Mart i la seva representació a la cultura

Mart és cada dia més a prop. No, no patiu, no s’està movent de la seva òrbita. Som nosaltres que ens hi apropem. De fet, la cultura ja fa molts anys que es mira Mart de ben a prop, que s’inspira en el planeta vermell per crear i per imaginar mons, relacions, futurs. Hem demanat a una sèrie d’especialistes que ens recomanin propostes culturals i artístiques amb Mart com a protagonista perquè ens hi puguem apropar també d’aquesta forma. Aquí teniu les seves recomanacions en cinema, literatura, música, còmic, sèries de televisió, videojocs i arts visuals!!!

Cinema

La selecció d’Àngel Sala, director del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.

Angry Red Planet, d’Ib Melchior (1959) Robinson Crusoe on Mars, de Byron Haskin (1964) The Martian Chronicles – sèrie, de Michael Anderson (1980)
Total Recall, de Paul Verhoeven (1990) Mission to Mars, de Brian De Palma (2000) Ghost of Mars, de John Carpenter (2001)
John Carter, d’Andrew Stanton (2012) The Last Days on Mars, de Ruairi Robinson (2013) The Martian, de Ridley Scott  (2015)

Literatura

La selecció d’Antonio Torrubia, llibreter a la llibreria especialitzada Gigamesh. Aquí teniu les portades de les primeres edicions originals:

The Martian Chronicles, de Ray Bradbury (1950) Martians, go home, de Fredric Brown (1955) Stranger in a Strange Land, de Robert A. Heinlein (1961)
We Can Remember It for You Wholesale, Philip K. Dick (1966) Red Mars, Kim Stanley Robinson (2001) The Light Brigade, de Kameron Hurley (2019)

Música

La selecció de Ricard Robles, codirector del festival Sonar.

Còmic

La selecció de Cels Piñol, autor de còmic.

The Martian Chronicles, de Ray Bradbury i Doug Wildey (1972) Killraven, de P. Craig Russell (1974-76) John Carter, Warlord of Mars, de   Marv Wolfman i  Gil Kane  (1977-79)
Watchmen, d’Alan Moore i Dave Gibbons (1986-87) League of Extraordinary Gentlemen vol II, d’Alan Moore i Kevin O’Neil (2002-03) Mars, de Mark Wheatley i Marc Hempel (2005)
Terra Formars, de Yū Sasuga i Kenichi Tachibana (2011 – …) Le Château des Étoiles, d’Alex Alice (2014) Mars attacks, col·lecció de cromos de Topps (1962)

Sèries de tv

La selecció d’Elena Neira, professora de la UOC i experta en nous models de distribució audiovisual.

Defying Gravity (2009) The Expanse (2015)
Mars (2016) The First (2018)

Videojocs

La selecció de Gina Tost, periodista especialitzada en videojocs i tecnologia.

Monuments of Mars (1991) Ultima: Worlds of Adventure 2: Martian Dreams (1991) Doom (1993)
Waking Mars (2012) Mars: War Logs (2013) The Technomancer (2016)
Doom (2016) Take On Mars (2017) Surviving Mars (2018)

Arts visuals

La selecció de Carolina Ciuti, Directora Artística del festival LOOP Barcelona.

Julieta Aranda, Between Timid and Timbuktu (2012) Katie Paterson, Timepieces (Solar System) (2014) Francisco Navarrete Sitja, Aparatos para un territorio blando (2014-2015)

El títol prové del llibre de Kurt Vonnegut Les sirenes del tità, on es parla de la relació entre el temps i l’espai. Un aventurer espacial a la proximitat de Mart penetra en una distorsió en l’espai-temps, amb la qual cosa es converteix en una presència intermitent a la terra.

Una sèrie de nou rellotges que expliquen el temps dels planetes del sistema solar en relació amb la Terra i la durada del dia, des de la més curta de Júpiter fins a la més llarga de Mercuri./td>

“A part de la seva evident llunyania, hi ha llocs a la Terra d’aparença còsmica. L’oasi de boirina costanera d’Alto Patache, a Xile, és una de les zones més àrides de la regió i s’assembla a Mart.”
Abel Jaramillo, El fin de una expedición (2017) Aleksandra Mir, Space Tapestry-Solar Sytem(2017) Jenna Sutela, nimiia cétiï (2018)

El projecte planteja les relacions entre tensions territorials, conflictes polítics i especulacions històriques a partir de la novel·la de 1932 “La fi d’una expedició sideral (Viatge a Mart)” de l’escriptor anarquista extremeny Benigno Bejarano

“Les distàncies a l’Univers són vastes i insondables per a la ment humana. (…) Vaig associar els planetes amb llocs del meu barri, East London. Vaig escollir vuit ubicacions a les quals puc anar caminant o en bicicleta i les vaig fer coincidir amb un planeta per obrir la reflexió filosòfica sobre les distàncies que ens són rellevants.”

Una nova instal·lació de vídeo de l’artista Jenna Sutela, que documenta les interaccions entre una xarxa neuronal, enregistraments d’àudio del llenguatge marcià primerenc i imatges dels moviments dels bacteris espacials. El treball utilitza machine learning per generar una nova forma de comunicació.

Regina De Miguel, 190’56 is the distance between Esperanza and Deception (2018) Alexandra Daisy Ginsberg, The Wilding of Mars (2018) Dominique Gonzalez-Foerster & Joi Bittle, Cosmorama (2018)

“Així els satèl·lits també ens ajuden des del cel a fer càbales futurológicas a l’controlar les collites. ¿Si aquest any governen Venus i Mart hi haurà precipitacions perjudicials i es deterioraran els fruits?”

The Wilding of Mars proposa una perspectiva no humana, les plantes i el seu creixement, que pot anar en direccions insospitades, són els protagonistes d’un relat accentuat pels girs voyeurísticos de la càmera, que augmenten la sensació d’intrusió humana. Podem imaginar Mart sense que sigui un territori per a nosaltres?


Martian Dreams Ensemble ens transporta a Mart mitjançant somnis, projeccions i desitjos. El conjunt està format per l’artista gràfica Marie Proyart, el músic Julien Perez, el dissenyador diorama Joi Bittle i l’arquitecte Martial Galfione. Dominique Gonzalez-Foerster els reuneix: a l’exposició, al concert i a l’espai.

I vosaltres, quines altres propostes ens feu? Quina versió cultural de Mart és la vostra preferida? Deixeu-nos els vostres comentaris!!!

 

 

 

 

Marisol López

Leave a Reply