Classics Reloaded: els clàssics estàn més vius que mai

Com cada febrer recobrem el tradicional Classics Reloaded, on us mostrem com les grans obres d’art del passat són una contínua font d’inspiració per als artistes actuals. Un recull amb un grapat de suggerents reinterpretacions ben variades, des de simples i bells homenatges als grans artistes a recreacions hilarants o punyents crítiques a la realitat de la nostra societat a nivell ètic, ambiental, tecnològic o polític. Els clàssics un cop més interpreten el nostre present i el nostre futur!

El discret encant de l’habitació d’hotel

El cineasta de culte Win Wenders s’endinsa en 3D en les icòniques obres d’Edward Hopper, un dels artistes nord-americans més importants del segle XX, en el seu curt Two or Three Things I Know About Edward Hopper. El curtmetratge es podrà veure fins el mes de maig com a part de l’exposició sobre Edward Hopper, organitzada per la Fondation Beyeler de Basilea (Suïssa) amb la col·laboració del  Whitney Museum d’Art Americà de Nova York.  L’exposició es centra en les representacions emblemàtiques que Hopper va fer dels típics paisatges urbans americans. Hi ha quelcom màgic i suspès en el temps en les obres de Hopper que interpel·len directament al públic. Aquestes acolorides representacions de l’imaginari americà han inspirat al reconegut director i fotògraf alemany en aquest particular projecte, on recrea i s’endinsa en unes obres que sempre ha considerat que eren com fotogrames de pel·lícules que no s’havien fet mai.

És evident que hi ha quelcom fascinant en l’obra de Hopper. Fins fa pocs dies, en el Virginia Museum of Fine Arts (VFMA) es podia visitar l’exposició Edward Hopper and the American Hotel , que incloïa espais físics que recreaven completament les acolorides habitacions de motel, pulcres i plenes de tranquil·litat i solitud dels mítics quadres de Hopper. Fins i tot era possible allotjar-se en aquests espais com si fos un hotel real amb la Hopper Hotel Experience!

En ocasió del 50è aniversari de la mort del pintor americà la web americana de viatges Orbitz va encarregar la recreació en gif de nou de les seves obres més icòniques, per acostar d’aquesta manera a les noves generacions la seva figura. Edward Hopper in motion és un homenatge subtil i visual que té intenció divulgativa i didàctica, com comprovareu si visiteu la seva web.

Un Velázquez pel clima

En ocasió de la Cimera del Clima de les Nacions Unides que va acabar acollint Madrid el passat desembre en substitució de Xile, el Museu del Prado va col·laborar amb WWF en la seva campanya +1.5ºC Lo Cambia Todo. Una original i espectacular campanya, feta a tota velocitat amb uns resultats magnífics que volia conscienciar al voltant dels principals efectes del Canvi Climàtic descrits pel Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides. Quatre pintures clàssiques emblemàtiques de la pinacoteca espanyola dels grans mestres Goya, Velázquez, Sorolla i Patinir van ser retocades pels artistes Julio Falagán, Marta Zafra, Pedro Veloso i Conspiracy Studio per denunciar el risc d’augment del nivell del mar, la desertificació, l’extinció d’espècies i l’aparició dels refugiats climàtics. Aquesta fantàstica campanya es va desplegar en grans espais publicitaris en el centre de la ciutat durant la celebració de la Cimera. Aquí podeu veure una mica més com es va fer la campanya.

 

Mites o ídols? Cultura pop o clàssics divins?

L’univers de l’artista parisenc Travis Durden fusiona el cos d’estàtues i pintures antigues amb personatges de la cultura pop, passant per personatges com els herois de Marvel, Star Wars o Joker. La descontextualització dels elements històrics ens obliga a examinar com determinem què s’eleva a la cultura popular o al culte a la divinitat, i com la història ha influït en com es fa aquesta elecció.

Un altre artista que ens agrada seguir és l’il·lustrador japonès Shusaku Takaoka, que empra enginyosos i divertits anacronismes com a crítica cap al nostre món ultraconsumista, la cultura milennial i les xarxes socials. No deixeu de fer una ullada al seu instagram!!

View this post on Instagram

#collageart

A post shared by shusaku takaoka (@shusaku1977) on

Paciència barroca infinita

La dissenyadora d’interfaces Diana A. Smith ha creat unes espectaculars obres en codi web CSS. El llenguatge de disseny web CSS (Cascading Style Sheets o fulles d’estil de cascada) permet aplicar estils (colors, mides, formes, marges, posició, tipus de lletra i altres característiques visuals) a un o varis documents de forma massiva (generalment pàgines web escrites en HTML).

El resultat de la seva pacient obra són retrats d’estil barroc que es caracteritzen per haver estat creats amb milers de línies de codi escrites a mà. Sembla mentida que no hi hagi ni pinzells ni pintures implicades en la seva elaboració.

Ironia en el museu

A Musée Vous, A Musée Moi és una sèrie de programes de la cadena ARTE on els personatges de les grans obres mestres de l’art cobren vida amb uns irònics i sorneguers diàlegs que acosten al gran públic les anècdotes més curioses d’aquestes emblemàtiques obres, reproduïdes escrupolosament. Si teniu un bon nivell de francès no us perdeu els vídeos (els més recents encara no estan disponibles al nostre país). Són espectaculars!!!!! Sens dubte, una de les millors idees divulgatives de l’art que hem pogut veure els últims anys.

Darrera la màscara o com s’oculta un fan barroc de les motocicletes

Les obres del pintor brasiler Lúcio Carvalho s’inspiren en l’època barroca, rococó i renaixentista. Amb la intenció de remarcar la fragilitat de les obres crea reinterpretacions d’estil barroc amb elements distorsionadors moderns, com serien els cascos de moto.

Bodegons que es fan i es desfan

El glitch és un error tecnològic informàtic que mostra i desvetlla el funcionament ocult del sistema o estructura que el fonamenta, molt habitual en les imatges afectades de problemes de compressió (el que serien les habituals ratlles repetides). Com a resultat el glitch art ha esdevingut un moviment que explora el potencial i el poder estètic i conceptual del glitch, incorporant les imatges on l’error és el personatge principal com a crítica a la totpoderosa perfecció dels sistemes informàtics del segle XXI. L’artista Olan Ventura ha creat una sèrie de pintures de natures mortes a l’estil dels grans mestres holandesos que incorporen “accidents” en forma de línies de colors a l’estil glitch. La imperfecció de la tecnologia actual xoca amb la perfecció ideal hipernaturalista dels mestres holandesos.

Els reis de Silicon Valley

The Beginning of the End és un projecte escultòric imprès en 3D de l’artista Sebastian Erraguriz, que pretén recrear un nou panteó de les forces tecnològiques més importants d’avui en dia, representades en els gurus i mites més importants del món digital actual com ara Jeff Bezos d’Amazon, Mark Zuckenberg de Facebook o Elon Musk de Tesla. L’ús de tecnologia 3D és un mitjà artístic per explorar el futur de l’automatització i les seves inevitables implicacions en la societat durant les properes dècades.

La reina decapitada del segle XXI

La sèrie d’obres Royalty Now de la dissenyadora gràfica Rebecca Saladin reimagina a Instagram com es veurien avui en dia les grans figures de la història universal a partir d’estàtues o quadres d’època. Una manera original i fascinant de barrejar l’estil visual i de vida del món antic i del món contemporani.

Un Narcís provocador

La campanya de la marca de fitness i lifestyle Equinox incorpora el classicisme de l’antiga Grècia, molt d’humor i una bona ració d’excentricitat per assegurar que el narcisisme és en realitat una manera altruïsta de fer el bé. La història s’inicia amb un Narcís amb músculs dignes dels més grans addictes al gimnàs que s’enamora del seu propi reflex i acaba considerant que no hi ha major regal per la vista que ell mateix, i els seus músculs.

Caravaggio de carn i ossos

Ludovica Ranbelli Teatro és una companyia de teatre que amb el seu projecte Tableaux Vivants porta anys recreant i escenificant tretze obres de Caravaggio amb especial detall en el tractament de la llum, el color i la composició propis del gran mestre naturalista italià. Una manera fantàstica d’apropar l’art clàssic a tot el públic.

Les delícies surrealistes cobren vida

El Jardí de les delícies d’El Bosch és una de les obres mestres més fascinants, enigmàtiques i provocadores de la història de l’art. The Bosch Parade és un gran festival a l’aire lliure que recrea l’obra del pintor holandès flotant en el riu Dommel. La propera edició tindrà lloc del 17 al 20 de juny de 2021, però podem explorar les imatges de les performances que han portat a la vida les boges idees del pintor del segle XV en edicions anteriors.

Les més belles muses contemporànies

Com l’artista Alexey Kondakov és un dels nostres preferits volem acabar el nostre recull anual acostant-vos algunes de les seves últimes obres, on torna a inserir figures dels més pur classicisme en la vida contemporània. Què tenen d’especial que ens fascina tant veure una Venus de marxa a la disco, una vestal esgotada d’anar de compres o una  musa descansant en un pàrquing poligoner? La bellesa del passat immersa en el nostre dia a dia.

Si us heu quedat amb ganes de més clàssics, no us perdeu les nostres anteriors edicions dels Classics Relaoaded, aquí, aquíaquí i aquí.

Imma Garcia

Leave a Reply