Més que mems: folklore digital

El dia 30 de novembre tindrà lloc la segona edició del Memefest, una celebració d’aquesta forma de comunicació popular, lliure i incontrolable on figures destacades de l’humor i la creació digital reflexionen sobre com riem i ens comuniquem avui. Les organitzadores del Memefest ens expliquen què són els mems i perquè no heu de faltar en aquesta festa!

Els Mems són objectes digitals que combinen una imatge que ressignifiquen amb un text en lletra impact valent-se de l’humor. Sorgits en entorns digitals, s’han universalitzat gràcies a les xarxes socials i els telèfons mòbils. Avui dia ja no només són imatges, són una forma de comunicar-nos: en el context comunicatiu actual, tan hiperconnectat, tot s’ha “memetitzat”: com parlem, las frases que diem, com riem i com ens comuniquem. Frases, videos, gifs, imatges retocades ja formen part d’aquest folklore digital.

Els mems són la base de la cultura digital: impliquen mescla, remescla, viralitat, creació de comunitat, Internet lliure… i ens fan riure, la pràctica més necessària aquests dies. Són una forma d’expressió popular immediata, eficaç, ràpida i perenne… de la xarxa passen al carrer (últimament hem vist pancartes de manifestacions fent al·lusions a temes que han passat a Twitter) i del carrer a la xarxa.

Els mems generen comunitat, ens uneixen, utilitzant el riure com a catarsi col.lectiva i comunitària. I és que els mems són populars. Construir una broma, un mem, és a l’abast de tothom (un altra cosa és que faci gràcia després) i és molt alliberador. Trobem un bon exemple en els mems sobre la feina, les desgràcies de ser freelance o de fer feines creatives.

Els mems són una forma de comunicació política, neixen en moments de crisi, quan la política oficial no dona resposta a la gent. Són un crit de protesta, un antídot a la correcció i al políticament correcte, el comunicat oficial, les paraules mesurades. El mem és com una escopinada. Hem vist com els sectors més conservadors utilitzen mems, estratègies de comunicació i símbols pop per disseminar la seva ideologia de manera massiva i eficaç. Quan algú aixeca la veu per denunciar aquests discursos el titllen de «dolgudet» i defensen la seva «incorrecció política». Vivim en una època de conflicte de relats i els mems són eines molt eficaces per generar contrarrelat i invalidar o qüestionar ràpidament el relat oficial. Trobem exemples recents en les mobilitzacions del 14 octubre, les eleccions generals, o altres més històrics com el 15M, Occupy Wall Street o el Hijo de la Tomassa. Molts mems s’ha generat en moments de conflicte o trauma col.lectiu. Un gran exemple és tota la resposta que va generar el mem amb que VOX es va presentar a les eleccions espanyoles de maig 2019: VOX blanquejava el seu discurs i la comunitat LGTBI li va donar la volta adoptant Gaysper com a icona del moviment.

I és que els mems formen part del nostre dia a dia i han transformat la forma en què ens relacionem i opinem en públic, conformant tot un nou folklore digital. El Memefest (que tindrà lloc dissabte 30 de novembre al CCCB) és una celebració d’aquesta forma de comunicació popular, lliure i incontrolable on figures destacades de l’humor i la creació digital com Mockudramas (Pol Mallafré), Roberta Vázquez, Rocío Quillahuaman, Laura Tabarés (La Pícara Justina), Kike Garcia, Chenta Tsai (Putochinomaricón), Proyecto UNA, Charlie Pee, Joel Díaz, Raquel Hervás, Joan Ferrús, SOSUN.dance, albertsanchez.es, el de Cornellà reflexionen sobre com riem i ens comuniquem avui.