emblemàtica agulla de la ciutat nord-americana va ser el centre de totes les mirades l’última nit de l’any, durant una celebració diferent: formes geomètriques i patrons onírics virtuals van endinsar els espectadors en un flux de fantasia emocionant. Les projeccions no només van envoltar l’edifici, es van apoderar també del cel nocturn. Els artistes digitals responsables d’aquesta performance van seguir la idea primigènia a la qual Morgan va accedir durant un dels seus somnis. Aquest és un model d’espectacle que podrien adoptar altres ciutats i monuments.
En la mateixa línia que la iniciativa anterior trobem l’espectacle amb drons filmat a diversos punts d’Escòcia. Aquest cop amb l’ajuda d’un conjunt de cent cinquanta drons programats per tal de crear formes antropomòrfiques, símbols i eslògans dins del marc de la celebració del Hogmanay, el festival nadalenc que se celebra a Edimburg. En aquesta edició, els drons han estat els protagonistes absoluts de l’acomiadament de l’any. El projecte, produït per l’empresa Underbelly resulta d’un híbrid entre l’art ancestral de a poesia i les noves tecnologies, en aquest cas en forma de 150 drons. Amb el títol de Fare Well, enginyers, músics, escriptors i artistes visuals associen el seu talent per donar a llum aquest espectacle. En aquest making of podeu observar la feina duta a terme entre bambolines.
Tecnologia de la casa
No cal marxar molt lluny per viure esdeveniments vinculats a la tecnologia més puntera. Manresa es va proclamar com la primera ciutat catalana en programar un show aeri amb drons. Grans i petits va donar la benvinguda als Reis Mags amb aquest Drone Show Nadal Art. Els cinquanta aparells robòtics a cent metres d’alçada van adoptar motius típicament nadalencs com ara estels, arbres i flocs de neu a ritme de campanes i melodies de Nadal. L’esdeveniment pirotècnic va ser gestionat per l’empresa Flock Drone Art Barcelona amb el suport de l’ajuntament de la població.
D’altra banda trobem aquest projecte impulsat per la Fundació La Caixa el passat mes de desembre que ens apropa les peces clàssiques de Händel: l’Al·leluia i el Messies. A falta de concerts i esdeveniments culturals en viu podem ser espectadors d’aquest format semi virtual que compta amb l’orquestra Barroca Catalana i els tres-cents cinquanta cantaires en forma d’holograma. Les projeccions van ser distribuïdes pels murs, les columnes i sostres de la nau central de la basílica de Santa Maria del Mar, a Barcelona. D’aquesta manera es va aconseguir una experiència que envoltava el reduït nombres d’assistents de l’espectacle el dia de Nadal.
Hologrames al poder
Aprofitem aquest repàs per parlar de la nostra diva preferida. I és que vam començar l’any 2020 amb un concert massiu al Sant Jordi Club de la sensació nipona Hatsune Miku. La cantant virtual va convocar tres mil persones al show de Barcelona. Preparada amb cinc coreògrafs virtuals, quatre músics de carn i ossos, el sistema de veu Vocaloid i les projeccions 3D, l’holograma fa gira per totes les capitals europees, els seus seguidors amb el seu pop enèrgic. La versió inicial de la cantant virtual va néixer al Japó durant el 2007. Anys més tard s’ha convertit en tot un fenomen capaç d’omplir estadis i prescindir d’aplaudiments. El gènere del pop queda per sempre trastocat i ens preguntem fins on pot arribar el poder de convocatòria d’aquesta tecnologia. L’esdeveniment posa en evidència l’oportunitat de canviar el paradigma de la indústria de l’entreteniment tal i com el coneixem.
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
