S’apaguen els llums, s’encén Lluèrnia

“Deixeu-vos seduir per la màgia de les flames, encanteu-vos davant les llums i les ombres, gaudiu dels colors de la tardor, escalfeu-vos vora el foc i sentiu-vos ben a prop d’aquells que, al voltant d’una foguera, van descobrir l’emoció de la festa.”

Arriba novembre a la ciutat d’Olot i amb aquest, arriba també Lluèrnia, el festival del foc i la llum (i, perquè no dir-ho, també del fred; si heu estat mai a Olot un mes de novembre, sabreu de què parlo!).

Com cada any, l’hora d’inici del festival la marca el rellotge de sol. Quan la foscor s’apodera de la ciutat i arriba el moment d’encendre els fanals, aquests segueixen apagats per donar protagonisme a les llums de totes les instal·lacions de Lluèrnia que il·luminen la ciutat.

Si és el primer cop que sentiu a parlar d’aquest Festival*, heu de saber que és un esdeveniment que, a part de ser protagonitzat per la llum i pel foc, està totalment vinculat a la ciutat d’Olot i els seus voltants, ressaltant el caràcter volcànic que tant els caracteritza. La primera edició es va celebrar el 2012 i aquí podeu veure els logos que han anat presentant el festival:

El festival està organitzant amb l’ajuda d’artistes, músics, voluntaris, nens i nenes de les escoles, arquitectes, electricistes, comerciants, fotògrafs, mestres, estudiants d’art i disseny, professors, pallassos, fusters, pintors, coreògrafs, informàtics, enginyers, bombers, mecànics, periodistes, tècnics de so i llum, cantants…. que fan possible que els racons d’Olot es converteixin durant unes hores, en obres d’art i llum visualment increïbles.

Aquest any, a Lluèrnia hi podíem trobar fins a 50 instal·lacions, de les quals algunes em van cridar especialment l’atenció:

Away from home – Quim Domene
Plaça de l’Arxiu

Cada any un artista de renom és l’encarregat d’elaborar l’hort de la llum, i la d’aquest any era l’obra Away from home de Quim Domene. L’autor feia una reflexió crítica sobre la posició d’Europa davant les migracions, mostrant tot de tauletes de nit amb làmpades obertes, envoltades d’un terra ple de caps i una pantalla que anava mostrant imatges de l’actualitat. Aquestes làmpades havien estat cedides durant els dies del festival per gent de la ciutat d’Olot que participaven així del projecte artístic.

Aquesta no és l’única instal·lació que criticava la situació actual de la migració i la posició d’Europa. Martí Albesa i Sara Montesinos també van expressar-se a través de Murs, una obra que tancava el Firal (passeig principal d’Olot) amb un gran mur de filferro que impedia el pas d’un costat a l’altre, dividint els espectadors d’ambdós costats amb aquest mur, mentre una simulació del soroll d’helicòpters, trets i crits acompanyava l’escena.

Llum per Àfrica – Ceci Ferrero
La Carbonera del Teatre Principal, punt d’informació del festival

Una explosió de colors i cultura que penjava del sostre. L’ONG Bicicletes Sense Fronteres ha portat teixits del Senegal amb els quals ha dissenyat aquestes làmpades. Adquirint una de les làmpades es col·laborava amb l’ONG que s’encarrega de portar bicicletes als nens del Senegal perquè puguin arribar a casa menys cansats i més ràpid després de treballar, i puguin llegir o estudiar prop de les poques bombetes que s’encenen al mig del poble, un cop la llum natural se’n va.

Hell, sweet hell – David Oliva, Anna Juncà Elisenda Planas
Claustre de l’Hospici

Els creadors d’aquesta instal·lació la descriuen com a “Una porta d’accés a l’inframón, una invitació a l’espectador a deixar-se captivar per les geometries punxants i dures que emergeixen del subsòl”. Una proposta que enfronta doncs conceptes, canviant la visió que tenim de l’infern de colors foscos i tenebrosos, en un entorn agradable als sentits.

LAS VEGAS BLV – Instituts de secundària d’Olot i comarca
Carrer Baix del Tura

No es podia passar per aquest carrer sense fer-ne una foto. El contrast de colors elèctrics il·luminava un carrer que mai s’havia vist tan ple de llum i colors, que recordava el bullici d’un dels principals carrers de Tòquio o, com diu el nom de la peça, la típica avinguda de las Vegas.

Sota aquests cartells de neó s’hi amagava una crítica a la societat actual, on els carrers estan plens de locals comercials abandonats, edificis en ruïnes, pisos inhabitats…. contrastat amb la gran activitat social, econòmica i comercial. Com es descriu en el programa “un mal endèmic que no remet i que posa en evidència problemes de gran complexitat que van des de les noves formes de comerç electrònic fins a la pobresa crònica, passant per la inestabilitat dels llocs de treball i els grans moviments demogràfics”.

El Festival finalitzava a les 23 h amb La Foguera de Jordi NN. Una instal·lació efímera amb la forma de volcà, que es va encendre un cop acabada l’edició de Lluèrnia 2019, creant una gran foguera al mig de la Plaça Major. La màgia de les flames anava acompanyada de la música de Joan Bramon i la dansa contemporània de les Oberdades.